Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Identitats de Gènere, Presències i Protagonismes de les Dones al Món Contemporani (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570295

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Teresa Abello Guell

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoricopràctica

No presencial

 

24

 

-  Pràctiques de problemes

No presencial

 

9

 

-  Pràctiques amb documents

No presencial

 

6

 

-  Seminari

No presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

 

 

Competències que es desenvolupen

 


 
Transversals comunes de la UB
 

-          Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).

-          Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

-          Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).
 
 
Bàsiques i generals
 
*CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca
 
*CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

*CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

*CG1 – Que els estudiants siguin capaços d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua i recent, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi i als debats i problemàtiques actuals, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
 
 
Específiques
 
CE1- Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE2 – Proporcionar elements que permetin adquirir la capacitat de conèixer els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània

CE3 – Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània.

CE4 –Obtenir i aplicar un coneixement profund dels diferents enfocaments metodològics i de les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

CE7 – Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

CE13- Analitzar els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
Aquesta assignatura parteix del debat historiogràfic en torn a la historia de les dones en un marc global de diversitat cultural i de gènere al mon contemporani. Té com a objectiu  plantejar diferents trajectòries dels  moviments de les dones arreu del mon per tal d’analitzar les propostes d’adquisició de drets i la capacitat d’agència de les dones i les seves les practiques socials.  A partir d’exemples històrics i mes recents,  examina el significat dels canvis i permanències en les relacions de gènere i els drets de les dones.
 
 
Objectius d’aprenentatge de coneixements
 

·   Conèixer els debats historiogràfics en torn als moviments socials

·   Conèixer els mètodes d’anàlisi de la historia de  les dones i del gènere

·   Relacionar els debats en torn als moviments socials amb una perspectiva de gènere

·   Copsar el paper de les dones com a subjectes de transformacions socials

·   Conèixer  el debat historiogràfic en torn a la historia de les dones en un marc global de diversitat cultural i de gènere.

·   Valorar l´importància de les identitats a  l´acció col·lectiva

·   Aprofundir en l`anàlisis del  desenvolupament dels  moviments de les dones

·   Valorar la trajectòria de drets, resistència i el rebuig de la subalternitat per part de les dones.
 
Objectius d’adquisició d’habilitats i procediments
 

·         Identificar l’agència històrica de les dones com a central a les dinàmiques històriques

·         Copsar la diversitat em el si dels moviments de dones

·         Analitzar les relacions de gènere i el seu significat social

·         Comparar i valorar els diferents processos de desenvolupament de moviments socials en un marc global

·         Reforçar la capacitat d’anàlisi crítica de documents d’època i de la bibliografia científica

·         Utilitzar i analitzar recursos i fonts per l’estudi dels moviments socials de dones 

 

 

Blocs temàtics

 

1. De la història de les dones a la història del gènere.

2. El feminisme sufragista i la consolidació de l’esfera pública al començament de segle.

3. Entre el consum i el treball: gènere, classe i mobilització social al començament de segle.

4. La 1a Guerra Mundial i les seves conseqüències: gènere, nació i mobilització bèl·lica

5. Cap a la Guerra Civil espanyola: gènere, identitats polítiques i mobilització bèl·lica

6. Ordres de gènere, feminismes i mobilització social després de la 2a Guerra Mundial.

7. De la resistència a la independència: gènere, raça i nació en contextos colonials i postcolonials

8. El gènere dels homes: masculinitats en el segle XX.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

-     Conferències (modalitat a distància)

-     Seminaris (modalitat a distància)

-     Treballs en grup (modalitat a distància)

-     Treballs escrits (modalitat a distància)

-     Activitats d’aplicació (modalitat a distància)

-     Aprenentatge basat en problemes (modalitat a distància)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Quatre proves escrites: 80%

1º Comentari sobre diversos textos (20%)

2º Assaig sobre alguns dels continguts del temari (20%)

3º Ampliació de continguts raonada i crítica sobre algun aspecte del temari (20%)

4º Reflexió crítica al voltant d’alguns dels recursos o eines proposats pel docent (20%)

Participació en debats: 20%

 

Avaluació única

Missatge relatiu a l’avaluació única i reavaluació
La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online". Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

Aguado, A.; Ortega, T. M. (Eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Valencia,  PUV, 2012.

 

Borderías, C. (Ed.) La Historia de las mujeres: perspectivas actuales. Barcelona, Icaria, 2009.

Butler, J., Bodies That Matter: On the Discursive Limits of "Sex", New York, Routledge, 1993

Capel, R. M. (coord.), Mujer y sociedad en España, 1700-1975, Madrid, Instituto de la Mujer, 1986

 

Chakrabarty, D., “A small history of subaltern studies”, a Habitations of Modernity: Essays in the Wake of Subaltern Studies. Chicago: Chicago University Press, 2002.

 

Duby, G. ; Perrot, M. (ed.), Historia de las mujeres en Occidente. Madrid: Taurus, 2001.

 

Hall, S., “The Spectacle of the ‘other’”, a S. Hall (ed.) Representation. Cultural representations and Signifying practices. London: Sage, 1997.

 

Guha, R., “Las voces de la historia” a R. Guha: Las voces de la historia y otros estudios subalternos. Barcelona: Crítica, 2002.

 

Moore-Gilbert, B. 1997. The Postcolonial Theory. Contexts, Practices, politics. London / New York: Verso

 

Nash, Mary, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid: Alianza, Nueva ed., 2012 

 

Suárez, L., Hernández Castillo, R. A. (eds.) Decolonizando el feminismo. Teorías y prácticas desde los márgenes. Madrid,  Crítica/ Feminismos, 2008. 

 

Scott, J. W.,  “El género como categoría útil para el anàlissi histórico”. James S. Amelang, Mary Nash (Eds. ) Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1990

 

Tosh, J., A Man’s Place: Masculinity and the Middle-Class Home in Victorian England, New Haven y Londres, Yale University Press, 1999.

 

Yuval-Davis, Nira. Gender and Nation. London: Sage, 1997. Chapter 1, pp.21-25.