Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Mercat Artístic, Comunicació i Indústries Culturals

Codi de l'assignatura: 570265

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Guadaira Macias Prieto

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

51

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

33

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

6

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

54

 

 

Recomanacions

 

Coneixements generals d’Història de l’Art.


Altres recomanacions

Interès sobre el funcionament del mercat artístic al llarg de la història i especialment en l’actualitat.
Coneixements d’idiomes, sobretot català, castellà, anglès i francès.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
· Saber aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi
· Ser capaç d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis
· Saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.


COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
· Ser capaç d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu.
· Ser capaç de valorar les implicacions del treball cooperatiu tant en el terreny disciplinar com en el interdisciplinari, exercint la capacitat d’aplicar els seus coneixements a projectes col·lectius complexos.
· Ser capaç d’aplicar coneixements científics i disciplinaris en la pràctica professional especialitzada.
· Ser capaç de dissenyar i gestionar projectes complexos en intensitat o en extensió, valorant la necessitat de saber prendre les decisions oportunes en cada fase qualitativa a emprendre.
· Saber reconèixer la complexitat de la diversitat i la multiculturalitat en el món contemporani.
· Relacions públiques.
· Capacitat de treball individual i en grup.
· Coordinació amb tots els engranatges de la cadena.


COMPETÈNCIES ESPECIFIQUES:
· Saber reconèixer l’evolució de les problemàtiques relatives al Patrimoni artístic en les seves diverses manifestacions (patrimoni monumental, col·leccionisme, museografia, mercat, comissariat i turisme artístics) per tal de comparar i discriminar els canvis històrics qualitatius.
· Saber valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat en l’art actual. Així mateix, identificar en profunditat les noves propostes artístiques de gènere i les simbiosis i imbricacions en el conjunt de les arts: plàstiques, escèniques, cinema i món audiovisual; a fí de fer una anàlisi crítica de les seves imbricacions.
· Saber reconèixer els entorns professionals afins i aplicar la formació qualificada obtinguda en el conjunt de matèries del màster en el context de les seves pràctiques externes en centres, institucions o empreses especialitzades per tal d’experimentar i adoptar actituds útils i adequades a la seva inserció professional.
· Adquirir coneixements sobre els circuits del mercat de l’art amb vista a aplicar-los en galeries, subhastes, antiquaris, etc.
· Capacitat per gestionar les relacions artista-client.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

REFERITS A CONEIXEMENTS
• Fomentar el treball en equip i la coordinació.
• Incentivar el bagatge informatiu i la seva actualització permanent.
• Potenciar un esperit emprenedor.
 

REFERITS A HABILITATS, DESTRESES
• Conèixer tot allò referent al procés de la gestió i comercialització artística.
• Adquirir coneixements sobre el circuit i la gestió dels objectes artístics mitjançant sessions presencials amb la col·laboració d’experts en la matèria (artista, client, galerista, restaurador, membre d’una comissió de gestió de patrimoni i un gestor d’exposicions).

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

MERCAT ARTÍSTIC I: Qui i què?

*  -L’objecte artístic i els bens de col·lecció i d’inversió: algunes definicions.
-Qui és qui en el mercat artístic?: artistes, marxants, mecenes, col·leccionistes, clients, crítics... algunes definicions i exemples.

-Més enllà de “l’artista genial”: l’artista-artesà; l’artista-empresari; els col·lectius d’artistes “anònims” en el context d’avantguardes...

-Mecenes vs col·leccionistes: formes diverses de promoció i protecció de l’art i el mercat artístic.

-El mercat de l’art contemporani i la figura del marxant: algunes personalitats rellevants.

-El client “privat” i el client “comercial”, “corporatiu” o “institucional”.

-Crítica d’art i mercat.

Del comitent medieval al client contemporani: formes de relació entre qui fa i qui adquireix l’obra d’art al llarg de la història.

-Tallers, gremis i comitents.

-Breu història del sorgiment i desenvolupament del mercat lliure d’art.

