Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Imatge, l'Imaginari i el Pensament

Codi de l'assignatura: 570261

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Josep Casals Navas

Departament: Departament d'Histōria de l'Art

crčdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricoprāctica

Presencial i no presencial

 

45

 

(Les classes seran presencials o no presencials en funciķ de les circumstāncies sanitāries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  Tutoritzaciķ per grups

Presencial i no presencial

 

1

 

(Les classes seran presencials o no presencials en funciķ de les circumstāncies sanitāries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

4

 

(Les classes seran presencials o no presencials en funciķ de les circumstāncies sanitāries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autōnom

55

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS
Posseir i comprendre coneixements que aportin una base per al desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements.

Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i les raons que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara.

Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
Que els estudiants siguin capaços d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu.

Que els estudiants sàpiguen desenvolupar processos cognitius complexos d’anàlisi i de síntesi que els serveixin per formular problemes i planificar estratègies de comprensió.

Que els estudiants atenguin a la complexitat de la diversitat i la multiculturalitat en el món contemporani.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Que els estudiants sàpiguen reconèixer amb sentit crític els processos diacrònics i sincrònics en els diferents àmbits de la Història de l’Art, fent anàlisi i valoració de les constants i disfuncions en el temps.

Que els estudiants sàpiguen identificar en profunditat les opcions metodològiques en l’aproximació científica al fet artístic en les diferents contingències històriques, per tal de dissenyar models cognitius aplicables.

Que els estudiants sàpiguen identificar i argumentar sobre les relacions del pensament sobre l’art (Teoria, Crítica i Pensament Estètic) amb els processos de producció artística al llarg de la Història.

Que els estudiants sàpiguen valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat en l’art actual. Així mateix, identificar en profunditat les noves propostes artístiques de gènere i les simbiosis i imbricacions en el conjunt de les arts: plàstiques, escèniques, cinema i món audiovisual; per tal de fer una anàlisi crítica de les seves imbricacions.

Que els estudiants sàpiguen reconèixer els entorns professionals afins i aplicar la formació qualificada obtinguda en el conjunt de matèries del màster en el context de les seves pràctiques externes en centres, institucions o empreses especialitzades per tal d’experimentar i adoptar actituds útils i adequades a seva inserció professional.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Familiaritzar-se amb un mode de pensament complex que s’inscriu en un paradigma on prenen centralitat l’estètica i les activitats o «facultats» referides als comportaments representacionals.
• Aprofundir en el pensament sobre la imatge, tot reflexionant sobre els límits dels llenguatges i formes representacionals, sobre la temporalitat de les produccions simbòliques i les seves condicions de transmissió, i sobre els avatars que incideixen en el valor epistèmic, simbòlic o simptomàtic de les imatges.
• Conèixer els autors més rellevants en moments significats i cicles tendencials fins a arribar a l’actual estadi de proliferació d’imatges i de pantalles.

 

Referits a habilitats, destreses


• Desenvolupar la capacitat relacional i analítica.
• Afavorir una mirada crítica capaç d’examinar i diferenciar els nivells de sentit sense confondre’ls i que avaluï els productes simbòlics que hi apareixen.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Desenvolupar la disposició a un pensament plurívoc i interactiu, atent als detalls i a les construccions imbricades en un marc heterogeni i discontinu (un espai-temps estratificat), enfront dels mites de la transparència i la simplicitat lineal.
• Potenciar la creativitat i el desenvolupament de la dialèctica de llibertat i límit que és pròpia dels processos vinculats a l’experiència imaginària i simbolitzadora de l’home.

 

 

Blocs temātics

 

1

*   La imatge, el fantàstic, l’imaginari; la consciència i l’abismal. Imaginació i hominització: de la gruta al cinema. La representació i la mort. .Dépense i meravella. Variants de la imatge. Un àmbit vestibular, entre la proximitat i la profunditat; un univers d’aparicions i transposicions; un espai-temps de duplicitats i metamorfosis.

