Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Models i Creació a l'Art

Codi de l'assignatura: 570264

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rosa Alcoy Pedros

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Al llarg del curs s’oferiran altres materials a través del CAMPUS VIRTUAL i també altres referències bibliogràfiques que puguin servir de suport a la matèria impartida

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

42

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

4

 

-  Seminari

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

55

 

 

Recomanacions

 


L’assignatura té caire general però els casos concrets, analitzats a classe, se centren preferentment en exemples i dinàmiques del període medieval. Tot i així, els treballs que s’han de dur a terme es poden definir dins de qualsevol etapa històrica i en les explicacions també es tenen en consideració. A partir d’una aproximació global de caire teòric es plantegen qüestions inherents als conceptes de model i creativitat, tenint en compte les seves principals vessants, sempre aplicades a les manifestacions artístiques. Els continguts es concreten a partir d’exemples que enriqueixin les nocions bàsiques i ajudin a entendre millor el tema i l’ampli abast de l’assignatura. Per tant, es recomana tenir especial interès en l’art medieval i en una interpretació o aproximació de les obres d’art que valori tant els aspectes històrics com els que s’estudien des de la teoria de l’art i des del pes del pensament i les idees associades als processos de creació de les obres.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS
Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
Que els estudiants siguin capaços d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu.

Que els estudiants sàpiguen identificar estratègies d’anàlisi i de síntesi en els processos cognitius complexos que siguin útils per a formular problemes i planificar estratègies de comprensió o solució.

Que els estudiants sàpiguen reconèixer la complexitat de la diversitat i la multiculturalitat en el món contemporani.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Que els estudiants sàpiguen reconèixer amb sentit crític els processos diacrònics i sincrònics en els diferents àmbits de la Història de l’Art, fent anàlisi i valoració de les constants i disfuncions en el temps.

Que els estudiants sàpiguen identificar en profunditat les opcions metodològiques en l’aproximació científica al fet artístic en les diferents contingències històriques, per tal de dissenyar models cognitius aplicables.

Que els estudiants sàpiguen identificar i argumentar sobre les relacions del pensament sobre l’art (Teoria, Crítica i Pensament Estètic) amb els processos de producció artística al llarg de la Història.

Que els estudiants sàpiguen valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat en l’art actual. Així mateix, identificar en profunditat les noves propostes artístiques de gènere i les simbiosis i imbricacions en el conjunt de les arts: plàstiques, escèniques, cinema i món audiovisual; per tal de fer una anàlisi crítica de les seves imbricacions.

Que els estudiants sàpiguen reconèixer els entorns professionals afins i aplicar la formació qualificada obtinguda en el conjunt de matèries del màster en el context de les seves pràctiques externes en centres, institucions o empreses especialitzades per tal d’experimentar i adoptar actituds útils i adequades a seva inserció professional.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
• Millorar la capacitat d’anàlisi i estudi, per afavorir-ne la capacitat de recerca i l’assoliment de resultats de qualitat en el procés d’interpretació de les obres. Fonamentar la mirada crítica sobre els materials disponibles, a partir de l’estudi dels estils, temàtiques, estratègies i convencions de la creació artística.
• Millorar l’aproximació històrica a les produccions artístiques per relacionar i aprofitar coneixements associats a altres assignatures que s’hagin pogut cursar o es cursin paral·lelament.

 

Referits a habilitats, destreses


• Aprofundir la capacitació per organitzar i presentar un tema monogràfic en format oral i escrit.
• Incentivar la participació activa i les aportacions individuals al grup, el raonament discursiu i la capacitat d’associació visual.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Paral·lelament, en grup i com a forma del treball individual, aprofundir en el coneixement directe d’algunes obres, en la seva apreciació dins d’un sistema o complex artístic específic, que puguin remetre a un context social i històric determinat.
• Afavorir l’autonomia i la capacitat de gestionar la informació que li arriba o les propostes que se li fan.

