Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret de la Regulaciķ Econōmica i del Medi Ambient

Codi de l'assignatura: 571633

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Alexandre Peņalver Cabre

Departament: Facultat de Dret

crčdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

48

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

48

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autōnom

52

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

  • Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
  • Capacitat crítica en el desenvolupament de projectes d’investigació.
  • Capacitat per proposar criteris per a l’aplicació de les normes jurídiques. 
  • Habilitat per aplicar els sistemes de protecció públics i privats que cobreixin les situacions d’insuficiència o dependència.
  • Capacitat per avaluar els tipus de conflictes competencials entre ens territorials a l’Estat autonòmic espanyol.
  • Capacitat per emprendre investigacions sobre els límits de la intervenció de l’Estat en l’autonomia privada.
  • Capacitat per valorar i per aplicar l’impacte de la dimensió normativa europea i internacional en l’ordenament intern.
  • Capacitat per identificar i interpretar els àmbits de competència de l’Administració de Justícia i la jurisprudència que se’n deriva.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Apropar-se a les principals teories de la regulació econòmica i la influència que tenen en el dret públic.
  • Saber identificar les tipologies d’intervenció pública en l’economia i els processos de canvi i transformació de les funcions públiques.
  • Conèixer i comprendre els processos de redefinició de les tasques públiques en els contextos de globalització, europeïtzació i liberalització.
  • Introduir-se en el sistema conceptual i en les institucions de la regulació econòmica.
  • Analitzar els instruments de regulació previstos en els sectors econòmics de referència.
  • Analitzar les transformacions que, en el context de la globalització, estan experimentant els procediments de creació i d’aplicació de la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica per a la protecció del medi ambient.
  • Reconèixer les característiques principals del dret humà al medi ambient i els efectes que té a escala regional i interna, en particular, i a la Unió Europea i als estats membres.
  • Comprendre l’abast de la protecció constitucional i estatutària del medi ambient.
  • Conèixer els instruments més importants de protecció del medi ambient que té el dret públic.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Saber fer un discurs jurídic eficaç i congruent.
  • Saber cercar, analitzar i interpretar críticament fons documentals de dret comparat i de diferents tipus com, per exemple, legals, jurisprudencials, científiques i literatura grisa.
  • Saber contextualitzar a partir dels antecedents històrics i de la situació actual.
  • Conèixer els diversos corrents de pensament jurídic.
  • Saber aplicar les eines i els instruments analítics i pràctics.
  • Saber argumentar i demostrar en una presentació oral i escrita.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Saber participar activament a classe, argumentant amb rigor i de manera crítica, escoltant, qüestionant i sostenint els diferents punts de vista avançats.
  • Tenir presents els impactes de gènere en les polítiques públiques sobre regulació econòmica i medi ambient.

 

 

Blocs temātics

 

1. Dret de la regulaciķ econōmica

1.1. Globalització, Unió Europea, estat i dret

  • El procés de construcció del mercat interior europeu en el context de globalització dels intercanvis econòmics
  • La política europea de liberalització en els sectors econòmics en xarxa i la introducció consegüent de competència. La regla europea de la indiferència del règim de la propietat i el caràcter nacional de les possibles polítiques de privatització; el debat jurídic entorn de les anomenades accions d’or
  • El procés de transformació de les funcions públiques en l’economia; de la intervenció en l’economia pròpia de la policia i la creació de serveis públics a l’emergència de la regulació econòmica
  • La recepció de les teories de la regulació econòmica. Consideració especial de les teories relatives a les «falles del mercat» i l’economia del benestar, de les «falles de l’estat» i de l’economia de les xarxes; la distinció entre regulació ex ante i regulació ex post

1.2. L’emergència de les autoritats independents de regulació

  • La influència nord-americana en l’origen de les autoritats independents de regulació
  • La rellevància del dret europeu en la creació de les autoritats independents de regulació; les diferents raons que en fonamenten la  creació; l’evolució del dret europeu —originari i derivat— per justificar-ne la creació. La significació pràctica de la distinció entre regulador i operador
  • Tipologia, estructura i funcions en el dret europeu derivat (comunicacions electròniques, energia, sector postal, audiovisual). La garantia de la independència en la jurisprudència europea
  • La creació de xarxes europees de reguladors independents

