Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Govern Local

Codi de l'assignatura: 572235

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Ricardo Gracia Retortillo

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crŔdits: 2,5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 62,5

 

Activitats presencials i/o no presencials

21

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

21

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge aut˛nom

21,5

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Competències específiques
 

— Coneixement profund i capacitat d’aplicació del règim jurídic dels diferents àmbits de la gestió juridicoadministrativa.

— Comprensió dels reptes actuals de les administracions públiques i del sector públic en general.

— Capacitat per comprendre teories, aplicar mètodes i organitzar dades amb la finalitat de dur a terme una recerca pròpia o en equip en algun àmbit de la gestió pública.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir les eines conceptuals i metodològiques necessàries per identificar i analitzar la posició dels governs locals en el nostre sistema institucional, no només com a administracions públiques sinó també com a actors en el sistema polític i en el disseny de polítiques públiques.

— Aprofundir especialment en l’estudi de la posició jurídica i politicoadministrativa dels governs locals catalans.

— Ser capaç de conèixer, comprendre i relacionar els elements següents: el marc jurídic que regula els governs locals catalans i les relacions que s’estableixen entre les diferents fonts normatives que els regulen; la posició dels governs locals en el conjunt de l’organització territorial de l’Estat, les bases conceptuals i les manifestacions principals del principi d’autonomia local; la tipologia d’entitats locals existents a l’Estat autonòmic (i especialment a Catalunya). 

— Saber identificar els aspectes principals de cadascun d’aquests elements, les funcions que tenen i els principals problemes actuals que plantegen.

 

Referits a habilitats, destreses

— Adquirir una metodologia per ser capaç de buscar, seleccionar, interpretar i analitzar el marc jurídic vigent aplicable als governs locals, i trobar-hi, si escau, la solució jurídica més adient.

— Fer un bon ús de l’expressió oral i escrita, i tenir rigor en l’ús del vocabulari tècnic propi de la matèria.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Comprendre la importància del Dret públic en l’organització i actuació dels governs i administracions públiques locals, i identificar la seva incidència sobre els valors i principis constitucionals i legals a integrar en l’aplicació i interpretació de les normes, així com també en els drets fonamentals de la ciutadania, atenent, en aquest context, a la igualtat social i de gènere. 

— Saber raonar de manera coherent i fonamentada i tenir un criteri propi sobre les qüestions de debat.

— Saber plantejar-se críticament els continguts de les diferents fonts d’informació en el tractament de qualsevol fet juridicopolític en l’àmbit local de govern.

 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. L’estudi dels governs locals: aproximaciˇ general

1.1. Aproximacions a l’estudi dels governs locals. En particular, l’estudi jurídic dels governs locals: el "Dret local". Models comparats. Els governs locals a l’ordenament espanyol: primera aproximació.

2. El sistema de fonts del govern local

*  El paper de la Constitució i dels estatuts d’autonomia en la definició de la posició dels governs locals a l’Estat autonòmic. El paper dels legisladors estatal i autonòmics. El dret internacional i els governs locals: la Carta Europea d’Autonomia local. Breu referència a la potestat normativa local.

3. Els principis fonamentals dels governs locals, en particular el principi d’autonomia local

3.1. Els governs locals en el marc de l’Estat social, democràtic de Dret. Estat autonòmic i principi d’autonomia: en particular el principi d’autonomia local

3.2. Mecanismes de defensa de l’autonomia local

4. Tipologia d’entitats locals: la planta local

5. El municipi

5.1. El municipi: govern i administració. L’estatut dels càrrecs electes locals

5.2. El municipi: competències i serveis públics

6. El segon nivell d’administraciˇ local: provÝncies, comarques, Órees metropolitanes i fˇrmules associatives locals.

7. Les potestats locals. En particular, la potestat normativa en l’Ómbit local

8. Els reptes de futur dels governs locals

*  Els governs locals com a subjecte polític en un món global: les ciutats globals. Els reptes del desenvolupament sostenible i els governs locals: medi ambient, pobresa i igualtat social i de gènere. La crisi de la COVID-19 i els governs locals: experiències i aprenentatges.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència del curs es basa en un sistema de presencialitat, que s’organitza al voltant de les sessions expositives generals i la lectura de la bibliografia recomanada; l’estudi, la reflexió i l’exposició escrita i oral dels temes treballats i de les activitats que proposi el professorat; i l’assistència a les sessions de treball específiques.
 
