Pla docent de l'assignatura

RECOMANACIONS DE BASE
Tot i que tractarà de les religions i la cultura al Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna, aquests no és, en sentit estricte, d’un curs d’història religiosa i cultural. Tal com el títol assenyala, el concepte vertebrador serà el de “circulació”. Es a dir, ens interessarà sobretot examinar com determinades creences i coneixements es van desplaçant s’un lloc a un altre fins a trobar-se amb altres creences i coneixements. El resultat principal d’aquest procés va ser un seguit d’encontres. Com tot encontre, aquests van produït en unes ocasions l’acceptació i l’assimilació i en altres el rebuig i l’enfrontament. Tant en un cas com en un altre, es va originar un fenomen de mútua fecundació. En conseqüència, aquest serà un curs que en bona part tractarà sobre l’hibridisme o mestissatge cultural a la Mediterrània. Per seguir-lo amb aprofitament és important tenir un coneixement de base sobre la història política i els grans esdeveniments que van afectar a la religió i la cultura durant l’Època Moderna.  
 
Com resulta palès, en un curs de duració molt limitada com és aquest, resulta impossible tractar detingudament tot el contingut del programa. En conseqüència, les presentacions del professor consistiran en traçar les gran línies de cada una de les qüestions a fi de proporcionar el marc interpretatiu. Resulta molt convenient que aquestes explicacions estiguin acompanyades d’un plan específic de lectures que es presentarà a l’inici de curs.
 
Per tal d’evitar el risc d’una visió excessivament dispersa, la presentació de cada un dels temes girarà al voltant d’una situació específica, assenyalada en el programa, representativa d’un problema més general.

Altres recomanacions

RECOMANACIONS BIBLIOGRÀFIQUES GENERALS
Obres generals sobre el Mediterrani
-       Abulafia, David, El Mediterráneo en la Historia (Barcelona, Crítica, 2004).
-       Abulfia, David, El Gran Mar. Una historia humana del Mediterráneo  (Barcelona, Crítica, 2010).
-       Bono, Salvatore Un altro Mediterraneo. Una storia comune fra scontri e integrazioni  (Roma, Salerno Editrice 2008).
-       Braudel, Fernand, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II (Mèxic, Fondo de Cultura Econónima, 3ª ed. 1987).
-       Carpentier, Jean i Lebrun, François (dirs.), Historia del Mediterráneo (Barcelona, Columna, 2008).
-       Duby, Georges (dir.), Els ideals de la Mediterrània dins la cultura europea (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995). Edició castellana (Barcelona, Icària, 1997).
-       Husain A. i Fleming, K., A Faithful Sea: the Religious Cultures of the Mediterranean, 1200-1700 (Oxford, 2007).
-       Matvejevic, P., Mediterranean: a Cultural Landscape (Berckeley i los Angeles, CA, 1999).
-       Norwich, John Julius, El Mediterráneo : un mar de encuentros y conflictos entre civilizaciones (Barcelona, Ariel, 2008).
-       Ruiz-Domènec, José Enrique, El Mediterráneo: historia y cultura (Barcelona, Península, 2004).
 

El Mediterrani com a categoria històrica: debats historiogràfics
-       Bono, Salvatore, “Il Mediterraneo della Storia”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 31, Agosto 2014, pp. 243-251.
-       Bono, Salvatore, “Storia d’Europa e del Mediterraneo. Una impegnativa impresa storiografica de editoriale”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 13, Agosto 2008, pp. 417-424.
-       Bono, Salvatore, “Sulla Storia della Regione Mediterranea”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 5, Dicembre 2005, pp. 409-418.
-       Cancila, Rosella, “Il Mediterraneo. Storia di una complessità”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 13, Agosto 2008, pp. 243-254.
-       Couzin, Thierry, “Après Braudel. Notes d’historiographie contemporaine sur la Méditerranée”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 15, Abril 2009, pp. 21-25.
-       Cresti, Federico “Storie del Mediterraneo”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 19, Agosto 2010, pp. 369-386.
-       Galasso, Giuseppe, “Il Mediterraneo di Filippo II”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 2, Decembre 2004, pp. 9-18.
-       Galasso, Giuseppe, “Il Mediterraneo: un nesso totale tra natura e storia”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 9, Aprile 2007, pp. 13-20.
-       Guarracino, S., Mediterraneo: immagini, storie e teorie da Omero a Braudel (Milán, 2007).
-       Heywood, Colin,^{, “}Braudel revisited: the Mediterranean world, 1600–1800”, Mediterranean Historical Review, Volume 28, Issue 1, 2013.
-       Horden, Peregrine and Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History (Malden Mass., Blackwell Publishers, 2000).

