PD:Règim i Oposició durant la Dictadura Franquista

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Règim i Oposició durant la Dictadura Franquista

Codi de l'assignatura: 570298

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Andres Mayayo Artal

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	Presencial	24
- Tutorització per grups	Presencial	3
- Pràctiques amb documents	Presencial	6
- Pràctiques orals comunicatives	Presencial	6
- Seminari	Presencial	3
(El Seminari es realitzarà durant l'horari establert de l'assignatura al Seminari de la Secció d'Història Contemporània i Mon Actual)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

FERNANDEZ BUEY, Francisco: Por una universidad democràtica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009.

MAYAYO, Andreu; LOCASCIO, Paola, Rúa, José Manuel: Economía franquista y corrupción, Flor del Viento, Barcelona, 2010

SEGURA, Antoni; MAYAYO, Andreu; ABELLÓ, Teresa: La dictadura franquista. La institucionalizació d’un règim, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012.

TÉBAR, Javier (ed.): “Resistencia ordinaria”. La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), Publicacions de la Universitat de València, València, 2012.

Competències que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Bàsiques i generals
. Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i/o aplicar idees, en contextos discursius i de investigació.
. Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirides, i reflexionar sobre les responsabilitat que això comporta.
. Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
. Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüestions objecte d’estudi, participar en debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.

Específiques
Desenvolupar un raonament crític davant els processos històrics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
Adquirir la capacitat d’integrar coneixement i formular proposicions en l’àmbit específic de la matèria.
Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats, que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
Conéixer els principals debats historiogràfics sobre la conceptualització del franquisme dins de la historiografia sobre el feixisme
Conèixer les eines conceptuals i metodològiques necessàries per analitzar la institucionalització del règim franquista i les diverses formes d’oposició durant la llarga dictadura.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

La finalitat d’aquesta assignatura és oferir una base conceptual i metodològica per l’estudi del franquisme i de l’antifranquisme a Espanya i a Catalunya. D’una banda, introduir els diversos debats sobre la conceptualització del franquisme i les seves especificitats respecte la resta de models de règims feixistes sorgits en l’Europa del periode d’entreguerres. De l’altra, subratllar les diverses formes de disens més enllà de la resistència armada i la lluita política i sindical. En aquest sentit, s’analitzarà els sectors socials que van donar suport i van col·laborar amb la dictadura i els nous moviments socials que erosionaran la dictadura i permetran construir una alternativa democràtica. Més enllà del Moviment Obrer, universitari i veïnal, s’analitzarà la importància de les comunitats cristianes de base (capellans obrers i cristians pel socialisme), els col·lectius feministes i els diversos moviments culturals com la nova cançó- de les diverses nacionalitats i regions espanyoles.

Els objectius a assolir son:

Conèixer com es va institucionalitzar la dictadura i com es va adaptar al nou escenari internacional de Guerra Freda.
Conèixer la magnitud de la repressió interior i exterior (exili)
Conéixer el fracàs de l’autarquia econòmica i els costos socials i mediambientals del “desarrollismo”
Conéixer el paper destacat del Moviment Obrer, universitari i veïnal en la construcció de la raó democràtica.
Conéixer l’especificitat de Catalunya marcada per la persecució de la llengua i la cultura catalanes i la vindicació de la identitat nacional i l’autogovern del país.

Blocs temàtics

1. La institucionalització de la dictadura

*
- La naturalesa juridico-política del franquisme
- La democràcia orgànica
- La "Ley de Sucesión". la "Monarquia del 18 de julio"
- La "Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional"

2. La repressió franquista

*
- La cultura de la repressió: " la croada nacional-catòlica"
- Els instruments jurídics: els consells de guerra, la llei de responsabilitats polítiques, la llei d’incautació de bens "marxistes".
- El botí de guerra
- La persecució de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.
- L’exili

3. La fallida de l’autarquia i el "desarrollismo"

*
- La voluntat autàrquica
- L’intervencionisme aclaparador
- Mercat negre, racionament, restriccions elèctriques
- La fallida autàrquica i l’intervencionisme del FMI: els plans d’estabilització
- El fenòmen migratori
- La industrialització
- Els costos socials i medi-ambientals del "desarrollismo"
- L’augment de les desigualtats socials i territorials

4. Els nous moviments socials

*
- El moviment estudiantil universitari
- El nou moviment obrer
- El moviment veïnal i ciutadà
- Els capellans obrers i de barri.
- Els moviments "nacionalistes perifèrics"

5. Oposició interior i exterior

*
- La resistència armada: el maquis
- Les disputes de l’exili
- La política de Renconciliació Nacional
- El "Contubernio de Munich"
- La disidència del règim
- L’oposició antifranquista

6. La Catalunya franquista i antifranquista

* - Els catalans de Franco

- La vaga dels tramvies

- Catalanisme i antifranquisme

- La política unitària antifranquista: Taula Rodona, Coordinadora de Forces Polítiques, Assemblea de Catalunya, Consell de Forces Polítiques.

- La Catalunya reformista

- La Catalunya rupturista

Metodologia i activitats formatives

L’assignatura constarà de:

Classes magistrals impartides pel professor per introduir l’assignatura
Presentació de les lectures obligatòries per part de l’alumnat
Debat dirigit sobre les lectures obligatòries en format de seminari
Presentacions orals a classe dels treballs d’estudi de cas realitzats pel alumnat.
Sortida per conèixer un arxiu o fons documental

Materials de suport de la docència (dossier de lectures disponible al Campus Virtual)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació de l’assignatura seguirà el model d’avaluació continuada.:

1. Lliurament per escrit de dos assajos o ressenyes ................................................. 50%

a. Dos assajos [ (30% (10% presentació oral) + 20%]

2. Un treball final sobre la temàtica general del curs ................................................ 35%

3. Presentació oral del darrer treball ...................................................................... 15%

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació per al curs 2020/21 s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, poden optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavalució l’alumne haurà de fer un examen sobre el contingut dels articles treballats durant el curs.

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de ravaluació es publiquen al web de la Facultat.

Avaluació única

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Borja De Riquer: La dictadura de Franco, Cítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

Miguel Angel Ruiz Carrnicer (Ed.): Falange. Las culturas políticas del fascismo en la españa de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2013

Carles Santacana (coord.): Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960), Editorial Afers, Catarroja, 2013.

Pere Ysàs: Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

Ismael Saz Campos: Las caras del franquismo, Comares, Granada, 2013.

Antonio Cazorla; Miedo y progreso. Los españoles de a pie bajo el franquismo 1939-1975, Alianza Editorial, Madrid, 2015.