Dades generals |
Nom de l'assignatura: Egipte i el Món Bíblic
Codi de l'assignatura: 573164
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro
Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
50 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
42 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
8 |
Treball tutelat/dirigit |
30 |
Aprenentatge autònom |
45 |
Competències que es desenvolupen |
CE1 Conèixer profundament els conceptes fonamentals de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, apreciant tant els elements comuns a totes elles com els específics de cadascuna.
|
CE3 Valorar la dimensió històrica de les fonts documentals i materials per al coneixement dels períodes històrics i dels actors de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat.
|
CE4 Interrelacionar els aspectes ideològics, socials, polítics, religiosos i culturals de les civilitzacions de la Mediterrània i el Pròxim Orient a l’antiguitat.
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Profunditzar en la història de l’Antic Egipte i els seus contactes amb el Pròxim Orient, especialment amb el Llevant siriopalestí.
El temari combinarà l’anàlisi de relats de l’Antic Testament que fan referència a Egipte amb la presentació de fonts històriques egípcies amb relació a la història d’Israel. |
Blocs temàtics |
Núm.. |
Títol |
|||
1 |
|
|||
2 |
|
|||
3 |
|
|||
4 |
|
|||
5 |
|
|||
6 |
|
|||
7 |
|
|||
8 |
|
Metodologia i activitats formatives |
Les classes alternen l’exposició teòrica amb el comentari de textos escollits. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació contemplarà l’assistència a classe i l’aprofitament de les tutories (10%), un comentari de text (20%) i l’elaboració d’un treball sobre un aspecte del temari (70%).
Avaluació única En cas que l’alumnat no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Ben-Tor, Daphna et al. Pharaoh in Canaan: The Untold Story, The Israel Museum, 2016.
Bryce, Trevor. Letters of the Great Kings of the Ancient Near East. The Royal Correspondence of the Late Bronze Age, 2003.
Cohen Raymond - Westbrook, Raymond. Amarna Diplomacy: The Beginnings of International Relations, 2000.
Frerich, Ernest S. - Lesko, Leonard H. (eds.), Exodus: The Egyptian Evidence, 1997.
Görg, Manfred. Die Beziehungen zwischen dem Alten Israel und Ägypten, Damstadt 1997.
Killebrew, Ann E. Biblical Peoples and Ethnicity. Society of Biblical Literature, 2015.
Kitchen, Kenneth A. The Third Intermediate Period in Egypt, 1100-650 B.C., Aris & Phillips, 20094.
Liverani, Mario. Más allá de la Biblia. Historia Antigua de Israel. Crítica, 2004.
Martínez Babón, Javier. Los hicsos y su conquista de Egipto, Dstoria Edicions, 2015.
Moran, William L. The Amarna Letters, 1992.
Redford, Donald. Egypt, Canaan and Israel in Ancient Times, 1992.
Teeter, Emily (ed.), Before the Pyramids. The origins of Egyptian civilization. Oriental Institute Museum Publications 33, 2011 (https://oi-idb-static.uchicago.edu/multimedia/88/oimp33.pdf).
Mourad, Anna-Latifa. Rise of the Hyksos. Egypt and Levant from the Middle Kingdom to the Early Second Intermediate Period, Archaeopress Egyptology, 2015.