Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Processos de Construcció Nacional: Catalunya i Espanya

Codi de l'assignatura: 574808

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Roca Vernet

Departament: Facultat de Geografia i Història

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoricopràctica

No presencial

 

24

 

-  Pràctiques de problemes

No presencial

 

9

 

-  Pràctiques amb documents

No presencial

 

6

 

-  Seminari

No presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Bàsiques i generals:
CG1 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

CG2 - Que els estudiants tinguin aptitud per a usar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i la recerca.

CG3 - Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics  i morals, així  com la integritat del treball dels altres.

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.

 

CE1 - Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE3 - Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània.

CE7 - Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

CE8 - Interrelacionar la història contemporània amb la història més actual, i la història local i regional amb els processos transnacionals i les perspectives interpretatives d’història global.

CE9 - Descriure i valorar els discursos historiogràfics contemporanis per a relacionar-los amb la modernització, la subjectivitat i la globalització.

CE12 - Identificar i argumentar quins són els principals corrents interpretatives sobre la història dels processos de construcció nacional i de nacionalització.

CE13 - Descriure, comparar i relacionar els processos polítics, socials, econòmics i culturals que es produeixen espais locals, nacionals, transnacionals i globals amb la finalitat de formular interpretacions que posin en relleu la interacció d’aquests espais.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Aquesta assignatura té un triple objectiu: en primer lloc, realitzar un recorregut sobre la història del concepte de nació durant el segle XIX i com les diferents cultures polítiques han utilitzat aquest concepte per a mobilitzar als ciutadans. En segon lloc, aproximar a l’alumnat als principals debats historiogràfics relatius als processos de nacionalització estatals i subestatals, així com les diferents interpretacions sobre la interacció entre l’espai local i el regional amb la nació. Tercer, familiaritzar a l’alumnat sobre les principals línies de recerca que aborden l’estudi de la nació com a fenomen mobilitzador social i políticament. Quart i últim, l’estudi dels processos de nacionalització a Catalunya i Espanya per a analitzar en quina mesura pot competir diferents processos de nacionalització en uns mateixos espais. Per a dur a terme aquests objectius s’analitzaran l’espai euroatlàntic, centrant-se especialment en Europa i Amèrica Llatina, encara que s’empraran exemples d’altres regions del planeta per a comparar i contrastar algunes de les interpretacions historiogràfiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Teories i mètodes d’estudi dels nacionalismes i les identitats nacionals

2. Patriotisme, etnicitat, identitat i Estat en el segle XVIII.

3. Revolució liberal i el naixement de la nació: els casos d’Amèrica Llatina i Espanya

4. Les diferents formulacions sobre el significat de la nació. De la república al poble

5. La construcció de l’Estat Liberal i els fenòmens de nacionalització europeus

6. De la feble nacionalització espanyola als processos de nacionalització del segle XIX

7. Regionalismes i / o nacionalisme cultural a Europa. Una dimensió transnacional

8. Competència entre processos de nacionalització estatals i subestatals

9. Imperialisme i nacionalismes. L’imperi britànic i el francès

10. Nacionalismes i cultures polítiques (republicana, carlista, anarquista, etc.)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

  • Conferències (modalitat a distància)
  • Seminaris (modalitat a distància)
  • Treballs en grup (modalitat a distància)
  • Treballs escrits (modalitat a distància)
  • Activitats d’aplicació (modalitat a distància)
  • Aprenentatge basat en problemes (modalitat a distància)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Quatre proves escrites: 80%

  • 1º Comentari sobre diversos textos (20%)
  • 2º Assaig sobre alguns dels continguts del temari (20%)
  • 3º Ampliació de continguts raonada i crítica sobre algun aspecte del temari (20%)
  • 4º Reflexió crítica al voltant d’alguns dels recursos o eines proposats pel docent (20%)


Participació en debats: 20%

 

Avaluació única

Missatge relatiu a l’avaluació única i reavaluació.
La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació està establert al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació. Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial o bé online"

D’altra banda, la normativa també preveu la possibilitat que l’alumnat opti a una prova d’avaluació única, però per poder fer-la cal que ho demanin al docent durant els terminis fixats per la secretaria de la facultat i mitjançant un full de sol·licitud.

