Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Imatges que Parlen: la Iconografia Medieval

Codi de l'assignatura: 575005

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Carles Mancho Suarez

Departament: Facultat de Filologia i Comunicació

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

14

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

18

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

7

 

-  Seminari

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB8 Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

 

CB9 Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

CB10 Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autónoma.

 

CG2 Respectar l’ètica i la integritat intel·lectual i aprendre a exposar i a debatre sobre les pròpies opinions amb bona voluntat i independència de criteri, mostrant claredat i rigor en l’avaluació dels arguments propis i aliens.

 

CG3 Dominar els procediments bàsics del treball intel·lectual, és a dir, saber utilitzar les eines necessàries d’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) i fer un bon ús també de les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats que s’han obtingut (escriptura de recensions i treballs d’investigació, preparació de conferencies e intervencions en debat).

 

CG5 Tenir l’habilitat per reconèixer la presència d’elements dels estudis propis en els debats actuals extraacadèmics i saber utilitzar-los correctament per a la interpretació de la realitat present.

 

CE3 Valorar la dimensió històrica de les fonts documentals i textuals per al coneixement dels períodes històrics i dels actors de les cultures medievals.

 

CE4 Interrelacionar recíprocament els aspectes històrics, culturals, ideològics i/o estètics de la civilització medieval, per a ser capaços, d’aquesta manera, de comprendre i integrar els elements culturals comuns a Europa.

 

CE6 Accedir críticament als textos i documents medievals des de diverses perspectives, ja siguin aquestes històrica, literària, filosòfica o artística.

 

CE7 Conèixer les diferents línies de recerca que es desenvolupen en els estudis sobre l’edat mitjana, els aspectes més problemàtics i les diferents metodologies. Tenir la capacitat d’estar al dia dels coneixements exposats en l’àmbit de la comunitat científica internacional.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Fonaments teòrics de la recerca iconogràfica.

Mecanismes de transmissió iconogràfica.

Possibilitats d’aplicació de les tècniques d’anàlisi iconogràfica.

Interrelació imatge-context.

 

Referits a habilitats, destreses

Aprofundir en els procediments bàsics de l’anàlisi iconogràfica.

Aprendre a relacionar entre diferents suports iconogràfics.

Ús de les TIC aplicades a la iconografia.

Identificació iconogràfica.

Utilització de la informació iconogràfica complexa en les diferents àrees de coneixement.

 

Referits a actituds, valors i normes


Iniciar-se en la recerca com a espai de discussió i debat obert.

Participar en l’intercanvi d’informació, la discussió oberta i la crítica constructiva.

Aprendre a col·laborar des de projectes de recerca diferents a fi de simplificar i enriquir el procés investigador.

Entendre i assimilar l’ètica inherent i necessària per a fer recerca en història de l’art.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Context teòric

*  En aquest bloc temàtic es presentarà el marc teòric i conceptual de l’estudi de la producció artística mitjançant la iconografia, així com les conseqüències metodològiques del coneixement i l’estudi de la iconografia en altres disciplines.

1.1. Un món sense imatges.

1.2. Què és una imatge?

1.3. Veure. Mirar

1.4. Abans i després d’Erwin Panofsky

1.5. I el text?

1.6. "Hiperimatges". Densitat.

2. Iconografia en acció

*  En aquest bloc temàtic es concentren les activitats, eminentment pràctiques, que han de permetre que els estudiants aprofundeixin en l’anàlisi iconogràfica.

2.1. Sant Pere de Terrassa

2.2. Museu Nacional d’Art de Catalunya

2.3. Vic: Museu Episcopal i Arxiu Diocesà

3. Seminaris

*  Espai dedicat a l’aprofundiment i discussió del treball individual mitjançant l’intercanvi d’experiències en sessions de seminari.

4. Fora de programa

*  Aprofitant les visites programades del Màster a Girona es realitzaran una sèrie d’activitats in situ relacionades amb l’assignatura d’iconografia.

4.1. Mausoleu de Centcelles (s.IV)

4.2. Girona

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es desenvoluparà mitjançant tres tipus de treball:

  • Un primer bloc teòrico-pràctic basat en una lliçó magistral de 60’ i una activitat individual o en grup de 60’.
  • Un segon bloc de Treball de Camp en què s’estudiaran conjunts concrets in situ.
  • Una sèrie de tres seminaris en què es discutiran els treballs dels estudiants.


L’avaluació continuada, en base a aquest desenvolupament, recolzarà en l’assistència i participació a l’aula (20%) i en el treball discutit i presentat en els tres seminaris (80%).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assignatura serà avaluada a partir de les evidències següents:

  • Assistència i participació a classe/a les activitats (20%).
  • Elaboració d’un treball relacionat amb el tema de l’assignatura discutit en els Seminaris 1 (20%) i 2 (25%) i presentat en el Seminari 3 (35%).

