Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Etnobiologia: Usos i Gestiˇ Tradicionals de la Biodiversitat

Codi de l'assignatura: 574175

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Joan Valles Xirau

Departament: Facultat de Biologia

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

(Sessions te˛riques, prÓctiques i de seminaris integrades)

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

18

 

(Integra classes te˛riques i teoricoprÓctiques i seminaris)

 

-  PrÓctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

1

 

-  Sortida de camp

Presencial i no presencial

 

5

 

-  PrÓctiques externes

Presencial i no presencial

 

1

Treball tutelat/dirigit

25

(Realitzaciˇ de treball etnobiol˛gic per part dels estudiants)

Aprenentatge aut˛nom

25

(Estudi, consulta de biblografia)

 

 

Recomanacions

 

Aquesta assignatura integra conceptes i mètodes de les ciències naturals i les ciències socials i és especialment indicada per a persones amb interès per la interfície entre biodiversitat i cultura (saber tradicional).


Altres recomanacions

Bibliografia (fonts d’informació bàsica que seran ampliades, amb bibliografia més específica i pàgines web, durant el desenvolupament de l’assignatura)


Albuquerque, U.P. de, Lucena, R.F.P., Cruz da Cunha, L.V.F. 2008. Métodos e técnicas na pesquisa etnobotânica. Recife, Comunigraf Editora.

Albuquerque, U.P., Hanazaki, N. (eds.) 2010. Recent developments and case studies in ethnobotany. Recife, Sociedade Brasileira de Etnobiologia i Núcleo de Publicações em Ecologia e Etnobotânica Aplicada.

Albuquerque, U.P., Nóbrega Alves, R.R. (eds.) 2016. Introduction to Ethnobiology. Londres, Springer.

Albuquerque, U.P. de, Ramos, M.A., Ferreira Júnior, W.S., Medeiros, P.M. de. 2017. Ethnobotany for beginners. Cham, Springer.

Albuquerque, U.P., Paiva de Lucena, R.F., Cruz da Cunha, L.V.F., Nóbrega Alves, R.R. 2019. Methods and techniques in Ethnobiology and Ethnoecology. New York, Humana Press (Springer Protocols), 2a ed.

Anderson, E.N., Pearsall, D.M., Hunn, E.S., Turner, N.J. (eds.) 2011. Ethnobiology. Hoboken, New Jersey, Wiley-Blackwell.

Balick, M.J., Cox, P.A. 2021. Plants, people and culture. The science of Ethnobotany. Boca Raton, CRC Press, 2nd. ed.

Berlin, B. 1992. Ethnobiological Classification: Principles of Categorization of Plants and Animals in Traditional Societies. Princeton, Princeton University Press.

Das, A.P., Pandey, A.K. (eds.) 2007. Advances in Ethnobotany. Dehra Dun, Bishen Singh Mahendra Pal Singh.

Ember C.R., Ember M. 1997. Antropología cultural. Madrid, Prentice Hall, 8a ed.

Garnatje, T., Peñuelas, J., Vallès, J. 2017a. Ethnobotany, Phylogeny, and ‘Omics’ for Human Health and Food Security. Trends in Plant Science, 22, p. 187-191.

Garnatje, T., Peñuelas, J., Vallès, J. 2017b. Reaffirming ‘ethnobotanical convergence’.Trends in Plant Science, 22: 640-641

Heinrich, M., Jäger, A.K. (eds.) 2015. Ethnopharmacology. Chichester: John Wiley & Sons.

International Society of Ethnobiology. 2008. International Society of Ethnobiology Code of Ethics (with 2008 additions). En línia: http://www.ethnobiology.net/ethics.php.

Iwu, M.M., Wooton, J.C. (eds.). 2002. Ethnomedicine and drug discovery. Amsterdam, Elsevier, vol. 1. (Advances in phytomedicine, 1).

Jain, S. K. 1987. A manual of Ethnobotany. Jodhpur, S. K. Editor, Scientific Publishers.

Leroy, J.F., Barrau, J., Gillet, H, Pujol, R. 1970. Cours d’ethno-botanique et ethno-zoologie (1969-1970). Volume II. Ethno-botanique spéciale. Ethno-zoologie. París, Muséum national d’Histoire naturelle / Faculté des Lettres.

