Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria i Mem˛ries de la Contemporane´tat

Codi de l'assignatura: 570284

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Manel Risques Corbella

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Consideracions prŔvies

 

 

 

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoria

 

24

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

 

3

 

-  PrÓctiques amb documents

 

6

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

 

6

 

-  Seminari

 

3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge aut˛nom

41

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


- Adquirir coneixements que permetin tenir un criteri propi a l’hora de desenvolupar i/o aplicar les idees, sovint en un context d’investigació
 
            - Aplicar aquests coneixements a i ser capaços de resoldre problemes en entorns diversos que formin part de contextos més amplis (o multidisciplinaris) vinculats amb la pròpia àrea d’estudi
 
            - Formular preguntas adequades a l’objecte d’estudi, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques rellevants, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes.
            - Comunicar les conclusions, coneixements i raons sobre els que reposen tant davant un públic especialitzat com no especialitzat
            - Adquirir habilitats d’aprenentage que els permetin continuar estudiant de forma autònoma
            - Analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, ambigüa i/o recent, sintetizar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi, debats i problemàtiques actuals , i saber comunicar-les de forma clara, rigurosa i precisa.
            - Usar les noves tecnologies de la comunicació tant en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents del màster , i saber aconseguir la informació rellevant relativa a cada matèria i a la recerca.
            - Respectar la pluralitat de plantejaments teòrics, metodològics i morals, i la integritat del treball aliè.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

1. Té per objectiu general preparar els estudiants en la comprensió dels conflictes de memòries derivats de procesos històrics especialment traumàtics en el món contemporani. I en com s’han materialitzat les seves transmissions, reapropiacions i resignificacions en els àmbits local, nacional, en especial llatinoamericà i europeu.

2. En conseqüència dota dels instruments conceptuals necessaris per a poder desenvolupar l’anàlisi teòrica i l’aproximació a experiències internacionals en l’àmbit memorial.

3. D’altra banda, l’assignatura educa en els diferents enfocaments teòrics amb què es pot tractar l’acció pública i la problemàtica política i social de la memòria, i insisteix en el coneixement de les variables i procediments analítics que permeten desenvolupar estudis empírics i actuacions pràctiques adients.

4. Altrament, si la recerca universitària -fonamental o aplicada- és imprescindible per a la producció de nou coneixement, també ho és en les nombroses institucions públiques, privades i comunitàries dels diversos subsectors culturals, -audiovisual, edició, arts escèniques o visuals, música i serveis patrimonials, entre d’altres-, que requereixen i realitzen constantment estudis, informes, anàlisis, “estats de la qüestió”, exposicions, commemoracions o iniciatives artístiques sobre els temes de memòria.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Debat entre Memoria i Historia.

*  Té com a objectiu conéixer les relacions entre història i memòria i entendre la seva complementarietat des de la pluralitat de les visions, el vocabulari bàsic i la seva contextualltzació sociohistòrica, política, jurídica i econòmica

2. Narracions i usos socials de la historia i la memoria: la ruptura entre el passat i el futur. El control social del passat.

*  Constltueix una introducció  a l’anàlisi deis pretérits presents en societats contemporànies i a la seva aproximació no només des de l’àmbit de la història sinó a través de disciplines no històrlques (en especial des del món audiovisual: fotografia, cinema de ficció i documentals; també des de la literatura de ficció i memorial) a la comprensió dels processos socials de la memòria

3. Els processos socials de construcciˇ de la hist˛ria i de la mem˛ria: memˇries fortes i memˇries febles.

*  Es centra en el coneixement deis processos històrics contemporanis de caràcter traumàtic que han provocat actuacions memorials, canviants al llarg del temps, en especial després de la 2a Guerra Mundial

4. Les polÝtiques p˙bliques de mem˛ria en dictadura i democrÓcia.

*  Estudia les polítiques públiques i privades relatives a experiències dictatorials posteriors a la 2a Guerra Mundial i la seva memorialització en les seves diferents vessants -commemoratlves/ legislatlves, reparadores...- i la relació entre la ciutadania i aquestes polítiques.

5. El pes de la historia: la creaciˇ d’una mem˛ria tangible, Vestigis materials i fonts simb˛liques.

*  Aborda, de manera ordenada, el coneixement i análisi del patrimonl memorial, els vestigis materials i slmbòlics que els constitueixen, els espais de memoria i els museus.

