Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Aquesta assignatura és una introducció a les perspectives principals de la sociologia urbana. Els seus objectius fonamentals són: — Estudiar la relació entre societat i espai construït, buscant aplicar una perspectiva sociològica en l’anàlisi de la ciutat, dels fenòmens urbans i de les problemàtiques socials en el context urbà. — Aprofundir en el tractament que la sociologia ha fet de la relació espai-societat, específicament en temes com ara: a) els processos de creixement de les ciutats; b) la importància de la planificació urbana en la configuració del territori; c) el paper redistributiu de l’Estat en la modernització de les ciutats; d) els processos de transformació de l’estructura social i els processos de segregació, exclusió social i desigualtats desencadenats; e) el paper de la cultura en la regeneració urbana; f) l’anàlisi de les polítiques d’inclusió social desenvolupades per les administracions i el paper de la cultura en la regeneració urbana; g) la comprensió dels processos polítics i les transformacions en la governança urbana en el context de reestructuració dels estats i el paper de les comunitats de barri, els ciutadans i la societat civil en la configuració d’espais de justícia social. — Desenvolupar capacitat crítica sobre les problemàtiques socials urbanes actuals.   Els principals resultats d’aprenentatge que es pretenen són: 1. Fer una introducció a les perspectives principals de la sociologia urbana. 2. Conèixer el tractament que la sociologia ha fet de la relació espai-societat. 3. Analitzar els processos de creixement de les ciutats, la importància de la planificació urbana en la configuració del territori, el paper redistributiu de l’estat en la modernització de les ciutats, i la reestructuració que ha suposat el procés de globalització de l’economia. 4. Explicar els processos de transformació de l’estructura social i els processos d’exclusió social desencadenats. 5. Analitzar les polítiques d’inclusió social desenvolupades per les administracions, comprendre els processos polítics i les transformacions en la governança urbana en el context de reestructuració dels estats, i el paper dels ciutadans i de la societat civil en la configuració d’espais de justícia social. 6. Reflexionar sobre els principals reptes per a la sostenibilitat mediambiental i social a les ciutats.

 

 

Blocs temàtics

 

Perspectives teòriques de la sociologia urbana i anàlisi dels processos de transformació de les ciutats

Les ciutats en el capitalisme flexible i la globalització

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Tenint en compte les característiques de l’assignatura, es combinen quatre tipus d’activitats: La classe magistral, en què el professorat exposa els continguts de la matèria. La participació de l’alumnat, a partir de la lectura dels textos recomanats pel professorat i de l’exposició de les observacions resultants de la lectura d’aquests textos i de l’observació de les realitats urbanes pertinents. La lectura obligatòria de la documentació facilitada en els dossiers electrònics i de la bibliografia recomanada. El treball tutoritzat de desenvolupament escrit dels continguts corresponents a l’assignatura. Amb relació a aquest últim punt, es demana a l’alumnat que analitzi casos d’estudi. Les pràctiques es duen a terme a través de diverses sessions presencials desdoblades en què es fan exercicis grupals d’avaluació continuada vinculats a l’anàlisi del cas d’estudi. En aquestes sessions, la classe es divideix en dos grups, amb tutorització grupal. Una de les sessions consisteix en una sortida de camp d’observació d’un barri (2 hores). Per al desenvolupament pràctic de l’assignatura s’hi pot incloure, si així ho decideix el professor o professora, la metodologia d’aprenentatge servei (APS) que exigeix la participació de l’alumnat en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat. En aquest sentit, l’ assignatura inclou, amb caràcter optatiu, sortides de camp (2-6 hores) per desenvolupar projectes d’aprenentatge-servei.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació del rendiment de l’estudiant es fa a partir de: Una prova de síntesi del primer bloc de l’assignatura (25 %). Una prova de síntesi del segon bloc de l’assignatura (25 %). Pràctiques, basades en la resolució de dos casos d’estudi, anàlisi i problemes (45 %). Activitats formatives a l’aula (5 %). Per computar la nota mitjana cal obtenir, com a mínim, un 4 en cadascuna de les parts avaluables (cadascuna de les proves de síntesi, pràctiques i treball de recerca). Si alguna de les parts està suspesa amb menys d’un 4, l’estudiant ha de fer la reavaluació. L’aprenentatge servei és una activitat optativa, que, pel que fa a l’avaluació, pondera tant en el còmput d’activitats formatives a l’aula, com en el desenvolupament de les pràctiques basades en la resolució de casos d’estudi, anàlisi i problemes.   Avaluació única L’avaluació del rendiment de l’estudiant es fa a partir d’una prova escrita. L’examen consta de dues preguntes, una de cada bloc.  Reavaluació Per a la reavaluació es fixen els criteris amb l’equip docent.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

BRENNER, Neil.; KEIL, Roger. (eds.). The global cities reader. London: Routledge, 2006