2

*  Pensar en imatges i pensar la imatge. Operacions de figuració o transfiguració. Mimesi, poiesi, tejné. Eidolon, imago, vestigium, ombra, efígie, etc. Condemna i reavaluació de la imatge. Les ambivalències de Plató i Aristòtil; iconoclàsties, teologia negativa i mística jueva; del neoplatonisme i la tradició hermètica al romanticisme; de Baudelaire al surrealisme; de Nietzsche i Freud a W. Benjamin i Adorno; de Heidegger, Sartre i Levinas a Bataille, Blanchot i Foucault; de Proust, Kafka, Musil, Valéry i Wittgenstein a la cibernètica, el constructivisme i el pensament sistèmic. Avatars i mitologies de les «facultats». Precepte, figura i camp d’immanència en Deleuze i Guattari. La «mostració» en Lacan. Cinema i pensament en Alain Badiou

3

*  
Àmbits de l’imaginari. Veure, atendre, imaginar (Wittgenstein); empremta, al·lucinació, simbolització (Deleuze, Didi-Huberman, etc.). Apories de la imatge: de la fotografia a la televisió i la imatge digital (R. Barthes, R. Debray, J. Rancière, etc.). Paradoxes de la ressemblança i la dissemblança (P. Lacoue-Labarthe). Imaginació-memòria. Imatge, escriptura, imaginari; règim del visual i règim del dicible (M. Blanchot, M. Duras, J. L. Godard, J. Rancière, etc.): una aparició/desaparició que deixa traces; un punt de complicatio, un espai de ressonàncies; un acte més que no pas una cosa, una potència més que no pas un acte (Sartre, Deleuze, Agambe, etc.)

4

*  
Imatge i temps. Heterogeneïtat i discontinuïtat en l’experiència humana del temps (S. Kracauer). L’heterocronia de l’art (Didi-Huberman); un tall vertical (I. Bachmann), una temporalitat retrospectiva i prospectiva, una dinàmica de forces en tensió. Crisi de l’ordre de la naturalesa. Crisi de la història com a decurs lineal amb periodificacions homogeneïtzadores (Burckhardt, Nietzsche, Benjamin, etc.). Crisi dels models de percepció i transmissió. Metamorfosi i figura, imatge-moviment i imatge-temps (Deleuze). L’antropologia visual de Warburg, una disciplina sense nom (Agamben). Latències, supervivències i ressurgències. Tipificació, irrupció, muntatge. Arts plàstiques, òpera, poesia, filosofia, cinema. Visconti, Fassbinder, Syberberg, Godard, Duras, etc.

5

*  
Panopticon i synopticon: de Bentham i Sade a la Realpolytik i el Reality Show. Secret i testimoni; ètica i poder. Pulsió escòpica i diluvi d’imatges (Michel Deguy). Periodisme, Kitsch, moda i consum. In-diferència i present perpetu vs. valor; décadence, nazisme, postmodernisme. Lògica del simulacre, compulsió repetitiva i fetitxisme de la mercaderia. Del mític a l’al·legòric i l’equivalent. De la tragèdia al Trauerspiel i el melodrama. Autoreconeixement i narcisisme

6

*  
Imatge i pensament en el paradigma de la complexitat. El rostre i el gest; mirada vs. possessió; distància i reciprocitat. Retrat i reconeixement. Plus de presència i manca d’ésser. El punt cec (Von Förster), le dehors (Blanchot), la cesura. El doble règim de la imatge. Image / hors image (F. Neyrat). Un pensament liminar que acull la contradicció i la contingència; pluridimensionalitat vs. linealitat causal i remissió a un fonament o una substància.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A les sessions més expositives (magistrals) s’hi sumen els treballs o comentaris sobre textos o imatges i les classes pràctiques amb projeccions de films, així com intervencions eventuals d’escriptors, fotògrafs, professors, etc.

El curs té una estructura general de seminari, si el nombre d’estudiants ho permet.

En el Campus Virtual l’alumne disposa d’un programa per sessions amb bibliografia detallada, que té un objectiu triple: ajudar a una preparació que afavoreixi la discussió o la reflexió après coup, orientar sobre els temes i els autors fonamentals de cada sessió i servir de base per a possibles treballs (d’assignatura o de màster).

