Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria i Mem˛ries de la Contemporane´tat (en LÝnia)

Codi de l'assignatura: 570285

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Manel Risques Corbella

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  TeoricoprÓctica

No presencial

 

24

 

-  PrÓctiques de problemes

No presencial

 

9

 

-  PrÓctiques amb documents

No presencial

 

6

 

-  Seminari

No presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge aut˛nom

41

 

 

Recomanacions

 

Caldrà atendendre les activitats que s’aniran plantejant en cada PAC

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


 Adquirir coneixements que permetin tenir un criteri propi a l’hora de desenvolupar i/o aplicar les idees, sovint en un context d’investigació

 

            - Aplicar aquests coneixements a i ser capaços de resoldre problemes en entorns diversos que formin part de contextos més amplis (o multidisciplinaris) vinculats amb la pròpia àrea d’estudi

 

            - Formular preguntas adequades a l’objecte d’estudi, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques rellevants, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes.

            - Comunicar les conclusions, coneixements i raons sobre els que reposen tant davant un públic especialitzat com no especialitzat

            - Adquirir habilitats d’aprenentage que els permetin continuar estudiant de forma autònoma

            - Analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, ambigüa i/o recent, sintetizar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi, debats i problemàtiques actuals , i saber comunicar-les de forma clara, rigurosa i precisa.

            - Usar les noves tecnologies de la comunicació tant en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents del màster , i saber aconseguir la informació rellevant relativa a cada matèria i a la recerca.

            - Respectar la pluralitat de plantejaments teòrics, metodològics i morals, i la integritat del treball aliè.

http://grad.ub.edu/grad/plae/fw/def/image/icons/edit.gif

http://grad.ub.edu/grad/plae/fw/def/image/icons/delete.gif

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

1. Té per objectiu general preparar els estudiants en la comprensió dels conflictes de memòries derivats de procesos històrics especialment traumàtics en el món contemporani. I en com s’han materialitzat les seves transmissions, reapropiacions i resignificacions en els àmbits local, nacional, en especial llatinoamericà i europeu.

2. En conseqüència dota dels instruments conceptuals necessaris per a poder desenvolupar l’anàlisi teòrica i l’aproximació a experiències internacionals en l’àmbit memorial.

3. D’altra banda, l’assignatura educa en els diferents enfocaments teòrics amb què es pot tractar l’acció pública i la problemàtica política i social de la memòria, i insisteix en el coneixement de les variables i procediments analítics que permeten desenvolupar estudis empírics i actuacions pràctiques adients.

4. Altrament, si la recerca universitària -fonamental o aplicada- és imprescindible per a la producció de nou coneixement, també ho és en les nombroses institucions públiques, privades i comunitàries dels diversos subsectors culturals, -audiovisual, edició, arts escèniques o visuals, música i serveis patrimonials, entre d’altres-, que requereixen i realitzen constantment estudis, informes, anàlisis, “estats de la qüestió”, exposicions, commemoracions o iniciatives artístiques sobre els temes de memòria.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Debat entre Mem˛ria i Hist˛ria.

*  
Té com a objectiu conèixer les relacions entre història i memòria i entendre la seva  complementarietat des de la pluralitat de les visions, el vocabulari bàsic i la seva contextualització sociohistòrica, política, jurídica i econòmica

2. Narracions i usos socials de la hist˛ria i la mem˛ria: la ruptura entre el passat i el futur. El control social del passat.

*  
Constitueix una introducció a l’anàlisi dels pretèrits presents en societats contemporànies i a la seva aproximació no només des de l’àmbit de la història sinó a través de disciplines no històriques (en especial des del món audiovisual: fotografia, cinema de ficció i documentals; també des de la literatura de ficció i memorial) a la comprensió dels processos socials de la memòria

3. Els processos socials de construcciˇ de la hist˛ria i de la mem˛ria: mem˛ries fortes i mem˛ries febles.

*  Es centra en el coneixement dels processos històrics contemporanis de caràcter traumàtic que han provocat actuacions memorials, canviants al llarg del temps, en especial després de la 2ª Guerra Mundial

4. Les polÝtiques p˙bliques de mem˛ria en dictadura i democrÓcia.

*  Estudia les polítiques públiques i privades relatives a experiències dictatorials posteriors a la 2ª Guerra Mundial i la seva memorialitació en les seves diferents vessants -commemoratives, legislatives, reparadores...- i la relació entre la ciutadania i aquestes polítiques. 

5. El pes de la hist˛ria: la creaciˇ d’una mem˛ria tangible, Vestigis materials i fonts simb˛liques.

*  
Aborda, de manera ordenada, el coneixement i anàlisi del patrimoni memorial, als vestigis materials i simbòlics que el constitueixen, els espais de memòria i els museus.
 

