Dades generals |
Nom de l'assignatura: Treball Final de Màster
Codi de l'assignatura: 571252
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Nuria Fuentes Pelaez
Departament: Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
crèdits: 12
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 300 |
Activitats presencials i/o no presencials |
50 |
- Seminari |
Presencial |
50 |
Treball tutelat/dirigit |
60 |
(Es seguirà amb tutories (presencials o virtuals) i contacte via e-mail) |
Aprenentatge autònom |
190 |
Recomanacions |
Les resolucions dictades al llarg del curs 2021-2022 en relació amb la crisi sanitària Covid-19 podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents" proposada al document Indicacions pels Plans Docents 21-22. |
Competències que es desenvolupen |
CG1 - Analitzar dinàmiques socials i educatives aplicant models teòrics comprensius, de tal manera que es manifesti un coneixement profund dels processos implícits i explícits que es donen en aquestes dinàmiques.
|
CG2 - Reconèixer i valorar qüestions i elements relacionats amb el desenvolupament humà i la inclusió social a les polítiques i les intervencions socials i educatives.
|
CG3 - Diagnosticar, planificar i avaluar accions desenvolupades en el marc de les institucions que intervenen en els àmbits socials i educatius.
|
CG4 - Formular propostes per promoure accions institucionals orientades a facilitar els processos d’inclusió social i educativa per a permetre incrementar la cohesió social en un context de major justícia social.
|
CG7 - Recopilar i analitzar informació de forma sistemàtica i rigorosa orientada a la reflexió ia la presa de decisions.
|
CG8 - Resoldre els problemes generats en contextos relacionats amb l’àrea d’estudi.
|
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
|
CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
|
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
|
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
|
CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant de forma, en gran mesura, autodirigida o autònoma.
|
CE4 - Analitzar i interpretar la situació real d’un context social, d’una organització o institució, per a la detecció de necessitats, potencialitats i demandes en els processos socials i educatius.
|
CE5 - Partint de les necessitats i potencialitats detectades, formular i planificar objectius i criteris que permetin guiar la planificació de programes i accions destinades a la millora.
|
CE6 - Identificar, analitzar i dissenyar indicadors de qualitat i de bones pràctiques en les intervencions socials i educatives.
|
CE7 - Analitzar i valorar programes i projectes d’acció social i educativa i formular propostes i criteris per a la millora de la qualitat i la innovació en l’acció social i educativa.
|
CE11 - Identificar i aplicar estratègies metodològiques de recollida i anàlisi d’informació per garantir el rigor en els processos d’investigació i estructurar de manera coherent i sistemàtica un informe d’investigació que té com a finalitat la transmissió de coneixements
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
Analitzar la informació recollida de tal forma que puguin obtenir-se resultats coherents amb la mateixa.
Referits a habilitats, destreses Aplicar estratègies adequades de recollida i anàlisi d’informació específiques del camp d’estudi o treball.
Transmetre clarament els resultats procedents de la recerca científica i els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.
Aplicar la planificació i execució d’un procés de recerca en el marc de desenvolupament d’un treball sistemàtic i rigorós.
Referits a actituds, valors i normes Incorporar plantejaments de l’ètica de la recerca en el disseny i desenvolupament del treball. |
Blocs temàtics |
1. Delimitació del TFM: característiques del TFM
1.1. Característiques i tipologies de TFM.
2. Delimitació de l’objecte d’estudi
2.1. L’objecte d’estudi del TFM i la seva delimitació.
3. La recerca i la innovació en l’àmbit de l’acció social i educativa
3.1. Recerca i innovació aplicada a la intervenció socioeducativa
4. Estat de la qüestió de l’objecte d’estudi: revisió de la literatura científica sobre la temàtica
4.1. La recerca documental
4.2. La revisió sistemàtica
5. Formulació d’interrogants i objectius per abordar l’estudi
5.1. Formulació dels interregants i objectius del TFM
6. Selecció i disseny d’instruments per la recollida de dades
6.1. Els instruments i recollida de dades del TFM
7. Anàlisi de dades i interpretació
7.1. Anàlisi i interpretació de les dades del TFM
8. Habilitats de redacció per a la difusió científica
8.1. La redacció del TFM
9. Habilitats comunicatives per a l’exposició oral
9.1. L’exposició del TFM
10. Recerca i Innovació Responsable
10.1. Ètica de la recerca
10.2. Llenguatge inclusiu i perspectiva de gènere
Metodologia i activitats formatives |
El treball es realitzarà de manera individual amb l’assessorament del professorat tutor que s’assignarà des de la coordinació del TFM i amb el peer review dels companys de TFM. Es terminarà amb la presentació d’un document acadèmic que s’haurà de defensar públicament. El TFM pot tenir una orientació de recerca que pot continuar després en una tesi doctoral o bé una orientació més pràctica que permeti innovar o millorar les praxis. En les dues orientacions la vessant de recerca és fonamental i l’estudiant, amb les direccions del professorat tutor, triarà aquella metodologia que més s’ajusti als seus objectius. El treball ha de tractar alguna de les temàtiques o línies de recerca principals associades al màster.
