Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Configuraciˇ i Processos de Formaciˇ en la Societat ContemporÓnia: Catalunya com a Model

Codi de l'assignatura: 570302

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Llorenc Ferrer Alos

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

24

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

3

 

-  PrÓctiques amb documents

Presencial

 

6

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

Presencial

 

6

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

0

 

( )

 

-  Seminari

Presencial

 

3

 

(El Seminari es realitzarÓ durant l?horari establert de l?assignatura al Seminari de la Secciˇ d?Hist˛ria ContemporÓnia i Mon Actual)

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge aut˛nom

41

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Transversals i comuns a la UB
-Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació de coneixements)
-Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques)
 
Bàsiques i generals
-Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i aplicar idees en contextos discursius i d’investigació.
-Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirida, i reflexionar sobre les responsabilitats que això comporta.
-Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
-Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüesions objecte d’estudi, participar en el debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.
 
ESpecífiques
-Desenvolupar un raonament crític davant els processos histórics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
-Adquirir la capacitat d’integrar coneixement, que permetin fer una anàlisi històrica en l’àmbit específic de la matéria.
-Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
-Conèier les eines concpetuals i metodològiques per analitzar les etapes de creixement econòmic i social de Catalunya en el segle XIX i contraposar en els problemes derivats de la inserció en uan realitat política determinada que ens ajudin a entendre la realitat actual de la Catalunya Contemporània. 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’assignatura parteix que l’alumne ja ha treballat dins del Grau temes fonamentals com l’evolució i canvis en l’activitat agrícola, el procés d’industrialització basat en la indústria tèxtil i el procés de diversificació i els principals canvis a nivell social que s’han produït. En el màster es tracta d’aprofundir en aquells aspectes que són específics del procés de desenvolupament i modernització.  Es tracta de presentar debats sobre perquè Catalunya es va industrialitzar quan altres territoris de l’Estat no ho feren; analitzar els grups socials específics que sorgiren en aquest procés i fins a quin punt donaren una configuració política diferent; analitzar les causes que expliquen el debilitament del sistema financer i els models econòmics que generaren, els debats sobre modes productius i especulatius i fins a quin punt el procés d’integració a l’Estat després del franquisme condiciona un determinat model productiu.
Els objectius a assolir són:
-Conèixer debats historiogràfics a l’entorn de les causes de la diferenciació d’un territori dins d’un Estat.
-Conèixer mètodes d’anàlisi per abordar determinats problemes.
-Valorar el paper de l’Estat en els condicionants en el comportament de la població.
- Plantejar les causes que expliquen el mantenirment de les diferències dins de l’Estat a partir de l’anàlisi d’esdeniments socials, demogràfics, polítics i econòmics específics.
 
 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. De les economies mˇn a la gran divergŔncia

2. De l’economia orgÓnica a l’economia inorgÓnica. Petjada ecol˛gica i metabolisme social

3. El nou sistema d’economia de mercat i les seves contradiccions

4. Canvis i transformacions en l’agricultura

5. Tecnologia i revolucions industrials

6. Les crisis econ˛miques com a transformaciˇ del sistema

7. Elsnous mecanismes econ˛mics. DependŔncia i primera globalitzaciˇ

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura constarà de:

-Materials (powers entre altres) amb dades, quadres estadístics...que serviran al professor per introduir la problemàtica general i que es concretarà en una introducció a la problemàtica del tema.

-De cada bloc hi haurà lectures obligatòries i lectures recomanades que serviran pel debat sobre la qüestió a la part final del bloc.

-ATEsa la situació excepcional, l’alumne respondrà un qüestionari que recollirà la problemàtica principal de cada bloc. 


  •  

  • La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu  la UB i, en qualsevol cas s’ajustàrà sempre a les directives de les autoritats sanitàries en cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distnaciament mínim entre l’alumnat. 

  • Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera no presencial. Les activitats pràctiques es faran, majoritàriament, de manera presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials”.


 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

 Proves escrites (assajos, qüestionaris, ressenyes, examens  70%

Proves orals  30%

 

Avaluaciˇ ˙nica

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superar l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de Suspens o NO presentat, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavaluació, l’alumne haurà de lliurar a tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen de contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé on-line.

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar  explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre els continguts del mateix.

“ 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

POMERANZ, Kenneth. The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy. Princeton University Press, 2009.

THOMPSON, E. P. «La economía moral de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII». En Tradición, revuelta y consciencia de clase, editat per E. P. THOMPSON, 62-134. Barcelona: Crítica, 1979.

THOMPSON, E.P. «Tiempo, disciplina de trabajo y capitalismo industrial». En Tradición, revuelta y conciencia de clase, editat per E. P. Thompson, 239-93. Barcelona: Crítica, 1979.

TELLO, Enric. «La petjada ecològica del metabolisme social: una proposta metodològica per analitzar el paisatge com a humanització del territori». Manuscrits, 2004, 59-82.

 

WRIGLEY, E. A. Historia y población. Barcelona: Crítica, 1985.

Williamson, Jeffrey G. El desarrollo económico mundial en perspectiva histórica : cinco siglos de revoluciones industriales, globalización y desigualdad /   Zaragoza, España : Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013.  

PLAZA VIDAURRE, Marco A. La globalización de la economía y las crisis económicas internacionales. Buenos Aires (Argentina) : El Cid Editor, 2009.

HAHN, Barbara. Technology in the industrial revolution / Barbara Hahn, Texas Tech University. Cambridge, United Kingdom : Cambridge University Press, 2020.  

LÓPEZ, Ramón. Crisis económicas mundiales, escasez de recursos ambientales y concentración de la riqueza Ramón López. Santiago : CEPAL, 2010.  

OLIVÉ, Maria Josep. La Nova economia de la globalització : noves formes d’apropiació i d’espoliació. Barcelona : Justícia i Pau, 2007.  

PIKETTY, Thomas. El capital en el siglo XXI / Thomas Piketty. Madrid : Fondo de Cultura Económica, 2014.