1.3. Regulació econòmica i tipologia de tasques

  • Reglamentació: instruccions vinculants i recomanacions
  • Supervisió: inspecció, control i sancions
  • Adjudicació: atorgament de llicències, inscripció en registres
  • Resolució de conflictes entre operadors
  • Tutela dels usuaris i consumidors
  • La publicació d’informes sectorials

1.4. Consideració especial de la creació de la CNMC a Espanya

  • La significació pràctica de la designació dels membres de l’òrgan decisori i de les condicions d’exercici de les funcions. La limitació de mandats i la prohibició de cessament anticipat
  • L’estructura organitzativa peculiar: col·legialitat, dualitat de sales, distinció entre òrgans instructors i òrgans resolutoris
  • Tasques i potestats
  • Transparència
  • Rendició de comptes i control —social i parlamentari—; consideració especial de l’abast del control judicial

1.5. Telecomunicacions

  • La planificació i la gestió de l’espectre radioelèctric
  • El dividend digital
  • Xarxes públiques de comunicacions electròniques i serveis de comunicacions electròniques
  • Regulació ex ante i procediment d’identificació i definició dels mercats apropiats. Consideració especial de la banda ampla
  • El servei universal: significat, contingut i abast, assignació, finançament

1.6. Audiovisual i internet

  • El principi de neutralitat tecnològica
  • La distinció legal entre serveis de comunicació audiovisual i serveis de la societat de la informació; consideració especial de la responsabilitat dels operadors
  • La irrupció d’internet, la creació de nous serveis de comunicació i l’ampliació de l’àmbit de la legislació audiovisual
  • L’heterogeneïtat de servies audiovisuals: radiofònics, televisius i a petició. El fonament de la reglamentació i de la regulació dels serveis audiovisuals; les diferents intensitats
  • L’accés al mercat i les diferents condicions. Règim jurídic dels diferents operadors de mitjans de comunicació audiovisual
  • Reglamentació i regulació de continguts audiovisuals; protecció de menors, comunicacions comercials i promoció de les obres europees
  • La neutralitat a la xarxa

1.7. Energia

  • Electricitat, energies renovables, gas natural i petroli. Fonament per regular-los, raons per a la diversitat de marcs legals
  • Tipologia dels diferents operadors del mercat de l’electricitat i l’impacte que tenen en la configuració del règim jurídic corresponent
  • Competència i separació funcional
  • La garantia del subministrament a l’usuari final i les respostes a la pobresa energètica
  • La determinació de les tarifes de l’electricitat: criteris legals, estructura del procediment decisori i tipologia dels òrgans que hi intervenen
  • Xarxes i serveis en el sector del gas

1.8. Transports i infraestructures de transport

  • L’organització i la gestió dels aeroports; consideració especial del règim dels aeroports d’interès general en el dret espanyol. L’impacte del dret europeu de la competència. Ajuts públics i assignació de franges horàries. La construcció i la gestió d’aeroports d’iniciativa privada
  • Règim jurídic dels operadors de transport aeri
  • La liberalització progressiva del transport ferroviari. La distinció entre xarxes i serveis ferroviaris. Competència i serveis públics; el transport de viatgers en els ferrocarrils de rodalies. Les línies d’alta velocitat
  • Règim jurídic dels operadors de transports de viatgers per carretera
  • Els ports d’interès general

2. Dret del medi ambient

2.1. El dret humà al medi ambient en el dret internacional i en el dret europeu

  • Noció del dret humà al medi ambient
  • La recepció d’aquest dret en l’àmbit internacional
  • Reconeixements en els àmbits global i regional
  • Mecanismes internacionals de protecció del dret humà al medi ambient

2.2. La recepció del dret humà al medi ambient a la Unió Europea

  • L’interès públic ambiental a la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea i en el Tractat de la Unió Europea i de Funcionament de la Unió Europea
  • La recepció posterior del dret de tothom al medi ambient
  • Els mecanismes europeus de protecció del dret humà al medi ambient
  • La protecció efectiva del dret humà al medi ambient i l’aplicació de la legislació europea ambiental

