Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anālisi de Públics i Polítiques de Programaciķ

Codi de l'assignatura: 570398

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: José Vicente Pestana Montesinos

Departament: Departament de Teoria i Histōria de l'Educaciķ

crčdits: 5

Programa únic: S

 

 

Reorganitzaciķ del curs (esdeveniments sobrevinguts)

 

El curs està organitzat de manera que se’n pugui continuar el desenvolupament sincrònic, en el cas d’esdeveniments sobrevinguts que comportin un seguiment virtual de l’assignatura —o les modalitats escaients suggerides per les instàncies competents.

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoricoprāctica

Presencial i no presencial

 

36

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autōnom

60

 

 

Recomanacions

 

Per al seguiment adequat de l’assignatura, s’ha de tenir un nivell mitjà-alt de lectura de l’anglès.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

  • Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
  • Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.
  • Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
  • Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.


Competències generals
  • Capacitat per comprendre, en contextos altament especialitzats, els aspectes teòrics i pràctics i la metodologia de treball del seu camp d’estudi.


rCompetències específiques
  • Capacitat per formular diagnòstics, i comparar i avaluar pràctiques de gestió cultural en diferents àmbits i contextos socials analitzant-ne els punts forts i els punts febles, per proposar-hi millores.
  • Capacitat per aplicar estratègies comunicatives per analitzar situacions i comunicar-se amb control, professionalitat i eficàcia en el camp de la gestió cultural.
  • Capacitat per identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals, per comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer els conceptes bàsics sobre públics culturals.
  • Conèixer les tècniques i els procediments més habituals en l’estudi de públics i no públics.
  • Conèixer les estratègies que poden utilitzar-se en la creació i el desenvolupament de públics culturals.
  • Conèixer els models i elements d’un procés de programació cultural.
  • Conèixer les experiències més significatives d’estudi i de desenvolupament de públics culturals.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Ser capaç de definir i interpretar un encàrrec d’estudi de públics o de no públics per a una institució o equipament cultural.
  • Ser capaç de dissenyar i dur a terme una acció d’aproximació al coneixement dels públics d’un equipament o projecte cultural.
  • Ser capaç d’analitzar un sistema de gestió de públics en el marc d’una institució o equipament cultural i proposar línies de millora.
  • Ser capaç de definir una estratègia de desenvolupament de públics en el marc d’una institució o equipament cultural.
  • Ser capaç d’analitzar una programació cultural i proposar línies de millora.
  • Ser capaç de confeccionar una programació cultural per a un equipament o institució.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Valorar els públics culturals com el principal factor de sostenibilitat del sector i la justificació principal de la destinació de fons públics.
  • Entendre que el màrqueting vol encaixar els processos de creació amb el mercat sense limitar l’acció creativa.
  • Valorar la utilitat de l’estudi de públics en la presa de decisions estratègiques i operatives de la gestió cultural.

 

 

Blocs temātics

 

1. Bases per a l’anālisi de públics

1.1. La multidimensionalitat del comportament

1.2. Socialitzar-se com a públic: conducta, emoció, cognició, rols

1.3. Ésser públic com a activitat d’oci: perspectives d’anàlisi fonamentals

2. La programaciķ cultural

2.1.  Estudis de públics

2.2. Procés de recerca

2.3. Sistema d’informació de públics

3. Aspectes principals de l’anālisi de públics

3.1.  Crear i desenvolupar públics

3.2. Estratègies de producte, de comunicació i d’accessibilitat

3.3. El pla de gestió de públics (PGP)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

  • Exposició, per part del professorat, dels continguts bàsics del programa.
  • Invitació de professionals perquè presentin les seves experiències.
  • Lectura de llibres i d’articles continguts en les fonts d’informació recomanades per complementar les exposicions a l’aula.
  • Exercicis a l’aula relatius a continguts de l’assignatura.
  • Descripció i anàlisi en equip d’una programació cultural: memòria escrita, presentació i debat a l’aula.
  • Projecte en equip de millora de gestió de públics en un equipament o entitat cultural (anàlisi d’una experiència de gestió de públics i elaboració de propostes de millora): memòria escrita, presentació i debat a l’aula.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

L’estudiant que tingui una assistència acreditada superior al 80 % té dret a una avaluació continuada a partir de les evidències següents:

— Desenvolupament de continguts del temari amb base a la bibliografia recomanada i a partir de les activitats de classe. Treball individual. Valor: 2 punts.

