Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Polítiques i Gestiķ Multiculturals

Codi de l'assignatura: 572700

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Xavier Torrens Llambrich

Departament: Departament de Cičncia Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crčdits: 2,5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials i/o no presencials

23

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

18

 

-  Seminari

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

21

Aprenentatge autōnom

18.5

 

 

Recomanacions

 

Es recomana haver cursat prèviament l’assignatura Política Cultural.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Capacitat per dissenyar projectes i pràctiques de gestió cultural atenent la diversitat sociocultural de cada context i els principis de la gestió estratègica.

 

Capacitat per reconèixer, analitzar i valorar les lògiques econòmiques, polítiques, personals, socials i culturals que dinamitzen la creació, producció, difusió, consum i apropiació de productes culturals, amb l’objectiu de proposar intervencions específiques en el camp de la gestió cultural.

 

Capacitat per identificar i avaluar procediments i estratègies per obtenir informació, sistematitzar-la i analitzar-la críticament, amb l’objectiu d’avaluar o planificar intervencions fonamentades en el coneixement previ.

 

Capacitat per argumentar críticament les conclusions que es deriven de memòries, informes tècnics o científics de l’àmbit de la gestió cultural amb l’objectiu d’avaluar situacions o intervencions de referència.

 

Capacitat per analitzar el comportament de les persones en els contextos socials, organitzacionals, grupals i interpersonals de la gestió cultural, per pronosticar-ne de manera argumentada els efectes sobre el producte i el consum cultural.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Adquirir el marc conceptual i els coneixements del nou enfocament de la gestió de la diversitat per desenvolupar les competències de la gestió multicultural en la gestió cultural amb perspectiva de gènere.

 

Comprendre les lògiques d’estructuració i interrelació dels diversos segments del sector cultural (públic, privat, tercer sector, familiar) com un sistema cultural amb persones amb diversitat, per saber fer gestió de la diversitat i, en especial, gestió multicultural. 

 

Conèixer les tendències actuals de canvi a les professions vinculades a la gestió cultural davant de la globalització cultural, la transformació cultural de la societat i la creixent diversitat dels estils de vida culturals.

 

Desenvolupar el disseny i la implementació dels diferents models del multiculturalisme per fer projectes, programes i polítiques culturals adaptades a les noves tendències multiculturals.

 

Referits a habilitats, destreses

Habilitat per reconèixer, analitzar i valorar les lògiques culturals que dinamitzen la creació, la producció, la difusió, el consum i l’apropiació de productes amb diversitat cultural.

 

Capacitat d’identificar i avaluar les estratègies, els procediments i les eines per dissenyar intervencions multiculturals en les accions culturals.

 

Destresa per identificar i avaluar les accions i les intervencions de referència multicultural i les seves bones pràctiques.

 

Habilitat per dissenyar projectes, programes i polítiques culturals que incorporin el criteri professional de la gestió multicultural amb perspectiva de gènere.

 

Referits a actituds, valors i normes

Donar valor a la lectura, l’estudi i el debat des de la responsabilitat individual.

 

Treballar en equip amb una actitud cooperativa.

 

Participar activament a classe desenvolupant el diàleg i la creativitat.

 

Garantir l’ètica en els treballs i la participació.

 

 

Blocs temātics

 

1. Política cultural amb perspectiva de gčnere i gestiķ multicultural

1.1. Gestió de la diversitat i nou enfocament multicultural amb perspectiva de gènere

1.2. Pobresa social, desigualtat cultural, discriminació ètnica i desigualtat ètnica

1.3. Migració: fet econòmic necessari, realitat social permanent i repte cultural creixent

1.4. Tríada de l’exclusió cultural: prejudicis, judicis i perjudicis

1.5. Estratègia antirumors: clixés sobre les persones migrants i estereotips sobre les minories culturals

2. Competčncies multiculturals per a la gestiķ cultural

2.1. Bagatge de competències multiculturals per a la gestió cultural

2.2. Estils de vida de les minories culturals

2.3. Grans tradicions religioses i acció cultural

2.4. Minories religioses i acció cultural

2.5. Les tres èpoques del discurs de l’odi: mites culturals

3. Agent multicultural i gestor cultural

3.1. Tipologia dels quatre models de polítiques davant la diversitat cultural

3.2. Classificació dels quatre models de multiculturalisme

3.3. Bones pràctiques de gestió multicultural de la gestió cultural

3.4. Direcció estratègica dels set eixos de la llibertat multicultural

3.5. Assessoria per ser agent multicultural en la gestió cultural

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament del programa consisteix en exposicions inicials dels temes per part del professor, i en l’anàlisi i el debat sobre una sèrie de temàtiques de gestió multicultural de la gestió cultural; mitjançant un diàleg socràtic es fa l’aprenentatge. També consisteix en la lectura d’un llibre triat per l’estudiant dins d’una selecció feta pel professor, a partir del qual ha de fer un treball que consta de tres parts: la redacció del resum del llibre, la seva anàlisi crítica i un treball creatiu sobre la temàtica.