2.3. El dret al medi ambient i la funció pública de protecció del medi ambient en el bloc constitucional espanyol

  • La configuració dual a la Constitució espanyola: dret de tothom i interès públic ambiental
  • El paper dels estatuts d’autonomia
  • Garanties i protecció constitucional
  • Garanties i protecció estatutària

2.4. Distribució de competències en medi ambient

  • Competències estatals
  • Competències autonòmiques
  • Competències municipals
  • Competències d’altres ens locals supramunicipals

2.5. Mitjans de protecció del dret al medi ambient (I): l’accés a la informació ambiental

  • Marc normatiu del dret d’accés a la informació ambiental
  • Règim jurídic del dret d’accés a la informació ambiental: titulars, objecte, límits, procediment, cost i garanties
  • Deure de les autoritats públiques de difusió de la informació ambiental

2.6. Mitjans de protecció del dret al medi ambient (II): participació pública i accés a la justícia ambiental

  • Participació pública ambiental en procediments administratius relatius a actes administratius
  • Participació pública ambiental en plans, programes i reglaments
  • Fonaments jurídics de l’accés a la justícia ambiental: el Conveni d’Aarhus i la incidència que té en la Unió Europea i en l’Estat espanyol
  • Instruments processals de l’accés a la justícia ambiental: capacitat, legitimació, pretensions, mesures cautelars i limitacions econòmiques

2.7. Instruments preventius de protecció del medi ambient

  • Control integrat de la contaminació
  • Avaluació ambiental de plans
  • Avaluació ambiental de projectes

2.8. Instruments reparadors de protecció del medi ambient

  • La reparació de danys ambientals en la Constitució espanyola
  • Els mecanismes de reparació de danys ambientals en els drets civil, penal i administratiu
  • El règim públic de reparació de danys ambientals del dret de la Unió Europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Partint d’una presentació teòrica inicial sintètica, professorat i alumnat analitzen i comenten les diferents qüestions plantejades en els textos recomanats i prèviament treballats pels estudiants. Aquesta preparació prèvia ha de permetre a l’estudiant participar d’una manera activa a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.

El professorat anuncia amb l’antelació necessària els aspectes més importants i els materials imprescindibles per al bon desenvolupament de les sessions. En el transcurs de les sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions que s’hi vagin plantejant.

Els estudiants han de fer exposicions orals de màxim 10 minuts sobre aspectes concrets i específics d’una de les qüestions a analitzar en la sessió corresponent.

El contingut, la documentació de lectura prèvia i la temporització de cada sessió estan previstos en el programa de l’assignatura.

La docència és presencial, si bé es pot adoptar un model de docència mixta (presencial i/o virtual) en funció de l’evolució de la situació sanitària i de les disposicions que adoptin les autoritats sanitàries i el rectorat. La docència virtual es fa a través de les eines que el Campus Virtual posa a disposició del professorat. En qualsevol cas, ja sigui presencialment o de manera virtual, es respecta l’horari establert per no interferir en la docència de la resta de grups. Es té present la perspectiva de gènere en les sessions presencials i virtuals.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

 

Avaluació continuada

El sistema d’avaluació per defecte és l’avaluació continuada, que es basa en l’evolució i en el progrés en l’assoliment dels coneixements, les habilitats i els valors que són objecte d’aprenentatge. S’hi té en compte tot el treball personal de l’estudiant, que ha de demostrar l’aprofitament obtingut en cada sessió. Les activitats i proves consisteixen en:

  • Un breu comentari crític escrit que s’ha de presentar, en cada sessió, amb la identificació de les principals problemàtiques o controvèrsies plantejades arran de la lectura prèvia de la documentació indicada pel professor.
  • La intervenció activa i fonamentada en la discussió de cada sessió.
  • Un treball que s’ha de fer durant el curs per analitzar en profunditat algun dels aspectes objecte de l’assignatura, amb la tutoria i el seguiment del professorat.


La qualificació final s’obté a partir dels elements següents: comentaris crítics escrits (40 %), participació activa, regular i fonamentada (20 %) i treball (40 %).

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes a la resta d’activitats.