Publicacions periòdiques

-       Al-Masaq: Islam and the Medieval Mediterranean http://www.informaworld.com.myaccess.library.utoronto.ca/smpp/title~content=t713404720

-       Cahiers de la Méditerraneée.

http://revel.unice.fr/cmedi/

-       Journal of Mediterranean Studies: History, Culture and Society in the Mediterranean World
http://home.um.edu.mt/medinst/jms/

-       Mediterranea. Ricerche storiche (publicat per la Universitat de Palermo): http://www.storiamediterranea.it/

-       Mediterranean Historical Review (Tel Aviv University/Routledge, London): http://www.tau.ac.il/humanities/cmc/mhr/mhr.html

-       Mediterranean Studies
http://www.mediterraneanstudies.org/ms/medstud.html

-       Revue de l’Occident Musulman et de la Méditerrané http://remmm.revues.org/

Webs de centres de recerca sobre la Mediterranea
 

-       Bibliothèque de la Méditerranée: http://bibmed.mmsh.univ-aix.fr/default.asp

-       Centre de la Méditerranée Moderne et Contemporaine: http://www.unice.fr/cmmc/

-       Fondazione Mediterraneo: http://www.euromedi.org/?lang=ing

-       H-Mediterranean (Mediterranean History Listserv):

-       http://www.h-net.org/~mediter/

-       Institut Europeu de la Mediterrànea: http://www.iemed.org/

-       Mediterranean Studies Association: http://www.mediterraneanstudies.org/

-       Society for the Medieval Mediterranean: http://www.leeds.ac.uk/smm/

Bibliografia específica

Referits a coneixements

Referits a habilitats, destreses

Les sessions estaran dividides en tres parts.
 

a)    La primera consistirà en la presentació per part del professor de les grans línies del tema a tractar.

b)    La segona en la discussió d’una lectura que s’haurà fet al llarg de la setmana.

c)    La tercera en la presentació de la lectura per la setmana següent.

De cada una de les lectures caldrà fer un comentari d’un màxim de tres pàgines. Aquest comentari no serà en cap cas un resum sinó una valoració personal enraonada dels arguments de l’autor. Aquest comentari serà la base de la discussió que tindrem durant la segona part de la sessió. Per tal que tothom pugui conèixer els punts de vista dels altres i la discussió sigui més fluida, caldrà lliurar-lo, a través del campus virtual, 48 hores abans de la sessió. Cada una d’aquestes discussions serà conduïda per un dels participants de l’assignatura que farà de relator. Després d’haver llegit els comentaris dels seus companys, el relator presentarà les principals conclusios i coordinarà el debat.

Avaluació continuada
És consideraran quatre elements:
a)       els comentaris de cada un dels textos que llegirem setmanalment: 40%
b)      sintesi presentada de la  participació en els debats sobre aquests textos: 10%
c)       Un treball escrit aprofundint sobre alguns dels punts del programa: 50%
 
 

Avaluació única

Avaluació única, a lliurar el 30 de gener
a)       prova final sobre el contingut de l’assignatura: 50%
b)      Un treball escrit aprofondint sobre alguns dels punts del programa: 50%
 
Reavaluació: lliurar les Proves indicades en AU, el 13 de juliol