Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Auge i Decadència de la Modernitat. La Irrupció de la Cultura de Masses (1870-1945)

Codi de l'assignatura: 574673

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Giovanni C. Cattini

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

	-  Teoricopràctica	No presencial		24
	-  Pràctiques de problemes	No presencial		9
	-  Pràctiques amb documents	No presencial		6
	-  Seminari	No presencial		3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques: CG1 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat. CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca. CG3 - Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodológics  i morals, així  com la integritat del treball dels altres. CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca. CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi. CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.

Específiques: CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural. CE2 - Capacitat d’identificar i classificar els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània. CE3 - Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània. CE4 - Comparar i valorar els diferents enfocaments metodològics i com els seus resultats determinen les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual. CE5 - Descriure, planificar i estructurar els procediments (debat acadèmic, Hipòtesi, metodologia, anàlisi de fonts, resultats i conclusions) que permetin projectar una recerca doctoral en l’àmbit de la Història Contemporània i que permetin, en el futur, realitzar una tesi doctoral i/o recerca des d’una perspectiva històrica. CE7 - Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat. CE9 - Descriure i valorar els discursos historiogràfics contemporanis per a relacionar-los amb la modernització, la subjectivitat i la globalització. CE11 - Valorar i reconèixer les eines metodològiques de la disciplina que són necessàries per a analitzar els sistemes internacionals des del segle XVIII fins a l’actualitat.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements En l’assignatura "Auge i decadència de la modernitat", analitzarem de manera transversal els elements vertebradors de la configuració europea de l’any 1870 (després de l’èxit de les unificacions  alemanya i italiana) fins a 1945, ressaltant l’apogeu industrial, urbanístic i tècnic, i el moment màxim de l’expansionisme mundial de la raça blanca, així com la seva crisi al voltant de l’anomenada guerra civil europea (1914-1945). Especialment tractarem les tensions i les inquietuds, les inquietuds i les angoixes que van protagonitzar aquesta àrea occidental, insistint en la dialèctica entre esplendor i creixement d’una banda, i dubtes i tensions i destrucció per una altra. Aquesta dialèctica ens permet llegir un debat  apassionant durant el qual es van formular les bases científiques, filosòfiques, sociològiques, artístiques i polítiques que van marcar el món, i especialment la cultura occidental, durant tot el segle XX. La finalitat de l’assignatura és desenvolupar uns plantejaments interdisciplinaris per a afavorir l’estudi d’espais culturals complexos i d’aquesta mateixa manera acostar-se a una millor comprensió de les cultures, de les ideologies i de les mentalitats de l’època estudiada. Es pretén oferir unes claus interpretatives multicausals que reforcin el sentit crític del procés d’aprenentatge.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Una època de grans canvis estructurals. L’assalt de la tècnica i els seus efectes socials en una societat caracteritzada pel creixement demogràfic i els grans moviments de població.

2. L’auge de la estatalització liberal. La violència moderna. Els projectes imperials i les seves re-percussions en la societat.

3. La crisi del positivisme i la revolució del vitalisme i la relativitat. L’aparició dels intel·lectuals.

4. La Gran Guerra i l’apocalipsi de la civilització.

5. El comunisme i l’URSS: avantguardes i militància cultural.

6. El feixisme i la seva organització de la societat.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

-    Conferències (modalitat a distància) -    Seminaris (modalitat a distància) -    Treballs en grup (modalitat a distància) -    Treballs escrits (modalitat a distància) -    Activitats d’aplicació (modalitat a distància) -    Aprenentatge basat en problemes (modalitat a distància)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Quatre proves escrites: 80% 1º Comentari sobre diversos textos (20%) 2º Assaig sobre alguns dels continguts del temari (20%) 3º Ampliació de continguts raonada i crítica sobre algun aspecte del temari (20%) 4º Reflexió crítica al voltant d’alguns dels recursos o eines proposats pel docent (20%) Participació en debats: 20% La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre. D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"   Avaluació única Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web del màster. L’alumnat que faci l’avaluació haurà de lliurar tots els exercicis requerits durant el curs i superar un examen sobre el continguts del mateix.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Manuals:

Jordi Casassas, La construcción del presente: el mundo desde 1848 hasta nuestros días, Barcelona, Ariel, 2005.

Jean-Michel Gailard, Antony Rowley, Historia de un continente. Europa desde 1850, Madrid, Alianza Editorial, 2000

Bernard Wasserstein, Barbarie y civilización. Una historia de la Europa de nuestro tiempo, Barcelona, Ariel, 2010

Barbarba W. Tuchman, La torre del orgullo: una semblanza del mundo antes de la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Península, 2007 (1era 1967)

Monografies:

Klaus J Bade, Europa en movimiento: las migraciones desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días, Barcelona, Crítica, 2003.

Philipp Blom, Años de vértigo : cultura y cambio en Occidente, 1900-1914, Barcelona, Anagrama, 2010

Philipp Bloom, La fractura: Vida y cultura en Occidente 1918-1938, Barcelona, Anagrama, 2016.

John W. Burrow, La Crisis de la razón : el pensamiento europeo : 1848-1914, Barcelona, Crítica, 2001.

John Carey, Los inntelectuales y las masas. Orgullo y prejuicio en la intelectualidad literaria 1880-1939, Madrid, Siglo XXI, 2001.

Jordi Casassas Ymbert,  La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2009

Giovanni C. Cattini, Prat de la Riba i la historiografia catalana. Intel·lectuals i crisi política a la fi  del segle XIX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2007.

Cristophe Charle, Los intelectuales en el siglo XIX: precursores del pensamiento moderno, Madrid, Siglo Veintiuno, 2000.

José Luis Comellas, El último cambio de Siglo. Gloria y crisis de Occidente 1870-1914, Barcelona, Ariel, 2000.

Jacques Dugast, La vida cultural en Europa entre los siglos XIX y XX, Barcelona, Paidós, 2003

Eric J. Hobsbawn, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor Universitaria, 1989

Mark Mazower, La Europa negra: desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo, Barcelona, Ediciones B, 2001.

George Mosse, La cultura europea del siglo XX, Barcelona, Ariel, 1997

David Priestland, Bandera roja. Historia política y cultural del comunismo, Barcelona, Crítica, 2017.

Christophe Prochasson, «Sobre el concepto de intelectual» a Historia contemporánea, n.27 (2003), pp. 799-811.

Edward Said, Orientalisme, Vic, Eumo, 1991

Edward Said, Cultura e imperialismo, Barcelona, Anagrama, 1996

Schorske, Viena Fin-de-Siècle, Barcelona, CG Arte, 1981

Roland N Stromberg, Historia intelectual europa desde 1789, Madrid, Debate, 1991.

Hagen Schulze, Estado y nación en Europa, Barcelona, Crítica, 1997

Enzo Traverso, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009.

Zeev Sternbell, El nacimiento de la ideología fascista, Madrid, Alianza Editorial, 1994.

Eugene Weber, Francia, fin de Siglo, Madrid, Debate, 1989

Michel Winock, El siglo de los intelectuales, Barcelona, Edhasa, 2010.