-Alguns casos pràctics: d’un encàrrec medieval als concursos per projectes públics actuals.

2

MERCAT ARTÍSTIC II: Mercat primari, secundari i tendències actuals

*  El mercat primari: marxants i galeries, fires i biennals. 
-Context internacional: les principals ciutats i centres.

-El cas de Barcelona: breu repàs històric i tendències actuals.

El mercat secundari: les subhastes d’art des del segle XVIII al context online.

-Terminologia i conceptes claus en el món de les subhastes.

-Les principals cases de subhasta internacionals: origen i evolució.

-L’actualitat internacional: polítiques i vies de treball de les grans cases de subhasta després de la crisi econòmica.

-El cas de Barcelona.

-El món online, d’Ebay a Catawiki i la resposta de les cases de subhasta tradicionals.

Tendències i cotització en el mercat actual de l’art.

-L’impacte de la darrera crisi econòmica sobre el mercat de l’art internacional.

-Algunes dades sobre la cotització de l’art fins al segle XIX.

-Algunes dades sobre la cotització de l’art des de les primeres avantguardes.

-Fonts: publicacions periòdiques, bases de dades i estudis monogràfics sobre l’evolució dels preus del mercat artístic.

3

MERCAT ARTÍSTIC III: Les institucions/ l’obra d’art en qüestió

*  El paper de les institucions públiques i la seva influència sobre el mercat artístic.
-L’artista i el museu.

-Subvencions, donacions, dipòsits i altres pactes entre el món privat i la institució.

-El control oficial del patrimoni i dels bens culturals en comerç.

-Conflictes i resolucions: dret de tempteig, de retracte... alguns casos actuals.

L’obra d’art en comerç:

-Veritat o fals?: peritatges, certificats d’artista, exàmens tècnics i altres formes d’autentificació de l’obra d’art.

-Restauracions, reconstruccions, falsificacions: intervencions sobre l’obra d’art en comerç.

-Origen i destí: l’espoli i venda d’obres d’art, els “bens d’interès cultural” exportables o inexportables, alguns casos antics i recents.

-Les noves formes de creació artística des de la segona meitat del segle XX i la seva comercialització: performance, instal·lació, videocreació, art digital...

 

4

COMUNICACIÓ I INDÚSTRIES CULTURALS

*  Estratègies de difusió i valorització de les obres d’art al mercat.
-Estratègies “presencials”: exposicions, conferències, tallers oberts...

-Els mitjans de comunicació “tradicionals”: l’espai de l’art i el mercat artístic a la televisió, la premsa o el cinema en l’actualitat.

-Les xarxes socials, el món online i el seu paper en la venda d’art.

Espais expositius públics i privats.

-Museus, públics i privats.

-Galeries d’art.

-Fundacions.

-Art emergent: altres vies i espais de comercialització.

Noves tecnologies: noves formes d’accés a l’obra d’art i la cultura:

-Google i els seus projectes: museus, entorns urbans i mercat.

-Noves maneres de compartir la informació: bases de dades, xarxes i recursos on line (exemples com Closer to van Eyck i altres).

-Do It Yourself: l’autonomia de l’artista, el client o el col·leccionista en el context digital actual.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

AVÍS: les classes seran presencials excepte si les directrius de les autoritats sanitàries imposen alguna restricció.

Aquesta assignatura vol oferir una visió general del mercat artístic i les indústries culturals al llarg de la història i, especialment, en l’actualitat, això es farà a partir de:

• Lliçons magistrals impartides per la professora i, en alguns casos, per especialistes en àmbits concrets de la matèria d’estudi. 
• Activitats dirigides per la professora:
— Exposicions i debats sobre els diversos punts del temari. 
— Comentari i debat de les novetats sobre el mercat artístic conegudes a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
— Comentari d’alguns fragments escollits del material bibliogràfic recomanat.
• Pràctiques individuals i col·lectives
• Visites lliures o guiades a museus, galeries i cases de subhasta. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

-Redacció d’un treball sobre un tema relacionat amb algun dels punts del temari de l’assignatura: 60% nota.

