Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Museologia i Models d'Intervenció Patrimonial

Codi de l'assignatura: 570582

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Alexandra Georgescu Paquin

Departament: Departament d'Antropologia Social

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

36

 

-  Seminari

Presencial

 

8

 

-  Taller experimental

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 


Competències bàsiques
CB6. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat a ser originals en el desenvolupament i l’aplicació de idees, sovint en un context de recerca.
CB7. Ser capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements y judicis.
CB9. Posseir habilitats d’aprenentatge que els permeti continuar estudiant d’una manera autodirigida i autònoma.
 
Competències genèriques
CG1.Comunicar i treballar en equips de caràcter interdisciplinari i també a nivell internacional.
CG2. Analitzar, sintetitzar i gestionar la informació relativa als àmbits d’estudi de la titulació, desenvolupant l’autonomia suficient per participar en projectes dins del seu àmbit temàtic.
CG4. Liderar i afrontar amb solvència crítica i autonomia la presa de decisions assumint la responsabilitat del seu propi desenvolupament i professional i la seva especialització.
CG5.Desenvolupar aportacions originals en el context de la recerca avançada i/o l’aplicació professional.
CG6. Utilitzar els avenços tecnològics de caràcter informàtic, audiovisual i comunicatiu propis del camps de treball de la titulació.
 
Competències específiques
CE1. Conèixer l’evolució de les tendències museològiques i de gestió del patrimoni a nivell internacional, nacional i local. Ser capaç d’analitzar les línies fonamentals dels sistemes de gestió del patrimoni.
CE2. Conèixer i reflexionar sobre els principals aspectes teòrics que intervenen en la conceptualització del patrimoni cultural a partir de les diferents disciplines, les problemàtiques específiques de cada tipus de patrimoni i els models conceptuals del patrimoni.
CE3.Dinamitzar i moderar la participació ciutadana en programes de gestió patrimonial.
CE4..Aplicar els criteris emprats en la conservació del patrimoni cultural per realitzar intervencions patrimonials.
CE6. Facilitar una aproximació didàctica als continguts generats al voltant del patrimoni.
C11. Mostrar capacitats d’observació, d’anàlisi del comportament de les persones en els contexts socials, organitzacionals, grupals i interpersonals de la gestió del patrimoni amb la finalitat d’avaluar o pronosticar de forma argumentada els seus efectes sobre el producte i consum cultural.
C12. Identificar i avaluar les principals institucions públiques i privades relatives al patrimoni cultural a nivell local, estatal i internacional.
C13. Elaborar, justificar i desenvolupar projectes museològics i patrimonials d’acord amb les necessitats de públic, de desenvolupament economicosocial i les seves condicionants institucionals i socioeconòmiques, ponderant adequadament la viabilitat social i econòmica de les iniciatives.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Coneixement de les diverses tendències museològiques actuals 

 


Conèixer l’evolució dels museus des d’una perspectiva històrica, amb una major incidència en l’actualitat

 


Conèixer els models de museus i els discursos sòcio-polítics, expositius, museogràfics, econòmics i de gestió que els condicionen

 


Coneixement de la situació dels museus a Catalunya i Espanya.

 

Referits a habilitats, destreses


Saber analitzar críticament els models i dientificar-ne les seves catracterístiques socials, de gestió, discursives i característiques museogràfiques.

 

Ser capaç de descobrir les logiques socials, polítiques i museològiques que han insptirat la creació i desenvolupament del patrimoni
Ser capaç de formular propostes per a per la intervenció patrimonial, creació, desenvolupament o reformes de museus tenint en compte els punts de vista dels seus creadors i possibles usuaris. 