Tal com s’indica al programa per sessions, en totes i cada una de les sessions hi ha un material que cal portar llegit i que es comenta o discuteix oralment o, en certs casos, per escrit.

Així doncs, les classes seran presencials, excepte si les directrius sanitàries imposen alguna restricció.

 

 

 

 

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es fa a partir de la discussió en les sessions i el comentari parlat i escrit de les activitats i dels llibres o textos assenyalats a cada sessió. A més, cada estudiant ha d’elaborar un treball escrit sobre un tema que ha d’haver presentat a una tutoria.

El treball escrit sobre un tema decidit en la tutoria té un valor del 60 %; les intervencions orals i els comentaris per escrit dels films i dels llibres o textos, un valor del 40 %.

 

 

Avaluaciķ única

L’avaluació única consisteix en  la presentació d’un treball concertat en una tutoria (100 %).

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA. DD.: Les images et l’image,  Éditions de la Différence, París, 2011.

AA.DD.: La subversion des images. Surréalisme, photographie, film, ed. du C. Pompidou, París, 2009.

AA.DD.: Walter Benjamin et París,  Cerf, París, 1986.

AA.DD. : Maurice Blanchot. Farrago. Tours. 2003.

AA.DD.: Duras, Cahiers de L’Herne, París, 2005

ADORNO,  T. W.: Teoria estética. Taurus. Madrid, 1980.

ADORNO,  T. W.: Minima moralia Taurus. Madrid, 1998.

AGAMBEN, G.: Ce qui reste d’Auschwitz. Homo sacer III, París, Rivages, 2009.   

AGAMBEN, G.: Image et mémoire. Ecrits sur l’image, la danse et le cinema, Desclée de Brouwer,  París, 2004.

AGAMBEN,  G.: Profanaciones, Anagrama, Barcelona, 2005

AGAMBEN, G.:  La potencia del pensamiento, Anagrama, Barcelona, 2008

AGAMBEN, G.: L’ouvert. De l’homme et de l’ animal, París, Rivages, 2002.

AGAMBEN, G.: El hombre sin contenido, Áltera, Barcelona, 2000.  

AUMONT, J. - BERGALA, A. - MARIE, M. - VERNET, M.: Estética del cine, Paidós, Barcelona, 1985

BACHMANN, I.: Lecciones de Frankfurt,  La Balsa de la Medusa, Madrid,1994.

BADIOU, A.:  Cinéma, Nova, París, 2010.

BADIOU, A.:  Petit panthéon portatil (Deleuze, Derrida, Foucault, Lacan, Lacou-Labarthe...), La Fabrique,  París, 2008.

BARTHES, R.: Oeuvres complètes,  Seuil, París, 1994-1998.

BARTHES, R.: Journal de deuil. Seuil. París. 2009.

BATAILLE, G.: Oeuvres Completes, París: Gallimard, 1979-2011 

BENJAMIN, W. Gesammelte Schriften. Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1977  

BENJAMIN, W. Das Passagen-Werk. Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1982.

BENJAMIN, W.: Obras, Abada, 2006

BENTHAM, J.: Panoptique. 1001 nuits. parís. 2002.

BIDENT,  C.: Maurice Blanchot, partenaire invisible, Champ Vallon, París, 1998.

BLANCHOT, M. La comunidad inconfesable. Arena Libros, Madrid, 2002   

BLANCHOT, M.: La risa de los dioses,Taurus, Madrid, 1976  

BLANCHOT, M.: El espacio literario, Paidós, Barcelona,1992

BLANCHOT, M.: L’entretien infini. Paris: Gallimard, 1969. 2009   

BLANCHOT, M.: Récits critiques. Tours: Farrago i Léo Scheer, 2003. 2011 

BRUNO, G. : Mundo, Magia, Memoria, Madrid, Taurus, 1973

BOUVERESSE, J. : Essais III (Wittgenstein & les sortilège du langage), Marsella, Agone, 2003.

BOUVERESSE, J. : Wittgenstein: la rime et la raison. Sciènce, éthique et esthétique, Minuit, París, 1973-

BOUVERESSE, J.: Schmock ou le triomphe du journalisme. La grande bataille de Karl Kraus, Seuil, París, 2001.