 

Avaluació única

L’assignatura podrà ser avaluada a partir d’una única evidència consistent en un treball relacionat amb el tema de l’assignatura i presentat en el Seminari 3.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Réau, Louis, 1955-1959. Iconographie de l’art chrétien, 6. vol., Paris, PUF

Biblioteca UB  Enllaç

Bisconti, Fabrizio (Ed.), 2000. Temi di iconografia paleocristiana, Città del Vaticano, Pontificio Istituto di archeologia cristiana

Catàleg de la Biblioteca  Enllaç

Caraffa, Filippo; Morelli, Giuseppe (Dirs.), 1961. Bibliotheca sanctorum, 13vols. Roma, Istituto Giovanni XXIII nella Pontificia Università lateranense-Città nuova.

Lexikon, 1967-2004. Lexikon der Christlichen Ikonographie, Roma, Herder

Mâle, Emile, 1898. L’art religieux du XIIIe siècle en France. Etude sur l’iconographie du Moyen Age et sur ses sources d’inspiration, Paris.

  9ª revisió, 1958

Mâle, Emile, 1922. L’art religieux du XIIe siècle, Paris

Van Marle, R. 1931-1932. Iconographie de l’art prophane au Moyen-Age et à la Renaissance et la décoration des demeures, 2 voll., Den Haag.

Panofsky, Erwin, 1955. Meaning in the Visual Arts, New York

Panofsky, Erwin, 1939. Studies in Iconology: Humanistic Themes in the Art of the Renaissance, New York, 1939

Hermerén, G., 1969. Representation and Meaning in the Visual Arts: A Study in the Methodology of Iconography and Iconology, Lund

Damisch, H, 1975. Semiotics and Iconography, Lisse

Ferretti, S., 1989. Cassirer, Panofsky and Warburg: Symbol, Art and History, New Haven.

Van de Waal, H., 1973-1985. Iconclass: An Iconographic Classification System, 17 vols., Amsterdam

  https://rkd.nl/nl/collecties/services-tools/iconclass

Garnier, F., 1984. Thesaurus iconographique: Système descriptif des représentations, Paris

Künstle, K. 1926-1928. Ikonographie der christlichen Kunst, 2 vols., Freiburg im Breisgau

Schiller, Gertrud, 1966-1980. Ikonographie der christlichen Kunst, 4 vols., Gütersloh

Belting, Hans, 1990. Bild und Kult. Eine Geschichte des Bildes vor dem Zeitalter der Kunst, München. Trad. esp.: 2009. Imagen y culto. Una historia de la imagen anterior a la edad del arte, Madrid

Belting, Hans, 1981. Das Bild und sein Publikum im Mittelalter: Form und Funktion früher Bildtafeln der Passion, Berlin. Trad. It. 1986. L’arte e il suo pubblico. Funzione e forma delle antiche immagini della passione, Bologna

Lexicon, 1981–. Lexicon iconographicum mythologiae classicae, Zurich and Munich

Kessler, Herbert L., 1977. The Illustrated Bibles from Tours, Princeton

Baschet, Jérôme, 2008. L’iconographie médiévale, Paris

Weitzmann, Kurt; Kessler, Herbert L., 1990. The Frescoes of the Dura synagogue and Christian art, Washington, Dumbarton Oaks Research Library and Collection

Kessler, Herbert L., 2004. Seeing medieval art, [s.l.]

Kessler, Herbert L., 2019. Experiencing medieval art, Toronto, University of Toronto Press

Weitzmann, Kurt, 1975. Illustrations in roll and codex : a study of the origin and method of text illustration, Princeton

Heitz, Carol, 1963. Recherches sur les rapports entre architecture et liturgie à l’époque carolingienne, Paris

Capítol

Gombrich, Ernst H., 1972. "Aims and Limits of Iconology", Symbolic Images: Studies in the Art of the Renaissance, London: 1–25

Article

Krautheimer, R., 1942. "Introduction to an ’Iconography of Mediaeval Architecture’", Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 5: 1–33; reimpr.: 1969. Studies in Early Christian, Mediaeval and Renaissance Art, New York: 115–50

Weitzmann, Kurt, 1960. "The Survival of Mythological Representations in Early Christian and Byzantine Art and their Impact on Christian Iconography", Dumbarton Oaks Papers, 14: 43–68

Crossley, P. 1988. "Medieval Architecture and Meaning: The Limits of Iconography", Burlington Magazine, 130: 116–21