Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Col·leccionisme, Documentació, Catalogació i Taxació d'Obres d'Art

Codi de l'assignatura: 570266

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Cristina Rodríguez Samaniego

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

51

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

54

 

 

Recomanacions

 

Cal tenir en compte que l’assignatura inclou un número considerable de sortides i visites fora de l’aula, majoritàriament a Barcelona però també fora de la ciutat. Atès que l’assistència a les visites és important cara al seguiment dels continguts del programa i per a les tasques avaluables, és recomanable comptar amb suficient disponibilitat horària. 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques
- Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements que aporten una base d’originalitat en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. 

- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi. 

- Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis. 

- Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats. 

- Capacitat per desenvolupar habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser, en bona mesura, autodirigida o autònoma.

Competències específiques

- Capacitat per reconèixer amb sentit crític els diferents àmbits de la història de l’art i per fer anàlisis i valoracions dels elements constants i de les disfuncions en el temps. 

- Capacitat per reconèixer l’evolució de les problemàtiques en les diferents manifestacions (patrimoni monumental, col·leccionisme, museografia, mercat, comissariat i turisme artístic) per poder comparar i discriminar els canvis històrics qualitatius. 

- Capacitat per classificar i avaluar les tècniques i estratègies de producció i les seccions especialitzades en història de l’art per tal de gestionar la globalitat i les fases dels processos. 

- Capacitat per valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat de l’art actual, i per identificar les noves propostes artístiques de gènere i les simbiosis i imbricacions del conjunt de les arts (plàstiques, escèniques, cinema i món audiovisual) per poder fer-ne una anàlisi crítica. 

- Capacitat per reconèixer els entorns professionals afins i per aplicar la formació extreta del màster a institucions, centres i empreses especialitzades, amb la finalitat d’experimentar i adoptar actituds útils i adequades a la inserció professional. 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Aprendre les tècniques necessàries cara a obtenir i analitzar informació, valorar la seva rellevància i validesa, sintetitzar-la i adaptar-la segons escaigui.
  • Entendre de forma sistemàtica la informació rellevant, el seu context i com aplicar-la a situacions complexes, tot actuant de forma autònoma en la planificació i presa de decisions.
  • Ser capaç de comunicar-se correctament tant oralment com per escrit.
  • Prendre part en les dinàmiques de la classe mitjançant amb iniciativa i creativitat.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Comprendre els marcs teòrics que atenyen el col·leccionisme, la documentació i catalogació, i taxació i valor percebut de l’art.

 

  • Entendre el col·leccionisme contemporani en el món occidental, amb un èmfasi particular en el seu arrelament a Catalunya, tot atenent a les formes que aquest fenomen ha pres al llarg de la seva història.

 

  • Ser capaç de documentar i catalogar correctament una obra d’art.

 

  • Comprendre els processos de descobriment i reconeixement del valor artístic.
  • Ser capaç d’avaluar la responsabilitat cultural de les accions desenvolupades en empreses artístiques.
  • Capacitat de comunicació eficaç, de forma oral o escrita, de la valor percebut en les obres d’art, així com dels objectius i continguts dels projectes artístico-culturals.
  • Familiaritzar-se amb les eines de recerca relacionades amb el mercat de l’art.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. COL·LECCIONISME D’OBRES D’ART

*  1.1. Què, qui i per què?
 1.2. Introducció a la història del col·leccionisme d’art europeu 

 1.3. Els orígens de les acadèmies de Belles Arts i dels grans museus 

 1.4. El paper de les fundacions i l’art contemporani

1.5. La mirada privada: col·leccionistes particulars

1.6. Les col·leccions en el núvol  

2. 2. CATALOGAR I DOCUMENTAR

*  Conceptes bàsics i terminologia 

Eines, metodologies i estàndards 

 La fitxa catalogràfica             

El catàleg del museu 

3. 3. TAXACIÓ D'OBRES D'ART

*  Valorar les obres d’art 

La taxació i els seus mètodes

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura proposa un recorregut que du de la història i l’actualitat del col·leccionisme, a qüestions com la percepció del valor de l’obra d’art i la seva taxació, tot abordant també el context i les dinàmiques pròpies de la documentació i catalogació. Així, les metodologies específiques del treball historico-artístic es complementen amb perspectives més properes a la sociologia de l’art.  

