Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dones i Sistema Penal: Discriminacions de Gènere i Estereotips

Codi de l'assignatura: 572140

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Ignacio Rivera Beiras

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

- Comprensió de la transversalitat que la concepció del gènere té en l’univers jurídic en general i en el criminològic en particular.

- Distinció de l’epistemologia feminista de la perspectiva de gènere.

- Coneixement de les principals teories de la criminologia en relació amb les dones i el gènere.

- Anàlisi dels processos a través dels quals es construeixen les relacions de gènere en l’àmbit del sistema de justícia penal.

- Plantejament des de diverses perspectives feministes de la resolució de determinats conflictes socials que afecten específicament les dones sotmeses a control penal.

- Coneixement i comprensió dels aspectes relatius a la violència familiar i a la violència per raó de gènere.

- Habilitat per examinar des d’una visió no androcèntrica les característiques principals del sistema penal i penitenciari d’Espanya i Catalunya, en el marc del context europeu, especialment en el cas de les dones.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

- Analitzar els processos a través dels quals es construeixen les relacions de gènere en l’àmbit del sistema de justícia penal:

a) Reconèixer com el dret penal estructurat a partir de les necessitats i la referència a un subjecte masculí, adult i propietari, reprodueix i genera estructures de subalternitat cap a les dones, i augmenta amb això la selectivitat que li és pròpia i genera una nova exclusió.


b)  Veure com la perspectiva de gènere es projecta sobre el conjunt de les matèries estudiades i, específicament, genera una revisió crítica de les anàlisis sobre el sistema penal des d’aquesta perspectiva.

c) Abordar com es planteja des de diverses perspectives feministes la resolució de determinats problemes socials que afecten específicament les dones.

 

Referits a habilitats, destreses

- Dotar-se d’una nova perspectiva crítica, la feminista, per a l’estudi del sistema penal i de les instàncies d’aplicació del sistema penal.

- Veure com, un cop descoberta i apresa l’epistemologia feminista, aquesta serveix com un nou prisma des d’on mirar els objectes d’estudi.

- Aprendre que el suposat subjecte neutre del dret, i del dret penal, és una construcció androcèntrica que no recull la pluralitat de situacions, experiències i discriminacions que genera el sistema penal.

- Entendre que l’epistemologia feminista afavoreix una visió de la complexitat de les relacions, en oposició a models causals unifactorials, fet que permet la representació d’una multiplicitat de trets del context social, inclosa la participació de les dones.

- Desenvolupar l’habilitat d’entendre els fets socials amb pluralitat i complexitat, i generar així un coneixement més democràtic.

 

Referits a actituds, valors i normes

- Aprendre els valors no sexistes i de respecte a la diversitat de gènere.

- Aprofundir en el desenvolupament de la cultura dels drets humans.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

Feminismes i dret

*  1.1. El concepte sexe-gènere com a categoria analítica bàsica

1.2. Els feminismes com a moviment social i teoria crítica

      La diversitat feminista. Teories feministes de la segona onada

2

Conceptes clau per a una criminologia feminista i queer

*  2.1.Subordinació i discriminació. La CEDAW i els drets de les dones

2.2. Antidiscriminació i drets LGTBI

3

Prostitució i dret penal

*  3.1. Els debats feministes sobre prostitució. Propostes abolicionistes i prodrets

3.2. La regulació jurídica de la prostitució. Models prohibicionistes, abolicionistes i reglamentistes. El sistema vigent a Espanya

3.3. La punició de l’oferta de serveis sexuals retribuïts a l’espai públic. El cas de Barcelona

4

El tràfic de dones

*  4.1. Tràfic sexual i migració irregular: les definicions legals i les definicions proposades des de la intervenció social

4.2. Les polítiques públiques sobre tràfic de dones i els mecanismes de protecció

4.3. De l’enfocament «trafiquista» a la perspectiva de drets humans: les assignatures pendents

5

El control sobre el cos de les dones: el delicte d’avortament

*  5.1. Reivindicacions feministes de l’avortament. Diferents visions del paper de l’Estat