Lévi-Strauss, C. 1962. La pensée sauvage. París, Plon.

Martin, G. J. 1995. Ethnobotany . A methods manual. London, WWF/UNESCO/Royal Botanic Gardens, Kew, Chapman & Hall.

Nóbrega Alves, R.R., Albuquerque, U.P. 2018. Ethnozoology. Animals in our lives. Londres, Elsevier.

Portères, R. 1970. Cours d’ethno-botanique et ethno-zoologie (1969-1970). Volume I. Ethno-botanique générale. París, Muséum national d’Histoire naturelle / Faculté des Lettres.

Prance, G.T., Chadwick, D.J., Marsh, J. (eds.) 1994. Ethnobotany and the search for new drugs. Chichester, John Wiley & Sons.

Pujadas, J.J., Comas d’Argemir, D., Roca, J. 2004. Etnografia. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya.

Schultes, R.E., Reis, S. von (eds.) 1995. Ethnobotany: Evolution of a discipline. Londres, Chapman and Hall.

Simpson, B.B., Ogorzaly, M.C. 2001. Economic botany: plants in our world. New York, McGraw-Hill, 3a ed.

Vallès, J. 2019. Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Aspectes generals, i situació i perspectives als Països Catalans. Discurs de presentació, Secció de Ciències Biològiques, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Vavilov, N.I. 1992. Origin and geography of cultivated plants. Cambridge, Cambridge University Press.

 

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma

 

Competències generals/transversals

CG0 - Saber integrar-se i treballar en equips d’investigació utilitzant indistintament el castellà, català o anglès

 

Competències específiques

CE1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

CE2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats

CE5 - Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten

CE6 - Haver desenvolupat l’autonomia suficient per participar en projectes d’investigació i col·laboracions científiques o tecnològiques dins la biodiversitat, en contextos interdisciplinaris i, si escau, amb una alta component de transferència de coneixement

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Amb la idea d’integrar ensenyament i recerca, que considerem lògica en el marc d’un màster, l’assignatura pretén ser:

  • D’una banda, una introducció teoricopràctica a l’etnobiologia i les seves disciplines (etnobotànica, etnomicologia, etnomicrobiologia, etnozoologia i etnoecologia, bàsicament) per tal que els estudiants en coneguin els fonaments, el desenvolupament, i l’estat de la qüestió actualment al món i en particular a casa nostra.
  • De l’altra, una introducció prou completa als mètodes de treball en etnobiologia per tal que les persones que la cursin siguin capaços d’iniciar-hi una recerca científica.


 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1.- Introducciˇ a l’etnobiologia

*  Aquest programa és orientatiu, tot i que tots els seus continguts s’explicaran, amb aprofundiments diferents. L’assignatura es desenvoluparà de manera bàsicament teoricopràctica, els seminaris seran intercalats i integrats amb la resta de classes i els estudiants desenvoluparan un treball a mesura que en vagin coneixent els mètodes. En algun cas i, sobretot, un cop hàgim experimentat durant un curs aquest format de l’assignatura, alguns aspectes, com ara l’ordre o el contingut concret, dels blocs temàtics i les unitats temàtiques podran ser reajustats.

1.- Introducció a l’etnobiologia

Diversitat biològica, cultural i biocultural. L’etnobiodiversitat com a pilar fonamental de la biodiversitat. Etnobiologia. Situació en el marc de les ciències biològiques i les ciències socials, i de les etnociències.

Disciplines de l’etnobiologia: etnobotànica, etnomicologia, etnomicrobiologia, etnozoologia, etnoecologia. Relació amb disciplines properes: etnogastronomia, etnomedicina, etnofarmacologia.

Evolució històrica de l’etnobiologia.

Tàxons i etnotàxons. Classificacions populars o etnobiològiques.

Transmissió del coneixement tradicional sobre la biodiversitat. Convergència etnobiològica.

2. 2.- MŔtodes en etnobiologia

*  2.- Mètodes en etnobiologia
Planificació de la recerca etnobiològica. Aspectes ètics.

Treball de camp. Observació participant. Entrevistes semiestructurades. Qüestionaris estructurats. Llistes lliures. Enregistrament de les entrevistes. Recol·lecció de mostres testimoni.

