Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història i Memòria o Memòries de la Contemporaneïtat
Codi de l'assignatura: 574664
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Manel Risques Corbella
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
42 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
24 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
3 |
|||
- Pràctiques amb documents |
Presencial |
6 |
|||
- Pràctiques orals comunicatives |
Presencial |
6 |
|||
- Seminari |
Presencial |
3 |
|||
(El seminari es realitzarà durant l'horari establert de l'assignatura en un dels espais de la facultat de Geografia i Història de la UB.) |
Treball tutelat/dirigit |
42 |
Aprenentatge autònom |
41 |
Competències que es desenvolupen |
Bàsiques i generals:
|
Específiques:
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Té per objectiu general preparar els estudiants en la comprensió dels conflictes de memòries derivats de procesos històrics especialment traumàtics en el món contemporani. I en com s’han materialitzat les seves transmissions, reapropiacions i resignificacions en els àmbits local, nacional, en especial llatinoamericà i europeu. En conseqüència dota dels instruments conceptuals necessaris per a poder desenvolupar l’anàlisi teòrica i l’aproximació a experiències internacionals en l’àmbit memorial. D’altra banda, l’assignatura educa en els diferents enfocaments teòrics amb què es pot tractar l’acció pública i la problemàtica política i social de la memòria, i insisteix en el coneixement de les variables i procediments analítics que permeten desenvolupar estudis empírics i actuacions pràctiques adients.
|
Blocs temàtics |
1. Debat entre Memòria i Història.
2. Narracions i usos socials de la història: la ruptura entre el passat i el futur. El control social de la història.
3. Els processos socials de construcció de la història: Memòria fortes i memòries febles. Exemples significatius (metròpoli versus colònies S. XIX-XX; Xoà; genocidi armeni; memòria/és de la II Guerra Mundial....).
4. Les polítiques públiques de memòria en dictadura i en democràcia: Sud-amèrica, Àsia, Els països d’Europa de l’Est, El cas espanyol (La memòria de la dictadura, les memòries de la democràcia).
5. El pes de la història: la creació de la memòria tangible. Vestigis materials i fonts simbòliques.
6. Les petjades de la història: la creació de la memòria tangible. Vestigis materials i simbologia. Escenaris de la memòria.
7. La revisió del passat: història i memòries confrontades.
Metodologia i activitats formatives |
- Classes magistrals
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
-Dues proves escrites (exàmens): 25% per cadascuna
Avaluació única La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
CONADEP, Informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Nunca más. Buenos Aires 1984.
CONESA, Ricard, Del duelo clandestino al recuerdo colectivo: el Fossar de la Pedrera del cementerio de Montjuïc, en Conxita MIR; Josep GELLONCH (eds.), Duelo y memòria. Espacios para el recuerdo de las víctimes de la represión franquista en perspectiva comparada. Lleida 2013, p.171-198. DOGLIANI, Patrizia, La memoria pública de la 2ª Guerra Mundial en Europa , dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria. Barcelona 2009, p. 173 – 207. VINYES, Ricard (dtor.), Diccionario de la Memoria Colectiva, Gedisa, Barcelona 2018. --- La memoria del Estado, dins R. VINYES (ed.), El Estado y la memoria. Barcelona 2009, p. 23-66. ---Sobre víctimas y vacíos; ideologías y reconciliaciones; privatizaciones e impunidades, en Ana DOMÍNGUEZ RAMA (ed.) Memoria viva de la impunidad del franquismo. Madrid, 2011. p. 255-272. CRENZEL, Emilio, Políticas de la memoria. Historia del Informe Nunca Más. Papeles CEIC, volumen 2010/2, septiembre 2010. FERRANDIZ, Francisco, Guerras sin fin: guía para descifrar el Valle de los Caídos en la España contemporánea. Política y Sociedad 2011, vol 48 nº 3, p. 881-500 JULIA Santos, Echar al olvido. Memoria y amnistía en la Transición, Claves de Razón Práctica 129, enero 2003. VINYES, Ricard, La buena memoria. El universo simbólico de la reconciliación en la España democrática. Relatos y símbolos en el texto urbano. Ayer 96, 2014 pp. 155-181. YOUNG, James, Cuando las piedras hablan. Puentes, nº 1 p. 80-93.