El treball es realitzarà de manera individual amb l’assessorament del professorat tutor que s’assignarà des de la coordinació del TFM i amb el peer review dels companys de TFM. Es terminarà amb la presentació d’un document acadèmic que s’haurà de defensar públicament. Es pot considerar un treball de TFM aquell que desenvolupi una recerca, aquell que es centri a revisar d’una forma extensa i en profunditat l’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi per a fonamentar un disseny de recerca i que impliqui una metodologia de revisió documental, aquell que plantegi el pilotatge d’instruments i quedi emmarcat en una futura recerca doctoral, aquell que plantegi una anàlisi de necessitats i potencialitats per fonamentar una acció socioeducativa o aquell que sigui una avaluació de programes o accions.
El treball es podrà presentar en format informe de recerca o article (veure orientacions als annexes). El procés de desenvolupament del TFM és el següent:
1. A principi del curs acadèmic es celebrarà una reunió informativa sobre el treball final del màster.
2. Assignació de professorat tutor entre els mesos d’octubre i novembre.
3. Presentació de treballs de cursos anteriors: es realitzarà una sessió on estudiants de cursos anteriors presentaran els seus treballs de màster.
4. Es realitzarà, com a mínim, un taller/seminari per profunditzar en un dels blocs del continguts o bé en un tema transversal segons les necessitats del grup que realitza el TFM.
5. Seguiment del treball:
5.1. Un cop realitzada l’assignació, l’estudiant o l’estudianta s’haurà de posar en contacte amb el seu tutor o tutora, en un termini de 15 dies.
5.2. Al llarg del curs es faran trobades grupals obligatòries on es treballarà amb la metodologia peer review considerada com una de les actuacions d’èxit a la Universitat (Flecha, Racionero i Tintoré, 2014). D’aquesta forma s’estableix un sistema de revisió per parells del procés d’elaboració del TFM sempre amb argumentacions de cada aspecte a millorar o valorat positivament.
6. Presentació del treball:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’assistència als seminaris que es recomadable i ajuda al densevolupament del TFM.
L’avaluació tindrà dues parts, una serà l’avaluació del tutor o tutora (40% de la nota final) i una altre que serà mitjançant la defensa oral i pública del treball realitzat davant una comissió avaluadora que suposarà (60% de la nota final).
El TFM només té una convocatòria, però els treballs es poden presentar dos moments a triar un d’ells. L’estudiantat pot triar entre presentar el seu treball al juny-juliol o al setembre segons marqui el calendari de la facultat. A la data fixada per la coordinació del TFM s’entregaran els següents exemplars, sempre i quan la defensa sigui presencial: 1 en paper pel professorat tutor, 3 en paper per a la comissió avaluadora i 1 en format digital pel fons de la comissió coordinadora del màster que s’entregarà en una tasca al campus virtual.
Els treballs s’han de presentar amb el vist i plau del professorat tutor que ha fet el seguiment (mirar condicions apartat nº6 del desenvolupament del TFM).
La comissió avaluadora, tindrà en compte els següents criteris:
a. El treball ha de disposar d’un índex general on quedi reflectida l’estructura d’aquest mostrant el conjunt de capítols i apartats que constitueixen el treball.
b. La paginació del treball ha de ser correcte i ha de coincidir amb les pàgines dels apartats que s’indiquin en l’índex.
c. La bibliografia es citarà utilitzant la normativa APA i la totalitat de referències que figurin al treball han de constar en l’apartat de bibliografia al final del treball (abans del annexos) amb la cita completa de cada obra.
d. Els gràfics, taules i figures que es presentin al treball han d’estar numerats, indicant el que mostren (les taules al damunt i les figures i gràfics a sota). Si es possible, es recomanable que, al principi o final del treball hi figuri el llistat de gràfics, taules i figures, indicant les pàgines a on es troben.
2. Estructura general del treball (10% de la nota):
a. El conjunt del treball ha de presentar una estructura comprensible que s’ajusti al que formalment és una recerca: la part teòrica que fa referència a l’objecte d’estudi, la part empírica de recerca (si s’escau) o de revisió sistemàtica amb objectius, metodologia, procés seguit en la recollida i anàlisi de dades i resultats obtinguts de la recerca i, finalment una part general de conclusions on es vinculin els resultats obtinguts amb la part teòrica exposada.
b. Les diferents parts del treball han de ser coherents entre sí amb un “pes” específic de cadascuna d’elles proporcional a les característiques del treball desenvolupat.