 

Referits a actituds, valors i normes


Capacitat de anàlisi dels museus en les seves diferents característiques

 

Mantenir un distanciament crític i analític respecte als diferents tipus de museus. Ampliar la mirada sobre els diferents tipus i opcions de museus.. Il·lusionar-se davant el procés de desenvolupament de museus i les possibilitats professionals que ofereixen.  Fomentar la visita a museus i exposicions per aprofundir en el coneixement de les diferents propostes que es fan en museologia.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Presentació del curs. Museologia, patrimoni i museus

*  1.1 Presentació del curs 1.2 Tendències en museologia  1.3 Concepte i funcions del museu. 1.4 Tipus de museus. 1.5 Problemes dels museus d’avui. 1.6. Efecte del COIVID-19 en els museus: la situació actual. 1.7. Museus i perspectiva de gènere

2

Història dels museus. La invenció dels museus

*  2.1 Antecedents. Les col.leccions humanistes i els gabinets de curiositats
2.2 La invenció dels museus. El naixement dels museus-nació: la construcció de la identitat nacional. El sorgiment dels grans museus europeus: Europa, França i Alemanya. L’art, els museus i la societat. El museu revolucionari i la reorientació liberal dels museus.
2.3 Passió pel coneixement i colonialisme. Els museus a finals del XIX. Els museus etnológics i de ciències naturals: la mirada de l’altre. Els museus romàntics.
2.4 La incidència de les exposicions universals en la museologia: un camp de prova de noves experiències universals.
2.5 Els museus a l’aire lliure: Skansen. La invenció d’un museu i d’una societat.
2.6 Els museus als Estats Units. Smithsonian. Els debats de Boas sobre la museologia: representacions d’objectes o de la societat?
2.7 Els museus d’art contemporani. L’art alliberat.
2.8 L’etapa de "crisi" dels museus (1920-1968). Museus amb objectius polític i fascisme. Museu d’antropologia o museu d’art? Els museus als països comunistes.

3

La nova museologia. Repensar els museus

*  3.1 La nova museologia. Debats sobre els rols dels museus: d’edifici a territori; de col.lecció a patrimoni; de públic a comunitat.
3.2 L’aportació de Rivière. Repensar els museus.
3.3 Els ecomuseus i la seva evolució.
3.4 Els nous museus nacionals.
3.5 Els museus de veïnatge i els museus comunitaris. Els museus comunitaris a Amèrica Llatina.

4

Tendències actuals en museologia

*  4.1 L’evolució dels museus d’art. Els museus i centres d’art contemporani
4.2 La museologia crítica.
4.3 La museologia intepretativa.
4.4 Les cases-museus.
4.5 Els museus a l’aire lliure i la seva evolució. De l’ecomuseu a l’economuseu.
4.6 Els museus de síntesi i els museus de civilitzacions.
4.7 Museus d’arqueologia i parcs arqueològics.
4.8 Museus de ciència i patrimoni industrial
4.9 Museus ciències naturals
4.10 Museus d’immigració
4.11 Els museus de guerra i la museïtzació d’espais de conflictes. Museus i memòria històrica
4.12 Del museu etnològic al museu de societat. Tendències en museus d’etnologia i de societat.
4.13 Els museus locals. Evolució i problemes.

5

Els museus a Espanya i a Catalunya

*  5.1 Història dels museus. Patrimoni i museus fins al 1936. Patrimoni i museus durant el franquisme
5.2 Els museus a Espanya. La "reinvenció" de les identitats: museus estatals i museus autonòmics
5.3 Els museus a Catalunya. Gestió dels museus i polítiques culturals de la transició fins a l’actualitat.
5.4 El sistema actual de museus a Catalunya..

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

1) Temari: Les classes aniran a càrrec del professor coordinador de l’assignatura seguint el programa bàsic del curs i es farà a distància.

2)  Tutories en grups. Aniran realitzant-se al llarg del curs, organitzats en diferents grups. Tenen com a objectiu seguir els diferents treballs i la discusió dels temes i les lectures.

3) Seminari Presentació dels treballs.