5.2. El control simbòlic de la reproducció. Debats bioètics

5.3. La regulació de l’avortament en el Codi penal espanyol

6

Violències sexuals

*  6.1. La diversitat de les violències sexuals

6.2. Violència sexual. Perspectives feministes i penals

6.3. La diversitat de l’assetjament sexual i el seu tractament legal

7

La legislació contra les violències cap a les dones

*  7.1. Les violències contra les dones en la legislació internacional

7.2. La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

7.3. La llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

8

Les pràctiques en l’àmbit de l’Administració de justícia

*  8.1. Les experiències de les dones en l’Administració de justícia

8.2. Mites i estereotips sexistes en l’Administració de justícia: les denúncies falses i el SAP

8.3. Aproximacions estadístiques al fenomen i a les intervencions jurídiques: les enquestes de victimització i les dades judicials

9

Altres formes de violència masclista: els casos de la mutilació genital femenina i dels matrimonis forçats

*  9.1. Els matrimonis forçats i la qüestió de l’autonomia

9.2. Intervencions en l’àmbit de la mutilació genital femenina i la rellevància dels instruments jurídics

10

La seguretat ciutadana pensada des de la perspectiva de gènere

*  10.1. Sexisme en la conceptualització de la seguretat

10.2. Guies i planificació de la seguretat amb perspectiva de gènere

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia utilitzada per impartir aquesta assignatura té dos pilars: l’epistemologia feminista i el sistema d’aprenentatge actiu i interactiu.

Respecte del primer pilar, convé reiterar com l’epistemologia feminista fuig de dicotomies categòriques que representen la masculinitat i la feminitat com a oposades, la feminitat com a inferior i les realitats que no encaixen en les normes de sexe-gènere com a desviades. Aquesta idea és transversal en tota l’assignatura.

La metodologia utilitzada és multidisciplinària, que és la característica dels estudis de dones i la que han utilitzat la sociologia, l’antropologia, la filosofia, el dret, etc. Per tant, els recursos bibliogràfics no són estrictament jurídics.

El procés d’aprenentatge utilitza l’experiència individual i col·lectiva sobre els temes tractats com a font de coneixement, ja que l’experiència pròpia és la base epistemològica per al feminisme.

Pel que fa al segon pilar, el sistema d’aprenentatge actiu i interactiu pretén que l’alumnat participi activament en el seu procés d’aprenentatge i adquisició de coneixements, habilitats i valors, i que no sigui un receptor passiu de la informació oferta pel professorat.

L’estructura de l’aprenentatge és la següent:

1. Classes presencials: la docent presenta els temes, els debats principals, les qüestions problemàtiques i la bibliografia bàsica, i genera dubtes a l’alumnat i temes d’estudi posterior. Es formulen preguntes que concretin o aclareixin l’exposició.


2. Tutories personalitzades: l’alumnat té la possibilitat de conversar amb la docent sobre els temes que més li interessin, per aconseguir una ampliació bibliogràfica i per perfilar l’objecte d’estudi i les hipòtesis de la seva investigació.
   

3. Autoaprenentatge (treballs i investigacions): l’alumnat busca informació, llegeix  i investiga sobre el tema escollit, fet que el dota d’autonomia en el procés d’aprenentatge.
    

4. Exposició pública dels treballs i investigacions en seminaris: l’alumnat va presentant periòdicament les investigacions i treballs en sessions col·lectives, de tipus seminari, en què tothom pot opinar i qüestionar qualsevol aspecte dels treballs.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada té en compte:

1. El treball a classe, que té en compte especialment l’assistència a les classes (30 % de l’avaluació total del curs).

2. La participació activa i treball de l’estudiant a les classes i en les activitats que es programen (15 % de l’avaluació total del curs).

3. El treball d’autoaprenentatge, per a l’avaluació del qual professor planteja específicament a l’inici de curs opcions com ara l’elaboració de ressenyes bibliogràfiques, comentaris de textos sobre els continguts del programa, l’organització de seminaris dirigits pels estudiants, elaboració de monografies, de treballs pràctics i altres (55 % de l’avaluació total de el curs).

A l’hora d’avaluar els treballs escrits es consideren fonamentals tant la correcció formal –ortogràfica, sintàctica i de redacció– com la correcció material –ús de la informació i argumentacions aportades.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’avaluació única pot consistir en alguna de les modalitats següents, que el docent assenyala al començament del curs:

- Un treball monogràfic fet sota tutorització del docent i amb els criteris que estableixi.

