|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Matemātiques II
Codi de l'assignatura: 363646
Curs acadčmic: 2025-2026
Coordinaciķ: Anna Castaņer Garriga
Departament: Departament de Matemātica Econōmica, Financera i Actuarial
Crčdits: 6
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicaciķ |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
(Excepte els grups GIE.) |
|
|
- Teoricoprāctica |
Presencial |
50 |
|||
|
(Es treballa amb el professor o professora des d’una aula i amb tot el grup. Aquestes hores estan destinades a l’exposiciķ dels continguts teōrics del programa i a la realitzaciķ dels exemples d’aplicaciķ dels conceptes teōrics explicats.) |
|||||
|
- Prāctiques de problemes |
Presencial |
10 |
|||
|
(Grups desdoblats en els quals es plantegen i resolen exercicis.) |
|||||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
(L’alumnat ha de dedicar aquestes hores no presencials a fer les tasques encarregades pel professorat.) |
|
|
Aprenentatge autōnom |
50 |
|
(L’alumnat dedica aquestes hores no presencials a l’estudi de l’assignatura i a la preparaciķ de les proves d’avaluaciķ.) |
|
|
Competčncies / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
| - |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anālisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicaciķ dels coneixements a la prāctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciķ a noves situacions). |
| - |
Capacitat d'usar les tecnologies de la informaciķ i la comunicaciķ en l'acompliment professional. |
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements Objectius generals
Referits a habilitats, destreses
|
|
Blocs temātics |
1. Optimitzaciķ
1.1. Optimitzaciķ amb restriccions d’igualtat
1.1.1. Plantejament formal del problema
1.1.2. Mčtode directe
1.1.3. Mčtode dels multiplicadors de Lagrange
1.1.4. Interpretaciķ econōmica dels multiplicadors de Lagrange
1.2. Optimitzaciķ amb restriccions de desigualtat
1.2.1. Plantejament formal del problema
1.2.2. Programaciķ lineal i programaciķ no lineal
1.2.3. Models econōmics en programaciķ lineal
2. Anālisi dināmica
2.1. Integraciķ
2.1.1. Integral indefinida. Concepte i propietats
2.1.2. Mčtodes d’integraciķ
2.1.3. Integral definida. Concepte i propietats
2.1.4. Aplicacions al cālcul d’ārees planes
2.1.5. Aplicacions econōmiques
2.2. Equacions diferencials
2.2.1. Concepte i solucions
2.2.2. Equacions diferencials de variables separables
2.2.3. Equacions diferencials lineals de primer ordre
2.2.4. Equacions diferencials lineals de segon ordre amb coeficients constants
2.2.5. Aplicacions econòmiques de les equacions diferencials
|
Metodologia i activitats formatives |
|
El programa de l’assignatura es desenvolupa combinant la classe magistral, la realització de classes de problemes en grups més reduïts, el treball tutoritzat i el treball autònom. Concretament, les 150 hores que l’estudiant ha de destinar a aquesta assignatura (excepte els grups GIE) es reparteixen de la manera següent:
|
|
Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges |
|
Tant en l’avaluació continuada com en l’avaluació única es tenen en compte, a l’hora de plantejar les diferents proves d’avaluació, les competències que es pretenen desenvolupar en l’assignatura.
Per determinar la nota de seguiment (NS), l’alumnat ha de fer dues proves (la primera referida al bloc 1 del temari i la segona, al bloc 2), que tenen la mateixa ponderació. Si l’estudiant no es presenta a alguna d’aquestes dues proves passa automàticament a l’avaluació única de l’assignatura. A l’inici de curs es detallen les dates d’aquestes dues proves, que coincideixen amb el final de la docència de cadascun dels blocs. Per determinar la nota de l’examen final (NEF), l’estudiant ha de presentar-se a l’examen de la convocatòria ordinària de l’assignatura al final del quadrimestre, en el període i la data que el Consell d’Estudis dictamini. En el cas que no es presenti, la qualificació final de l’assignatura és «no presentat». Obtingudes aquestes dues notes, la qualificació final de l’avaluació continuada de l’assignatura (QF) es determina de la manera següent:
QF = Màxim {NEF, (NS + NEF) / 2}.
QF = NEF. La nota mínima de la qualificació final (QF) per aprovar l’assignatura és de 5 punts sobre un màxim de 10.
Avaluaciķ única Qui opti pel procés d’avaluació única ha d’examinar-se de tota l’assignatura en un examen que es duu a terme en la data que dictamini el Consell d’Estudis.
|
|
Fonts d'informaciķ bāsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
ADILLON, Román; JORBA, Lambert. Lecciones de matemáticas para economistas. 2ª ed. Barcelona: Dept. Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial. Universitat de Barcelona, 1996
AGUILÓ, lsabel; ARBONA, Josep M.; CAPÓ, Antoni; VALERO, Òscar. Mètodes matemàtics en dinàmica econòmica. Palma: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic, 2006
ALEGRE, Pedro; GONZÁLEZ-VILA, Laura; ORTÍ, Francisco José; RODRÍGUEZ, Gonzalo; SÁEZ, José; SANCHO, Trinidad. Matemáticas empresariales. Madrid: AC, 2005
SYDSAETER, Knut; HAMMOND, Peter; CARVAJAL, Andrés. Matemáticas para el análisis económico. 2ª ed. Madrid: Pearson Educación, S.A., 2012