— Anàlisi d’una programació cultural. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts.

— Anàlisi d’una experiència de gestió de públics i formulació de propostes de millora. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts.

És recomanable que els equips no siguin superiors a quatre persones.

Reavaluació

L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual).

Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Qui segueixi aquesta modalitat renuncia a les puntuacions obtingudes amb les activitats dutes a terme a classe i els treballs en equip. Valor: 10 punts.

 

Avaluaciķ única

L’estudiant que ho prefereixi pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Qui hagi optat per aquesta modalitat ha de dur a terme un examen escrit, en el qual es formulen 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.

Reavaluació

L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual). Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aristóteles. (1973). Poética. Madrid: Aguilar (trabajo original publicado c. 335-323 a. C.).

Catāleg UB  Enllaç

Bennett, S. (1997). Theatre audiences. A theory of production and reception(2ª ed.). Nueva York, NY: Routledge.

Catāleg UB  Enllaç

Bonet, L. y Schargorodsky, H. (2016). La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales. Sant Celoni: Quaderns Gescènic / Bissap Consulting.

Catāleg UB  Enllaç

Colomer, J. (2006). La gestió de les arts escèniques en temps difícils.Barcelona: Bissap Consulting.

Catāleg UB  Enllaç

Freshwater, H. (2009). Theatre & Audience. Basingstoke: Palgrave Macmillan. 

Catāleg UB  Enllaç

Jung, C. G. (2015). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. En Carl Gustav Jung, Obra Completa: Volumen 9/1. Madrid: Editorial Trotta (trabajos originales publicados en 1934 y 1955).

Catāleg UB  Enllaç

Machon, J. (2013). Immersive Theatres. Intimacy and Immediacy in Contemporary Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Catāleg UB  Enllaç

Magelssen, S. (2014). Simming. Participatory Performance and the Making of Meaning. Ann Arbor, MI: The University of Michigan Press.

Catāleg UB  Enllaç

McConachie, B. (2008). Engaging Audiences: A Cognitive Approach to Spectating in the Theatre. Nueva York, NY: Palgrave Macmillan.

Catāleg UB  Enllaç

Pradier, J. M. (1998). Fànic, fàl·lic, fàtic. Vers una teoria neurocultural dels espectacles vius. Universitat de Valencia: Acadèmia dels Nocturns.

Catāleg UB  Enllaç

Rancière, J. (2010). O espectador emancipado. Lisboa: Orfeu Negro (trabajo original publicado en 2008).

Recurs electrōnic extern  Enllaç

Sellas, J. y Colomer, J. (2009). Marketing de las artes escénicas. Creación y desarrollo de públicos. Barcelona: Bissap Consulting.

Catāleg UB  Enllaç

Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, Professionals, and Serious Leisure. Ottawa: McGill-Queen’s University Press.

Catāleg UB  Enllaç

Ubersfeld, A. (1997). La escuela del espectador. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España (trabajo original publicado en 1996).

Catāleg UB  Enllaç

Capítol

Pestana, J. V. y Codina, N. (2015). El público en un teatro como ocio transformado(r): Borrosidades entre platea y escena. En A. Makua Biurrun y I. Rubio Florido (Eds.), El legado de la crisis: respuestas desde el ámbito del ocio(pp. 185–193). Bilbao: Universidad de Deusto.

Article

Cohen, T. (1999). High and Low Art, and High and Low Audiences. The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 57(2), 137-143. 

Cuenca-Amigo, M. y Makua,  A. (2017). Audience development: a cross-national comparison. Academia Revista Latinoamericana de Administración, 30(2), 56-172. doi: 10.1108/ARLA-06-2015-0155

Newman, M.Z. (2010). Audience development: a cross-national comparison. Media, Culture & Society, 32(4), 581-596.

Taneja, H. y Webster, J. G. (2016). How Do Global Audiences Take Shape? The Role of Institutions and Culture in Patterns of Web Use. Journal of Communication, 66, 161–182 doi: 10.1111/jcom.12200