Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Crisi de la COVID-19: Impacte Institucional i de Gestió

Codi de l'assignatura: 575016

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Lluís Medir Tejado

Departament: Facultat de Dret

crèdits: 2,5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 62,5

 

Activitats presencials i/o no presencials

62,5

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

28

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

14

 

-  Exercicis pràctics

Presencial i no presencial

 

14

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

6,5

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

-Haver cursat prèviament assignatures en l’àmbit del dret públic, preferentment dret constitucional i dret administratiu.

-Haver cursat prèviament assignatures relacionades amb l’anàlisi de polítiques i de la gestió pública.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències generals
 

— Promoure la reflexió sobre els valors vinculats a la gestió pública i la seva afectació en temps de crisi sanitària

— Reflexionar i debatre sobre la posició de les institucions en el nostre sistema de gestió pública en temps de crisi sanitària

Competències específiques

— Reflexionar sobre el sistema institucional i sobre els diferents rols que han de prendre les institucions públiques en temps de crisi sanitària

— Treballar en la construcció de models institucionals en entorns de societats complexes, després de la crisi del covid

 

Competències del títol
CG1. Vocació de servei públic i compromís ètic.

CG2. Capacitat per planificar, organitzar i gestionar amb recursos escassos. 

CE4. Capacitat per analitzar, desenvolupar i interpretar el cicle de formació, implementació i avaluació de les polítiques públiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Referits a coneixements
Adquirir coneixements sobre els temes següents:

— La naturalesa i característiques del Dret de crisi o de necessitat: estats excepcionals i altres normes que habiliten als poders públics a adoptar mesures extraordinàries en cas de crisis greus.


— L’articulació del dret de crisis en els estats compostos o descentralitzats (divisió vertical del poder) i entre els poders de l’Estat (divisió horitzontal).

— Les relacions de col·laboració i de conflicte en el marc del dret de crisi: relacions interorgàniques i internormatives

— Les complexes relacions entre política, administració i Justícia.
 

Referits a habilitats, destreses

— Desenvolupar la capacitat d’anàlisi en relació amb la xarxa d’institucions i poders públics intervinents.

— Adquirir el vocabulari específic de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El dret de crisi. Les crisis sanitàries en particular.

*  1.1. Aproximació general a la noció de «dret de crisi»

1.2. Enfocaments sanitaris i securitaris.

1.3. La gestió d’altres crisis precedents de la COVID-19

2. Els poders de necessitat previstos en l’ordenament per fer front a les contingències de crisi

*  2.1. L’estat d’alarma i la seva habilitació en els supòsits de crisis sanitàries

2.2. Les previsions de la legislació ordinària estatal i autonòmica: la legislació sanitària, d’emergències i de seguretat pública de l’Estat i de les comunitats autònomes

2.3. El control jurisdiccional

3. La gestió de la pandèmia de la Covid-19 en la primera fase

*  3.1. Les primeres mesures adoptades en l’àmbit autonòmic

3.2. La declaració de l’estat d’alarma i les seves conseqüències

3.3. El debat sobre la prevalença de l’estat d’alarma o la suficiència de la legislació sanitària.

4. L’impacte de l'estat d'alarma en l'organització territorial de l'Estat

*  4.1. L’estat d’alarma i el repartiment territorial de el poder polític

4.2. L’afectació de l’estat d’alarma sobre les competències autonòmiques

4.2.1. La competència estatal sobre bases i coordinació en matèria de Sanitat

4.2.2. Les competències autonòmiques: la competència concurrent en matèria de protecció civil

4.3. Examen de les declaracions d’estat d’alarma

5. Les relacions de col·laboració i de conflicte Estat- Comunitats Autònomes en la gestió de la crisi de la covid-19

*  5.2. L’experiència d’altres estats descentralitzats

5.2.1. El Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut

5.2.2. Les conferències de presidents autonòmics

5.3. Els conflictes més rellevants

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La intenció d’aquesta assignatura és la de fer una aproximació a la naturalesa i característiques del Dret de crisi o de necessitat materialitzat en forma d’estat excepcional o d’altres normes que habiliten als poders públics a adoptar mesures extraordinàries en cas de crisis greus, així com l’articulació d’aquesta regulació en el marc de la divisió horitzontal i vertical del poder i el rol de les relacions de col·laboració i de conflicte.

