Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Història Contemporània: Problemes d'Interpretació (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570278

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Queralt Sole Barjau

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoricopràctica

No presencial

 

24

 

-  Pràctiques de problemes

No presencial

 

9

 

-  Pràctiques amb documents

No presencial

 

6

 

-  Taller experimental

No presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CG3: Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics i morals, així com la integritat del treball dels altres.

CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca.

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en nous entorns o entorns poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE2 - Capacitat d’identificar i classificar els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània.

CE3 - Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània.

CE4 - Comparar i valorar els diferents enfocaments metodològics i com els seus resultats determinen les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

CE5 - Descriure, planificar i estructurar els procediments (debat acadèmic, hipòtesis, metodologia, anàlisis de les fonts, resultats i conclusions) que permetin projectar una investigació doctoral en l’àmbit de la història contemporània i permetin, en el futur, realitzar una tesis doctoral i/o investigar des d’una perspectiva històrica. 

CE7 - Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu d’aquesta assignatura és doble. En primer lloc, es tracta d’aconseguir que l’alumnat adquireixi un coneixement sobre l’anàlisi i la interpretació de textos acadèmics amb la finalitat de projectar la futura recerca del Treball Final de Màster. Per a això haurà de familiaritzar-se amb el mètode científic amb la finalitat de construir una recerca a partir de la formulació d’una hipòtesi de recerca, i de la seva posterior validació o refutació. Aquesta recerca ha de permetre realitzar una aportació de qualitat al debat historiogràfic. D’altra banda, l’alumnat ha de conèixer les principals eines de posicionament acadèmic, ha de poder conèixer els diferents registres per a la difusió del coneixement i també la transformació d’un text acadèmic en un registre més divulgatiu per a arribar a un públic més general.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El llenguatge i l’anàlisi científic.

2. Com fer un TFM?

3. Com fer conèixer la recerca en l’àmbit científic.

3.1. Xarxes d’investigadors i impacte de les publicacions.

3.2. Posicionament a la xarxa

4. Estratègies de transmissió del coneixement: divulgació científica.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

-    Conferències  

-    Seminaris 

-    Treballs escrits

-    Activitats d’aplicació  

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Diverses proves:
1º Anàlisi de diversos textos  (20%)

2º Detecció de bones pràctiques i pràctiques errònies en articles (10%)

3º Proposta argumentada d’un possible tema d’investigació  (20%)
4º Investigació a la xarxa i presentació d’un escrit.  (20%)
5º Presentació oral de 5 minuts (30%)

Per aprovar l’assignatura cal aprovar totes les proves

 

Avaluació única

La normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tos aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació s’ha fixat al mes de març per les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa UB, tots els alumnes amb qualificació "suspens" o "No presentat", poden optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavaluació, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé on line.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Renzo Ramírez Bacca: Introducción teórica y práctica a la investigación histórica. Guía para historiar en las ciencias sociales. Medellín: Universidad Nacinal de Colombia, 2010

Ciro Flamarion S. Cardoso. Héctor Pérez Brignoli: Los Métodos de la historia : introducción a los problemas, métodos y técnicas de la historia demográfica, económica y social,  Barcelona : Crítica, 1986 (reimpressió)

Estelle M. Phillips and Derek S. Pugh ; revisión y adaptación: Oriol Amat y Patricia Crespo : La Tesis doctoral : cómo escribirla y defenderla : un manual para estudiantes y sus directores. Barcelona : Bresca-Profit, cop. 2008

Enrique Moradiellos : La tesis doctoral en ciencias humanas y sociales : una guía práctica.  Tres Cantos, Madrid : Ediciones Akal S.A., [2017]

Jaime Rivera-Camino : Cómo escribir y publicar una tesis doctoral . Pozuelo de Alarcón : ESIC, 2014

Julio Aróstegui : La Investigación histórica : teoría y método.  Barcelona : Crítica, cop. 2001

Ma. Pilar Colás Bravo, Leonor Buendía Eisman, Fuensanta Hernández Pina : Competencias científicas para la realización de una tesis doctoral : guía metodológica de elaboración y presentación. Barcelona : Davinci, 2009

Pierre Vilar: Iniciación al vocabulario del análisis histórico. Barcelona: Altaya 1999.

Ciro F.S. Cardoso: Introducción al trabajo de la investigación histórica. Barcelona: Crítica 2000 (5a edició)