Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Envelliment i Senescència

Codi de l'assignatura: 573117

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Joan Villarroya Terrade

Departament: Secretaria d'Estudiants i Docència de Medicina i Ciències de la Salut (Clínic)

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

34

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

20

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

2

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

21

Aprenentatge autònom

20

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Una de les fites més importants que la humanitat ha assolit en l’últim segle ha estat l’augment significatiu de l’esperança de vida. El nombre de persones majors de 65 anys s’ha incrementat considerablement en les societats del món industrialitzat, i aquest fet ha generat una forta pressió social per millorar el coneixement del procés de l’envelliment i les malalties associades a aquest fenomen biològic.

En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta assignatura és aprendre com funciona l’envelliment i fer-ho d’una manera activa, mostrant interès pel temari, formulant i responent preguntes i participant en els debats que sorgeixin a classe.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Temari

*  Bloc 1. Envelliment

Introducció a l’envelliment. L’envelliment i la longevitat humana. Teories sobre l’envelliment. Factors genètics i factors ambientals. Malalties associades a l’envelliment. Sistema endocrí i envelliment


Boc 2. Control metabòlic de la longevitat

Base biològica d’un envelliment saludable. Activitat física per promoure un envelliment saludable. Vies d’absorció de nutrients en l’envelliment. Funcions de l’AMPK i l’mTOR


Bloc 3. Autofàgia

Sistema molecular de l’autofàgia. El paper de l’autofàgia. La regulació de l’autofàgia. L’autofàgia en l’envelliment


Bloc 4. Estrès i envelliment

Resposta a l’estrès. L’estrès en el procés d’envelliment


Bloc 5. Senescència i mort cel·lulars

Senescència cel·lular. Senescència replicativa. Escurçament dels telòmers. Fenotip d’envelliment. Mort cel·lular programada. Conseqüències de la senescència i la mort cel·lulars. Relació entre l’envelliment i el càncer


Bloc 6. Genètica i envelliment

Bases genètiques de les síndromes progeroides. Progèria, làmina nuclear i mecanismes per al manteniment de l’ADN. Genètica de la longevitat. Seqüenciació de genomes de persones centenàries. Epigenètica i fenotip d’envelliment


Bloc 7. Estrès oxidatiu i neurodegeneració

Oxidants i antioxidants en cèl·lules i orgànuls. Conseqüències moleculars de l’estrès oxidatiu: dany i reparació. Estrès oxidatiu i envelliment. Mecanisme oxidatiu i antioxidatiu en el cervell que envelleix. Mecanisme epigenètic de l’envelliment. Epigenètica i neurodegeneració. Malalties neurodegeneratives


Bloc 8. Immunosenescència

Sistema immunològic. Envelliment i resposta inflamatòria. Implicacions clíniques de la immunosenescència i estratègies terapèutiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura consta de 34 hores de docència presencial, organitzades de la manera següent:

— 22 hores de classes interactives.

— 6 hores en què es presenta i es posa a debat una activitat en grup sobre l’envelliment.

— 6 hores de tutoria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les activitats d’avaluació són les següents:


— Presentació oral (en grup): 40 % de la nota final.

Les presentacions orals són el resultat del treball dut a terme en grups (entre dos i quatre alumnes) i de manera col·laborativa. Cada estudiant ha d’inscriure’s a un grup al Campus Virtual. En grup, a partir de la lectura d’un o dos articles, cal preparar la presentació oral (de quinze minuts de durada) i respondre les preguntes que formulin els altres grups.


— Un comentari escrit de 2-4 pàgines (individual): 40 % de la nota final.

Els comentaris escrits han de tenir una extensió entre dues i quatre pàgines i han de versar sobre l’activitat en grup que s’ha fet. És molt important establir comparacions amb el temari de l’assignatura. Així mateix, cal afegir-hi un comentari general sobre l’assignatura perquè el professorat pugui avaluar-ne l’èxit i els futurs continguts? Hi ha res que calgui millorar? Quin aspecte concret es podria millorar?


— Comentaris al fòrum: 20 % de la nota final.

Cal participar al fòrum fent-hi aportacions (com a mínim una, però no més de cinc per persona) per debatre sobre l’envelliment des d’un punt de vista biològic o molecular.

Fòrum 1. Estem programats biològicament per morir?

Fòrum 2. La teràpia hormonal substitutiva és un bon tractament contra l’envelliment?

Fòrum 3. Per què les dones viuen més que els homes?

Fòrum 4. L’activació de la telomerasa és un remei contra l’envelliment?

Fòrum 5. Quines estratègies proposaríeu per curar o retardar l’envelliment?

Fòrum 6. Quina informació s’extraurà de la seqüenciació de genomes de persones centenàries?

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Arking R. Biology of Aging: Observations and Principles, 3rd Ed. Oxford Univ Press, Oxford (UK), 2006 

Armesto, F. i Armesto, C. L’enigma de l’esfinx. Ed. Bromera, 2000

Everitt, A.V., Rattan, S.I.S., Le Couteur, D.G. and de Cabo, R.  Calorie Restriction, Aging and Longevity, Springer, 2010

Marfany, G. i  Soley, M. Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana. Col·lecció Catàlisi (10), Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2011

Mobbs, C.V. and Hof, P.R. Interdisciplinary Topics in Gerontology, Vol 37 Body Composition and Aging, Karger, 2010

Masoro E.J. i Austad S.N. (eds.) Handbook of the Biology of Aging, 6th Ed. Academic Press, Burllington (USA), 2006

Medina J.J. El reloj de la edad.  Ed. Crítica, 1997

Mobbs, C.V. and Hof, P.R. Body Composition and Aging, Interdisciplinary Topics in Gerontology, Vol 37, Karger, 2010

Park, S.Ch., Hwang, E.S., Kim, H-S. and Park, W-Y. Healthy Aging for Functional Longevity. Molecular and Cellular Interactions in Senescence, Annals of the New York Academy of Sciences, Vol. 928, 2001

Timiras, P.S. Physiological basis of aging and geriatrics. 4th Ed. Informa. Healthcare USA, 2007