Dades generals |
Nom de l'assignatura: Teoria Crítica de la Societat
Codi de l'assignatura: 570685
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Carles Rius Santamaria
Departament: Departament de Filosofia
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
22 |
- Teoria |
Presencial |
20 |
|||
- Seminari |
Presencial |
2 |
Treball tutelat/dirigit |
62 |
Aprenentatge autònom |
41 |
Competències que es desenvolupen |
Capacitat d’analitzar textos, de relacionar les idees que s’hi expressen, i, a partir d’elles, d’interpretar críticament la realitat cultural i social. Capacitat d’exposar, de manera raonada, els arguments d’altri i els propis, posant cura en l’expressió oral i escrita.
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Referits a coneixements: |
Blocs temàtics |
1. 1. Horkheimer, Adorno, Benjamin i Marcuse:
* * El concepte de “Teoria Crítica” elaborat per Max Horkheimer; la seva crítica de la raó instrumental. La crisi de l’experiència i de l’”aura” en la cultura contemporània, segons Walter Benjamin i segons Adorno. Horkheimer i Adorno, Dialèctica de la Il·lustració: “El mite és ja Il·lustració, i la Il·lustració recau en la mitologia”. Herbert Marcuse i el poder constructiu d’eros en la civilització. La recerca de la justícia social per mitjà de l’estètica, en el darrer Adorno.
2. 2. Habermas:
* * Jürgen Habermas i la investigació dels trets universals de l’acció comunicativa. La critica habermasiana a la postmodernitat. La democràcia deliberativa com a mitjà adequat per encarar la globalització.
3. 3. Axel Honneth, Seyla Benhabib i Martin Seel:
* * Axel Honneth i la importància del reconeixement per construir una societat més justa. Sobre les patologies de la racionalitat humana. Noves formes de reificació en el segle XXI. El concepte de “llibertat social” com a alternativa a la dualitat llibertat negativa / llibertat positiva. Seyla Benhabib i la identitat concebuda com una interrelació de narracions. Martin Seel i l’estètica de l’aparèixer.
Metodologia i activitats formatives |
Exposició de les diverses categories seguint els autors de la bibliografia donada. Lectura de textos i comentaris sobre els mateixos. Aclariments d’aspectes relacionats amb els treballs que els alumnes aniran fent, i que hauran de presentar al final del curs. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Treball escrit: 60%
Avaluació única Examen final de la temàtica desenvolupada durant el curs. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Llibre
Adorno, Theodor W., Crítica de la cultura y sociedad. Madrid: Ediciones Akal, Obra completa, 10/1 i 10/2, 2008. Adorno, Theodor W., Teoría estética. Madrid: Editorial Akal, Obra completa, 7, 2004. Benhabib, Seyla, Las reivindicaciones de la cultura: igualdad y diversidad en la era global. Buenos Aires: Katz, 2006. Benjamin, Walter, Experiencia y pobreza. Madrid: Abada Editores, Obres, Llibre II / vol. I, 2007. Benjamin, Walter, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Colonia del Mar (México): Editorial Itaca, 2003. Habermas, Jürgen, Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Editorial Trotta, 2010. Habermas, Jürgen, El discurso filosófico de la modernidad. Buenos Aires: Katz, 2008. Honneth, Axel, La reificación. Un estudio en la teoría del reconocimiento. Buenos Aires: Katz, 2007. Honneth, Axel, Reconeixement i menyspreu. Sobre la fonamentació normativa d’una teoria social / Recognition and Disrespect: On the Normative Justification of a Theory of Society. Barcelona: CCCB, breus, 33, 2009. Honneth, Axel, Three, not Two Concepts of Liberty. A Proposal to Enlarge Our Moral Self-Understanding, a Hegel on Philosophy in History. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2017. Horkheimer, Max, Crítica de la razón instrumental. Madrid: Editorial Trotta, 2002. Horkheimer, Max, y Adorno, Theodor W., Dialéctica de la Ilustración. Fragmentos filosóficos. Madrid: Editorial Trotta, 1994. Marcuse, Herbert, Eros y civilización. Barcelona: Editorial Ariel, 2010. Seel, Martin, Estética del aparecer. Madrid: Katz Editores, 2010.