El curs combina lliçons impartides per les professores, amb intervencions de professionals i especialistes en el món dels museus i les cases de subhastes, i sortides en grup a diferents institucions museogràfiques públiques i privades. 

Els temes del programa s’aborden des del seu context teòric, però sobretot des de casos d’estudi concrets. En aquest sentit, convé destacar que les activitats avaluables de l’assignatura estan directament relacionades amb aquests casos d’estudi i les visites programades.

La participació activa de l’alumnat en les dinàmiques del curs és necessària, a través del diàleg, el debat i les aportacions personals. 



En funció de com evolucioni la pandèmia de Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges estaberts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada de l’assignatura es farà tenint en compte tres evidències:

  • Lliurament d’un estudi / ressenya / treball de documentació pràctic sobre un tema del programa, relacionat amb una de les sortides (40 %) 
  • Lliurament i presentació oral d’un treball en grup de recerca a l’entorn de la col·lecció d’un museu, fundació o centre d’art contemporani (40 %) 
  • Participació activa en les dinàmiques de la classe i a les visites i conferències convidades (20 %)

 

Avaluació única

Lliurament d’un estudi / ressenya / treball de documentació pràctic sobre un tema del programa

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALSINA, Esther; BELTRÁN, Clara (eds.), El reverso de la Historia del Arte: exposiciones, comercio y coleccionismo (1850-1950). Gijón: Trea, 2015.

BALLART HERNÁNDEZ, Josep.; JUAN I TRESSERRAS, Jordi, Gestión del patrimonio cultural. Barcelona: Ariel, 2001.

BASSEGODA, Bonaventura, DOMÈNECH, Ignasi (eds.), Mercat de l’art: col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

BONFAIT, Olivier; HOCHMANN Michel; SPEZZAFERRO, Luigi, TOSCANO, Bruno (eds.), Geografia del Collezionismo: Italia e Francia tra il XVI e il XVII secolo. Roma: Collection de l’École Française de Rome, 2001.

BROWN, Jonathan, El triunfo de la pintura. Sobre el coleccionismo cortesano en el siglo XVII. Madrid: Nerea, 1995. 

CANO DE GARDOQUI, José Luis, Tesoros y colecciones: orígenes y evolución del coleccionismo artístico. Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones, 2001. 

HASKELL, Francis, El Museo efímero. Los maestros antiguos y el auge de las exposiciones artísticas. Madrid: Crítica, 2002.

HOLST, Nielst von, Creators, collectors and connoisseurs : the anatomy of artistic taste from antiquity to the present day. Londres: Thames and Hudson, 1967.

JIMÉNEZ-BLANCO, María Dolores, « El coleccionismo de arte en España. Una aproximación desde su historia y su contexto ». Cuadernos Arte y Mecenazgo, núm. 2 (2013).

MORÁN, Miguel; CHECA, Fernando, El coleccionismo en España. De la cámara de maravillas a la galería de pinturas. Madrid: Cátedra, 1985. 

PEARCE, Susan; BOUNIA, Alexandra (eds.), The collector’s voice: critical readings in the practice of collecting. Aldershot: Ashgate, 2000.

SCHLOSSER, Julius von, Las cámaras artísticas y maravillosas del Renacimiento tardío. Una contribución a la historia del coleccionismo. Madrid: Akal, 1988.

SOCIAS, Immaculada (ed.), Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2009.

SOCIAS, Immaculada; Gkozgkou, Dimitra (eds.), Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX. Gijón: Trea, 2013.

BASSEGODA, Bonaventura (ed.), Col·leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la historia del patrimoni artístic de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

BORONAT TRILL, Maria Josep, La política d’adquisicions de la Junta de Museus: 1890-1923. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

FONTBONA, Francesc, Pau Casals. Col·leccionista d’art. Barcelona: Viena, 2013.

FURIÓ, Vicenç, El arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014.

FURIÓ, Vicenç, La imagen del artista: grabados antiguos sobre el mundo del arteObras de la colección Furió. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016.