Treball de laboratori i de gabinet. Identificació de mostres. Preparació de testimonis d’herbari o d’altres col·leccions. Col·leccions etnobiològiques de referència.

Transcripció de les entrevistes.

Bases de dades en etnobiologia.

Tractament de les dades. Etnobiologia quantitativa. Metanàlisis.

3. 3.- Casos de recerca etnobiol˛gica

*  3.- Casos de recerca etnobiològica
Els estudis etnobiològics en l’actualitat, amb especial atenció a la Península Ibèrica, les Illes Balears, els Pirineus i els altres territoris mediterranis.

Estudis d’etnoflora, etnofunga, etnomicrobiota i etnofauna.

Estudis etnoecològics.

Integració de l’etnobiologia i altres disciplines (genètica, genòmica, filogènia molecular, fitoquímica, farmacologia).

4. 4.- L’Etnobiologia en diversos contexts

*  4.- L’Etnobiologia en diversos contexts
Etnobiologia i cultura popular. Fitonímia, miconímia, zoonímia.

Etnobiologia, conservació de la biodiversitat i desenvolupament sostenible. Etnoecologia i agrobiologia.

Etnobiologia històrica. Traçabilitat dels usos i la gestió de la biodiversitat al llarg del temps.

Etnobiologia i ciència ciutadana.

Retorn, divulgació i aprofitament dels coneixements etnobiològics. Publicacions científiques i divulgatives. Experiències amb escolars. Jardins botànics. Museus amb continguts etnobiològics.

Centres d’origen de les plantes cultivades. Ancestres silvestres de plantes cultivades. Domesticació animal. Recuperació d’espècies marginades i de races locals.

5. 5.- Etnobiologia i bioprospecciˇ

*  5.- Etnobiologia i bioprospecció
Bioprospecció etnodirigida. Pas de la utilització popular a la comercial o industrial (difusió de coneixements, generalització d’usos).

Investigacions etnobiològiques de noves fonts de medicaments, aliments i altres productes útils d’origen vegetal, fúngic o animal.

6. 6.- Problemes actuals i perspectives de futur de l’etnobiologia

*  6.- Problemes actuals i perspectives de futur de l’etnobiologia
Aspectes preocupants (sobreexplotació, erosió de la biodiversitat, aculturació, problemes ètics, drets d’utilització) derivats de l’anàlisi del coneixement etnobiològic i de les experiències de bioprospecció. Possibles solucions als problemes.

Perspectives de futur en la recerca etnobiològica.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Com que aquesta assignatura s’imparteix al segon semestre, comptem que podrà ser bàsicament presencial, tal com és, en principi, la idea general de la UB actualment. Si la COVID-19 o alguna altra maltempsada ho impedís, reformularíem les activitats per a disminuir la presencialitat i fer un ensenyament almenys en part guiat a distància.

 

Activitats presencials

  • Classes teòriques amb contingut pràctic o teoricopràctiques, inclosos seminaris.
  • Sortida de camp, consistent en una entrevista etnobiològica a persones informants.
  • Pràctica amb material etnobotànic complementada amb una visita al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal i/o al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la UB i/o a alguna institució de caire etnogràfic vinculada amb la biodiversitat.

Amb les sessions teòriques o teoricopràctiques, inclosos els seminaris, es desenvoluparan els temes del programa, que seran completats per les sessions pràctiques de camp i culturals.

 

Activitats tutelades


  • Realització d’un treball de recerca etnobiològica d’acord amb els continguts explicats a les sessions teòriques i pràctiques.
  • Lectura i discussió d’articles científics etnobiològics.


 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Segons el nombre i la participació dels estudiants, l’avaluació continuada es pot modelar.

Avaluació continuada


  • Assistència (10% de la nota, a partir del 80%, és a dir 20 h presencials, d’assistència)
  • Treball de recerca (70%)
  • Examen presencial (prova de síntesi) (20%)

 

     

    Avaluaciˇ ˙nica

    Avaluació única

    • Treball de recerca (50%)
    • Examen presencial (prova de síntesi) (50%)

     

     

    Fonts d'informaciˇ bÓsica

    Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

    Llibre

    Vegeu la bibliografia bàsica (fonts d’informació bàsica que seran ampliades, amb bibliografia més específica i pàgines web, durant el desenvolupament de l’assignatura) a l’apartat "altres recomanacions".