Totes les activitats d’avaluació continuada, amb exclusió del treball, són de forma presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagin de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat.

Les sessions presencials i/o virtuals i les activitats d’avaluació continuada es defineixen tenint en compte la perspectiva de gènere.

 

Avaluaciķ única

Els alumnes, excepcionalment, es poden acollir a l’avaluació única, que té dos components:

  • Una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes, que pondera amb un 50 % de la qualificació final.
  • La presentació d’una carpeta docent de l’estudiant, en la qual han de constar tots aquells elements que representin una mostra del procés d’aprenentatge i de l’adquisició efectiva dels coneixements i les habilitats requerides. Aquesta part pondera un 50 % de la qualificació final.


Els alumnes que no hagin superat l’avaluació única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. La prova escrita de reavaluació és una prova articulada sobre la base d’un comentari crític d’un text a partir d’unes preguntes i, si escau, pondera amb les qualificacions obtingudes en la resta d’activitats.

La prova de síntesi de l’avaluació única és presencial llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que s’hagi de fer de forma virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. El professorat pot concretar-les en el seu programa i/o publicar-les a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, perquè el seu alumnat n’estigui informat.

L’avaluació única és definida tenint en compte la perspectiva de gènere.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

D. LOPERENA ROTA: Los principios del derecho ambiental, IVAP/Civitas, 1998

  Exhaurit

M. DARNACULLETA: Autorregulación y Derecho Público. La Autoregulación regulada, Madrid, ed. Marcial Pons, 2005

Catāleg UB  Enllaç

C. HENRY: Concurrence et services publics dans l`union europeénne, ed. Presses Universitaires de France, Paris, 1997

Catāleg UB  Enllaç

A. LAGET-ANNAMAYER: La régulation des services publics en réseaux, Télécommunications et électricité, ed. LGDJ-Bruylant, 2002

Catāleg UB  Enllaç

C. DE MIGUEL PERALES: Derecho español del Medio Ambiente, Madrid, Civitas , 3ª ed., 2009.

Catāleg UB  Enllaç

E. ALONSO GARCÍA y B. LOZANO CUTANDA. (coor.): Diccionario de derecho ambiental, Madrid,  Iustel, 2006.

Catāleg UB  Enllaç

J. ESTEVE PARDO: Derecho del medio ambiente, Madrid, Marcial Pons, 4a ed., 2017.

Catāleg UB  Enllaç

J. JARIA MANZANO: La cuestión ambiental y la transformación de lo público, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2011.

Catāleg UB  Enllaç

L. KRAMER: EU Environmental Law, Sweet & Maxwell, 8th edition, 2016.

Catāleg UB  Enllaç

I.LASAGABASTER HERRARTE i A. GARCÍA URETA: Derecho ambiental. Parte general, IVAP i Ed. Lete, 2ed., 2007.

Catāleg UB  Enllaç

AAVV: Fundamentos e instituciones de la regulación (vol.I), Madrid, 2009, ed. Iustel.

Catāleg UB  Enllaç

B. LOZANO CUTANDA: Derecho ambiental administrativo, Madrid, La Ley,  2010.

B. LOZANO CUTANDA i al.: Administración y legislación ambiental, Madrid, Dykinson, 9a ed., 2016.

L. ORTEGA ÁLVAREZ (dir.): Tratado de Derecho ambiental, València, Ed. Tirant lo Blanc, 2013.

A.PIGRAU SOLÉ i L. CASADO CASADO (dirs.): Derecho ambiental y transformaciones de la actividad de las administraciones públicas, Barcelona, Ed. Atelier, 2010

T. DE LA QUADRA: Derecho de las telecomunicaciones, ed. Civitas/Thomson Reuters, 2015

A. RUIZ OJEDA (dir)): Fundamentos de regulación y competencia (El dialogo entre derecho y economía para el análisis de las políticas públicas), Iustel, 2013

R. RAMBAUD: L’institution juridique de la régulation ; recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, Paris, 2012

G. MARCOU/F. MODERNE (dirs.): Droit de la régulation, service public et intégration régionale, ed- L’Harmattan, Paris, 2005