GARCIA SASTRE, Andrea, Museus d’art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915. Barcelona: MNAC, 1997.

GÓMEZ MARTÍNEZ, Javier, Dos museologías. Las tradiciones anglosajona y mediterránea: diferencias y contactos. Gijón: Trea, 2006.

JIMÉNEZ-BLANCO, María Dolores; MACK, Cindy, Buscadores de belleza. Historias de los grandes coleccionistas de arte. Barcelona: Ariel, 2010.

PEARCE, Susan, On Collecting: An Investigation into collection in the european tradition. London: Routledge, 1995.

AMBOURUÈ AVARO, Anne; GUICHEN; Gaël, La documentación de las colecciones de los museos: ¿Por qué? ¿Cómo? Guía práctica. UNESCO; ICCROM; EPA, 2010.

NAVASCUÉS, J. M., Instrucciones para la redacción del inventario general, catálogos y registros en los museos servidos por el cuerpo facultativo de Archivos, Bibliotecarios y Arqueólogos, Madrid, ANABAD, 1942 (ed. 1990).

PORTA, Eduardo; MONTSERRAT, Rosa Maria; MORRAL; Eulàlia, Sistema de documentación para los museos. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982.

SÁNCHEZ MUÑOZ, David, Cómo catalogar obras de arte y objetos artísticos. València: Universitat de València, 2016.

MISSERI, S. C., El valor de las obras de arte. Valencia: Universidad Politécnica, 1994.

MOULIN, Raymonde, L’artiste, l’institution et le marché. París: Flammarion, 1997.

MOULIN, Raymonde, De la valeur de l’art. París: Flammarion, 1995.

MOUREAU, N. y SAGOT-DUVAUROUX, D.,  Le marché de l’art contemporain, París: La

Decouverte, 2010

THOMSON, D., El tiburón de 12 millones de dólares. La curiosa economía del arte

contemporáneo y las casas de subastas. Barcelona: Ariel, 2009.

VICO BELMONTE, Ana, et al., La rentabilidad de las obras de arte: estudio de los entornos propicions para la venta de bienes Artísticpos y de colección. Madrid: Dyckison, s.d.

Capítol

REYERO HERMOSILLA, Carlos, « Taxació i compravenda de pintures a mitjan segle XIX ». A: BASSEGODA, Bonaventura, DOMÈNECH, Ignasi (eds.), Mercat de l’art: col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, pp. 153-205.

BRU, Ricard; LÓPEZ, Fàtima i SALA, Teresa-M., « Els interiors del col·leccionista. Espais de l’oci creatiu ». A:  Vestigis del Modernisme. Obrim el teló. [s.l.]: Museu Abelló, 2011, pp.13-23.

FONTBONA, Francesc, « Associacionisme, mecenatge i col·leccionisme d’art entre els burgesos catalans del segle XIX », Revista de Catalunya, núm. 160, Barcelona, març del 2001, pp. 59-77.

FONTBONA, Francesc; DURÁ, Victoria, « El Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1775), Primer Museu d’Art de Catalunya ». A: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.  I-Pintura. Barcelona: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1999, pp. 13-25.

LAFFITA, Bárbara Beatriz, « El coleccionismo privado de pintura moderna catalana y valenciana en La Habana ». A: LAFFITA, Bárbara Beatriz; GARCÍA, Carlos A., i SÁNCHEZ, Alejandro, Cuba y Cataluña: encuentros de pueblos y culturas. La Habana, Universidad de La Habana, 2013, pp.259-282.

NOBILIA, Patricia, « Enrique Larreta y su colección de arte español ». A: BETTI, Rosario i MARTÍNEZ NESPRAL, Fernando, Imágenes de España, reflejos de la Argentina. Buenos Aires: Diseño Editorial, 2016, pp.125-132.

SOLÀ, Àngels, « Art i societat a la Barcelona de mitjan segle XIX. Aproximació sociològica al consum privat d’obres d’art  », A: JORBA, M. i  FONTBONA, Francesc (ed.), El Romanticisme a Catalunya: 1820-1874. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1999, pp. 52-58.

