Dades generals |
Nom de l'assignatura: Violència Política i Guerres Civils en la Catalunya Contemporània
Codi de l'assignatura: 574665
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Joan Villarroya Font
Departament: Facultat de Geografia i Història
crèdits: 5
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 125 |
Activitats presencials i/o no presencials |
42 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
24 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
3 |
|||
- Pràctiques amb documents |
Presencial |
6 |
|||
- Pràctiques orals comunicatives |
Presencial |
6 |
|||
- Seminari |
Presencial |
3 |
|||
(El seminari es realitzarà durant l?horari establert de l?assignatura en un dels espais de la facultat de Geografia i Història de la UB.) |
Treball tutelat/dirigit |
42 |
Aprenentatge autònom |
41 |
Competències que es desenvolupen |
Bàsiques i generals:
|
Específiques:
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir-nos en l’estudi del tema de les guerres civils i de la violència a la Catalunya contemporània. Estudiarem els diversos conflictes i les interpretacions que la historiografia ha donat sobre les diverses guerres -des de la guerra del francès fins a la guerra civil, amb especial atenció a aquesta última i la violència de la postguerra. D’una manera transversal ens introduirem en el problema que comporta definir les formes concretes aconseguides per la violència política, tant la conflictivitat estrictament política, com en el terreny dels conflictes socials o en el camp de la ideologia. En aquest últim terreny serà necessari contemplar fenòmens de llarga durada, com és l’anticlericalisme. |
Blocs temàtics |
1. Catalunya sota la violència de les tropes franceses.
2. Absolutistes i liberals: la violència durant les tres guerres civils del segle XIX.
3. Violència en la lluita social.
4. Violència anticlerical: des del Trienni liberal fins a la Guerra civil.
5. La Guerra civil (1936-1939), tres anys de "violències".
6. La violència de la post-guerra
Metodologia i activitats formatives |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació de l’assignatura seguirà el model d’avaluació continuada.:
Avaluació única La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.
El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.
D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"
Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Abelló Güell, Teresa: “La semana trágica: Violencia y política a principios del siglo XX”, a Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. nº 47 (2012).
Anguera, Pere: Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya. PAM. Barcelona, 1995.
Balcells, Albert: El sindicalisme a Barcelona (1916-1923). Nova Terra. Barcelona, 1965.
Benet, Josep i Martí, Casimir : Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista (1854-1856). 2 vols. Ed. Curial. Barcelona, 1976.
Pagès, Pelai (dir.): Història del Moviment Obrer als Països Catalans. Edicions del País Valencià, SA. Barcelona, 2001.
Pagès, Pelai (dir.): Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975). Publicacions de la Universitat de València. València, 2004.
Pagès, Pelai: Cataluña en guerra y en revolución, 1936-1939. Ed. Renacimiento. Sevilla, 2007.
Pradas Baena, M. Amàlia: “Les Víctimes mortals a Barcelona en el período 1918-1923”, a L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-1923: la repressió obrera i la violència. PAM. Barcelona, 2003.
Ramisa, Maties: Guerra napoleònica a Catalunya : 1808-1814: : estudis i documents. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PAM. Barcelona, 1996.
Ramisa, Maties: Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814). Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida, 2008.
Santos, Juliá (dir.) : Violencia política en la España del siglo XX. Ed. Taurus. Madrid, 2000.
Solé i Sabaté, Josep Mª (dir.): El franquisme a Catalunya (1939-1977). 5 vols. Edicions 62. Barcelona, 2005-2007.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: Catalunya sota les bombes: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1986.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: La repressió a la reraguarda de Catalunya: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1989-1990.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan (dir.): La guerra civil a Catalunya. 6 vols. Edicions 62. Barcelona, 2004-2007.
Toledano González, Ferran: Entre el sermó i el trabuc : el carlisme català contra la revolució setembrina : 1868-1872 Ed. Pagès. Lleida, 2001.
Toledano González, Ferran: Carlins i catalanisme : la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. El Farell. Sant Vicenç de Castellet, 2002.
Vallverdú, Robert: El Carlisme català durant la Segona República espanyola : 1931-1936 : anàlisi d’una política estructural. PAM. Barcelona, 2008.
Villarroya, Joan: Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil : 1936-1939
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999.
Villarroya, Joan: Desterrats : l’exili català de 1939. Ed. Base. Barcelona, 2002.