 

 

Blocs temàtics

 

1 Introducció i plantejaments generals.

*   Introducció i plantejaments generals. Els conceptes de model i creació artístics. Límits i definicions.  Fonamentació del paper de les cronologies i dimensió històrica del model. Valoració i encaix d’alguns conceptes a partir de l’anàlis d’obres concretes (models, còpies, influències, tradicions, estils, tallers, escoles, cercles, deutes, etc.). Sobre la complexitat de les dinàmiques artístiques i les seves categories. El model natural (real) i les naturaleses del model. La ideologia del model i el discurs del creador. El relat,  l’anècdota i el símbol. Punts de vista. La traïció del model o la (in)fidelitat al paradigma: in-modèlics

 

Debat I. Abast del món medieval en la creació de models artístics

2 Els models iconogràfics.

*  Els models iconogràfics. Macromodels i  interpretacions individuals del model artístic. Estudi a través dels exemples, cornologies i geografies: variables i funcions, estils i destinacions. El món funerari i l’escatologia. Els àngels. El cas de les Epifanies del donant. Reproducció i còpia. Model iconogràfic versus model estilístic (?). Més enllà del concepte d’ influència. El model transversal i els esglaons perduts. Tallers i dinàmiques del model endogen. Formació i aprenentatge: ús i abús del «model». Altres situacions. El model lliure. El real com a model. Models sense «influència»

 

Debat II. Model iconogràfic i model estilístic: implicacions i col·lisions

3. Els estils i la creació

*  El model estilístic. Llenguatges artístics personals i macromodels. Els estils i els creadors d’estil. Percepció i especulació a partir de les obres. Impactes, efectes i models concrets: la transcendència del model i els paranys de l’anàlisi estilística. Estudi a través de casos. Per a una avaluació de les transformacions artístiques: els grans escenaris meridionals i septentrionals, preferentment de l’època medieval. Consideració d’exemples concrets d’Itàlia als Països Baixos: de Giotto al món flamenc. Casos del context catalano-aragonès (segles XIV i XV). Els Bassa.

 

Debat III. La naturalesa del model: existències i inexistències del model

4. Exposició de recerques monogràfiques

*  4. Selecció de casos concrets: recerques i línies d’investigació a partir d’estudis específics ja realitzats (poden variar en funció del curs i el temps disponible)

 

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Models i Creació a l’Art analitza, a partir d’una aproximació teòrica, els conceptes de model, creació i influència. La introducció als plantejaments generals dóna pas a la revisió de les diferents dinàmiques artístiques que permeten estudiar les relacions i els intercanvis entre diferents escoles, mestres i territoris, i els diàlegs i dinàmiques que afavoreixen la creació d’obres d’art. L’assignatura planteja l’abast dels conceptes de model iconogràfic i model estilístic, el model real/natural i el model artificial i artístic, i valora els camins i discursos de la tradició i la innovació, les seves dependències i interdependències dins d’un context històric, tenint en compte la gènesi dels models, les seves coordenades i les seleccions que tot canvi comporta en positiu i en negatiu.

 

• Lliçons magistrals i treball de seminari

• Activitats dirigides per la professora:

— Exposicions i debats sobre els temes concrets

— Comentari de material visual

— Comentari del material bibliogràfic

— Exercicis sobre els materials analitzats, etc.

• Pràctiques individuals i col·lectives

• Visites lliures o guiades a les obres objecte d’estudi

• Assistència a seminaris i cursos relacionats amb els temes tractats

 

Les classes seran presencials excepte si les directrius de les autoritats sanitàries imposen alguna restricció

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es fonamenta en un treball individual (60%), format per les següents evidències:

1. Un esquema escrit (amb presentació del tema, intencions i objectius i una aproximació al material bibliogràfic i fonts emprades) :5%

2. Una presentació oral a classe: 20%

3. Una presentació final escrita dels resultats obtinguts, després de corregir el que s’hagi considerat pertinent sobre la presentació de l’esquema i la presentació oral: 35%

Els treballs poden correspondre a qualsevol etapa històrica, tot i que els exemples que es presenten a classe donen prioritat al període medieval.

 

L’avaluació també té en compte les següents evidències:

1. La participació oral i per escrit dels debats proposats a classe (plantejament de propostes, exemples i qüestions vinculades al tema a debatre): 30%

2. La participació en les diverses activitats dutes a terme en relació als treballs proposats (lectures, anàlisis d’obres concretes, visites, conferències i seminaris que es programen al llarg del curs), a partir de la presentació per escrit de treballs optatius complementaris: 10%

 

Avaluació única

Data límit per sol·licitar avaluació única segons l’establerta pel centre.