- Un examen final en què s’han de respondre una sèrie de preguntes sobre el contingut del programa.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

A.A. V. V., (1999),  El código penal desde una perspectiva de género, Vitoria: Emakunde.

ACALE SÁNCHEZ, María (2006), La discriminación hacia la mujer por razón de género en el Código penal. Madrid.

Agustín, Laura (2005), Trabajar en la industria del sexo, y otros tópicos migratorios, ed. Gakoa, Bilbao. 

Arella, Celeste; Cristina Fernández; Gemma Nicolás Lazo y Julieta Vartabedian (2007), Los pasos (in)visibles de la prostitución. Estigma, persecución y vulneración de derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona. Barcelona: Virus. Conclusiones

Barcons Campmajó, Maria (2016). «Legislación y políticas públicas sobre matrimonios forzados en el Estado espanyol” en La Barbera, MariaCaterina y Cruells López, Marta (coords.): Igualdad de género y no discriminación en España: evolución, problemas y perspectivas. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Ministerio de la Presidencia, pp. 425-451.

Barcons Campmajó, Maria (2018). Las ordenanzas municipales: entre la regulación y la sanción de la prostitución en España, Revista Crítica Penal y Poder, nº 15, pp. 90-109, OSPDH. Universidad de Barcelona.

Bodelón, Encarna y Roberto Bergalli (1992), "La cuestión de las mujeres y el derecho penal simbólico", en Anuario de Filosofía del Derecho, pp. 43-73. Madrid.

BODELÓN, Encarna (1998), “El cuestionamiento de la eficacia del derecho en relación a la protección de los intereses de las mujeres”, en Delito y sociedad, Año VII, núm. 11/12, pp. 125-37.

BODELON, Encarna, (1998), Género y derecho, en, AÑÓN, M. J.; BERGALLI, R.; CALVO, M; CASANOVAS, P,  (comp.)Derecho y sociedad, Valencia: Tirant lo Blanch, 637-655.

Bodelón, Encarna (2003), “Género y Sistema Penal: los derechos de las mujeres en el sistema penal”, en Roberto Bergalli (coord.) Sistema Penal y Problemas Sociales. Valencia: Tirant lo Blanch (451-486).

BODELÓN, E. (2008): “La violencia contra las mujeres y el derecho no androcéntrico: pérdidas en la traducción jurídica del feminismo”, en Laurenzo, P. , Maqueda, M.L. y Rubio, A. (coords.), Género, Violencia y Derecho, Tirant lo Blanch, Valencia, 2008, pp. 275-299).

Bodelón, Encarna (2008): “De la seguridad a los derechos: el debate sobre la violencia de género en el ámbito jurídico y en el movimiento feminista”, en Bergalli, R.; Rivera Beiras, I. y Bombini, G. (comps.), Violencia y sistema penal, Editores del puerto, Buenos Aires, 2008, pp. 73-88.

Bodelón, Encarna, (2009) "Los mujeres y las nuevas legislaciones sobre sus derechos: el caso del derecho a la seguridad". Revista Catalana de seguridad pública, nº 20, pp. 73-85.

Bodelón González, Encarna (2012), Violencia de género y las respuestas de los sistema penales. Buenos Aires: Editorial Didot.

Bodelón, Encarna y Gemma Nicolás Lazo (comps.) (2009), Género y dominación. Críticas feministas del derecho y el poder. Revista Desafío(s). Barcelona: Anthropos.

Bodelón, Encarna y Rodríguez, Ricardo (2015). Mujeres maltratadas en los juzgados: la etnografía como método para entender el derecho “en acción, Revista de Antropología Social, Vol. 24, pp. 105-126.

Bodelón, Encarna; Nicolás, Gemma; Antón, Fernando; Neus Tur; Barcons, Maria; Arce, Paula; Fernández, Cristina; Álvarez, Laura; Martínez, Andrea; Salvador, Sergi (2016). Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista.Resum de l’Informe de la Diagnosi de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista. Institut Català de les Dones.

Bodelón, Encarna y Arce, Paula (2018). La reglamentación de la prostitución en los ayuntamientos: una técnica de ficticia seguridad ciudadana, Revista Crítica Penal y Poder, nº 15, pp. 71-89, OSPDH. Universidad de Barcelona.

