Dades generals |
Nom de l'assignatura: Identitats de Gènere i Mobilització en el Segle XX
Codi de l'assignatura: 574659
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Gemma Torres Delgado
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
42 |
- Teoricopràctica |
No presencial |
24 |
|||
- Pràctiques de problemes |
No presencial |
9 |
|||
- Pràctiques amb documents |
No presencial |
6 |
|||
- Seminari |
No presencial |
3 |
Treball tutelat/dirigit |
42 |
Aprenentatge autònom |
41 |
Competències que es desenvolupen |
Bàsiques i generals:
|
Específiques:
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements L’objectiu de l’assignatura és que l’alumnat pugui adoptar la categoria de gènere per a comprendre no solament els moviments feministes davant ordres de gènere desiguals, sinó també la configuració i transformació d’esferes públiques de debat democràtic, la construcció i consolidació dels estats-nació, la irrupció de moviments socials de masses, l’expansió colonial d’Europa i els consegüents ordres culturals i racials, etc. De la mateixa manera, la consideració de les relacions de gènere en l’estudi de la història del segle XX no sols ha inclòs els discursos i l’acció col·lectiva de les dones com a actors històrics, sinó també als homes com a subjectes sexuats amb identitats de gènere específiques. |
Blocs temàtics |
1. De la història de les dones a la història del gènere.
2. El feminisme sufragista i la consolidació de l’esfera pública al començament de segle.
3. Entre el consum i el treball: gènere, classe i mobilització social al començament de segle
4. La 1a Guerra Mundial i les seves conseqüències: gènere, nació i mobilització bèl·lica
5. Cap a la Guerra Civil espanyola: gènere, identitats polítiques i mobilització bèl·lica
6. Ordres de gènere, feminismes i mobilització social després de la 2a Guerra Mundial.
7. De la resistència a la independència: gènere, raça i nació en contextos colonials i postcolonials
8. El gènere dels homes: masculinitats en el segle XX
Metodologia i activitats formatives |
- Conferències (modalitat a distància)
- Seminaris (modalitat a distància)
- Treballs en grup (modalitat a distància)
- Treballs escrits (modalitat a distància)
- Activitats d’aplicació (modalitat a distància)
- Aprenentatge basat en problemes (modalitat a distància) |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Quatre proves escrites: 80%
Avaluació única La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"17 Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
ARBAIZA, M. (2014) “Obreras amas de casa y mujeres liberadas. Trabajo, género e identidades en España”. En Nash, Mary (Ed.) Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género. Madrid, Alianza.
NASH, Mary. Rojas. Las mujeres republicanas en la guerra civil española. Madrid: Taurus, 1999,2006. Capitulo 2.
SAID, Edward (1996). Cultura e imperialismo. Barcelona, Anagrama.
SPIVAK, Gayatri (2003) “¿Puede hablar el subalterno?”, Revista Colombiana de Antropología, v. 39 (p. 297-364)
Torres Delgado, Gemma, (2014) “Arquetipos masculinos en el discurso colonial español sobre marruecos”. En Nash, Mary (Ed.) Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género. Madrid, Alianza.
Capítol
BLASCO HERRANZ Inmaculada , (2005). “Ciudadanía femenina y militancia catòlica en la España de los años veinte: el feminismo católico”. Ayer, Num. 57.
NASH, M. (1994): "Experiencia y aprendizaje: la formación histórica de los feminismos en España". Historia Social. Nº.20 (p. 151-172)
NASH, Mary (2002): “Los nuevos sujetos históricos: perspectivas de fin de siglo. Género, identidades y nuevos sujetos históricos”. En Cruz Romero, M. Saz, I. El siglo XX, Historiografía e historia. Valencia, PUV (p. 85-101).
SCOTT, Joan W. (1990): "El género: una categoría útil para el análisis histórico". En Amelang, J. S. Nash, M. (Eds.) Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. Valencia, Edicions Alfons el Magnànim.