BOUVERESSE, J. : El conocimiento del escritor (pròleg de J. Casals), ed. del subsuelo, Barcelona, 2013.

CACCIARI,  M: El dios que baila, Paidós, Barcelona, 2000

CACCIARI,  M.:  Dallo  Steinhof.  Prospettive  viennesi del primo   Novecento.  Adelphi. Milán. 1980.

CACCIARI,  M.:  Drama y duelo, Tecnos, Madrid, 1989

CACCIARI,  M.: Dell’Inizio, Adelphi Edizioni, Milà, 2001.

CALASSO, R.:  La  locura que viene de las ninfas y otros ensayos, Sexto piso, Mèxic, 2004.

CASALS, J. : Afinidades Vienesas. Sujeto, lenguaje, arte, Barcelona, Anagrama, 2003.

CASALS, J. : Constelación de pasaje. Imagen, experiencia, locura. Barcelona, Anagrama, 2015.

CASALS, J. : "Imagen, palabra y pensamiento: una visión histórico-filosófica" (a Estudios de la imagen, Sans Soleil - Shangrila, Santander, 2014; i també a Fuera del cuadro: cine, palabra e imagen en las artes modernas, Pigmalión - Litecom, Barcelona, 2013).

CASALS, J. et altri: Cultura y civilización  Valencia, Pre-Textos,  2008, (“Wittgenstein y el arte”).

CASALS, J. : L’entusiasme i l’acció. Giordano Bruno i la crisi del Renaixement, Barcelona, Edicions 62

CHASTEL, A. : Marsile Ficin et l’art, Ginebra, Droz, 1975

CHASTEL, A. : La crise de la Renaissance, Gènova, Skira, 1968

CLAIR, J. : Méduse. Contribution à une anthropologie des arts du visuel, París, Gallimard, 1989

DEBRAY, R.: Vida y muerte de las imágenes. Paidós, Barcelona, 1994.

DELEUZE, G.: Francis Bacon. Lógica de la sensación, Arena Libros, Madrid, 2005

DELEUZE, G.:  Nietzsche y la filosofía, Anagrama, Barcelona, 1971.

DELEUZE, G.: L’image-Mouvement, París, Minuit, 1983

DELEUZE, G.: L’image-Temps, París, Minuit, 1985 (caps. I, 7, 8 i conclussió).

DELEUZE, G.: Mil mesetas, Pre-textos, Valencia, 1997

DELEUZE, G.: Conversaciones 1972-1990, Pre-textos, Valencia, 1995

DELEUZE, G.: Dos regímenes de locos,  Pre-textos, Valencia, 2007

DELEUZE, G. – GUATTARI, F.: ¿Qué es la filosofía?, Anagrama, Barcelona, 1993

DIDI-HUBERMAN,  G: Invention de l’hysterie. Charcot et l’iconographie photographique de la Salpetriere. Macula. París. 1982.

DIDI-HUBERMAN, G. : La peinture incarnee, París, Minuit, 1985

DIDI-HUBERMAN, G: Devant l’image, París, Minuit, 1990.

DIDI-HUBERMAN, G. : La ressemblance informe, ou le gai savoir visuel selon Georges Bataille, París, Macula, 1995.

DIDI-HUBERMAN, G.: L’empreinte, París, E. du C. G. P., 1997.

DIDI-HUBERMAN, G. : Devant le temps, París, Minuit, 2000

DIDI-HUBERMAN, G : Ninfa moderna. Essai sur le drapé tombé, París, Gallimard, 2002

DIDI-HUBERMAN, G. :  L’image survivante, París, Minuit, 2002.

DIDI-HUBERMAN, G. : La imagen mariposa. Mudito. Barcelona. 2007.

 

DUBOIS, P.: El acto fotográfico. De la representación a la recepción, Paidós, Barcelona, 1986.

DURAS, M.: Les yeux verts, L’Etoile – Cahiers de Cinema, París, 1996 (ed.cast. Los ojos verdes, Plaza y Janés, BCN, 1993)

DURAS, M.:  India song. La música, Extraterritorial, Buenos Aires, 2005

DURAS, M.:  La couleur des mots. Entretiens avec Dominique Noguez autour de huit films. Ed. Critique – Benoit Jacob, París, 2001.