Les dates, les hores i l’aulari de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

L’avaluació única consisteix en un examen  que es considera com a única nota del curs (100 %).

 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació del curs té lloc durant els mesos de març per a les assignatures del primer semestre, i de juliol per a les assignatures anuals i de segon semestre.

Les dates, les hores i l’aulari de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

La revaluació consisteix en la presentació del treball escrit si s’ha seguit el sistema d’avaluació continuada,  acordat durant el curs i acceptat pel professor, i en  un examen en cas de haver optat per l’avaluació única (100 %).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ENCICLOPEDIA DELL’ARTE MEDIEVALE.

FRANCASTEL, Pierre, Art et Technique au XIXè et XXè siècles, Paris, 1956

FRANCASTEL, Pierre L’image, la visión et l’immagination. L’object filmique et l’objet plastique, Paris, 1983

GINNZBURG, Carlo, “Ojazos de madera. Nueve reflexiones sobre la distancia, ed. Península, Barcelona, 2000, pp. 105-123

GOMBRICH, E. H., El sentido del orden. Estudio sobre la psicología de las artes decorativas, Barcelona, 1980 (1979)

GOMBRICH, E. H., La Imagen y el ojo. Nuevos estudios sobre la psicología de la representación pictórica, Madrid, 1987 (1982).

AVRIL, François (ed.), Jean Fouquet. Peintre et enlumineur du XVè siècle, París, 2003

DUFRENNE, Suzy, “Les copies anglaises du Psautier d’Utrecht”, Scriptorium, XVIII, 2, 1964, pp. 185-197

SALABERT, Pere, De la creatividad y el neo-Kitsch. Meditaciones postmodernas, Montevideo-Uruguay, 1993

SALABERT, Pere, Teoría de la creación en el arte, ed. Akal, 2013

SARTRE, Jean Paul, L’imaginaire, Gallimard, Paris, 1940

STAROBINSKI, Jean, Portrait de l’artiste en saltimbanque, Paris, 1970

  La bibliografia es solament indicativa. Al llarg del curs les referències bibliogràfiques poden ser ampliades en funció del desenvolupament dels diferents temes tractats.

ALCOY, Rosa, Anticipaciones del Paraíso. El donante y la migración del sentido en el arte del occidente medieval, Vitoria, Sans Soleil ediciones, 2017

ALCOY, R, “Creadores de estilo en el arte medieval”, Materia. Revista d’Art, mogràfic sobre l’Estil,  n. 1, 2001

BATTCOCK, Gregory (Ed.), La idea como arte. Documentos sobre el arte conceptual, Barcelona, 1977 (1973)

BELTING, Hans, Il culto delle immagini. Storia dell’icona dall’età imperiale al tardo Medioevo, Roma, Carocci, 2001 [Imagen y culto, Madrid, ediciones Akal, 2005]

BIALOSTOCKI, Jan, Estilo e iconografia. Contribución a una ciencia de las artes, Barcelona, 1973

BOSKOVITS, Miklós, Immagini da meditare. Ricerche su dipinti di tema religioso nei secoli XII-XV, Milano, 1994

ECO, Umberto, La estrategia de la ilusión, Barcelona, 1986

Dictionnaire critique d’iconographie occidentale, PU de Rennes, Rennes, 2003

DIDI-HUBERMAN, George, Devant l’image : question posée aux fins d’une histoire de l’art, Paris : Les Éditions de Minuit, 1990

DIDI-HUBERMAN, George, Ante el tiempo, Buenos Aires, 2005 (2000)

DIDI-HUBERMAN, George, Cuando las imágenes toman posición, A. Machado Libros, 2008

DORFLES, Gillo, Las oscilaciones del gusto, Barcelona, 1974 (1970)

ALCOY, Rosa, Art i Encanteri, Barcelona, 2020 (en premsa)

ALCOY, Rosa, El Bosco en dos trípticos del Museo del Prado, Granada, 2020 (en premsa