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Anderson, Benedict, Comunitats Imaginades. Reflexió sobre l’origen i la propagació del nacionalisme, Catarroja-València: Editorial Afers-Universitat de València, 2005.

Calhoun, Craig, Nacionalisme, Catarroja-València: Afers-Universitat de València, 2008.

Casassas, Jordi (dir.) Atles del catalanisme, Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2012.

Esteban de Vega, Mariano / De la Calle Velasco, Mª Dolores (Eds.): Procesos de nacionalización en la España contemporània, Salamanca: Universidad de Salamanca, 2010.

Gagnon, Alain-G., Temps d’incertituds. Assajos sobre el federalisme i la diversitat nacional, Catarroja-València: Editorial Afers-Universitat de València, 2012.

Gellner, Ernest: Naciones y nacionalismos, Madrid: Alianza ed., 1988.

Gibernau, Montserrat, Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni, Barcelona: Proa, 2000

Nuñez Seixas, Xosé M., Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa, Catarroja-València: Editorial Afers-Universitat de València, 2010.

Portillo Valdés, José M., Crisis atlàntica. Autonomía e independència en la crisis de la monarquia hispana, Madrid: Marcial Pons, 2006.

Smith, Antony D., Els orígens ètnics de les nacions, Catarroja-València: Editorial Afers-Universitat de València, 2008.

Termes, Josep, Història del catalanisme, Barcelona: Pòrtic, 2000.

Nuñez Seixas, Xosé M. Suspiros de España, El nacionalismo español 1808-2018. Barcelona : Crítica, 2018

Ferran Archilés i Cardona, Marta García Carrión “En la sombra del Estado: esfera pública nacional y homogeneización cultural en la España de la Restauración”, Historia contemporánea, Nº 45, 2012, pàg. 483-518

Capítol

Ferran Archilés i Cardona “¿Una nación invertebrada o diversa?: La nacionalización española” Procesos de nacionalización e identidades en la península ibérica / coord. per César Rina Simón, 2017, pàg. 75-94

Article

Raúl Moreno Almendral “Corrientes teóricas para el estudio de las naciones y el nacionalismo: críticas y alternativas al paradigma modernista” Revista de estudios políticos, Nº 171, 2016, pàg. 225-253

Alejandro Quiroga Fernández de Soto “La nacionalización en España. Una propuesta teòrica” Ayer,  Nº 90, 2013, pàg. 17-38

Joseba Louzao Villar “Las imágenes de lo sagrado o cómo ser católico entre cambios y continuidades (c. 1875-1931)” Historia contemporánea, Nº 51, 2015 pàg. 455-485

Fernando Molina Aparicio “«La reconstrucción de la nación». Homogeneización cultural y nacionalización de masas en la España franquista (1936-1959)” Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, Nº 38, 2017, pàg. 23-56

Ferran Archilés i Cardona “Lenguajes de nación. Las «experiencias de nación» y los procesos de nacionalización: propuestas para un debate” Ayer, Nº 90, 2013, pàg. 91-114

Joep Leerssen “Nacionalisme i el conreu de la cultura”, Afers, 86, 2017, pp 21-46

Anne Marie Thiesse “Centralismo estatal y nacionalismo regionalizado. Las paradojas del caso francès”, Ayer, 64, 2006(4): pp. 33-64

Giovanni Cattini (Símbols) “Myths and symbols in the political culture of Catalan nationalism (1880–1914)”, Nations and Nationalism, 21 (3), 2015, 445–460

David Marcilhacy: "Las fiestas del 12 de octubre y las conmemoraciones americanistas bajo la restauración borbónica: España frente a su pasado colonial". Revista de historia Jerónimo Zurita. Revista de historia Jerónimo Zurita, Nº 86, 2011. p 131-148

Andreu, Xavier “Nacionalismo español y cultures políticas. El comienzo de una buena amistad”, Historia y Política, 34, 2015, pp. 355-381

Alejandro Quiroga i Fernando Molina: “National Deadlock. Hot Nationalism, dual identities and Catalan Independence (2008-2019)”, Genealogy, 2020, 4, 15; doi:10.3390/genealogy4010015