PD:Configuració i Processos de Formació en la Societat Contemporània: Catalunya com a Model

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Configuració i Processos de Formació en la Societat Contemporània: Catalunya com a Model

Codi de l'assignatura: 570302

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Llorenc Ferrer Alos

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	Presencial	24
- Tutorització per grups	Presencial	3
- Pràctiques amb documents	Presencial	6
- Pràctiques orals comunicatives	Presencial	6
- Sortida de camp	Presencial	0
( )
- Seminari	Presencial	3
(El Seminari es realitzarà durant l?horari establert de l?assignatura al Seminari de la Secció d?Història Contemporània i Mon Actual)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Transversals i comuns a la UB
-Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació de coneixements)
-Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques)

Bàsiques i generals
-Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i aplicar idees en contextos discursius i d’investigació.
-Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirida, i reflexionar sobre les responsabilitats que això comporta.
-Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
-Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüesions objecte d’estudi, participar en el debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.

ESpecífiques
-Desenvolupar un raonament crític davant els processos histórics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
-Adquirir la capacitat d’integrar coneixement, que permetin fer una anàlisi històrica en l’àmbit específic de la matéria.
-Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
-Conèier les eines concpetuals i metodològiques per analitzar les etapes de creixement econòmic i social de Catalunya en el segle XIX i contraposar en els problemes derivats de la inserció en uan realitat política determinada que ens ajudin a entendre la realitat actual de la Catalunya Contemporània.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

L’assignatura parteix que l’alumne ja ha treballat dins del Grau temes fonamentals com l’evolució i canvis en l’activitat agrícola, el procés d’industrialització basat en la indústria tèxtil i el procés de diversificació i els principals canvis a nivell social que s’han produït. En el màster es tracta d’aprofundir en aquells aspectes que són específics del procés de desenvolupament i modernització. Es tracta de presentar debats sobre perquè Catalunya es va industrialitzar quan altres territoris de l’Estat no ho feren; analitzar els grups socials específics que sorgiren en aquest procés i fins a quin punt donaren una configuració política diferent; analitzar les causes que expliquen el debilitament del sistema financer i els models econòmics que generaren, els debats sobre modes productius i especulatius i fins a quin punt el procés d’integració a l’Estat després del franquisme condiciona un determinat model productiu.
Els objectius a assolir són:
-Conèixer debats historiogràfics a l’entorn de les causes de la diferenciació d’un territori dins d’un Estat.
-Conèixer mètodes d’anàlisi per abordar determinats problemes.
-Valorar el paper de l’Estat en els condicionants en el comportament de la població.
- Plantejar les causes que expliquen el mantenirment de les diferències dins de l’Estat a partir de l’anàlisi d’esdeniments socials, demogràfics, polítics i econòmics específics.

Blocs temàtics

1. De les economies món a la gran divergència

2. De l’economia orgànica a l’economia inorgànica. Petjada ecològica i metabolisme social

3. El nou sistema d’economia de mercat i les seves contradiccions

4. Canvis i transformacions en l’agricultura

5. Tecnologia i revolucions industrials

6. Les crisis econòmiques com a transformació del sistema

7. Elsnous mecanismes econòmics. Dependència i primera globalització

Metodologia i activitats formatives

L’assignatura constarà de:

-Materials (powers entre altres) amb dades, quadres estadístics...que serviran al professor per introduir la problemàtica general i que es concretarà en una introducció a la problemàtica del tema.

-De cada bloc hi haurà lectures obligatòries i lectures recomanades que serviran pel debat sobre la qüestió a la part final del bloc.

-ATEsa la situació excepcional, l’alumne respondrà un qüestionari que recollirà la problemàtica principal de cada bloc.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas s’ajustàrà sempre a les directives de les autoritats sanitàries en cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distnaciament mínim entre l’alumnat.
Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera no presencial. Les activitats pràctiques es faran, majoritàriament, de manera presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials”.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Proves escrites (assajos, qüestionaris, ressenyes, examens 70%

Proves orals 30%

Avaluació única

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superar l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de Suspens o NO presentat, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavaluació, l’alumne haurà de lliurar a tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen de contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé on-line.

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre els continguts del mateix.

“

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

POMERANZ, Kenneth. The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy. Princeton University Press, 2009.

THOMPSON, E. P. «La economía moral de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII». En Tradición, revuelta y consciencia de clase, editat per E. P. THOMPSON, 62-134. Barcelona: Crítica, 1979.

THOMPSON, E.P. «Tiempo, disciplina de trabajo y capitalismo industrial». En Tradición, revuelta y conciencia de clase, editat per E. P. Thompson, 239-93. Barcelona: Crítica, 1979.

TELLO, Enric. «La petjada ecològica del metabolisme social: una proposta metodològica per analitzar el paisatge com a humanització del territori». Manuscrits, 2004, 59-82.

WRIGLEY, E. A. Historia y población. Barcelona: Crítica, 1985.

Williamson, Jeffrey G. El desarrollo económico mundial en perspectiva histórica : cinco siglos de revoluciones industriales, globalización y desigualdad / Zaragoza, España : Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013.

PLAZA VIDAURRE, Marco A. La globalización de la economía y las crisis económicas internacionales. Buenos Aires (Argentina) : El Cid Editor, 2009.

HAHN, Barbara. Technology in the industrial revolution / Barbara Hahn, Texas Tech University. Cambridge, United Kingdom : Cambridge University Press, 2020.

LÓPEZ, Ramón. Crisis económicas mundiales, escasez de recursos ambientales y concentración de la riqueza Ramón López. Santiago : CEPAL, 2010.

OLIVÉ, Maria Josep. La Nova economia de la globalització : noves formes d’apropiació i d’espoliació. Barcelona : Justícia i Pau, 2007.

PIKETTY, Thomas. El capital en el siglo XXI / Thomas Piketty. Madrid : Fondo de Cultura Económica, 2014.