1. Dinàmica de les sessions expositives generals. En aquestes sessions el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. També s’hi posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que planteja la matèria i se n’analitza la possible evolució. En general, la intervenció del professorat en aquest tipus de sessions té l’objectiu d’exposar el sentit de les institucions, i respondre les consultes i resoldre els dubtes o les qüestions que pugui plantejar l’alumnat.

Per a l’estudi dels aspectes concrets, en general se n’indiquen les fonts i els materials necessaris. En qualsevol cas, l’exposició del professor l’ha de completar l’estudiant amb l’estudi de la matèria a partir dels manuals i els materials de referència. El professor també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients que permetin iniciar el plantejament de cada lliçó.
 
2. Dinàmica de les activitats i sessions de treball. Aquestes sessions poden consistir en el plantejament de casos, l’anàlisi de textos o el seguiment de les notícies de premsa relacionades amb la matèria de l’assignatura. La dinàmica d’aquest segon tipus de sessions exigeix que l’estudiant llegeixi i consulti prèviament una sèrie de materials, i faci un estudi i una reflexió sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia ha de posar l’estudiant en condicions d’assistir a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió. També es pot exigir el lliurament per escrit de la resolució de les qüestions que el professor hagi plantejat prèviament o bé plantegi en la sessió mateixa.
 
En aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es plantegin. Es pot recomanar especialment el treball previ, individualment o en equip, per afavorir la màxima participació i aportació prèvia d’idees. El professor anuncia amb prou antelació els materials necessaris per al bon desenvolupament d’aquestes sessions, així com la data en què es duen a terme.

La planificació concreta de les activitats i materials es lliura el primer dia de classe.

En el cas que l’evolució de la situació sanitària, i les decisions de les autoritats acadèmiques, obliguin a un sistema de docència virtual o mixta, s’utilitzarà el Campus Virtual com a eina de docència habitual. Al Campus, s’hi penjaran les adaptacions corresponents a la planificació de les sessions, documents en PowerPoint i materials de cada sessió, i s’hi crearà un fòrum específic per a la resolució de dubtes i la discussió de continguts. Addicionalment, en cas que es cregui convenient i sigui tècnicament possible, a través del Campus es recomanaran activitats complementàries, vídeos i/o àudios de temes específics i es faran sessions per videoconferència.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única en el termini establert segueixen en règim d’avaluació continuada. En tots dos sistemes s’avalua el mateix nivell d’assoliment dels objectius de l’assignatura.

L’avaluació continuada consisteix en el seguiment i l’aprofitament de les activitats avaluables que es proposin durant el curs i les sessions de treball corresponents.

— Activitats avaluables. Al llarg del semestre es fan un màxim de dues activitats avaluables, en les dates i en els termes que especifiqui el docent de l’assignatura. Aquestes activitats avaluables poden consistir en un comentari de text, en la resolució d’un supòsit pràctic o en la resposta a preguntes de desenvolupament teoricopràctic. Aquestes activitats presencials d’avaluació suposen el 40 % de la qualificació final de l’assignatura.

— Activitat final de síntesi. L’activitat de síntesi pot consistir o bé en la preparació i entrega per escrit d’un treball de recerca original i individual sobre algun dels continguts de l’assignatura (el tema del treball l’ha d’aprovar prèviament el professor de l’assignatura, que pot demanar que es presenti i es debati a classe); o bé en una prova teòrica de síntesi. En ambdós casos, l’activitat ha de servir per avaluar l’assoliment dels objectius de l’assignatura.

La qualificació final d’aquesta activitat de síntesi suposa el 50 % del total de la nota final de l’assignatura.

— Participació i assistència efectiva a les sessions presencials. L’assignatura no només requereix l’assistència a classe, sinó també la participació efectiva en els debats o discussions que s’hi puguin plantejar, així com la lectura prèvia dels materials bibliogràfics, normatius o jurisprudencials que indiqui el professor. El correcte compliment d’aquestes tasques suposa, com a màxim, un 10 % de la nota final de l’assignatura.

Totes les activitats obligatòries d’avaluació seran presencials, excepte d’indicació en contrari, en atenció a les instruccions i recomanacions de les autoritats acadèmiques.