DURAS, M.:  Écrire, Gallimard, 1993, París.

ESCOBAR, R. : La libertà negli occhi, Bolonia, il Mulino, 2006

FERRARIS, M.: La imaginación, Madrid, Visor, 1999.

FOUCAULT, M.: Las palabras y las cosas, Madrid, Siglo XXI, 1989.

FOUCAULT, M.: Esto no es una pipa, Anagrama, Barcelona, 1981.

FOUCAULT, M.: Histoire de la folie a l’âge classique, París, Gallimard, 1972.

FOUCAULT, M.: Surveiller et punir. Gallimard. París. 1975

FREUD, S.: Lo ominoso, Obras completas, XVII, Buenos Aires, Amorrortu, 1980.

GENS, J. C. – RODRIGO, J. P. (ed.): Puissances de l’image, ed. Univ. de Dijon, 2007

GODARD, J.-L.: Jean Luc Godard. Pensar entre imágenes. Conversaciones, entrevistas, presentaciones y otros fragmentos, ed. de N. Aidelman y G. de Lucas, 2010.

GOMBRICH, E. H.: Arte e ilusión, Barcelona, Gustavo Gili, 1979

GOMBRICH,  E.:  La imagen  y el  ojo.  Nuevos  estudios sobre la  psicologia de la representación pictórica. Alianza. Madrid. 1987.

GOMBRICH,  E.: Los usos de la imagen. Debate. Barcelona. 2002.

GOMBRICH, E.: Gombrich esencial. Debate. Madrid. (Parts II, “La imatge visual” i X: Arte culto y cultura popular. Imaginería y arte en el periodo romántico”)

GOMBRICH,  E.:  Aby  Warburg. Alianza, Madrid. 1992.

GOMBRICH, E.H. Imágenes simbólicas, Madrid, Alianza, 1983. GOMBRICH,   E.:   Imágenes   simbólicas.  Alianza. Madrid. 1972.

GÓMEZ DE LIAÑO: El idioma de la imaginación, Madrid, Taurus, 1982

HOLLIER, D.:  El colegio de sociología, Taurus, Madrid, 1982

HOLLIER, D.:  La prise de la Concorde. Essais sur Georges Bataille, Gallimard, 1993

KLEIN, R.: La forma y lo inteligible, Madrid, Taurus, 1980.

KOFMAN, S. : Nietzsche et la métaphore, París, Galilée, 1983

KOFMAN, S. : L’enfance de l’art, Payod, París, 1970

KRACAUER, S.: Teoría del cine, Paidós, Barcelona, 1989

KRACAUER, S.: Estética sin territorio, Murcia, COAATRM, 2006

KRACAUER, S. : L’histoire des avant-dernières choses, París, Stock, 2006

KRISTEVA, J.:  Pouvoirs de l’horreur. Essai sur l’abjection (ed. en cast.: Poderes de la perversión , Siglo XXI, Buenos Aires, 1980).

LACOUE-LABARTHE, P. : L’imitation des modernes. Typographies II, París, Galilée, 1986.

LACOUE-LABARTHE, P. ; NANCY, J-L.:El mito nazi, Barcelona, Anthropos, 2002

LACOUE-LABARTHE, P. La fiction du politique, Christian Bourgois, 1998.

LANZMANN, C.:  Shoa, Gallimard, París, 1985

LEVINAS, E.:  Sur Maurice Blanchot, Fata Morgana, Montpellier, 1972.

LEVINAS, E.:  Le temps et l’autre, Fata Morgana, Montpellier, 1979

LEVINAS, E.:  Ethique et infinie, Fayard, París, 1982. (ed. en cast.: Ética e infinito, Balsa de la Medusa – A. Machado libros, Madrid, 2008).

LEVINAS, E.: Totalité et infinie, Fayard, París, 1977.

LEVINAS, E.: Quelques réflexions sur la philosophie de l’hitlerisme, Rivages, Paris, 1997.