SANCHÉZ GARCIA, C. « El departamento de registro de obras de arte del M.N.C.A.RS. En: Museo. Asociación profesional de museólogos de España, 1997, núm. 2, pp. 76-79.

Revista

MACGREGOR, Arthur; HEARD, Kate, Journal of the History of Collections. Vol 32, núm. 1 (març 2020). Oxford Academy. https://academic.oup.com/jhc

VÉLEZ, « El col·leccionisme d’escultura clàssica a Espanya del segle XVI al XIX. El cas de Barcelona  », Quaderns del Museu Frederic Marès, núm. 10. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2005, pp. 67-135.

GARCIA CLAUSO, A. «El producto de la catalogación: los catálogos. En: Documentación de las Ciencias de la Información. Universidad Compútense de Madrid, 1993, núm. 16, pp.47-52. 

 

Article

FONTBONA, Francesc, « Associacionisme, mecenatge i col·leccionisme d’art entre els burgesos catalans del segle XIX ». Revista de Catalunya, núm. 160 (març 2001), pp. 59-77.

BRU i TURULL, Ricard, “The Mansana Collection. A Treasury of Japanese Art in Barcelona at the Turn of the Twentieth Century”, Journal of Japonisme, vol. 5, issue 2, September 2020, pp. 180-209.

BRU I TURULL, Ricard, “Exposicions d’art japonès a la Barcelona d’inicis del segle XX: el cas de la V Exposició Internacional d’Art (1907)“, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 31, 2017, pp. 107-125.

ALSINA, Esther, « Julio Muñoz juga a ser col·leccionista ». A: RISQUES, Manel (ed.), Muñoz Ramonet. Retrat d’un home sense imatge. Barcelona: Comanegra: 2019, pp. 175-219.

GOLDBERG, Edward L., "Artistic Relations between the Medici and the Spanish Courts, 1587-1621 ». Burlignton Magazine, vol. 138, núm. 1115 (1996), pp. 105-114.

BRU i TURULL, Ricard, « Notes pel col·leccionisme d’art oriental a la Barcelona vuitcentista ». RACBASJ. Butlletí XVIII, 2004, pp.233-257.

PERFETTINI, Lena-Maria, « D’un musée de collectionneur à un musée historico-artistique, la collection et la muséographie du Museo Napoleonico de Rome de 1927 à nos jours ». Les cahiers de l’École du Louvre, vol. 6 (2015).

VÉLEZ, « El col·leccionisme d’escultura clàssica a Espanya del segle XVI al XIX. El cas de Barcelona  », Quaderns del Museu Frederic Marès, núm. 10. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2005, pp. 67-135.

HERRERA HEREDIA, A., « Archivística: inventarios y catálogosEn: Boletín de la Anabad. Anabad, 1980, vol. 30, núm. 2, pp.. 239-242.

ALÉS FERNÁNDEZ, Rocío, « Tasación de fotografía artística ». ASRI: Arte y Sociedad. Revista de Investigación, núm. 0 (setembre 2011).

https://dialnet-unirioja-es.sire.ub.edu/servlet/articulo?codigo=3792190

HERNANDO, E.; CAMPO, S.,  « Does the Artist’s Name Influence the Perceived Value of an Art Work? ». International Journal of Arts Management. V 19, Nº 2, 2017, pp. 46-59. 

MORÓN DE CASTRO, María Fernanda, « Valoración y tasación de obras de arte ». Mus-A: Revista de las instituciones del patrimonio histórico de Andalucía, núm. 2 (2003), pp. 65-70. https://es.scribd.com/document/39167871/Revista-Mus-A-n%C2%BA2-Revista-de-las-Instituciones-del-Patrimonio-Cultural-Andaluz

Congrés

PÉREZ IBÁÑEZ, Marta, « Mujeres y coleccionismo. Otra forma de ver el arte  ». Actes del Congrés AECA (Asociación Española de Críticos de Arte) 2013 – La mujer en el arte. https://www.researchgate.net/publication/332834448_Mujeres_y_coleccionismo_otra_forma_de_ver_el_arte_Women_and_collecting_a_different_way_to_look_at_art