Reavaluació

Els alumnes que no superin l’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita que combina una part teòrica i una part pràctica sobre el conjunt del temari. .

La prova serà presencial, excepte que hi hagi indicacions de les autoritats acadèmiques que ho impedeixin. 

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’avaluació única és a partir d’un examen final que avalua l’assoliment dels objectius de l’assignatura, tant l’adquisició dels coneixements teòrics com les habilitats pràctiques, en els termes que concreti el programa de l’assignatura per a cada grup.

L’examen final consisteix en la resposta a dues preguntes de desenvolupament sobre el temari (50 %) i en la resolució d’un petit cas pràctic o comentari de text a partir d’unes preguntes guiades (50 %). 

La nota d’aquest examen suposa el 100 % de la nota final de l’assignatura.

La prova serà presencial, excepte que hi hagi indicacions de les autoritats acadèmiques en un altre sentit. 

Reavaluació

Els alumnes que no superin l’avaluació única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita, en els mateixos termes que la prova d’avaluació única. 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

VELASCO CABALLERO, Francisco (dir). Tratado de Derecho Local. Madrid: Marcial Pons, 2021.

LORA-TAMAYO VALLVÉ, Marta. (dir.). Manual de derecho local, 4a ed. Madrid : Iustel, 2020.

Enllaš al CCUC  Enlla├ž

GALÁN GALÁN, Alfredo (Coord.): Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària, Institut d’Estudis de l’Autogovern, Barcelona, 2016.

  http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/iea/IEAg_01.pdf

RIVERO YSERN, J.Luis. Manual de derecho local, 7a ed. Madrid : Civitas, 2015.  Enlla├ž

SOSA WAGNER, Francisco. Manual de derecho local, 9a ed. Cizur Menor : Aranzadi, 2005.  Enlla├ž

VELASCO CABALLERO, Francisco. Derecho local : sistema de fuentes. Madrid : Marcial Pons, 2009.  Enlla├ž

Anuario del gobierno local. Madrid : Institut de Dret Públic - Fundación Democracia y Gobierno Local.  Enlla├ž

DOMINGO ZABALLOS, Manuel J. (coord.). Reforma del régimen local : la Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local : veintitrés estudios. Cizur Menor : Aranzadi Thomson Reuters, 2014.  Enlla├ž

CARRILLO DONAIRE, J.Antonio.; NAVARRO RODRÍGUEZ, Pilar (coords.). La reforma del régimen jurídico de la administración local : el nuevo marco regulatorio a la luz de la Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local. Las Rozas : El Consultor de los Ayuntamientos-La Ley, 2014.  Enlla├ž

VELASCO CABALLERO, Francisco (dir.). Tratado de derecho económico local. Madrid : Marcial Pons, 2017.  Enlla├ž

VILALTA REIXACH, Marc i GRACIA RETORTILLO, Ricard: La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya, EAPC, Barcelona, 2016.

  http://eapc.gencat.cat/ca/publicacions/colleccions/estudis_de_recerca_digitals/13.-la-gestio-mancomunada-de-serveis-publics-en-lambit-supramunicipal-a-catalunya/

GIFREU, Judit i FUENTES, J.Ramon (dirs.): Règim jurídic dels governs locals de Catalunya. València: Tirant lo Blanch, 2009.

FONT LLOVET, Tomàs. Gobierno local y Estado autonómico. FDGL, 2008

http://repositorio.gobiernolocal.es/xmlui/handle/10873/862  Enlla├ž

Legislaciˇ

Constitució Espanyola de 1978  Enlla├ž

Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol. (Tenint en compte els fonaments jurídics 36 a 41, 94 i 100 de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut).  Enlla├ž

Carta Europea d’Autonomia Local de 15 d’octubre de 1985.  Enlla├ž

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada, entre d’altres, per Llei 11/1999, de 21 d’abril i per la Llei 57/2003, de 16 de desembre i, especialment, per la Llei 27/2013, de 27 de desembre.

 

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.   Enlla├ž

Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el Text Refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya.  Enlla├ž

Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.  Enlla├ž

Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’àrea metropolitana de Barcelona.  Enlla├ž

Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona.  Enlla├ž

Llei 1/2006, de 13 de març, del règim especial del municipi de Barcelona.  Enlla├ž