LEVINAS, E.: Quelques réflexions sur la philosophie de l’hitlerisme, Rivages, Paris, 1997.

LEWIS-WILLIAMS, D.: The Mind in the Cave. Consciousness and the Origins of Art,

Londres, Thames & Hudson Ltd, 2002 (ed. en cast. a ed. Akal).  

LÖWY, M. – SAYRE, R. : Revolte et melancolie. Le romantisme à contre-courant de la modernité, Payot, París,  1992.

LÖWY, M.:  L’etoile du matin. Súrrealisme et marxisme. Sylepse. París. 2000.

LÖWY, M.: Walter Benjamin. Aviso de incendio, FCE, Mèxic, 2005.

LYOTARD, J.F.: Lo inhumano, Manantial, Buenos Aires, 1998

LYOTARD, J.F.: La condición postmoderna, Cátedra, Madrid, 1984.

MICHAUD, P-A. : Aby Warburg et l’image en mouvement, París, Macula, 1998

MORIN, E.:  Un nouveau commencement. Le Seuil. París. 1991.

MORIN, E.: Introducción al pensamiento complejo, Gedisa, BCN, 1990

NANCY, J.-L.: La representación prohibida – La Shoa, un soplo,  Amorrortu, Buenos Aires, 2006.

NEYRAT, F. : L’image hors-l’image, Editions Léo Scheer, París, 2003.

PAMART, J.-M.: Deleuze et le cinéma, Kimé, París, 2012.

PERNIOLA, M.: Contra la comunicación, Amorrortu, Madrid, 2006 - BAUDRILLARD, J.: De la seducción, Cátedra, Madrid, 1984.

PINOTTI, A.: Memorie del neutro. Morfologia dell’imagine in Aby Warburg, Mimesis, Roma.

RANCIÈRE J. : Malaise dans l’esthétique, París, Galilée, 2004

RANCIÈRE, J. : La fable cinématographique, París, Seuil, 2001

RANCIÈRE, J. : Le destin des images, París, La Fabrique, 2003

RELLA, F.: Pensare per figure. Freud, Platone, Kafka, Bolonia, Pendragon, 1999.

RELLA, F. Metamorfosis. Imágenes del pensamiento, Madrid, Espasa Calpe, 1989

SARTRE, J-P.: La imaginación, Barcelona, Edasa, 1980

SARTRE, J-P.: L’Imaginaire. Psychologie phénoménologique de l’imagination, París, Gallimard, 1940.

TORNER, C.:  Shoah. Une pédagogie de la memoire (prefaci de C. Lanzmann), L’atelier, París, 2001.

TRIAS,  E.:  Lo  bello y lo  siniestro.  Seix Barral. Barcelona.1969.

VALÉRY, P.:  Cahiers, I – II. Gallimard, París, 1973-1974.

VALÉRY, P: Piezas sobre arte, Visor, Madrid, 1999.

VERNANT, J-P.: Mito y pensamiento en la Grecia Antigua, Barcelona, Ariel , 1993 (“La categoría psicológica del doble”)

VERNANT, J-P.: Figures, idoles, masques, París, Julliard, 1990

VERNANT, J. P.: La muerte en los ojos. Figuras del Otro en la antigua Grecia, Barcelona, Gedisa, 1996.

VIOTA, P.: Jean-Luc Cinema  Godard, F. M. Botín – U. de Cantabria, Santander, 2004.

WATZLAWICK, P. – KRIEG, P. (eds.): El ojo del observador. Homenaje a Heinz von Foerster, Gedisa, BCN, 1994.   

WIND, E.: Los misterios paganos del Renacimiento, Barcelona, Barral, 1972

WITTGENSTEIN, L.: Investigaciones filosóficas, UNAM-Crítica, Barcelona, 1988

WITTGENSTEIN, L.: Zettel (epígrafs 143-147, 195-267, 567-671),  UNAM, Mèxic, 1997.

WITTGENSTEIN, L.: Observaciones sobre los colores, Paidós, Barcelona, 1994

YATES, F. : L’art de la mémoire, París, Gallimard, 1975.

YATES, F.: Giordano Bruno y la tradición hermética, Barcelona, Ariel , 1983.