Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Política Cultural i Política d'Educació

Codi de l'assignatura: 575012

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Xavier Torrens Llambrich

Departament: Facultat d'Economia i Empresa

crèdits: 2,5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

18

Aprenentatge autònom

19.5

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat per dissenyar projectes educatius i pràctiques culturals atenent la diversitat de les persones.

 

Capacitat per reconèixer, analitzar i valorar les lògiques polítiques, personals, socials i culturals que dinamitzen la creació, producció, difusió, consum i apropiació de productes culturals, amb l’objectiu de proposar intervencions educatives específiques en el camp de la gestió cultural.

 

Capacitat per identificar i avaluar procediments i estratègies per obtenir informació, sistematitzar-la i analitzar-la críticament, amb l’objectiu d’avaluar o planificar intervencions culturals que impactin en la política educativa.

 

Capacitat per argumentar críticament les conclusions que es deriven de memòries, informes tècnics o científics de l’àmbit de la gestió cultural amb l’objectiu d’avaluar situacions educatives o intervencions culturals de referència en els centres escolars.

 

Capacitat per analitzar el comportament de les persones en els contextos socials, organitzacionals, grupals i interpersonals de la gestió cultural, per pronosticar-ne de manera argumentada els efectes sobre el producte i el consum cultural en els centres d’ensenyament, creant sinergies en la política d’educació i la política cultural.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Adquirir el marc conceptual i els coneixements de la política d’educació per desenvolupar les competències de la gestió cultural.

 

Comprendre les lògiques d’estructuració i interrelació dels diversos segments del sector cultural (públic, privat, tercer sector, familiar) com un sistema cultural que té impacte social en el sistema educatiu. 

 

Conèixer les tendències actuals de canvi a les professions vinculades a la gestió cultural davant de la globalització cultural, la transformació cultural de la societat i la creixent diversitat, en especial la perspectiva de gènere, així com del seu impacte en els centres d’ensenyament.

 

Desenvolupar el disseny i la implementació dels diferents estratègies, tècniques i eines per fer projectes, programes i polítiques culturals adaptades a les noves tendències en educació.

 

Referits a habilitats, destreses

Habilitat per reconèixer, analitzar i valorar les lògiques culturals que dinamitzen la creació, la producció, la difusió, i el consum cultural dels nens i nenes, adolescents i joves en edat escolar.

 

Capacitat d’identificar i avaluar les estratègies, les tècniques i les eines per dissenyar intervencions culturals en les accions educatives.

 

Destresa per identificar i avaluar les accions i les intervencions de referència cultural i les seves bones pràctiques educatives.

 

Habilitat per dissenyar projectes, programes i polítiques culturals que incorporin el criteri professional de la gestió cultural amb perspectiva de gènere en la política educativa interrelacionada amb la política cultural.

 

Referits a actituds, valors i normes


Donar valor a la lectura, l’estudi i el debat des de la responsabilitat personal.

 


Treballar en equip amb una actitud cooperativa.

 

Participar activament a classe desenvolupant el diàleg i la creativitat.

 

Garantir l’ètica en els treballs i la participació.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Neurociència i política cultural: literatura i lectura.

1.1. Cultura i educació: segmentació o sinergies?

1.2. Cervell i educació: errors, mites i certeses.

1.3. El cervell en desenvolupament.

1.4. El cervell alfabetitzat.

1.5. Intel·ligència cultural i neurociència: lectura i cultura. 

1.6. L’atenció a la diversitat cultural I lingüística a l’escola. Desenvolupament de la competència plurilingüe i pluricultural. 

1.7. El cervell de l’artista: la creativitat des de la neurociència. 

2. Gestió cultural i política dialògica: tertúlies musicals i tertúlies d’art.

2.1. Política cultural com a política dialògica.

2.2. Les desigualtats culturals i la transformació social.

2.3. Les comunitats d’aprenentatge: confluència de la cultura i l’educació. 

2.4. Tertúlies dialògiques musicals.

2.5. Tertúlies dialògiques d’art.

2.6. Estudi de cas: Espanya.

2.7. Estudi de cas: Amèrica Llatina. 

3. Gestió cultural i gestió educativa: tertúlies literàries.

3.1. Conceptualització de les tertúlies literàries dialògiques.

3.2. Desigualtats literàries. 

3.3. La importància de la literatura universal.

3.4. Principis de les tertúlies literàries dialògiques. 

3.5. Metodologia de la lectura dialògica.

3.6. Estudi de cas: Catalunya.

3.7. Estudi de cas: Amèrica Llatina.

4. Política cultural i projectes educatius: estratègies, tècniques i eines de gestió cultural amb impacte social.

4.1. L’estratègia de la coordinació: la gestió cultural amb impacte social i la creació de visions.

4.2. L’estratègia de la capacitació: la cocreació i la governança col·laborativa de la cultura. 

4.3. L’estratègia de la ciutadania: els estudiants com a creadors. 

4.4. L’estratègia de la cooperació: la incentivació dels hàbits culturals. 

4.5. L’estratègia de la cultura: la transformació cultural de la societat.

4.6. Estudi de cas: Finlàndia.

4.7. Estudi de cas: Catalunya.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament del programa consisteix en exposicions inicials dels temes per part del professor, i en l’anàlisi i el debat sobre una sèrie de temàtiques de política cultural i projectes culturals; mitjançant un diàleg socràtic es fa l’aprenentatge. 

En aquesta assignatura s’aprèn en consonància amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior, que estableixen per a l’alumnat una sèrie d’hores de treball presencial, de treball dirigit, d’aprenentatge autònom i d’avaluació.

Per assolir els objectius de l’assignatura, s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, elaboració del treball de recerca, anàlisi crítica de textos, discussió de lectures, participació activa a classe, i recomanació de participar en conferències, seminaris, cursos, exposicions, pel·lícules i altres actes culturals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

La nota final de l’assignatura és el resultat de ponderar els barems següents:

—Una’activitat avaluable, un 20 % de la nota.

— Una activitat avaluable obligatòria, un 30 % de la nota.

— La part aplicada del treball representa l’altre 50 % de la nota final, que correspon a la prova de síntesi.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi reben la qualificació final de «no presentat» (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que han obtingut un zero (0) en les activitats que no han presentat.

Si ho considera oportú, el professorat pot tenir en compte fins a un 10 % de la nota final per a una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant, per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria o prova de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi o procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluació única

L’avaluació única es fa al final del semestre, però cal tenir ben present que és durant tot el semestre, des del començament, que cal estudiar i adquirir els coneixements, les competències, les habilitats i les destreses que es requereixen per a la matèria i per poder aprovar l’assignatura.

La nota final de l’assignatura és el resultat del barem següent: el 60% de consisteix en la prova de síntesi i, tal i com ho preveu el programa de l’assignatura, el 40% en la presentació de treball individual. Aquest treball es lliura el mateix dia de la prova d’avaluació única. No s’admetrà si es presenta fora del termini establert.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de l’avaluació única és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici de curs.

Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única omplint un formulari disponible a la web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Qualsevol exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi de qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar la persona coordinadora del màster.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació és «no presentat». Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient de l’estudiant.

Final de carrera

La modalitat d’examen de final de carrera es desenvoluparà igual com l’avaluació única, tal com s’indica en aquest pla docent.