Bosch, E., Ferrer, E. (2002), La voz de las invisibles. Madrid: Ed. Càtedra.

CARLEN, Pat (ed.) (2002), Women and Punishment. The struggle for justice. Devon, Oregon: Willan Publishing.

CHEJTER, S., (1990), La voz tutelada. Violación y voyerismo, Buenos Aires: Biblioteca de Cecym.

DOBASH, E.; DOBASH, R., (1992) Women, violence and Social Change, Londres: Routledge.

FACCIO, Alda, (1992), Cuando el género suena, cambios trae, San José de Costa Rica: Illanud

Facio, Alda y Lorena Fries (1999): Género y Derecho. Santiago de Chile: La morada.

Faraldo Cabana, Patricia (2006), “Razones para la introducción de la perspectiva de género en el derecho penal a través de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre sobre medidas de protección integral contra la violencia de género”, en Revista Penal (18).

Freixenet Mateo, Maria (Coord.), (2011), “No surtis sola” Espais públics segurs amb perspectiva de gènere; Institut Català de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Col·lecció “Ciutats i Persones”, Barcelona, 2011

Genera, Observatori DESC, Grup Antígona (2011), Análisis socio jurídico del a trata con fines de prostitución forzada: Herramientas para una intervención desde una perspectiva de Derechos. Barcelona.

Graziosi, Marina, “Infirmitas sexus. La mujer en el imaginario penal”, en Identidad femenina y discurso jurídico. Buenos Aires: Editorial Biblos (Alicia Ruiz, comp.), ps. 135-177.

Heim, Daniela (2011) “Autonomía de las mujeres y derecho a la salud sexual y reproductiva. Notas sobre la nueva regulación del aborto en España”; en Revista de Derecho Penal y Procesal Penal, Abeledo Perrot, Mayo de 2011, pp. 800-805.

Heim, Daniela (2011): “Violencias patriarcales vinculadas a prácticas tradicionales perjudiciales: el caso de los matrimonios forzados en Cataluña”, en BODELÓN, ENCARNA (coord.), Las violencias machistas contra las mujeres. Edicions Bellaterra, pp. 91-104.

Igareda, Noelia (2017). Forced marriage in Europe: from a migration problem in a global world to the old phenomenon of gender violence, Rivista di Criminologia, Vittimologia e Sicurezza, Vol. XI – N. 2, pag. 4 (doi: 10.14664/rcvs/7222).

Juliano, Dolores (2002), La Prostitución: el espejo oscuro. Barcelona: Icaria, Institut Català d’Antropologia.

Juliano, Dolores (2011), Riesgo, delito y pecado en femenino, Ed. Gakoa, San Sebastián.

Kaplan, Adriana y Antonio López (2010), Mapa de la Mutilación Genital Femenina en España 2009. UAB, Grupo Interdisciplinar para la Prevención y el Estudio de las Prácticas Tradicionales Perjudiciales.

LARRAURI, Elena (1994), Mujeres, derecho penal y criminología. Madrid.

LARRAURI, Elena (2003), “¿Por qué retiran las mujeres maltratadas las denuncias?, en Revista de Derecho penal y Criminología (12), p. 302.

LARRAURI, Elena (2007), Criminología crítica y violencia de género. Madrid.

Laurenzo, Patriacia, Dogmática y política criminal del aborto, editorial Tirant Lo Blanch, Valencia, 2010.

LAURENZO, Patricia; María Luisa MAQUEDA y Ana RUBIO (2008), Género, violencia y derecho. Valencia: Tirant lo Blanch.

López Precioso, Magdalena y Ruth Mestre i Mestre (2006), Trabajo sexual. Reconocer derechos. Valencia: La Burbuja.

Lucas, Bénédicte (2008): “Aproximación antropológica a la práctica de la ablación o Mutilación Genital Femenina”, enCuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho Nro. 17, 2008.

Lucas, Bénédicte (2008): “Prevención de la ablación o mutilación genital femenina en España: planes de acción y medidas de protección de menores, complementos necesarios a la prohibición legal”, en Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, Año: 2008, Número: 17.

Maqueda Abreu, María Luisa (2002), “La trata sexual de mujeres extranjeras: una aproximación jurisprudencial”, enRevista de la Facultad de Derecho de la Universidad de Granada (5), pp. 439 y ss.