6. La revisiˇ i transmissiˇ del passat

*  Introducció ais conflictes de memoòia a les societats actuals, en concret als paísos tractats en els temes anteriors, Així matelx s’observaran les xarxes socials que es creen al voltant de la memoria, com a part de la seva naturalesa conflictiva, atenent alhora el paper que desenvolupen les diferents fonts i els diversos aspectes metodológics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La dinàmica de docència i aprenentatge  combina classes teòriques, classes pràctiques de comentaris de documents en suports diversos, orientació de treballs, debats sobre temàtiques presents en les polítiques públiques de memòria, conferències d’especialistes (depenent de la disponibilitat) i sessions de presentació de textos d’autors diversos i, si és el cas, d’alumnes.

 

Els materials sobre els quals es sosté la docència tant presencial com virtual i són els especificats a l’apartat «Fonts d’informació bàsica» en els distints suports que s’especifiquen, més aquells que en el transcurs de la docència, en sessions presencials i virtuals es considerin adients segons el desenvolupament de les classes.


Entre les diverses metodologies que es poden emprar per adquirir els coneixements de l’assignatura destaquen les classes presencials de presentació de cada contingut  del programa a càrrec del professor , acompanyades amb debats entre l’alumnat I tutoritzats pel professor, prioritzant els temes en què el passat es pot relacionar amb el present, la recerca d’informació i la redacció de treballs escrits, així com l’ús de les diverses tecnologies disponibles.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

- 2 examens: 50% (25% cada examen)

 - Un treball: 50%

 

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendan establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurá de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació:

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CONADEP, Informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Nunca más Buenos Aires 1984.

CapÝtol

VINYES, Ricard (dtor.), Diccionario de la Memoria Colectiva, Gedisa, Barcelona 2018

Memoria, p. 271-274

Memoria colectiva, p. 278-281

Memoria cultural, p. 283-284

Memoria histórica, p.290-291

Memoria nacional, p.293-294

Memoria oficial, p.294-295

Memoria pública, p.296-297

Memoria social, p.303-305

Estados Unidos, p.532-540

Europa, p. 541-551

Europa (central y oriental), p. 551-556 (25 p.)                                            

América del Sur, p. 510-513

Amnistía, p.33-36

Olvido, p.368a-368b

Víctima, p. 494-498

Lugares de memoria, p. 261-264

Memorial, p. 305-307

Mercantilización de la memoria, p.312-314

Monumento, p. 317-320

Turismo memorial, p.481-484

Tanatoturismo, p.457-459

CONESA, Ricard, Del duelo clandestino al recuerdo colectivo: el Fossar de la Pedrera del cementerio de Montjuïc, en Conxita MIR; Josep GELLONCH (eds.), Duelo y memòria. Espacios para el recuerdo de las víctimes de la represión franquista en perspectiva comparada. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2013, p.171-198.

DOGLIANI, Patrizia, La memoria pública de la 2ª Guerra Mundial en Europa , dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria . RBA, Barcelona 2009, p. 173 – 207.

JELIN, Elizabeth, Prólogo a la nueva edición de Los trabajos de la memoria, 2011.

LIRA, Elizabeth, Memoria en tiempo presente. En: F. ZERAN, M.A. GARRETÓN, S. CAMPOS, C. GARRETÓN (Editores): Encuentros con la memoria . Santiago de Chile. LOM, 2004.

VINYES, Ricard, La memoria del Estado, dins R. VINYES (ed.), El Estado y la memoria . RBA ed., Barcelona 2009, p. 23-66. 43 pgs

VINYES, Ricard, Sobre víctimas y vacíos; ideologías y reconciliaciones; privatizaciones e impunidades, en Ana DOMÍNGUEZ RAMA (ed.) Memoria viva de la impunidad del franquismo. Editorial Complutense, Madrid, 2011. p. 255-272.

Article

CRENZEL, Emilio, Políticas de la memoria. Historia del Informe Nunca Más. Papeles CEIC, volumen 2010/2, septiembre 2010, 31 pàgines

FERRANDIZ, Francisco, Guerras sin fin: guía para descifrar el Valle de los Caídos en la España contemporánea. Política y Sociedad 2011, vol 48 nº 3, p. 881-500

FRANCO, Marina, La teoría de los dos demonios: un símbolo de la postdictadura argentina.  A Contracorriente, vol.11 nº2, 2011,

JULIA Santos, Echar al olvido. Memoria y amnistía en la Transición, Claves de Razón Práctica 129, enero 2003.

VINYES, Ricard, La buena memoria. El universo simbólico de la reconciliación en la España democrática. Relatos y símbolos en el texto urbano.  Ayer 96, 2014 pp. 155-181.

YOUNG, James, Cuando las piedras hablan. Puentes, nº 1 p. 80-93.

Text electr˛nic

VINYES, Ricard, Sobre la ruina y su relato. Lo que vemos, lo que sabemos, lo que hacemos. Memorias en red, Memorágora, 2016.