Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Religions i Circulaciˇ Cultural

Codi de l'assignatura: 571131

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Juan Luis Palos Pe˝arroya

Departament: Facultat de Geografia i Hist˛ria

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

24

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

10

 

(Visita MNAC: l’influx italiÓ a l’art (28 octubre 2014, 15-20h). Visita Museu MarÝtim de Barcelona (16 de desembre 2014))

 

-  Seminari

Presencial

 

16

 

(Seminari TransferŔncies NÓpols-Monarquia hispÓnica 24 octubre, 8h//"┐Darreres recerques sobre Religions i circulaciˇ cultural". Prof. Convidat: I. Fdez Arrillaga, UA, 29-30 gener, 8)

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Recomanacions

 


RECOMANACIONS DE BASE
Tot i que tractarà de les religions i la cultura al Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna, aquests no és, en sentit estricte, d’un curs d’història religiosa i cultural. Tal com el títol assenyala, el concepte vertebrador serà el de “circulació”. Es a dir, ens interessarà sobretot examinar com determinades creences i coneixements es van desplaçant s’un lloc a un altre fins a trobar-se amb altres creences i coneixements. El resultat principal d’aquest procés va ser un seguit d’encontres. Com tot encontre, aquests van produït en unes ocasions l’acceptació i l’assimilació i en altres el rebuig i l’enfrontament. Tant en un cas com en un altre, es va originar un fenomen de mútua fecundació. En conseqüència, aquest serà un curs que en bona part tractarà sobre l’hibridisme o mestissatge cultural a la Mediterrània. Per seguir-lo amb aprofitament és important tenir un coneixement de base sobre la història política i els grans esdeveniments que van afectar a la religió i la cultura durant l’Època Moderna.  
 
Com resulta palès, en un curs de duració molt limitada com és aquest, resulta impossible tractar detingudament tot el contingut del programa. En conseqüència, les presentacions del professor consistiran en traçar les gran línies de cada una de les qüestions a fi de proporcionar el marc interpretatiu. Resulta molt convenient que aquestes explicacions estiguin acompanyades d’un plan específic de lectures que es presentarà a l’inici de curs.
 
Per tal d’evitar el risc d’una visió excessivament dispersa, la presentació de cada un dels temes girarà al voltant d’una situació específica, assenyalada en el programa, representativa d’un problema més general.


Altres recomanacions


RECOMANACIONS BIBLIOGRÀFIQUES GENERALS
Obres generals sobre el Mediterrani
-       Abulafia, David, El Mediterráneo en la Historia (Barcelona, Crítica, 2004).
-       Abulfia, David, El Gran Mar. Una historia humana del Mediterráneo  (Barcelona, Crítica, 2010).
-       Bono, Salvatore Un altro Mediterraneo. Una storia comune fra scontri e integrazioni  (Roma, Salerno Editrice 2008).
-       Braudel, Fernand, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II (Mèxic, Fondo de Cultura Econónima, 3ª ed. 1987).
-       Carpentier, Jean i Lebrun, François (dirs.), Historia del Mediterráneo (Barcelona, Columna, 2008).
-       Duby, Georges (dir.), Els ideals de la Mediterrània dins la cultura europea (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995). Edició castellana (Barcelona, Icària, 1997).
-       Husain A. i Fleming, K., A Faithful Sea: the Religious Cultures of the Mediterranean, 1200-1700 (Oxford, 2007).
-       Matvejevic, P., Mediterranean: a Cultural Landscape (Berckeley i los Angeles, CA, 1999).
-       Norwich, John Julius, El Mediterráneo : un mar de encuentros y conflictos entre civilizaciones (Barcelona, Ariel, 2008).
-       Ruiz-Domènec, José Enrique, El Mediterráneo: historia y cultura (Barcelona, Península, 2004).
 

El Mediterrani com a categoria històrica: debats historiogràfics
-       Bono, Salvatore, “Il Mediterraneo della Storia”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 31, Agosto 2014, pp. 243-251.
-       Bono, Salvatore, “Storia d’Europa e del Mediterraneo. Una impegnativa impresa storiografica de editoriale”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 13, Agosto 2008, pp. 417-424.
-       Bono, Salvatore, “Sulla Storia della Regione Mediterranea”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 5, Dicembre 2005, pp. 409-418.
-       Cancila, Rosella, “Il Mediterraneo. Storia di una complessità”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 13, Agosto 2008, pp. 243-254.
-       Couzin, Thierry, “Après Braudel. Notes d’historiographie contemporaine sur la Méditerranée”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 15, Abril 2009, pp. 21-25.
-       Cresti, Federico “Storie del Mediterraneo”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 19, Agosto 2010, pp. 369-386.
-       Galasso, Giuseppe, “Il Mediterraneo di Filippo II”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 2, Decembre 2004, pp. 9-18.
-       Galasso, Giuseppe, “Il Mediterraneo: un nesso totale tra natura e storia”, Mediterranea. Ricerche Storiche, 9, Aprile 2007, pp. 13-20.
-       Guarracino, S., Mediterraneo: immagini, storie e teorie da Omero a Braudel (Milán, 2007).
-       Heywood, Colin,, “Braudel revisited: the Mediterranean world, 1600–1800”, Mediterranean Historical Review, Volume 28, Issue 1, 2013.
-       Horden, Peregrine and Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History (Malden Mass., Blackwell Publishers, 2000).