6. La revisiˇ i transmissiˇ del passat.

*  Introducció als conflictes de memòria a les societats actuals, en concret als països tractats en els temes anteriors, Així mateix s’observaran les xarxes socials que es creen al voltant de la memòria, com a part de la seva naturalesa conflictiva, atenent alhora el paper que desenvolupen les diferents fonts i els diversos aspectes metodològics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

- Treball de guiatge de lectura i anàlisi dels recursos docents (materials audiovisuals, textos i bibliografia) continguts al dosier electrònic, i d’assessorament repecte de la bibliografia recomanada.

- Dirigir els debats en l’espai on line i fomentar la reflexió

- Estimular el treball i l’aprenentatge a partir de problemes

- Guiar la ressenyai/o l’assaig argumentatiu individual i/o treball de recerca on line

- Dur a terme l’anàlisi d’accions, intervencions i realitzacions memorials concretes prèviament seleccionades i presentades

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

- Proves d’avaluació continuada (PAC’s) ...................................90%

                  - AC 1ª .......................................... 20%
                  - AC 2ª .......................................... 30%
                  - AC 3ª .......................................... 40%
 

- Reflexions específiques .

              - Participació treballs on line i debats i fòrums ................................ 10%

 

Reavaluació: La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació per al curs 2020-2021 s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, poden optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial u online

 

Avaluaciˇ ˙nica

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online" Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CONADEP, Informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Nunca más Buenos Aires 1984.

CapÝtol

VINYES, Ricard (dtor.), Diccionario de la Memoria Colectiva, Gedisa, Barcelona 2018

 

Memoria, p. 271-274

Memoria colectiva, p. 278-281

Memoria cultural, p. 283-284

Memoria histórica, p.290-291

Memoria nacional, p.293-294

Memoria oficial, p.294-295

Memoria pública, p.296-297

Memoria social, p.303-305

Estados Unidos, p.532-540

Europa, p. 541-551

Europa (central y oriental), p. 551-556 (25 p.)                                            

América del Sur, p. 510-513

Amnistía, p.33-36

Olvido, p.368a-368b

Víctima, p. 494-498

Lugares de memoria, p. 261-264

Memorial, p. 305-307

Mercantilización de la memoria, p.312-314

Monumento, p. 317-320

Turismo memorial, p.481-484

Tanatoturismo, p.457-459

 

CONESA, Ricard, Del duelo clandestino al recuerdo colectivo: el Fossar de la Pedrera del cementerio de Montjuïc, en Conxita MIR; Josep GELLONCH (eds.), Duelo y memòria. Espacios para el recuerdo de las víctimes de la represión franquista en perspectiva comparada. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2013, p.171-198.

DOGLIANI, Patrizia, La memoria pública de la 2ª Guerra Mundial en Europa , dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria . RBA, Barcelona 2009, p. 173 – 207.

JELIN, Elizabeth, Prólogo a la nueva edición de Los trabajos de la memoria, 2011.

 

LIRA, Elizabeth, Memoria en tiempo presente. En: F. ZERAN, M.A. GARRETÓN, S. CAMPOS, C. GARRETÓN (Editores): Encuentros con la memoria . Santiago de Chile. LOM, 2004.

VINYES, Ricard, La memoria del Estado, dins R. VINYES (ed.), El Estado y la memoria . RBA ed., Barcelona 2009, p. 23-66. 43 pgs

VINYES, Ricard, Sobre víctimas y vacíos; ideologías y reconciliaciones; privatizaciones e impunidades, en Ana DOMÍNGUEZ RAMA (ed.) Memoria viva de la impunidad del franquismo. Editorial Complutense, Madrid, 2011. p. 255-272.

 

Article

CRENZEL, Emilio, Políticas de la memoria. Historia del Informe Nunca Más. Papeles CEIC, volumen 2010/2, septiembre 2010, 31 pàgines

FERRANDIZ, Francisco, Guerras sin fin: guía para descifrar el Valle de los Caídos en la España contemporánea. Política y Sociedad 2011, vol 48 nº 3, p. 881-500

FRANCO, Marina, La teoría de los dos demonios: un símbolo de la postdictadura argentina.  A Contracorriente, vol.11 nº2, 2011,

JULIA Santos, Echar al olvido. Memoria y amnistía en la Transición, Claves de Razón Práctica 129, enero 2003.

VINYES, Ricard, La buena memoria. El universo simbólico de la reconciliación en la España democrática. Relatos y símbolos en el texto urbano.  Ayer 96, 2014 pp. 155-181.

YOUNG, James, Cuando las piedras hablan. Puentes, nº 1 p. 80-93.

Text electr˛nic

VINYES, Ricard, Sobre la ruina y su relato. Lo que vemos, lo que sabemos, lo que hacemos. Memorias en red, Memorágora, 2016.