Dades generals |
Nom de l'assignatura: Recerca Participativa en l'Àmbit Social i Educatiu
Codi de l'assignatura: 571228
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Marta Sabariego Puig
Departament: Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
“Les resolucions dictades al llarg del curs 2021-2022 en relació amb la crisi sanitària Covid-19 podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents” proposada al document Indicacions pels Plans Docents 21-22. |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
60 |
Treball tutelat/dirigit |
45 |
Aprenentatge autònom |
45 |
Recomanacions |
Es recomana tenir coneixements previs sobre "elaboració de projectes de recerca". |
Competències que es desenvolupen |
BÀSIQUES DEL TÍTOL
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
Blocs temàtics |
1. Bloc 1. Fonaments i pressupostos metodològics de la investigació participativa.
*
El paper de la recerca participativa: la investigació amb i per a la societat des de la perspectiva crítico-reflexiva.
Concepte, denominacions i fonaments metodològics: característiques, plantejament i procés general de la Investigació participativa.
L’articulació entre investigació, acció i formació. Les comunitats professionals d’aprenentatge.
El component axiològic de la investigació participativa. Actituds, dificultats i reptes al recercador/a.
Límits i possibilitats de la Investigació participativa en l’àmbit social i educatiu: la innovació en l’acció social i educativa
2. Bloc 2. Metodologia i dissenys: la investigació-acció participativa i la recerca avaluativa
*
1. La metodologia orientada al canvi: mètodes i models de recerca.
2. Concepte i procés de la investigació-acció participativa (IAP)
- La formació del grup: d’objectes de coneixement a subjectes de canvi.
- El procés de recerca acció des de la formació de l’equip fins a la valoració de cristal·lització del canvi. Les espirals de canvi i la seva incidència a la realitat socioeducativa. La interacció entre acció i coneixement.
3. La recerca avaluativa participativa: concepte i plantejament general en els programes socials i educatius.
- Els models pluralistes d’avaluació: l’avaluació participativa, l’avaluació per l’empoderament i l’avaluació democràtica
- Planificació i elements d’un procés d’avaluació: fases, preguntes d’avaluació, criteris i indicadors aplicats a l’àmbit social i educatiu
4. Bones pràctiques i experiències il.lustratives de la viabilitat d’aquests mètodes de recerca participativa.
3. Bloc 3. Tècniques de recollida de dades pel desenvolupament de la recerca participativa
*
1. El valor del diagnòstic social i les tècniques participatives en el treball de camp.
2. Definició, modalitats i gestió de les tècniques d’obtenció de la informació des de la perspectiva participativa pel disseny, el seguiment i l’avaluació de projectes i programes socioeducatius.
3. Criteris d’ús, triangulació i límits i aportacions de les tècniques anteriors.
Metodologia i activitats formatives |
Es realitzaran classes presencials per desenvolupar activitats que combinaran tres metodologies bàsiques:
L’alumne o el grups d’alumnes faran per encàrrec de les professores un treball en grup que permetrà estructurar les dues evidències de l’avaluació amb el corresponent seguiment programat via tutories i hores d’atenció a l’estudiant. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Donat el caràcter competencial i centrat en el treball actiu per part de l’alumnat i la coherència de l’assignatura amb d’altres assignatures del pla d’estudis, l’avaluació continuada es durà a terme mitjançant dues modalitats:
Modalitat 2. Avaluació sense coordinació amb les evidències a presentar en el marc de la matèria anual de caràcter integrador “Intervencions socials i educatives en el propi context” previst en el màster.
La reavaluació s’ajustarà al calendari acadèmic establert pels màsters. Podran sotmetre’s a la reavaluació totes aquelles persones que hagin presentat les evidències per avaluar i que no hagin obtingut un 5 com a mínim. La realització d’una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material escrit o electrònic es considerarà una irregularitat i com a tal serà qualificada amb un 0 (Normativa Reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. Article 16.7 i Annex).
Avaluació única Donat que algunes assignatures es relacionen amb altres, el període d’avaluació és continuada fins el final de curs quedant exempte l’avaluació única. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Ander-Egg, E. (2003). Repensando la investigación-acción-participativa. Lumen-Humanitas.
Colom, A. (2002) La (de) construcción del conocimiento pedagógico. Barcelona: Paidos.
Escudero, T. (2016). La investigación evaluativa en el Siglo XXI: Un instrumento para el desarrollo educativo y social cada vez más relevante. RELIEVE. Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 22(1),1-21. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=916/91649056015
Martinic, R., Aranda, R., García, A., Marchant, J., Sepúlveda, E., & Oliva, C. (2015). Un sistema de evaluación de programas para las iniciativas de acceso y permanencia de la Universidad de Santiago. Talca: Quinta Conferencia Latinoamericana sobre el Abandono en la Educación Superior. Accesible a: http://www.revistas.utp.ac.pa/index.php/clabes/article/view/1144
Izquierdo, B. (2008). De la evaluación clásica a la evaluación pluralista. Criterios para clasificar los distintos tipos de evaluación. EMPIRIA. Revista de Metodología de las Ciencias Sociales, núm. 16, julio-diciembre, 2008, pp. 115-134. Disponible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=297124024005
Alba, C. i Nind M. (2020). El giro inclusivo en la investigación socioeducativa. En J.M. Sancho et al. (Coords). Caminos y derivas para otra investigación educativa y social., 109-121. Barcelona: Octaedro.
Capítol
Contreras, R. (2002). La investigación-acción participativa, IAP: revisando sus metodologías y sus potencialidades. En: Experiencias y metodología de la investigación participativa-LC/L. 1715-P-2002-p. 9-18.
Revista
Article
J. (2000). La investigación-acción participativa. Estructura y fases. La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía, 1, 73-117.
Penagos, R. A. (2005). La producción de conocimiento en la investigación acción pedagógica (IAPE): balance de una. Educação e Pesquisa, 31(3), 503-519.
Comunicacions, ponències