|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Teoria Sociològica I
Codi de l'assignatura: 360902
Curs acadèmic: 2025-2026
Coordinació: Jesus Matamala Bacardit
Departament: Departament de Sociologia
Crèdits: 6
Programa únic: N
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
45 |
|||
|
- Tutorització per grups |
Presencial |
15 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Recomanacions |
|
Com a perspectiva general convé tenir en compte que aquesta és una assignatura fonamental de l’ensenyament. És l’antecedent natural de l’assignatura Teoria Sociològica II i constitueix una base imprescindible per a l’estudi de totes les subespecialitats sociològiques que s’imparteixen en el grau en Sociologia. Altres recomanacions És aconsellable que l’alumnat repassi la història social d’Occident, a partir de l’inici del segle XVIII, centrant-la en la Revolució Francesa i contrastant-la amb les reformes angleses des del segle XVII. I que segueixi especialment la història de les idees i de la ciència en el recorregut anterior (per exemple amb l’obra de R. Palmer i J. Colton, Historia contemporánea, Akal, 1985). |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
| - |
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
| - |
Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds). |
| - |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
| - |
Reconeixement de la diversitat. |
| - |
Aprenentatge de la teoria sociològica i de les escoles i els autors principals fins a l'actualitat. |
| - |
Anàlisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos. |
| - |
Identificació i avaluació dels conceptes bàsics de les desigualtats socials, diferències socials, capital social i poder. |
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
|
Blocs temàtics |
1. Precedents històrics i filosòfics del pensament sociològic
1.1.
El segle XVIII i la reconstrucció de la societat civil dels drets humans
1.2. Turgot i les tres etapes històriques: religió, filosofia i ciència
1.3. Condillac i la nova ciència social
1.4. Condorcet i la teoria de la modernitat
1.5. Els fundadors de la sociologia: Saint-Simon i Comte
2. Karl Marx
2.1.
Breu biografia i context històric
2.2. Cronologia de les obres principals
2.3. Conceptes i afirmacions bàsiques
2.4. Etapes i síntesi (el jove Marx i les obres madures)
2.5. Breu recorregut de les idees marxistes fins ara (marxismes)
2.6. Possibilitat d’una anàlisi marxista de la societat actual
3. Émile Durkheim: la sociologia acadèmica
3.1.
De Comte a Durkheim: continuïtat i discontinuïtat
3.2. Metodologia positivista: criteris, objecte i mètode
3.3. Tres obres clàssiques («La divisió del treball social», «Les regles del mètode sociològic» i «Les formes elementals de la vida religiosa»)
3.4. La societat reïficada sense el subjecte social (sociologisme)
4. Ferdinand Tönnies: comunitat i associació
4.1.
Punts de partida i trets generals de la sociologia clàssica alemanya
4.2. La figura de Tönnies
4.3. Principis d’acció i modalitats d’integració social: comunitat i associació
4.4. El llegat de Tönnies
5. Georg Simmel: la interacció social
5.1.
La figura i l’obra de Simmel
5.2. La sociologia formal simmeliana
5.3. L’assagisme sociològic simmelià
5.4. L’anàlisi de la cultura moderna
6. Max Weber: perspectiva i mètode sociològic
6.1.
La figura i l’obra de Weber
6.2. Els fonaments epistemològics de l’obra weberiana
6.3. Idea de la sociologia comprensiva
6.4. L’acció social i els tipus de racionalitat
6.5. Eines metodològiques: tipus ideal i afinitat electiva
6.6. La qüestió dels valors
6.7. Desigualtat i dominació a Weber
6.8. Classe social, estatus i poder
6.9. Les formes de dominació segons Weber
6.10. La burocràcia
6.11. El carisma
6.12. La interpretació weberiana de la història
6.13. Idees i interessos: la dinàmica de la història
6.14. L’ètica protestant i el desenvolupament del capitalisme
6.15. El procés de la racionalització occidental
7. Altres autors destacats
7.1.
Pareto: sistema i equilibri social
7.2. Michels: la llei de ferro de l’oligarquia
7.3. Mannheim: la crisi de la sociologia europea
8. El llegat dels clàssics
8.1.