E. VIRGALA : La Constitución y las comisiones reguladoras de los servicios en red, ed. CEC, 2004

G.MARCOU/J.MASING (dirs.): Le modèle des autorités administratives indépendantes en France et en Allemagne, ed. Société de législation comparé, Broche, 2011

M. CARLÓN (dir.): La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, ed. Civitas/Thomson Reuters, Madrid, 2014

J.J. MONTERO PASCUAL: La Comisión Nacional de los mercados y la competencia, ed. Tirant lo Blanch, Valencia, 2013

L. RODRIGUE, Les aspects jurídiques de la régulation européene des résaux, ed. Bruylant, 2012.

G. HOUILLON. Le lobbying en droit públic, ed. Bruylant,2012.

S. REGOURD/L. CALANDRI (dirs). La régulation de la communication audiovisuelle: Enjeux et perspectives, ed. Institut Universitaire Varenne, 2015

T. WU,  El interruptor principal: Auge y caida de los imperios de la información, ed. Fondo de Cultura Econòmica, 2016

L. CALANDRI, Recherche sur la notion de régulation en droit administratif français, , ed. LGDJ, 2008

R. RAMBAUD, L’institution jurídiques de la régulation. Recherches sur les rapports entre droit administratif et théorie économique, ed. L’Harmattan, 2012

R. GARCíA Macho, Ordenación y transparencia económica en el Derecho público y privado, (ed.), ed. Marcial Pons, 2014

D. BOYD, The Environmental Rights Revolution. A Global Study of Constitutions, Human Rights and the Environment, UBC Press, Vancouver, 2012.

SANTAMARÍA ARINAS, R.J., Curso básico de derecho ambiental general, Instituto Vasco de Administración Pública, 2019.

A. GARCÍA URETA (coor.), La directiva de la Unión Europea de evaluación de impacto ambiental de proyectos: balance de treinta año, Marcial Pons, 2016

M.C, ALONSO GARCÍA, La protección de la dimensión subjetiva del derecho al medio ambiente, Thomson Reuters, 2016

L. PAREJO ALFONSO (dir.), El Derecho ante la innovacion y los riesgos derivados del cambio climatico, Tirant lo Blanc, 2015

A.,PIGRAU i SOLÉ, (dir.),  El acceso a la justicia de las víctimas de daños ambientales,  Tirant lo Blanc, 2015

A.M., RUIZ DE APODACA ESPINOSA, Régimen jurídico de la evaluación ambiental,  Thomson Reuters, 2015

B. AUBY: La globalisation, le droit et l’État, ed. LGDJ, Paris, 2 ed. 2010

Ph. SANDS i al., Principles of International Environmental Law, Cambridge University Press, 4rtt., Ed., Cambridge., 2018.

 S. SIMOU, Derecho local del cambio climático, Marcial Pons, 2020 

LOPEZ-IBOR, I. DEL GUAYO, E. MALARET, N. ENCINAR, M. BACIGALUPO, M. SERRANO Y M. VILLAR (dirs.): Derecho de la energía y el Clean energy package, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2021

MALARET, E. (Directora): Autonomía administrativa, decisiones cualificadas y deferencia judicial, Madrid, ed. Thomson Reuters Aranzadi, 2019 

Capítol

E. MALARET: Administración pública y regulación económica, La Autonomía municipal, administración y regulación económica, títulos académicos y profesionales : [actas del II Congreso de la Asociación Española de Profesores de Derecho Administrativo], ed. Thomson-Aranzadi, Pamplona, 2007, pág. 127 y ss.  Enllaç

E. MALARET: Autoridades Independientes y Justicia Administrativa, La Justicia Administrativa, Libro Homenaje al Profesor R. Entrena Cuesta, Barcelona, ed. Atelier, 2003, págs. 745 y ss.  Enllaç

Article

E. MALARET: Servicios públicos, funciones públicas, garantías de los derechos de los ciudadanos: Perennidad de las necesidades, transformación del contexto, RAP, núm.145, 1998, págs. 49-87.  Enllaç

E. MALARET: “Regulación económica: Su instrumentación normativa”, en  Derecho Privado y Constitución,  2003, núm.17, págs. 327 – 360.  Enllaç