Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Identificar la singularitat de la recerca sociològica, especialment qualitativa, en el marc dels processos d’investigació científica, tot desenvolupant la capacitat de proposar i dissenyar una recerca. — Adquirir els fonaments i criteris bàsics per reconèixer i avaluar la qualitat d’una recerca sociològica. — Familiaritzar-se teòricament i pràcticament amb el conjunt de tècniques disponibles per produir coneixement de la realitat social mitjançant el recurs a tècniques qualitatives de recollida i anàlisi de dades, tant tradicionals com amb suport TIC.   Referits a habilitats, destreses — Domini de les principals tècniques qualitatives d’investigació social. — Producció d’informació i de dades per a la recerca sociològica. — Accés al coneixement de les principals eines d’anàlisi qualitativa, tradicionals i informàtiques. — Construcció i elaboració d’un projecte complet de recerca sociològica.   Referits a actituds, valors i normes — Garantir el respecte dels principis ètics i de responsabilitat de la investigació social. — Valorar la qualitat de la informació, la documentació i les dades d’investigació sociològica. — Apreciar la importància de la reflexivitat i de la valoració del paper de l’investigador dins de la recerca sociològica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Perspectives, estratègies i dissenys de la investigació social

*  L’establiment de la diferència entre coneixement ordinari i coneixement científic permet endinsar-se en les característiques del mètode científic i la singularitat de les ciències socials pel que fa als condicionaments que imposa el seu objecte d’estudi. Sobre aquesta base, s’exposa l’estructura del procés de recerca i s’introdueixen conceptes essencials que permetin fer-ne un disseny, incorporant conceptes d’utilitat per al desenvolupament d’una aproximació, a la realitat social, qualitativa, quantitativa o mixta.

Considerant el sentit general de l’assignatura, s’emfatitza la singularitat de les estratègies qualitatives en el marc de la investigació sociològica, tot destacant-ne els fonaments epistemològics, les diferències i opcions d’articulació amb les aproximacions quantitatives, i la vessant ètica associada a la seva pràctica.

2. Tècniques d’observació i participació

*  En aquest apartat es treballen les diferents tècniques de recerca vinculades a l’acte de l’observació contextualitzada, incloent-hi les diferents modalitats així com els seus potencials d’utilitat i les seves limitacions en el marc de la recerca sociològica. El bloc es focalitza en la importància estratègica de l’observació participant, a l’hora que destaca la singularitat del paper de l’investigador en el procés d’adquisició i explotació de dades. Es presenten també les possibilitats de l’observació i el recull de documents, així com les possibilitats d’observació visual i en l’àmbit digital.

3. Tècniques qualitatives de producció de discursos

*  L’àmbit de l’entrevista i les seves diferents modalitats, així com el reconeixement dels seus potencials d’utilitat i les seves limitacions estratègiques, donen pas a l’anàlisi de la gestió dels processos de comunicació verbal i no verbal en el marc de la recerca sociològica. Es manté la vigència de la reflexió del paper de l’investigador, tot assenyalant els vincles entre l’atenció als discursos individuals i la seva producció en el marc de dinàmiques col·lectives, com en el cas particular del grup de discussió.