En aquesta assignatura s’aprèn en consonància amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior, que estableixen per a l’alumnat una sèrie d’hores de treball presencial, de treball dirigit, d’aprenentatge autònom i d’avaluació.

Per assolir els objectius de l’assignatura, s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, elaboració del treball de recerca, anàlisi crítica de textos, discussió de lectures, participació activa a classe, i recomanació de participar en conferències, seminaris, cursos, exposicions, pel·lícules i altres actes culturals.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

La nota final de l’assignatura és el resultat de ponderar l’avaluació continuada, que consta d’un treball individual a partir de la lectura d’un llibre, triat per l’estudiant, d’acord amb les pautes i la bibliografia ofertes pel professor. El treball consta de tres parts: 

1. La primera part és un resum de les idees del llibre i l’autor/a (20 % de la nota).

2.  La segona part és una anàlisi crítica de l’enfocament del llibre i l’autor (30 % de la nota).

3. La tercera és la part creativa i consisteix en l’aplicació del tema del llibre i els coneixements de classe a un estudi de cas o al tema (50 % de la nota). Aquesta part correspon a la prova de síntesi de l’avaluació continuada, que és el 50 % de la nota final i consisteix en la part creativa del treball.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi reben la qualificació final de «no presentat» (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que han obtingut un zero (0) en les activitats que no han presentat.

Si ho considera oportú, el professorat pot tenir en compte fins a un 10 % de la nota final per a una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant, per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria o prova de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi o procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluaciķ única

L’avaluació única es fa al final del semestre, però cal tenir ben present que és durant tot el semestre, des del començament, que cal estudiar i adquirir els coneixements, les competències, les habilitats i les destreses que es requereixen per a la matèria i per poder aprovar l’assignatura.

L’avaluació única consta d’un treball individual a partir de la lectura d’un llibre, triat per l’estudiant, d’acord amb les pautes i la bibliografia ofertes pel professor. El treball consta de tres parts: la primera, un resum de les idees del llibre (20 % de la nota); la segona, una anàlisi crítica de l’enfocament del llibre (30 % de la nota); la tercera és la part creativa i consisteix en l’aplicació del tema del llibre i els coneixements de classe a un estudi de cas o al tema (50 % de la nota).

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de l’avaluació única és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única omplint un formulari disponible a la web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi de qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

Final de carrera

La modalitat d’examen de final de carrera es desenvoluparà igual com l’avaluació única, tal com s’indica en aquest pla docent.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Benhabib, Seyla (2006) Las reivindicaciones de la cultura. Buenos Aires: Katz. 

Catāleg UB  Enllaç

Chalmers, F. Graeme (2003) Arte, educación y diversidad cultural. Barcelona: Paidós.  

Catāleg UB  Enllaç

Coelho, Elizabeth (2005) Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals. Barcelona: Horsori. / Coelho, Elizabeth (2005) Enseñar y aprender en escuelas multiculturales. Barcelona: Horsori.

Catāleg UB  Enllaç

Fraser, Nancy; Honneth, Axel (2006) ¿Redistribución o reconocimiento? Madrid: Morata. 

Catāleg UB  Enllaç

Kymlicka, Will (1996) Ciudadanía multicultural. Paidós: Barcelona.

Catāleg UB  Enllaç

Nussbaum, Martha C. (2009) Libertad de conciencia. Barcelona: Tusquets. 

Catāleg UB  Enllaç

Parekh, Bhikhu (2005) Repensando el multiculturalismo. Istmo: Madrid.

Catāleg UB  Enllaç

Young, Iris Marion (2000) La justicia y la política de la diferencia. Madrid: Cátedra. 

Catāleg UB  Enllaç

Zapata-Barrero, Ricard (2010) Diversidad y política cultural. Barcelona: Icaria.

Catāleg UB  Enllaç

TORRENS, X. (2020). Gestión pública con impacto social. Madrid: Tecnos.

Capítol

Torrens, Xavier (2016) “Multiculturalismo”. A: Joan Antón y Xavier Torrens (2016). Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos.

Catāleg UB  Enllaç

Torrens, Xavier (2016) “Racismo y antisemitismo”. A: Joan Antón y Xavier Torrens (2016). Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos.

Catāleg UB  Enllaç