MAQUEDA ABREU, María Luisa (2006), “La violencia de género: entre el concepto jurídico y la realidad social”, enArtículo 14 (21), pp. 10 y ss.

MAQUEDA ABREU, María Luisa (2009), Prostitución, feminismos y derecho penal. Granada: Comares.

Miguel Álvarez de, Ana (2003), “El movimiento feminista y la construcción de marcos de interpretación: el caso de la violencia contra las mujeres”, en Revista Internacional de Sociología –RIS-, nº 35, Mayo 2003, pp. 127-150.

NAFFINE, N., (1996), Feminism and Criminology, Philadelphia, Temple University Press.

Naredo, Maria, (2009) “Adecuación de las políticas públicas de seguridad a las necesidades de las mujeres: una cuestión urgente”, Revista Catalana de seguridad pública, nº 20, p. 61 – 72.

Nicolás Lazo, Gemma (2004), “Migraciones femeninas y trabajo sexual. Concepto de trabajo precario versus ‘tráfico de mujeres’”, en Roberto Bergalli (coord.), Flujos migratorios y su (des)control. Puntos de vista pluridisciplinarios. Barcelona: Anthropos.

Nicolás Lazo, Gemma (2009), “El tratamiento jurídico de la prostitución en el estado español: ¿abolicionismo o reglamentarismo neoliberal?”, a La prostitución: actualidad y repercusiones sociais, pp. 35-50. A Coruña: Academia Galega de Seguridade Pública y Universidade da Coruña.

Nicolás Lazo, Gemma, (2009), “Debates en epistemología feminista”, en: Género y Dominación. Críticas feministas del derecho y el poder. Barcelona: Anthropos, pp. 25-63.

Nicolás Lazo, Gemma (en premsa), “Feminismos, concepto sexo-género y derecho”, a Núria Pumar (coord.) Analisi Feminista del Dret. Publicacions i Edicions UB, Col·leció Transformacions.

Olmo, del Rosa, (1998), Criminalidad y criminalización de la mujer en la región andina. Caracas: Nueva Sociedad.

OSBORNE, Raquel, (2009), Apuntes sobre violencia de género. Barcelona: Bellaterra.

PITCH, Tamar, (2003), Un derecho para dos. La construcción jurídica de género, sexo y sexualidad. Barcelona: Trotta. Trad. C. García Pascual.

Rainero, Liliana (Coord. General), (2006) Herramientas para la promoción de ciudades seguras desde la perspectiva de género, Centro de Intercambio y Servicios del Cono Sur (CICSA); Córdoba, Argentina.

RIBAS, NATALIA, ALMEDA, ELISABET, BODELÓN, ENCARNA, (2005), Rastreando lo invisible. Mujeres extranjeras en las cárceles. Barcelona: Anthropos.

SMART, Carol, (1977), Women, Crime and criminology. A feminist critique. London: Routledge and Kegan Paul Ltd

RIVERA BEIRAS, I. (2016). Descarcelación. Principios para una Política Pública de reducción de la cárcel. (Desde un garantismo radical). 

SMART, C., (1994), El derecho como una estrategia creadora de género, en, E., Larrauri (comp), Mujeres, derecho penal y criminología, Madrid: Ed. Siglo XXI.

SMART, Carol, (1995), Law, Crime and Sexuality. Essays in Feminism, London: Sage.

SMAUS, G., (1998), Análisis feministas del derecho penal, en: Bergalli, R., (ed.), Contradicciones entre derecho y control social, Barcelona: Ed. Bosch.

Stanko, Elisabeth, (2009), "¿Se puede reducir el miedo a la delincuencia que tienen las mujeres?", Revista Catalana de seguridad pública, nº 20, pp. 47-6

Thomson, Judith Jarvis (1983), “Una defensa del aborto”, en AAVV Debate sobre el aborto. Madrid: Cátedra.

Toledo, Patsilí (2017). Criminalisation of femicide/feminicide in Latin American countries, Rivista di Criminologia, Vittimologia e Sicurezza, Vol. XI – N. 2, pag. 43 (doi: 10.14664/rcvs/724

Article

PUENTE, L. M.  (2012) Perspectivas de género en las condenas por tráfico de drogas. Oñati Socio-legal Series [online], 2 (6), 97-121. Disponible en: http://ssrn.com/abstract=2115433