PD:Història de l'Art Medieval

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Història de l'Art Medieval

Codi de l'assignatura: 570659

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jacobo Manuel Vidal Franquet

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials	50
(Les sessions seran presencials o no presencials depenent de la situació sanitària)

- Teoricopràctica	Presencial	30
- Sortida cultural	Presencial	16
(Visites d’obra)
- Seminari	Presencial	4
(Seminari IRCVM)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

— Coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi en qüestió.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels coneixements i judicis propis.

— Capacitat per llegir textos medievals avaluant-ne adequadament la informació i interpretant-ne correctament el sentit.

— Domini dels procediments bàsics del treball intel·lectual; és a dir, habilitat per utilitzar les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia i disciplines auxiliars) i fer un bon ús també de les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats obtinguts (escriptura de recensions i treballs d’investigació, preparació de conferències i intervencions públiques en debats).

— Capacitat per treballar en equips que promoguin una recerca multidisciplinària i integradora dels elements comuns a diverses tradicions culturals.

— Capacitat per interrelacionar els aspectes històrics, culturals, ideològics i estètics de la civilització medieval a fi de comprendre i integrar els elements culturals comuns a Europa.

— Capacitat per situar diferents manifestacions escrites o artístiques en el seu context històric, literari, ideològic i estètic i valorar-les en el conjunt de la tradició.

— Capacitat per accedir críticament als textos i documents medievals des de diverses perspectives: històrica, literària, filosòfica i artística.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Fer una aproximació a la rica i variada producció artística medieval.

— Entendre i analitzar correctament les diverses realitats artístiques i arquitectòniques de l’art medieval, fet que comporta el coneixement de períodes, tendències, obres fonamentals, producció, tècniques artístiques i artífexs.

— Conèixer i emprar un vocabulari bàsic específic, tècnic i rigorós en el món de l’art i, de manera especial, en l’univers medieval.

— Identificar elements que permetin reconèixer la procedència geogràfica i cronològica, definir els trets estilístics i formals, i determinar el simbolisme i la significació de les produccions artístiques i arquitectòniques triades.

Referits a actituds, valors i normes

— Relativitzar els tòpics que tot sovint encara pesen sobre el coneixement de l’època medieval.

— Adquirir una idea global de l’art medieval que permeti posar en pràctica la capacitat d’opinió, crítica raonada, i el judici del gust estètic.

— Interpretar diferents tipus de material historicoartístic, tant indirectes (diapositives, làmines i textos) com directes (monuments i material de museus).

— Adquirir un punt de vista curiós i crític del fenomen artístic.

— Aprendre a usar l’art com a eina per millorar el coneixement dels períodes històrics; en aquest cas, el medieval.

— Dominar les eines de consulta i treball essencials de la disciplina: bibliografia, documentació, recursos electrònics, etc.

— Interessar-se i preocupar-se, en definitiva, per l’art medieval i sentir la voluntat de comprendre’l, respectar-lo i conèixer-lo en profunditat.

Blocs temàtics

1. Algunes qüestions historiogràfiques

2. El món eclesiàstic

3. El món urbà

4. Notes d’estètica

5. Un canvi de jerarquies en el món de l’art

6. Aspectes de la construcció medieval

Metodologia i activitats formatives

El desenvolupament acadèmic de l’assignatura gira al voltant de les activitats formatives següents: classes teòriques, visites i tutories.

Les classes teòriques proporcionen a l’estudiant els coneixements bàsics dels diferents temes inclosos en el programa.

Les visites permeten analitzar i interpretar casos concrets relacionats amb la teoria, insistint en l’ús de la terminologia tècnica i els mètodes més idonis d’anàlisi de l’obra artística o arquitectònica, així com el seu vincle indissociable amb l’època en què fou generada.

Les tutories tenen com a finalitat afrontar, de manera individualitzada o en grup (segons ho requereixi la dinàmica de la classe), els dubtes relacionats amb els temes del programa, així com fer un seguiment personalitzat i atent de les lectures recomanades i sobretot del treball de l’alumnat.

Es preveu un enfocament dinàmic que incentivi la participació activa de l’alumnat, sigui en les sessions teòriques, en les visites de camp o mitjançant exercicis pràctics.

Classes teòriques, visites i tutories es faran presencialment o online depenent de les possibilitats del grup i les instruccions de les autoritats acadèmiques i sanitàries. És a dir, tota la metodologia docent està dissenyada per poder-se adaptar a l’entorn semipresencial en cas que fos necessari

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada

L’avaluació continuada consisteix en els exercicis següents:

— Presentació d’un treball escrit que es concretarà al principi de curs amb una discussió entre alumnat i professor (50% de la nota final).

— Defensa oral del treball, abans de la seva presentación escrita (15% de la nota final) (presencial o online).

— Seguiment de l’elaboració del treball per part del professor (25%) (presencial o online).

— Participació en totes les activitats que es puguin programar, segons la compatibilitat amb l’horari (10%) (presencial o online).