-Presentació individual de notícies d’actualitat sobre mercat artístic i altres qüestions vinculades a l’assignatura i moderació del debat proposat a partir de la notícia: 40% de la nota.

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

 

Avaluació única

Redacció d’un treball sobre un tema relacionat amb algun dels punts del temari de l’assignatura

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALONSO HIERRO, Juan A. Preservación del Patrimonio Històrico de España: análisis desde una perspectiva económica : el gasto en conservación, restauración y rehabilitación del patrimonio histórico español: actualización y comparación internacional. Madrid: Fundación Caja Madrid, 2004.

ARNAU, Frank. El arte de falsificar el Arte: tres mil años de fraudes en el comercio de antigüedades. Barcelona: Noguer, 1961

BENHAMOU, Françoise. L’économie de la culture. Paris: La Découverte, 2000

BONET, L. Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació, 2002

BROSIO, G. i SANTAGATA, W. Rapporto sull économia delle arti e dello spectacolo in Italia. Torino: Fondazione Agnelli, 1992.  

La dimensión económica de las artes visuales en España. Barcelona: Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, 2006.  

CORTÈS, J. Setanta anys de vida artística barcelonina. Barcelona: Editorial Selecta, 1980.  

The Economics of the Arts. Aldershot: Gregg Revivals, 1976

DURÁ, P., “La teoría de las subastas y reputación del vendedor”, Dirección de estudios. Comisión General del Mercado de Valores, Monografías número 3, Madrid, 2003

FREY, Bruno S. L’economia de l’art. Barcelona: La Caixa. Servei d’Estudis, 2000

FURIÓ, Vicenç. Sociología del arte. Madrid: Cátedra, 2000

GARCIA GRACIA, María Isabel. La Industria de la Cultura y el Ocio en Espanya: su aportación al PIB. Madrid: Fundación Autor, 1997

GARCÍA GRACIA, María Isabel. La Evolución de la industria de la cultura y el ocio en España por comunidades autónomas (1993-1997). Madrid: Fundación Autor, 2001

HUESO i MUÑOZ, Carme. Aparadors d’art: una aproximació a la història del galerisme a Catalunya: dels inicis a la creació del gremi de la Galeria d’Art de Catalunya. Barcelona: Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, 2006

MARAGALL i NOBLE, Joan A. Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975

THROSBY, David. Economía y Cultura. Madrid: Cambridge University Press, 2001

VELARDE, Giles. Designing Exhibitions. New York: Whitney Library of Design, 1989

VETTESE, Ángela. Invertir en Arte, Ediciones Pirámide, Madrid, 2002

VICO BELMONTE; A., PALOMO MARTÍNEZ, J.; LAGUNA SÁNCHEZ, M. P., Análisis de los métodos de distribución más rentables en el mercado de los bienes artísticos y de colección, Madrid

VIDAL i OLIVERAS, Jaume. Josep Dalmau: l’aventura per l’art modern. Manresa: Fundació Caixa Manresa: Angle, 1993

VILLANI, Andrea. L’economia dell’arte: mercato e piano. Milano: Vita e pensiero, 1978

Bases de dades

Arte Internet

Artprice Global

Capítol

PRADO ROMÁN, A.; MERCADO IDOETA, C., “El mercado del arte en la red”, en: La inversión en Bienes de Colección, Jornadas Internacionales sobre Economía del Coleccionismo, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, 2008

VICO BELMONTE, Ana, “El mercado de las subastas en el arte y el coleccionismo: desde sus orígenes a la actualidad”, en: La inversión en Bienes de Colección, Jornadas Internacionales sobre Economía del Coleccionismo, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, 2008

Revista

Art & Auction

Subastas siglo XXI

Antiqvaria

Tendencias del Mercado del Arte

Article

ALFARO ÁGUILA-REAL, J. “La Subasta de Obras de Arte, aproximación a sus problemas jurídicos”, Revista de Derecho Mercantil, núm. 179-180, p. 99 i següents, 1986

Pàgina web

Associació Art Barcelona

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)