4) Tallers. Presentació del treball realitzat al llarg del curs sobre Objectes emblemàtics.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

1)     30%. Treball 1. Anàlisi d’un museu. A partir del cas d’un museu estranger es farà una anàlisi dels seus models de gestió

2)     30%  Treball 2. Treball sobre objectes emblemàtics. A partir de tutories en grup es definirà un objecte d’un museu,, diferent per cada alumne, que será analitzat després en seminaris conjunts. Aquest treball es farà conjuntament amb l’assignatura de Conceptualització.

3)     15%   Examen on-line 1. Consistirà en la realització d’un exercici on-line sobre els temes i  bibliografia del curs dels temes 1 i 2

4)     15%   Examen on line 2. Consistirà en la realització d’un exercici on-line sobre els temes i  bibliografia del curs dels temes 3, 4 i 5.

5)     10 %  Nota de curs, a partir de la participació en tallers, aportacions als fòrums, participació en debats. Les evidències s’obtindran a partir   de la participació i aportació de materials i debats als fòrums dels campus que s’habilitaran sobre els temes del curs, així com també en la participació en els tallers que aniran celebrant-se en grups al llarg del curs.   

 

 

Avaluació única

Pels alumnes (casos excepcionals i justificats) que no puguin assistir regularment a classe podran realitzar una avaluació única que comprendrà:

1) Examen final que farà referència a l’assoliment dels objectius del curs i al contingut dels diferents blocs temàtics. Per preparar aquest examen cal utilitzar la bibliografia, tant la que es dóna com a referència en aquest pla docent, així com unes lectures complementàries (50 %)

2) Els Treballs 1 i Treball 2 abans descrits a l’avaluació continuada (50%),


Reevaluació

  • La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

     El calendari de la reavaluació per aquest curs  tindrà lloc durant els mesos de març per a les assignatures del primer semestre, i de juliol per a les assignatures anuals i de segon semestre.

    En cas de reavaluació, les evidències a lliurar seran les mateixes que en el cas de l’avaluació única.


 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

INIESTA, 1994, “De la naturalesa històrica dels museus”, dins INIESTA (1994), cap. 1

AIXA, Revista. Núms. 5, 8, 9, 10. Revista bianual del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella.

ALCALDE, G.; RUEDA, J.M.; SANTAEULÀRIA, D. (eds.), 2000, Actes del 2on Congrés Català de museus locals i comarcals. Arbúcies i Girona, Museu Etnològic del Montseny, Universitat de Girona i Museu Comarcal de la Garrotxa.

ALONSO FERNÁNDEZ, L., 1999, Museología y museografía. Barcelona, Ediciones del Serbal.

ALONSO FERNÁNDEZ, L., 2003, Introducción a la nueva museología. Madrid. Alianza Editorial.

ATKINSON, F., 1999, The Man who made Beannish. Northern Books.

BALLART, J.; JUAN, J., Gestión del patrimonio cultural. Barcelona, Ariel Patrimonio

BARKER, E., 1999, Contemporary Cultures of Display. Londres, The Open University.

BASSO PERESSUT, L., 1985, I luoghi del museuo. Tipo e forma fra tradizione e innovazione. Roma, Editori Riuniti.

BARY, M-O.; DESVALLÉES, A.; WASSERMAN, F. (eds.), 1994, Vagues, Une anthologie de la nouvelle muséologie. Mâcon. Éd. W/M.N.E.S.

BELDA, C.; MARÍN, Mª T (eds.) 2002, Quince miradas sobre los museos, Múricia, Universidad de Murcia.

BELIDO, Mª.L., 2001 Arte, museos y nuevas tecnologías. Gijon, Ed. Trea.

BOLAÑOS,. M., 1997, Historia de los museos en España. Gijón. Ed. Trea

BOLAÑOS, M. (ed.), 2002, La memoria del mundo. Cien años de museología. 1900-2000. Gijon. Trea.

BONET, L.; CASTAÑER, X.; FONT, J. (eds.), 2001, Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos. Barcelona, Ariel.