Avaluació única

L’avaluació única i la reavalució consistiran en l’elaboració d’un treball escrit que s’haurà d’acordar prèviament amb el professor.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Kitzinger, Ernst, Early Medieval Art in the British Museum, London, 1940 (1952; 1983) [en italià: Arte altomedievale al British Museum e nella British Library, Torino, Einaudi, 2004 (Piccola Biblioteca Einaudi, 290)].

Heers, Jacques. La invención de la edad media, Barcelona, Crítica, [1992] 1995.

Grabar, André. Los orígenes de la estética medieval, Biblioteca Azul (Serie Mínima). 15. Madrid: Siruela, [1945] 2007.

Conant, Kenneth John. Arquitectura carolingia y románica 800–1200. Manuales Arte Cátedra. Madrid: Cátedra, 1959 (2001).

Dodwell, C. R. Artes pictóricas en Occidente: 800–1200. Manuales Arte Cátedra. Madrid: Cátedra, [1993] 1995.

Hubert, Jedin; Porcher, Jean; Volbach, W. F. El imperio carolingio. El Universo de las Formas. Madrid: Aguilar, 1968.

Krautheimer, Richard. Rome: Profile of a city, 312–1308. New Jersey: Princeton University, 1980.

Bernus-Taylor, Marhe. L’art en terres d’Islam: Les premieres siècles. Paris: Descleé de Brouwer, 1988.

Dodds, Jerrilynn D. (ed.). Al-Andalus: Las artes islámicas en España (Catálogo de la exposición). Madrid: El Viso, 1992.

Grabar, Oleg. La formación del arte islámico. Madrid: Cátedra, [1973] 1979

Duby, Georges. La época de las catedrales: Arte y sociedad, 980–1420. Arte. Grandes Temas. Madrid: Cátedra, [1966–1967] 2002.

Erlande-Brandenburg, Alain. El arte gótico. El Arte y las Grandes Civilizaciones. Madrid: Akal, [1983] 1992.

Bellosi, Luciano. La oveja de Giotto. Arte y Estética. 26. Madrid: Akal, 1993.

Romanini, Angiola Maria, et al. L’arte medievale in Italia. Roma: Sansoni, 1992.

Neri Lusanna, Enrica (a cura di). Arnolfo: Alle origini del Rinascimento fiorentino (Catalogo della mostra. Firenze, 2005-2006). Cataloghi d’Arte. 53. Firenze: Polistampa, 2005.

Seidel, Max. Arte italiana del Mediœvo e del Rinascimento. 2 vols. Venezia: Marsilio, 2003.

White, John. Arte y arquitectura en Italia: 1250–1400. Manuales Arte Cátedra. Madrid: Cátedra, [1965] 1989.

Henderson, John. The Renaissance hospital: Healing the body and healing the soul. New Haven & London: Yale University Press, 2006.

Norman, Diana. Siena and the Virgin: Art and Politics in a Late Medieval City State. New Haven & London: Yale University Press, 1999.

Bialostocki, Jan. El arte del siglo xv: De Parler a Durero. Fundamentos. 144. Madrid: Istmo, [1989] 1998.

Fliegel, Stephen N.; Jugie, Sophie; et al. L’art à la cour de Bourgogne: Le mécénat de Philippe le Hardi et Jean sans Peur et l’art en Bourgogne (1364–1419) (Catalogue de l’exposition. Dijon [28 mai–15 septembre 2004], Cleveland [24 octobre 2004–9 janvier 2005]). [Dijon]: Musée des Beaux-Arts, The Cleveland Museum of Art & Réunion des Musées Nationaux, 2004.

Panofsky, Erwin. Los primitivos flamencos. Arte. Grandes Temas. Madrid: Cátedra, [1953] 1998.

Domenge, Joan; Vidal, Jacobo, Visurar l’arquitectura gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XVI-XVIII), Palermo, Caracol, 2017

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2275842*

Terés, Rosa (ed.), Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400: circulació de mestres, obres i models artístics, Roma, Viella, 2016

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2190468*

Camille, Michael, Arte Gótico: Visiones Gloriosas, Akal, Madrid, 2005

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1886596*

Harbison, Craig, El espejo del artista: el arte del Renacimiento septentrional en su contexto histórico, Akal, Madrid, 2007

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1886580*

Capítol

Muratova, Xenia, «Introduzione», Storia Universale dell’Arte, sezione terza, Le civiltà dell’Occidente, «L’alto mediœvo. I secoli x e xi», (Dir.) Enrico Castelnuovo, Torino UTET, 2002, 1-35.

Elbern, Viktor H., sv ’Alto Mediœvo’, Enciclopedia dell’Arte Medievale, I, Roma, Enciclopedia Italiana, 1991, 473-478.

Article

Williams, John. “La arquitectura del Camino de Santiago”. Compostellanum 29. (1984): 267–290.

Beer, E. S. de. “Gothic: Origin and diffusion of the therm; the idea of style in architecture”. Journal of the Warburg and Courtauld Institutes 11. (1948): 143–162.

Kessler, Herbert L. «On the State of Medieval Art History», The Art Bulletin, 70/2, (1988), p. 166–187.