4. Introducció a l’anàlisi qualitativa

*  En aquest bloc es presenten els principals paradigmes teòrics i metodològics d’anàlisi qualitativa i s’introdueix la pràctica d’aquestes modalitats d’anàlisi. Es presenten les eines informàtiques actuals que ajuden a l’organització de la informació i a l’anàlisi sociològica.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia del curs és eminentment presencial i pràctica. L’exposició dels continguts es planteja combinant les classes teòriques amb la introducció, en grups més petits, de dinàmiques pràctiques individuals i col·lectives en el marc de les diferents sessions. Se segueix un sistema d’aprenentatge a través de la realització durant tot el semestre d’un projecte de recerca i coneixement en quatre fases, que corresponen als quatre blocs temàtics de l’assignatura i a les quatre fases de l’avaluació. Es fa ús de l’aula d’informàtica com a suport per a les activitats pràctiques de l’assignatura. En aquestes classes pràctiques, dos docents imparteixen cadascun dels subgrups en el mateix horari i, per tant, la docència es fa en dues aules en paral·lel.  El curs utilitza el Campus Virtual per ubicar-hi els materials que es fan servir i per lliurar els exercicis d’avaluació continuada. També és el mitjà preferent de comunicació entre professorat i estudiants. El Campus Virtual permet incorporar les orientacions i matisos que es considerin pertinents, tant aportant i guiant opcions d’aprofundiment amb materials complementaris, com atorgant dinamisme i continuïtat al curs més enllà de les dinàmiques a l’aula.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada L’avaluació continuada consisteix en quatre activitats individuals avaluables en què l’estudiant desenvolupa els continguts o destreses adquirits durant el curs. Les tres primeres activitats es corresponen amb els tres primers blocs de l’assignatura i aporten, respectivament, un 20 % de la nota l’activitat que correspon al primer bloc i un 25 % cadascuna de les activitats que corresponen al segon i tercer blocs. La quarta activitat (30 % de la nota) consisteix en el lliurament i presentació d’un treball final de síntesi del curs que, tot i que també implica els continguts del quart bloc del temari, pren la forma d’un informe complet de totes les fases de la recerca realitzada durant el curs. És obligatori presentar totes les activitats avaluables. La qualificació final s’obté a partir de la mitjana ponderada de totes les activitats. A més, per aprovar cal obtenir una nota mínima de 3 en les activitats segona i tercera, i un 5 en el treball final de síntesi. La reavaluació segueix el mateix procediment que el de l’avaluació única.   Avaluació única L’avaluació única consisteix en un examen (100 % de la nota) sobre els continguts treballats durant el curs. Per fer-lo, l’estudiant disposa de referències sobre material específic per preparar i superar la prova. La reavaluació consisteix en una nova prova d’avaluació única.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

GARCÍA FERRANDO, M., ALVIRA, F., ALONSO, L.E., ESCOBAR, E. (comps.) El Análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Cuarta Edición. Madrid: Alianza, 2015.

Catàleg UB  

Verd, Joan Miquel y Lozares, Carlos (2016) Introducción a la investigación cualitativa. Editorial Síntesis. ISBN: 9788490774038.

Catàleg UB  

DENZIN, N., LINCOLN, Y. (eds.) The Sage handbook of qualitative research. Thousand Oaks, CA: Sage. 2018.

Catàleg UB  

DENZIN, N., LINCOLN, Y. (eds.) Collecting and interpreting qualitative materials. Thousand Oaks, CA: Sage. 2013.

Catàleg UB  

CORBIN, J., STRAUSS, A. Basics of qualitative research : techniques and procedures for developing grounded theory. Los Angeles, CA: SAGE. 2015.

Catàleg UB  

HERZOG, B., y RUIZ, J. (eds.) Análisis sociológico del discurso: Enfoques, métodos y procedimientos. Valencia: PUV. ISBN: 978-84-9134-365-3.

Catàleg UB  

VALLES, M.S. Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis, 1997.

Catàleg UB  
Versió en lína (2007)  

GORDO LÓPEZ, A., SERRANO PASCUAL, A. Estrategias y prácticas cualitativas de investigación social. Madrid: Pearson-Prentice Hall, 2008.

Catàleg UB  

Olivier de Sardan, Jean-Pierre (2018) El rigor de lo cualitativo : las obligaciones empíricas de la interpretación socioantropológica. Madrid: CIS

Catàleg UB  

VALLES, Miguel S. Entrevistas cualitativas. 2ª ed. rev. y ampl. Madrid: CIS. 2014

Catàleg UB  

RODRIGUEZ JAUME, M.J., GARRIGÓS MONERRIS, J.I. Análisis sociológico con documentos personales. Madrid: CIS. 2017

Catàleg UB  
Versió en línia (2017)  

MILLER, T. et al. Ethics in qualitative research. Los Angeles, CA: Sage. 2012.

CAÏS, J., FOLGUERA, L., FORMOSO, C. Investigación cualitativa longitudinal. Madrid: CIS. 2014.

CONDE, F. Análisis sociológico del sistema de discursos. Madrid: CIS. 2009.

GUTIÉRREZ BRITO, J. Dinámica del grupo de discusión. Madrid: CIS. 2008.

 TRINIDAD, A., CARRERO, V., SORIANO, R.M. Teoría fundamentada "grounded theory" : la construcción de la teoría a través del análisis interpretacional. Madrid: CIS. 2006.

IBÁÑEZ, J. Más allá de la sociología: El grupo de discusión, teoría y crítica. Madrid: Siglo XXI. 1986.

GARCÍA JORBA, J.M. Diarios de campo. Madrid: CIS. 2000.