PD:Violència Política i Guerres Civils en la Catalunya Contemporània

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Violència Política i Guerres Civils en la Catalunya Contemporània

Codi de l'assignatura: 574665

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Joan Villarroya Font

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	Presencial	24
- Tutorització per grups	Presencial	3
- Pràctiques amb documents	Presencial	6
- Pràctiques orals comunicatives	Presencial	6
- Seminari	Presencial	3
(El seminari es realitzarà durant l?horari establert de l?assignatura en un dels espais de la facultat de Geografia i Història de la UB.)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Bàsiques i generals:
CG1 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca.

CG3 - Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics i morals, així com la integritat del treball dels altres.

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.

Específiques:
CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE2 - Capacitat d’identificar i classificar els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània.

CE4 - Comparar i valorar els diferents enfocaments metodològics i com els seus resultats determinen les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

CE7 - Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

CE8 - Interrelacionar la història contemporània amb la història més actual, i la història local i regional amb els processos transnacionals i les perspectives interpretatives d’història global.

CE10 - Formular de forma argumentada una tipologia dels conflictes en relació als espais nacionals i internacionals.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir-nos en l’estudi del tema de les guerres civils i de la violència a la Catalunya contemporània. Estudiarem els diversos conflictes i les interpretacions que la historiografia ha donat sobre les diverses guerres -des de la guerra del francès fins a la guerra civil, amb especial atenció a aquesta última i la violència de la postguerra. D’una manera transversal ens introduirem en el problema que comporta definir les formes concretes aconseguides per la violència política, tant la conflictivitat estrictament política, com en el terreny dels conflictes socials o en el camp de la ideologia. En aquest últim terreny serà necessari contemplar fenòmens de llarga durada, com és l’anticlericalisme.

Blocs temàtics

1. Catalunya sota la violència de les tropes franceses.

2. Absolutistes i liberals: la violència durant les tres guerres civils del segle XIX.

3. Violència en la lluita social.

4. Violència anticlerical: des del Trienni liberal fins a la Guerra civil.

5. La Guerra civil (1936-1939), tres anys de "violències".

6. La violència de la post-guerra

Metodologia i activitats formatives

Classes magistrals (modalitat presencial)
Classes expositives (modalitat presencial)
Conferències (modalitat presencial)
Treball en grup (modalitat presencial)
Treball escrit (modalitat presencial)
Seminaris (modalitat presencial)
Activitats d’aplicació (modalitat presencial)
Aprenentatge basat en problemes (modalitat presencial)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació de l’assignatura seguirà el model d’avaluació continuada.:

1.      Lliurament per escrit de tres assajos o ressenyes

a.     Dos assajos, cadascun 20% de la nota final

b. Un treball final sobre la temàtica general del curs, 40% de la nota final

2.      Presentació oral del darrer treball ............................................................................20% de la nota final

Avaluació única

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Abelló Güell, Teresa: “La semana trágica: Violencia y política a principios del siglo XX”, a Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. nº 47 (2012).

Anguera, Pere: Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya. PAM. Barcelona, 1995.

Balcells, Albert: El sindicalisme a Barcelona (1916-1923). Nova Terra. Barcelona, 1965.

Benet, Josep i Martí, Casimir : Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista (1854-1856). 2 vols. Ed. Curial. Barcelona, 1976.

Pagès, Pelai (dir.): Història del Moviment Obrer als Països Catalans. Edicions del País Valencià, SA. Barcelona, 2001.

Pagès, Pelai (dir.): Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975). Publicacions de la Universitat de València. València, 2004.

Pagès, Pelai: Cataluña en guerra y en revolución, 1936-1939. Ed. Renacimiento. Sevilla, 2007.

Pradas Baena, M. Amàlia: “Les Víctimes mortals a Barcelona en el período 1918-1923”, a L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-1923: la repressió obrera i la violència. PAM. Barcelona, 2003.

Ramisa, Maties: Guerra napoleònica a Catalunya : 1808-1814: : estudis i documents. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PAM. Barcelona, 1996.

Ramisa, Maties: Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814). Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida, 2008.

Santos, Juliá (dir.) : Violencia política en la España del siglo XX. Ed. Taurus. Madrid, 2000.

Solé i Sabaté, Josep Mª (dir.): El franquisme a Catalunya (1939-1977). 5 vols. Edicions 62. Barcelona, 2005-2007.

Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: Catalunya sota les bombes: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1986.

Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: La repressió a la reraguarda de Catalunya: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1989-1990.

Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan (dir.): La guerra civil a Catalunya. 6 vols. Edicions 62. Barcelona, 2004-2007.

Toledano González, Ferran: Entre el sermó i el trabuc : el carlisme català contra la revolució setembrina : 1868-1872 Ed. Pagès. Lleida, 2001.

Toledano González, Ferran: Carlins i catalanisme : la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. El Farell. Sant Vicenç de Castellet, 2002.

Vallverdú, Robert: El Carlisme català durant la Segona República espanyola : 1931-1936 : anàlisi d’una política estructural. PAM. Barcelona, 2008.

Villarroya, Joan: Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil : 1936-1939
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999.

Villarroya, Joan: Desterrats : l’exili català de 1939. Ed. Base. Barcelona, 2002.