Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teories Jurídiques Contemporànies

Codi de l'assignatura: 571627

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Isabel Köpcke Tinture

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

Més informació enllaç

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

24

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

24

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

26

 

 

Recomanacions

 

Al programa de l’assignatura, disponible al Campus Virtual la segona meitat de setembre, s’especifica l’ordre de les lectures i hi consten diverses lectures complementàries.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

  • Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.
  • Capacitat per aplicar els valors democràtics d’igualtat, sostenibilitat i pluralisme en el camp de les investigacions jurídiques.
  • Capacitat per desenvolupar una mentalitat analítica i investigadora per dissenyar i conduir una investigació jurídica.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer els plantejaments de les teories sobre el dret des de l’últim terç del segle XX fins a l’actualitat.
  • Aprendre a distingir les diferents concepcions del dret defensades per aquestes teories.


Referits a habilitats, destreses
  • Comprendre els diferents punts de vista des dels quals es pot analitzar el fenomen jurídic.
  • Saber extreure les conseqüències pràctiques de les diferents teories jurídiques en l’aplicació d’aquestes teories a problemes concrets.


Referits a actituds, valors i normes
  • Desenvolupar l’esperit crític.

 

 

Blocs temàtics

 

1. H. L. A. Hart

*  La crítica a la teoria de les ordres d’Austin. El dret com a unió de regles primàries i secundàries. La regla de reconeixement. El concepte d’obligació i el punt de vista intern

2. El realisme jurídic

*  Oliver Wendell Holmes: el dret com la profecia d’allò que decidirà el jutge. L’absència de regles. El punt de vista extern

3. Ronald Dworkin

*  L’interpretivisme: el dret com a pràctica interpretativa. La tesi de la resposta correcta única. L’absència de llacunes. L’obligació jurídica com a obligació moral

4. John Finnis

*  La (mal anomenada) teoria del dret natural. L’objecte o propòsit del dret. El cas central d’un sistema jurídic. Infradeterminació moral i necessitat de coordinació. Validesa i obligació moral

5. Joseph Raz

*  L’autoritat del dret. Pretensió (claim) d’autoritat i justificació de l’autoritat. Raons excloents. Positivisme excloent i incloent

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes segueixen un mètode dialèctic i argumentatiu basat en l’anàlisi de textos i en la connexió que tenen amb la realitat jurídica pràctica. Això requereix: 

  • La lectura prèvia dels textos indicats, que estan disponibles al Campus Virtual.
  • L’actitud participativa dels alumnes.


En funció del nombre d’alumnes matriculats, cada alumne redacta i presenta un o dos assaigs crítics sobre una pregunta prèviament assignada, relativa a algun debat entre les teories que configuren el curs. Els assaigs es defensen i discuteixen en diàleg amb la professora i la resta d’alumnes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada és el sistema d’avaluació per defecte i té en compte, en les proporcions indicades:

  • La qualitat de la participació a les sessions presencials i, a partir d’aquesta participació, la lectura dels textos, la comprensió dels textos i la capacitat per connectar les idees amb la realitat jurídica (20 %).
  • La presentació i defensa d’un primer assaig sobre una pregunta prèviament assignada (40 %).
  • La presentació i defensa d’un segon assaig sobre una pregunta prèviament assignada; si el nombre de matriculats és alt, aquest segon assaig es converteix en un treball final (40 %).

Durant la primera setmana de curs s’especifiquen els detalls del sistema d’avaluació continuada, i es fixen les dates d’entrega dels dos treballs (2) i (3).

 

Reavaluació

Si els alumnes no superen l’assignatura a través del sistema ordinari d’avaluació, tenen dret a una reavaluació, que consisteix en la reelaboració i la nova valoració d’un dels dos assaigs.

 

Avaluació única

Tots els alumnes tenen la possibilitat d’optar pel sistema d’avaluació única, encara que no és el sistema d’avaluació principal del curs ni el recomanat.

L’avaluació única consisteix en una prova final (o prova de síntesi) sobre el conjunt de les lectures objecte d’anàlisi durant el curs. Aquesta prova té un caràcter crític i argumentatiu. La qualificació final és l’obtinguda en aquesta prova.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Hart, H.L.A. (1961): El concepto de derecho [The Concept of Law], qualsevol edició, capítols 2-7 (* especialment capítols 5, 6 i 7)

Dworkin, R. (1986): El imperio de la justicia [Law’s Empire], Barcelona: Gedisa, 1988, * especialment capítols 3 i 7

Finnis, J. (1980): Ley natural y derechos naturales [Natural Law and Natural Rights], qualsevol edició, capítols 1, 9, 10 i 12 (* especialment capítols 9 i 10)

Capítol

Raz, J. (1994): La ética en el ámbito público [Ethics in the Public Domain], Barcelona: Gedisa, 2001, * capítol 10 (’Authority, Law and Morality’)

Article

Holmes, O.W. (1897): * ’La senda del derecho’ [‘The Path of the Law’], 10 Harvard Law Review (1897) 457 o qualsevol edició