Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Dictadura Franquista

Codi de l'assignatura: 574666

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Andres Mayayo Artal

Departament: Facultat de Geografia i Hist˛ria

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

24

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

3

 

-  PrÓctiques amb documents

Presencial

 

6

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial

 

3

 

(El seminari es realitzarÓ durant l’ horari establert de l’assignatura en un dels espais de la facultat de Geografia i Hist˛ria de la UB.)

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge aut˛nom

41

 

 

Recomanacions

 

 

FERNANDEZ BUEY, Francisco: Por una universidad democràtica, El Viejo Topo, Barcelona, 2009.

MAYAYO, Andreu; LOCASCIO, Paola, Rúa, José Manuel: Economía franquista y corrupción, Flor del Viento, Barcelona, 2010

SEGURA, Antoni; MAYAYO, Andreu; ABELLÓ, Teresa: La dictadura franquista.  La institucionalizació d’un règim, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2012.

TÉBAR, Javier (ed.): “Resistencia ordinaria”. La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), Publicacions de la Universitat de València, València, 2012.


 


 

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Bàsiques i generals:
CG1 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca.

CG3 - Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics  i morals, així  com la integritat del treball dels altres.

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.

 

Específiques:
CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE2 - Capacitat d’identificar i classificar els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània.

CE3 - Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània.

CE4 - Comparar i valorar els diferents enfocaments metodològics i com els seus resultats determinen les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

CE7 - Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

CE12 - Identificar i argumentar quins són els principals corrents interpretatives sobre la història dels processos de construcció nacional i de nacionalització.

CE13 - Descriure, comparar i relacionar els processos polítics, socials, econòmics i culturals que es produeixen espais locals, nacionals, transnacionals i globals amb la finalitat de formular interpretacions que posin en relleu la interacció d’aquests espais.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

La finalitat d’aquesta assignatura és oferir una base conceptual i metodològica per l’estudi del franquisme i de l’antifranquisme a Espanya i a Catalunya. D’una banda, introduir els diversos debats sobre la conceptualització del franquisme i les seves especificitats respecte la resta de models de règims feixistes sorgits en l’Europa del període d’entreguerres. De l’altra, subratllar les diverses formes de dissens més enllà de la resistència armada i la lluita política i sindical. En aquest sentit,  s’analitzarà els sectors socials que van donar suport i van col·laborar amb la dictadura i els nous moviments socials que erosionaran la dictadura i permetran construir una alternativa democràtica. Més enllà del Moviment Obrer, universitari i veïnal, s’analitzarà la importància de les comunitats cristianes de base (capellans obrers i cristians pel socialisme), els col·lectius feministes i els diversos moviments culturals com la nova cançó- de les diverses nacionalitats i regions espanyoles.

Els objectius a assolir son:

  • Conèixer com es va institucionalitzar la dictadura i com es va adaptar al nou escenari internacional de Guerra Freda.
  • Conèixer la magnitud de la repressió interior i exterior (exili)
  •  Conèixer el fracàs de l’autarquia econòmica i els costos socials i mediambientals del “desarrollismo”
  • Conèixer el paper destacat del Moviment Obrer, universitari i veïnal en la construcció de la raó democràtica.
  • Conèixer l’especificitat de Catalunya marcada per la persecució de la llengua i la cultura catalanes i la vindicació de la identitat nacional i l’autogovern del país.


 

 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1.- La institucionalitzaciˇ de la dictadura

*   


- La dictadura de Franco
- La naturalesa juridico-política del franquisme
- La democràcia orgànica
- La "Ley de Sucesión". la "Monarquia del 18 de julio"
- La "Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Naciona

1.1. La repressió franquista

1.2. La fallida de l’autarquia i el "desarrollismo"

1.3. Els nous moviments socials

1.4. Oposició interior i exterior

1.5. La Catalunya franquista i antifranquista

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

  • Classes magistrals (modalitat presencial)
  • Classes expositives (modalitat presencial)
  • Conferències (modalitat presencial)
  • Treball en grup (modalitat presencial)
  • Treball escrit (modalitat presencial)
  • Seminaris (modalitat presencial)
  • Activitats d’aplicació (modalitat presencial)
  • Aprenentatge basat en problemes (modalitat presencial)

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

1.- Lliurament d’un treball escrit..............   35%

2. Lliurament d’un comentari sobre un documental ... 20%

3. Presentació oral del treball escrit.......  15%

4. Presentació oral d’un article,,,,,,,,,,,,,,, 20%

5. Participació en debats........................ 10%

 

Avaluaciˇ ˙nica

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Borja De Riquer: La dictadura de Franco, Cítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

 

Miguel Angel Ruiz Carrnicer (Ed.): Falange. Las culturas políticas del fascismo en la españa de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2013

 

Carles Santacana (coord.): Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960), Editorial Afers, Catarroja, 2013.

 

Pere Ysàs: Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

 

Ismael Saz Campos: Las caras del franquismo, Comares, Granada, 2013.

 

Antonio Cazorla; Miedo y progreso. Los españoles de a pie bajo el franquismo 1939-1975, Alianza Editorial, Madrid, 2015.