El treball sobre els clàssics i el seu paper en la sociologia actual
8.2. Agència vs. estructura social
8.3. Les classes socials segons Marx i Weber
8.4. El paper de les formes simbòliques en la societat
|
Metodologia i activitats formatives |
|
L’assignatura consta de dues parts, una de teòrica i una altra de pràctica. Per a la part teòrica es disposa d’una mitjana de tres hores setmanals, en les quals el professorat exposa els diferents punts del temari. És responsabilitat de l’alumnat portar preparat el tema del dia a partir de les lectures obligatòries, penjades en el Campus Virtual o del manual de l’assignatura. Es dedica una estona de cada sessió a aclarir els dubtes generats a partir de l’estudi dels textos esmentats. La part pràctica consta d’una mitjana d’una hora setmanal; les tasques pròpies d’aquesta part les programa el professorat a l’inici de curs. Per tal de garantir més participació en la part pràctica, el grup classe es pot dividir en dos subgrups, de manera que els membres de cada subgrup es reuneixin per separat. L’assistència a classe és important per a la bona formació de l’alumnat en el marc d’uns estudis presencials.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
L’avaluació del curs es fa a partir de:
Avaluació única L’avaluació única consisteix en un examen amb les parts següents: |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
ANSART, Pierre. Sociología de Saint-Simon. Barcelona : Península, 1972
ARNAUD, Pierre. Sociología de Comte. Barcelona: Edicions 62, 1986
ARON, Raymond. Las etapas del pensamiento sociológico. Buenos Aires : Siglo Veinte, 1976
BERLIN, Isaiah. Karl Marx. Madrid: Alianza, 2003
COMTE, Auguste. Discurso sobre el espíritu positivo. Madrid : Alianza, 2000
Catàleg UB
Versió en línia (2020)
DURKHEIM, Émile. El suicidio. 3a ed. Torrejón de Ardoz : Akal, 1992
Catàleg UB
Versió en línia (2a ed., 2012)
DURKHEIM, Émile. Las reglas del método sociológico. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005
FERNÁNDEZ BUEY, Francisco. Marx (sin ismos). Barcelona: El Viejo Topo, 2004
FREUND, Julien. Sociología de Max Weber. Barcelona: Península, 1986
GIDDENS, Anthony. El capitalismo y la moderna teoria social. Barcelona: Idea Books, 1998.
GIDDENS, Anthony. Política y sociología en Max Weber. Madrid: Alianza, 2002
GINER, Salvador. Historia del pensamiento social. 12a ed. ampl. y actualizada. Barcelona : Ariel, 2008
GINER, Salvador. Teoría sociológica clásica. 2a ed. actualizada. Barcelona : Ariel, 2001
ISRAEL, Joachim. Teoría de la alienación: desde Marx hasta la sociología contemporánea. Barcelona: Península, 1977
LUKES, Steven. Émile Durkheim: su vida y su obra. Madrid: CIS, 1984
MARX, Karl; ENGELS, Friederich. El manifiesto comunista. Madrid : Turner, 2005
MCLELLAN, David. Karl Marx, su vida y sus ideas. Barcelona: Crítica, 1993
NISBET, Robert. Historia de la idea de progreso. 2a ed. Barcelona: Gedisa, 1991
PARETO, Vilfredo. Escritos sociológicos. Madrid : Alianza, 1987
RITZER, George. Teoría sociológica clásica. Madrid : McGraw-Hill, 2001
SAINT-SIMON, Henri, comte de. El sistema industrial. Madrid: Ediciones de la Revista de Trabajo, 1975
SIMMEL, Georg. La filosofía del dinero. Madrid : Capitán Swing, 2013
SIMMEL, Georg. Sobre la aventura : ensayos filosóficos. Barcelona : Península, 2002
SIMMEL, Georg. Sociología : estudios sobre las formas de socialización. Madrid : Alianza, 1986
TÖNNIES, Ferdinand. Comunidad y asociación : El comunismo y el socialismo como formas de vida social. Barcelona : Península, 1979
WEBER, Max. Economía y Sociedad. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1964
WEBER, Max. El político y el científico. 3a ed. Madrid : Alianza, 2012
WEBER, Max. Ensayos sobre sociología de la religión. Madrid : Taurus, cop. 1983-1988.
WEBER, Max. La acción social, ensayos metodológicos. Barcelona : Península, 1984
WEBER, Max. La ética protestante y el espiritu del capitalismo. Barcelona: Península, 2000.
ZEITLIN, Irwing. Ideologia y teoria sociológica. Buenos Aires: Amorrortu, 1970