BOURDIEU, P.; DARBEL, A., 2003, El amor al arte. Los museos europeos y su público. Barcelona. Paidós

CALAF, R.; FONTAL, O. (coords.), 2004, Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijon, Eds. Trea.

CHOAY, F., 1992, L’allégorie du patrimonie. París, Seuil

CLEMENTE, P., 1996, Graffitti di Museografia Antropologica Italiana. . Siena, Administrazione Provinciale di Siena.

CRANE, S. (ed.), 2000, Museum and Memory, Standford, Standford University Press.

DELOCHE, B., 1989, Museologica, Contradictions et logique du musée. Mâcon, Éditions W.

DELOCHE, B., 2001,  El museo virtual. Gijón. Trea.

DIVERSOS, 1985, The American Museum Experience, Edinburg, Scotish Museums Council.

RIVIÈRE, G.H., 1993, La museología. Curso de museología. Textos y testimonios. Madrid, Akal.

ROIGÉ, X., 1997, “Construir la identidad, crear el pasado. Debates sobre patrimonio, identidad y museos en Cataluña”. Inèdit.

ROIGÉ, X., 2004, “La musealització de la societat rural”, Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. Tarragona.

ROIGÉ, X., 2004, “La recerca com a eina de gestió del patrimoni etnològic”. Mallorca. En premsa.

ROIGÉ, X., 2004, “Tendències en museologia etnològica”. Mallorca. En premsa.

SANTACANA, J.; HERNÁNDEZ, F.X., 2006, Museología crítica. Gijon. Trea

SCHIELE, B., 2001, Le Musée de Sciences. Montée du modèle communicationnel et recomposition du champs muséal. París, L’Harmmatan.

SCHIELE, B. (dir.), 2002, Patrimoines et identités. Québec, Musée de la Civilisation, Éd. Multimodes.

SIMPSON, M.G., 1996, Making Representations. Museums in the Post-Colonial Era. Londres i Nova York. Routledge.

TUGORES, F; PLANAS, R., 2006, Introducción al patrimonio cultural. Gijon. Trea.

VERGO, P. (ed.), 1989, The New Museology. Londres, Reaktion Boks.

VÉRON, E.; LEVASSEUR, M., 1989, Ethnographie de l’exposition. L’espace, le corps et le sens. París, Centre Georges Pompidou.

ZUBIAUR, F.J., 2004, Curso de museolgía. Gijon. Trea

Capítol

  1. DAVALON, 2002: “Les objects ethnologiques peuvent-ils devenir des objets de patrimonine?”, dins GONSHET et al. (2002). 

  1. ALONSO, L., 2003, “Museos y museologías en el umbral del tercer milenio”, i “La museología actual, una ciencia de acción”, dins ALONSO (2002)

  1. INIESTA, 1994, “De la naturalesa històrica dels museus”, dins INIESTA (1994), cap. 1.
  2. VIEL, A., 1997, “Quan bufa l’esperit dels llocs”. Natura i cultura al diapasó de la perennitat”, dins Aixa, núm. 6
  3. INIESTA, “Antropologia, patrimonis i multiculturalisme. El cas del Canadà i del Quebec”, dins Aixa, núm. 6.
  4. ARPIN, 2002, “Les musées entre la tradition et l’adaptation”, dins COTE (2002)

  1. LAYUNO, Mª A., 2002, Los nuevos museos en España, caps. 2 i 4.
  2. REUBEN, S., 2002, “El centro versus las comunidades autónomas y la pugna por lograr una identidad cultural y política” i “El largo brazo del centro”, dins REUBEN (2002)

Revista

  1. DIVERSOS AUTORS, 1995, “Dossier ecomuseo”, dins RIVIERE (1995)
  2. INIESTA, 1994, “De noves museologies”, dins INIESTA (1994), cap. 2.
  3. HUBERT, 1997, “L’ecomuseu entre utopia i nostàlgia”, dins Aixa, núm. 8.
  4. DUCLOS, J.C., “De l’ecomuseu al museu de societat”, dins Aixa, núm.