El curs implica l’assistència a les sessions teòriques, la lectura de la bibliografia recomanada i el treball de les activitats pràctiques que s’encomanin.

En el transcurs de les sessions es fomentarà el diàleg i el contrast de criteris amb relació a les diferents qüestions problemàtiques que es vagin plantejant.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Hi ha dues vies possibles d’avaluació de l’assignatura (avaluació continuada i avaluació única). La fórmula preferent és l’avaluació continuada, que s’aplica per defecte. Els estudiants que no puguin seguir el curs d’acord amb els criteris d’aquest model d’avaluació continuada poden acollir-se a la modalitat d’avaluació única.

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada exigeix:

 

• Assistir a les sessions presencials de l’assignatura.

• Participar en les activitats pràctiques i lliurar els materials indicats (50 % de la nota final).

• Fer la prova de síntesi final, que consisteix en el desenvolupament d’un o de dos aspectes recollits en el contingut del programa (50 % de la nota).

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

Els alumnes que sol·licitin, d’acord amb el procediment establert, ser avaluats mitjançant la modalitat d’avaluació única han de fer una prova final única, que consisteix en el desenvolupament d’un o de dos aspectes recollits en el contingut del programa.

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Ridao, Joan, Derecho de crisis y estado autonómico. Del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la COVID-19, Marcial Pons, Madrid: 2021.
 

Álvarez García, Vicente J., «El coronavirus (COVID-19): respuestas jurídicas frente a una situación de emergencia sanitaria», El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, nº 86-87, 2020.

—, 2020, El año de la pandemia (Estudios Jurídicos), Iustel, 2021.

Capítol

Solozábal, Juan José, «Algunas consideraciones constitucionales sobre el Estado de alarma», P. Biglino y J. F. Durán (Dirs,), Los efectos horizontales de la covid-19 sobre el sistema constitucional: estudios sobre la primera oleada. Fundación Manuel Giménez Abad, 2021.

Santamaría Pastor, Juan Alfonso, «Notas sobre el ejercicio de las potestades normativas en tiempos de pandemia», COVID-19 y Derecho Público (durante el estado de alarma y más allá), D. Blanquer (coord.). Tirant lo Blanch, Valencia: 2020.

Article

Ana Aba Catoria, «El estado de alarma en España», Teoría y realidad constitucional, nº 28, 2011

Villar Crespo, Guillermo, «Repensando el derecho de excepción: la crisis del coronavirus y los tres aprendizajes sobre el derecho de necesidad en el ordenamiento jurídico español», Revista General de Derecho Administrativo Nº 54, Iustel, mayo 2020.

Velasco Caballero, Francisco, «Estado de alarma y distribución territorial del poder», El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, nº 86-87, 2020.

Sáenz Royo, Eva, «La prestación sanitaria en el Estado Autonómico: las incongruencias entre el modelo competencial y su financiación», Revista Española de Derecho Constitucional, 119, mayo-agosto (2020).

—, «La falta de coordinación en la pandemia: el no-fallo del Estado autonómico», Agenda Pública, 8.10.2020.

http://agendapublica.elpais.com/la-falta-de-coordinacion-en-la-pandemia-el-no-fallo-del-estado-autonomico/

Ridao, Joan: «La pugna sobre la prevalencia del estado de alarma o de los poderes de necesidad de la legislación sanitaria como expresión de las diferencias sobre el estado autonómico. Un debate más allà de la controvèrsia entre el formalismo constitucionalista defensor de los derechos fundamentales y el pragmatisme administrativista», El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, núm. 95, junio 2021. P. 40-51.