Dades generals |
Nom de l'assignatura: Taller d'Edició de Textos Grecs
Codi de l'assignatura: 572181
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro
Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
50 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
42 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
8 |
Treball tutelat/dirigit |
30 |
Aprenentatge autònom |
45 |
Recomanacions |
És un prerequisit el coneixement avançat de llengua grega i és recomanable el coneixement d’un parell de llengües estrangeres |
Competències que es desenvolupen |
Competències generals
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements 1. reconèixer la problemàtica de l’edició de textos antics
Referits a habilitats, destreses 1. valorar diferents integracions i correccions textuals
Referits a actituds, valors i normes 1. esforçar-se per compartir amb el grup classe els seus propis assoliments
|
Blocs temàtics |
1. A. Sessions teòriques
1.1. Història de l’edició de textos
1.2. Edició crítica. Tipus d’edicions i tipus de textos
1.3. La problemàtica específica de les col·leccions de fragments
2. Sessions pràctiques (els textos concrets seran precisats en el programa de l’assignatura)
2.1. Edició de textos de poesia. Textos fragmentaris i no fragmentaris
2.2. Edició de textos de prosa. Textos fragmentaris i no fragmentaris
2.3. Els papirs d’Herculà
Metodologia i activitats formatives |
L’assignatura constarà de diversos tipus d’activitats:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Es farà a partir de les intervencions dels estudiants a classe.
Avaluació única L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Alberto Bernabé, Manual de crítica textual y edición de textos griegos. Madrid: Ediciones Clásicas, 1992. (Cap. VI: “Edición de Fragmentos y otras ediciones especiales”, pp. 149-185).
Martin L. West, Textual criticism and Editorial Technique applicable to Greek and Latin texts, Stuttgart 1973 (trad. Critica del testo e tecnica dell’edizione, Palermo 1991).
Giorgio Pasquali, Storia della tradizione e critica del testo, Firenze 1934; 19522; 1988.
Leighton D. Reynolds, – Nigel G. Wilson, Scribes and scholars. A guide to the transmission of Greek and Latin literature, Oxford 1968; 19913; (trad. Copistas y filólogos. Las vías de transmisión de las literaturas griega y latina, Madrid 1987).
Rudolph Pfeiffer, History of classical scholarship from the beginnings to the end of the Hellenistic age, Oxford 1968.(trad. de tots dos: Historia de la filología clásica, Madrid 1981).
Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I, tomo 1. La produzione e la circolazione del testo. La «polis». Salerno Editore. Roma 1992.
Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I tomo 2. La produzione e la circolazione del testo. L’Ellenismo. Salerno Editore. Roma 1993
Lo spazio letterario della Grecia antica. Vol. I, tomo 3. La produzione e la circolazione del testo. I Greci e Roma. Salerno Editore. Roma 1993.
Maria Cannatà Fera & Gian Battista D’Alessio (eds.), I lirici greci. Forme della comunicazione e storia del testo. Università degli Studi di Messina, 2001.
Glenn W. Most (ed.), Collecting Fragments-Fragmente sammeln. Aporemata: Kritische Studien zur Philologiegeschichte 1. Göttingen: Vandenhoeck and Ruprecht, 1997.