Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Psicologia Cultural i Crítica del Control Penal

Codi de l'assignatura: 572137

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Josep Maria Garcia-Bores Espi

Departament: Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

—Capacitat per identificar i per analitzar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.

—Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

— Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

— Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer la ubicació, el context disciplinari i l’evolució històrica de la psicologia cultural.

— Conèixer les bases ontològiques, epistemològiques i metodològiques vinculades al desenvolupament de la psicologia cultural.

— Comprendre el sentit i la lògica de l’anàlisi psicocultural i de la crítica cultural en clau psicològica.

— Conèixer la lògica de les principals perspectives teòriques en psicologia, les tres històricament més importants (conductisme, psicoanàlisi i cognitivisme) i una quarta (socioconstruccionisme), representativa dels plantejaments psicològics més innovadors, i que estan en relació directa amb el desenvolupament de la psicologia cultural.

— Conèixer les principals aportacions teòriques de la psicologia al pensament criminològic.

— Dominar els conceptes psicològics i psicosocials més utilitzats en els treballs sobre criminalitat i resposta penal.

— Comprendre la lògica de la recerca psicocultural aplicada als àmbits criminal i penal, i que s’emmarca dins del projecte d’una psicologia del control penal.

 

- Incorporar una mirada problematitzadora dels fenòmens culturals, amb especial sensibilitat als diferents eixos d’opressió i provilegi (gènere, radicalització, etc.).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Blocs

*   

Bloc I. Psicologia cultural

Tema 1. Introducció i contextualització

Tema 2. La perspectiva psicocultural

 

Bloc II. Psicologia i pensament criminològic

Tema 3. Principals perspectives teòriques en psicologia

Tema 4. Conceptes psicològics bàsics per als àmbits criminal i penal

Tema 5. Aportacions teòriques i aplicades

 

Bloc III. Psicologia cultural en el marc d’una psicologia del control penal

Tema 6. Una mirada psicològica a l’àmbit penitenciari europeu

Tema 7. Formes socials d’entendre la criminalitat en el context europeu

Tema 8. Bases psicoculturals del control i la censura social

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura inclou tres tipus d’activitats: classes presencials, autoaprenentatge i tutories.

a) Classes presencials.

Las classes presencials són, fonamentalment, per a la transmissió del coneixement teòric, i s’hi desenvolupen els continguts del temari i s’hi potencia l’adquisició de les habilitats i valors pretesos en els objectius.

Per als dos primers blocs, de psicologia cultural i de psicologia i pensament criminològic, de caràcter estrictament disciplinari i teòric, l’estratègia didàctica és la classe magistral, en què es transmeten fonamentalment lògiques i sentits, acompanyats d’il·lustracions pràctiques que puguin assegurar la comprensió d’una perspectiva que, habitualment, no forma part dels currículums dels estudiants d’aquest màster, i que això pugui ser completat amb lectures complementàries. En el tercer bloc, dedicat a la psicologia cultural en el marc d’una psicologia del control penal, s’hi presenten tres línies de recerca empírica: la psicologia penitenciària, la mentalitat ciutadana enfront de la criminalitat i les bases psicoculturals dels processos de control i censura social, que tracten tant d’il·lustrar les maneres de treballar en psicologia cultural, com d’aprofundir en els temes tractats per aquestes línies de recerca.

b) Autoaprenentatge.

El treball d’autoaprenentatge inclou dues estratègies: les lectures complementàries, que amplien els continguts de les sessions presencials, i els exercicis d’autoanàlisi, que permeten posar en pràctica els aprenentatges i posen a prova les categories de pensament utilitzades per l’estudiant.

c) Tutories.

Las tutories tenen un paper fonamental, ja que compleixen diverses funcions: contribuir a la resolució de dubtes que puguin sorgir en les classes magistrals, contribuir a la resolució de dubtes sobre les lectures complementàries i assessorar per a l’ampliació d’aquestes lectures, contrastar l’elaboració d’exercicis d’autoanàlisi i oferir un context idoni per a l’avaluació d’aprenentatges.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada de l’assignatura inclou:

1. Assistència participativa a les classes magistrals (mínim 80 %).

2. Lectures proposades  (15 % de la nota).

3. Exercicis d’autoanàlisi (15 % de la nota).

4. Elaboració d’un assaig sobre alguna de les dimensions o temàtiques tractades a l’assignatura, si és possible relacionades amb l’objecte del futur TFM de l’alumne (70 % de la nota).

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació que consisteix en una prova escrita, que consisteix en un examen de 8 preguntes obertes (de desenvolupament de la resposta) sobre el contingut de les classes i de les lectures obligatòries de l’assignatura

 

Avaluació única

L’estudiant que no pugui seguir per causes justificades l’avaluació continuada pot d’acollir-se a la modalitat d’avaluació única, que consisteix en un examen de 8 preguntes obertes (de desenvolupament de la resposta) sobre el contingut de les classes i de les lectures obligatòries de l’assignatura (100 % de la nota).

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació que consisteix en una prova escrita. 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

BRUNER,J. (1991), Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva (trad. J.C.Crespo y J.Linaza), Alianza Editorial: Madrid; original en ingl., Acts of Meaning, Harvard College, 1990.

 

COLE,M. (1999), Psicología Cultural. Morata: Madrid.

 

GARCIA-BORÉS,J.(2003), El impacto carcelario. En R. Bergalli (coor.), Sistema penal y problemas sociales (pp.396-425). Tirant lo Blanch: València..

 

GARCIA-BORÉS,J. et al. (2004), L’empresonament a Catalunya (Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans). Edicions de 1984: Barcelona.

 

GARLAND,D. (2001), The Culture of Control. Crime ans Social Order in Contemporany Society. Oxford University Press: Oxford-New Cork.

 

RIVERA,I. (coor.) (2005), Política Criminal y Sistema Penal. Anthropos: Barcelona. ISBN: 84-7658-720-1.

 

RIVERA, I. (2008 y 2009), La cuestión carcelaria. Historia, Epistemología, Derecho y Política Penitenciaria. Tomos I y II. Buenos Aires. Editores del Puerto, 2da. ed.

Capítol

 

GARCIA-BORÉS,J. (2010), Análisis psicocultural de los procesos informales de control y censura social. En R.Bergalli et al. La cuestión criminal. Una aproximación pluridisciplinar (pp. 201-218). Mar del Plata: EUDEM.

Article

 

GARCIA-BORÉS,J. (2000a), Paisajes de la Psicología Cultural. Anuario de Psicología, Vol. 31, 4 (Número Monográfico Psicología Cultural), Dic, pp.9-25.

 

GARCIA-BORÉS, J. (2015). “La cárcel dispar- Indagando la evolución de los Telos penitenciarios”. En Revista Crítica Penal y Poder,  nº 9 (septiembre).