 

Publicacions periòdiques

-       Al-Masaq: Islam and the Medieval Mediterranean http://www.informaworld.com.myaccess.library.utoronto.ca/smpp/title~content=t713404720

-       Cahiers de la Méditerraneée.

http://revel.unice.fr/cmedi/

-       Journal of Mediterranean Studies: History, Culture and Society in the Mediterranean World
http://home.um.edu.mt/medinst/jms/

-       Mediterranea. Ricerche storiche (publicat per la Universitat de Palermo): http://www.storiamediterranea.it/

-       Mediterranean Historical Review (Tel Aviv University/Routledge, London): http://www.tau.ac.il/humanities/cmc/mhr/mhr.html

-       Mediterranean Studies
http://www.mediterraneanstudies.org/ms/medstud.html

-       Revue de l’Occident Musulman et de la Méditerrané http://remmm.revues.org/

           

Webs de centres de recerca sobre la Mediterranea
 

-       Bibliothèque de la Méditerranée: http://bibmed.mmsh.univ-aix.fr/default.asp

-       Centre de la Méditerranée Moderne et Contemporaine: http://www.unice.fr/cmmc/

-       Fondazione Mediterraneo: http://www.euromedi.org/?lang=ing

-       H-Mediterranean (Mediterranean History Listserv):

-       http://www.h-net.org/~mediter/

-       Institut Europeu de la Mediterrànea: http://www.iemed.org/

-       Mediterranean Studies Association: http://www.mediterraneanstudies.org/

-       Society for the Medieval Mediterranean: http://www.leeds.ac.uk/smm/

Bibliografia específica

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


BÀSIQUES
Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees en el context de la recerca en Història Moderna del Mediterrani Occidental
Comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats en l’àmbit de la Història Moderna del Mediterrani Occidental

GENERALS
Elaborar i manejar escrits, informes i procediments d’actuació més idonis per als problemes suscitats en la recerca en Història Moderna del Mediterrani Occidental
Analitzar de forma crítica treballs a l’àrea de la Hª Moderna del Mediterrani Occidental
 
ESPECIFIQUES
Analitzar la Història Moderna del Mediterrani Occidental des d’una perspectiva comparada
Analitzar la història local i regional de la Història Moderna del Mediterrani Occidental
Comprendre que el coneixement històric està en contínua construcció i identificar les diferents perspectives historiogràfiques

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

—    Comprensió dels mecanismes i processos a través dels quals les creences i els coneixements interactuen entre sí configurant noves realitats mestisses.

—    Establir la relació entre les creences i les formes socials.

—     Identificar l’especificitat del Mediterrani, escenari d’una llarga tradició d’intercanvis comercials, i la seva influència sobre els contactes religiosos i culturals.

—    Establir la personalitat religiosa i cultural del Mediterrani respecte d’altres territoris, siguin del nord d’Europa o del món Atlàntic.

 

Referits a habilitats, destreses

—    Reflexionar sobre fenòmens de trobada religiosa i cultural en el passat per comprendre millor determinades situacions del present.

—    Superar algunes visions estàtiques i essencialistes que presenten la religió i la cultura com un univers tancat i impermeable a les influències exteriors.

—    Capacitat per passar de les grans concepcions teòriques a l’existència concreta de les persones. 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Bloc temÓtic 1: Fonaments

1.1.

Circulacions religioses i culturals: de què estem parlant?

1.2.

La gènesi del Renaixement: entre orient i occident

2. Bloc temÓtic 2: Creences

2.1.

Entre moros i cristians

2.2. La memòria dels jueus

2.3. Roma, caput mundi: una ciutat de moltes nacions

2.4. Apocalíptics, hermètics i transgressors

3. Bloc temÓtic 3: Circulacions

3.1. De Gènova a Palerm: l’eix cultural de la monarquia d’Espanya a Itàlia

3.2.  Sevilla entre el Mediterrani i l’Atlàntic

3.3. Hi va haver una Il.lustració mediterrània?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Les sessions estaran dividides en tres parts.
 

a)    La primera consistirà en la presentació per part del professor de les grans línies del tema a tractar.

b)    La segona en la discussió d’una lectura que s’haurà fet al llarg de la setmana.

c)    La tercera en la presentació de la lectura per la setmana següent.

 

De cada una de les lectures caldrà fer un comentari d’un màxim de tres pàgines. Aquest comentari no serà en cap cas un resum sinó una valoració personal enraonada dels arguments de l’autor. Aquest comentari serà la base de la discussió que tindrem durant la segona part de la sessió. Per tal que tothom pugui conèixer els punts de vista dels altres i la discussió sigui més fluida, caldrà lliurar-lo, a través del campus virtual, 48 hores abans de la sessió. Cada una d’aquestes discussions serà conduïda per un dels participants de l’assignatura que farà de relator. Després d’haver llegit els comentaris dels seus companys, el relator presentarà les principals conclusios i coordinarà el debat.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 


Avaluació continuada
És consideraran quatre elements:
a)       els comentaris de cada un dels textos que llegirem setmanalment: 40%
b)      sintesi presentada de la  participació en els debats sobre aquests textos: 10%
c)       Un treball escrit aprofundint sobre alguns dels punts del programa: 50%
 
 

 

Avaluaciˇ ˙nica


Avaluació única, a lliurar el 30 de gener
a)       prova final sobre el contingut de l’assignatura: 50%
b)      Un treball escrit aprofondint sobre alguns dels punts del programa: 50%
 
Reavaluació: lliurar les Proves indicades en AU, el 13 de juliol