3. Continguts del treball (25% de la nota):
a. La temàtica abordada en el treball ha d’estar perfectament definida en el marc teòric fent referència a les diferents corrents i lògiques des del que ha estat tractada.
b. La pertinença del tema o objecte d’estudi a l’àmbit de l’acció social i educativa és un altre dels aspectes a valorar: pot ser un tema propi de l’àmbit o bé un tema que sense ser propi de l’àmbit s’abordi des d’aquesta perspectiva
c. La rellevància de la temàtica abordada també constitueix un aspecte important. Això vol dir que tingui un cert impacte amb qualsevol dels àmbits relacionats amb l’educació i la intervenció social i educativa, que es recullin les recerques fetes sobre aquesta temàtica en els darrers anys i, per tant, que hi hagi un mínim de bibliografia que serveixi com a fonamentació del que es proposa.
d. El grau d’elaboració del constructe teòric que es pretén treballar, la claredat en l’exposició de les idees, la relació que presenta amb altres temàtiques, els models comprensius que s’exposin en el treball, etc., constitueix un aspecte fonamental que cal tenir en compte.
e. El nivell d’aprofundiment de la temàtica constitueix un aspecte central. Cal partir del marc global on s’inclou el tema i anar progressivament cap a les dimensions que l’integren i els components que estructuren aquestes dimensions.
f. La coherència global, la lògica interna i l’existència d’un fil conductor que permeti anar seguint el discurs amb certa linealitat i, l’existència de mapes conceptuals, també es pot valorar de manera positiva.
g. El rigor intel·lectual en relació a la construcció de sentit del treball i aprofundiment de l’anàlisi teòric-pràctic.
a. Es necessari que hi hagin uns objectius clarament definits que marquin les pretensions del treball empíric, aquests objectius han d’estar correctament formulats i, en la mesura del possible, desenvolupats amb objectius específics.
b. S’ha de fer explícit el disseny metodològic de la recerca, això implica: definir la tipologia de recerca (avaluativa, participativa, descriptiva, etc.) determinant les diferents fases que estructuren el procés. També cal que es descrigui les estratègies de recollida i anàlisi de dades que es pretenen emprar i aquest disseny ha de mostrar coherència amb els objectius proposats.
c. Cal exposar el procés d’aplicació del disseny a l’objecte d’estudi, explicitant el grau de coherència entre allò planificat i el que realment va suposar el procés. La reflexió al voltant dels possibles adequacions es valorarà positivament. És en aquest apartat que cal explicar les possibles adaptacions que s’hagin fet arrel de la situació de pandèmia.
d. S’ha d’incloure un apartat sobre l’ètica i rigor de la recerca, a més de les limitacions i impacte previst de la recerca.
e.Finalment, en aquesta part ha d’haver un apartat on es recullin els resultats més significatius obtinguts a partir del procés desenvolupat i l’anàlisi de dades realitzat. Es valorarà positivament els gràfics, resums, organització de dades textuals, etc. Cal especificar els límits d’aquests resultats i la fonamentació d’aquests respecte al seu grau de validesa i fiabilitat.
a. En aquesta part es recolliran les conclusions obtingudes del treball i es contrastaran amb les aportacions fetes a la part teòrica, analitzant la coherència entre els resultats i el marc teòric i aprofundint en les possibles diferències.
b. Calen deixar ben clares les aportacions del treball i obrir possibles vies de continuïtat i, si s’escau, especificar les prospectives que serviran per dur a terme la tesi doctoral.
c. Es valorarà l’anàlisi, les reflexions i les aportacions del propi autor.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
European Commission (2018). Ethics in Social Science and Humanities. Disponible en: https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/6._h2020_ethics-soc-science-humanities_en.pdf
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2011). Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/guia_usos_no_sexistes
Herrero, Pere (2021). Guia del llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/mes-publicacions/guia-de-llenguatge-inclusiu-en-el-tractament-de-persones-amb-discapacitat
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2018). Guías para el uso no sexista del lenguaje. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Disponible en: https://www.inmujeres.gob.es/servRecursos/formacion/GuiasLengNoSexista/Guias.htm
Article
Flecha, Ramón; Racionero, Sandra; Tintoré, Mireia i Arbós, Albert (2014). Actuaciones de éxito en la Universidad. Hacia la Excelencia Tomando las Mejores Universidades como Modelo. Multidisciplinary Journal of Educational Research, 4 (2), pp.131-150. doi: 10.4471/remie.2014.08
Pàgina web
CRAI-bibliotecas. ¿Cómo citar documentos?
http://www.bib.ub.edu/es/ayuda/como-citar/
Estil APA. UdG
http://www.udg.edu/tabid/11972/language/ca-ES/default.aspx
Ús no sexista de la llengua. https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2510