Catàleg UB  

CHEN, Xiangming; ORUM, Anthony M.; PAULSEN, Krista. Introduction to cities: how place and space shape human experience. Oxford: Wiley-Blackwell, 2013

Versió en línia (2013)  

KLINENBERG, E. (2021) Palacios del Pueblo. Políticas para una sociedad más igualitaria Madrid: Capitán Swing

Catàleg UB  

LEFEBVRE, Henri. El derecho a la ciudad. Barcelona: Península, 1978

Catàleg UB  

MOULAERT, Frank.; SWYNGEDOW, E.; MARTINELLI, F.; GONZALEZ, S. (eds.). Can neighbourhoods save the city?: community development and social innovation. London: Routledge, 2010

Catàleg UB  

MUMFORD, Lewis. La ciudad en la historia: sus origenes, transformaciones y perspectivas. Infinito, 1966

Catàleg UB  

PARK, Robert E. La ciudad y otros ensayos de ecología humana. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999

Catàleg UB  

SENNETT, R. (2020) Construir y habitar. Ética para la ciudad Madrid: Anagrama

Catàleg UB  
Catàleg UB. Versió en català  

 PRADEL MIQUEL, Marc y GARCÍA CABEZA, Marisol (eds) El momento de la ciudadanía. Innovación social y gobernanza urbana. Madrid. Los libros de la Catarata

Catàleg UB  

Weber, M. (1987) La ciudad. Barcelona: La Piqueta.

Catàleg UB  

Klinenberg, E. (2018) ‘A place to gather’ dins Palaces for the people New York, Penguin Random House (pp. 25-55) [hi ha traducció al castellà: Klinenberg, E. (2021) Palacios del pueblo, Madrid: Capitán Swing.

(és un bon text introductori a les idees de polítiques de reforç de la comunitat)

Sennett, R. (2019) ‘Ombres del temps’ dins Construir i Habitar, ètica per a la ciutat. Barcelona: Arcàdia.

Capítol

Charnok, G., Ribera-Fumaz, R. (2023) ‘Una transforamción radical’ dins Charnok, G., Mansilla, J., Ribera-Fumaz, R. (eds.) 22@ un distrito de la innovación en disputa. Barcelona: Icaria pp. 65-81.

 

Klinenberg, E. (2018) ‘Ahead of the Storm’ dins Palaces for the people New York, Penguin Random House (pp. 147-176) [hi ha traducció al castellà: Klinenberg, E. (2021) Palacios del pueblo, Madrid: Capitán Swing.

 

Revista

City: Analysis of Urban Trends, Culture, Theory, Policy, Action. Special Issue: Cities for people, non fo profit. vol. 13, issue 2/3 (June-September, 2009), pp.173-377.

(Número especial sobre justícia de la ciutat).

Article

WIRTH, L. Urbanism as a way of life. En American Journal of Sociology, 1938, vol. 44, núm. 1, pp.1-24.

BRENNER, N. La formación de la ciudad global y el re-escalamiento del espacio del Estado en la Europa occidental post-fordista. EURE: Revista Latinoamericana de Estudios Urbanos Regionales, 2003, vol. 29, núm. 86, pp. 5-35.

COOK, I.; SWYNGEDOUW, E. Cities, social cohesion and the environment: towards a future research agenda. Urban Studies, 2012, 49 (9). pp 1959-1979.

SASSEN, S. (2010) ‘The city: Its return as a lens for social theory’, City, Culture and Society. Elsevier Ltd, 1(1), pp. 3–11

Crouch, C. and Le Galès, P. (2012) ‘Cities as national champions ?’, Journal of European Public Policy, 19(3), pp. 37–41.Blackwell Publishing Limited, 34(3), pp. 427–450. doi: 10.1111/1467-8330.00249.

CANO, Ana Belén. 2017. “Youth and neighborhood effect in Southern European cities: some pending issues to analyse”. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, niñez y juventud, vol. 15, no 1, pp. 131-145.

Sharkey, Patrick, and Faber, Jacob W. 2014. “Where, When, Why, and For Whom Do Residential Contexts Matter? Moving Away from the Dichotomous Understanding of Neighbourhood Effects”. Annual Review of Sociology. 40 (1): 559-79.

Aguilera, T., Artioli, F., & Colomb, C. (2019). Explaining the diversity of policy responses to platform-mediated short-term rentals in European cities: A comparison of Barcelona, Paris and Milan. Environment and Planning A: Economy and Space, 53(7), 1689-1712. https://doi.org/10.1177/0308518X19862286

(sobre polítiques de control del lloguer turístic, relacionat amb gentrificació turística)

 

Cugurullo, Federico. «Exposing Smart Cities and Eco-Cities: Frankenstein Urbanism and the Sustainability Challenges of the Experimental City». Environment and Planning A: Economy and Space 50, núm. 1 (febrer 2018): 73-92. https://doi.org/10.1177/0308518X17738535.

(és un bon text sobre les implicacions de l’urbanisme de les smart cities, i els eco-barris)