Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història i Memòria o Memòries de la Contemporaneïtat

Codi de l'assignatura: 574664

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Manel Risques Corbella

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

	-  Teoricopràctica	Presencial		24
	-  Tutorització per grups	Presencial		3
	-  Pràctiques amb documents	Presencial		6
	-  Pràctiques orals comunicatives	Presencial		6
	-  Seminari	Presencial		3
	(El seminari es realitzarà durant l'horari establert de l'assignatura en un dels espais de la facultat de Geografia i Història de la UB.)

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

Competències que es desenvolupen

 

Bàsiques i generals: CG1 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat. CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca. CG3 - Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics  i morals, així  com la integritat del treball dels altres. CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi. CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.

Específiques: CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural. CE3 - Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània. CE8 - Interrelacionar la història contemporània amb la història més actual, i la història local i regional amb els processos transnacionals i les perspectives interpretatives d’història global. CE9 - Descriure i valorar els discursos historiogràfics contemporanis per a relacionar-los amb la modernització, la subjectivitat i la globalització. CE13 - Descriure, comparar i relacionar els processos polítics, socials, econòmics i culturals que es produeixen espais locals, nacionals, transnacionals i globals amb la finalitat de formular interpretacions que posin en relleu la interacció d’aquests espais.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Té per objectiu general preparar els estudiants en la comprensió dels conflictes de memòries derivats de procesos històrics especialment traumàtics en el món contemporani. I en com s’han materialitzat les seves transmissions, reapropiacions i resignificacions en els àmbits local, nacional, en especial llatinoamericà i europeu.  En conseqüència dota dels instruments conceptuals necessaris per a poder desenvolupar l’anàlisi teòrica i l’aproximació a experiències internacionals en l’àmbit memorial. D’altra banda, l’assignatura educa en els diferents enfocaments teòrics amb què es pot tractar l’acció pública i la problemàtica política i social de la memòria, i insisteix en el coneixement de les variables i procediments analítics que permeten desenvolupar estudis empírics i actuacions pràctiques adients. Altrament, si la recerca universitària -fonamental o aplicada- és imprescindible per a la producció de nou coneixement, també ho és en les nombroses institucions públiques, privades i comunitàries dels diversos subsectors culturals, -audiovisual, edició, arts escèniques o visuals, música i serveis patrimonials, entre d’altres-, que requereixen i realitzen constantment estudis, informes, anàlisis, “estats de la qüestió”, exposicions, commemoracions o iniciatives artístiques sobre els temes de memòria.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Debat entre Memòria i Història.

2. Narracions i usos socials de la història: la ruptura entre el passat i el futur. El control social de la història.

3. Els processos socials de construcció de la història: Memòria fortes i memòries febles. Exemples significatius (metròpoli versus colònies S. XIX-XX; Xoà; genocidi armeni; memòria/és de la II Guerra Mundial....).

4. Les polítiques públiques de memòria en dictadura i en democràcia: Sud-amèrica, Àsia, Els països d’Europa de l’Est, El cas espanyol (La memòria de la dictadura, les memòries de la democràcia).

5. El pes de la història: la creació de la memòria tangible. Vestigis materials i fonts simbòliques.

6. Les petjades de la història: la creació de la memòria tangible. Vestigis materials i simbologia. Escenaris de la memòria.

7. La revisió del passat: història i memòries confrontades.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

- Classes magistrals - Classes exposictives -Conferències - Treball en grup - Treball escrit - Seminaris - Activitats d’aplicació -Aprenetatge basat en problemes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

-Dues proves escrites (exàmens): 25% per cadascuna -Prova escrita (treball de curs): 50%   Avaluació única La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online" Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CONADEP, Informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Nunca más. Buenos Aires 1984.

CONESA, Ricard, Del duelo clandestino al recuerdo colectivo: el Fossar de la Pedrera del cementerio de Montjuïc, en Conxita MIR; Josep GELLONCH (eds.), Duelo y memòria. Espacios para el recuerdo de las víctimes de la represión franquista en perspectiva comparada. Lleida 2013, p.171-198.

DOGLIANI, Patrizia, La memoria pública de la 2ª Guerra Mundial en Europa , dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria. Barcelona 2009, p. 173 – 207.

VINYES, Ricard (dtor.), Diccionario de la Memoria Colectiva, Gedisa, Barcelona 2018.

--- La memoria del Estado, dins R. VINYES (ed.), El Estado y la memoria. Barcelona 2009, p. 23-66.

---Sobre víctimas y vacíos; ideologías y reconciliaciones; privatizaciones e impunidades, en Ana DOMÍNGUEZ RAMA (ed.) Memoria viva de la impunidad del franquismo. Madrid, 2011. p. 255-272.

CRENZEL, Emilio, Políticas de la memoria. Historia del Informe Nunca Más. Papeles CEIC, volumen 2010/2, septiembre 2010.

FERRANDIZ, Francisco, Guerras sin fin: guía para descifrar el Valle de los Caídos en la España contemporánea. Política y Sociedad 2011, vol 48 nº 3, p. 881-500

JULIA Santos, Echar al olvido. Memoria y amnistía en la Transición, Claves de Razón Práctica 129, enero 2003.

VINYES, Ricard, La buena memoria. El universo simbólico de la reconciliación en la España democrática. Relatos y símbolos en el texto urbano. Ayer 96, 2014 pp. 155-181.

YOUNG, James, Cuando las piedras hablan. Puentes, nº 1 p. 80-93.