Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer la perspectiva de gènere en el pensament social, les diferents tradicions teòriques feministes i els moviments socials de dones. Proporcionar eines teòriques necessàries per apropar-se a la sociologia des d’una perspectiva de gènere i no androcèntrica. Tenir un coneixement crític de les desigualtats de gènere en àmbits com ara el temps, els treballs i les cures; la pobresa i l’exclusió social; la configuració dels règims de benestar; o el control social. Adquirir un coneixement de la realitat familiar i dels diversos enfocaments existents des d’una perspectiva de gènere.   Referits a habilitats, destreses Utilitzar noves metodologies sociològiques per a la recerca que permetin tenir un millor coneixement de la sociologia dels gèneres. Analitzar estudis i recerques en marxa o finalitzats recentment que continguin informació actualitzada de la realitat social dels diferents països que ens envolten.   Referits a actituds, valors i normes Desenvolupar un paper actiu, a partir de la integració en espais participatius i de coneixements avançats sobre les temàtiques de l’assignatura. Potenciar la capacitat d’anàlisi crítica. Aprendre a treballar en equip, a participar col·lectivament en treballs de recerca i a preparar exposicions orals en grup. Contribuir a l’aprenentatge de valors no sexistes i de respecte a la diversitat de gènere per aprofundir en el desenvolupament de la cultura dels drets humans.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Enfocaments teòrics i disciplinaris de la sociologia del gènere

2. Temps, treballs i cures

3. Famílies, reproducció i sexualitat

4. Discriminacions, violències i control social

5. Polítiques de gènere, desigualtats i règims de benestar

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament de l’assignatura està marcat pels objectius que es volen aconseguir i pel tipus de coneixements que ha d’anar adquirint l’alumnat a través de les classes, i d’un conjunt d’activitats articulades i sistematitzades que s’estructuren en dues parts diferenciades. La primera part són les classes de contingut teòric i general de l’assignatura, en què el treball presencial de l’alumnat consisteix en l’assistència i participació en les diferents sessions, així com en la lectura d’articles o altres materials seleccionats que es van lliurant al llarg del curs. La segona part es basa en l’aprenentatge i la iniciació a la recerca des de la sociologia del gènere. En aquesta segona part, s’ha de dur a terme una recerca en grup sobre algun dels temes tractats a classe (o relacionats amb l’assignatura) i exposar-lo posteriorment a tota la classe, amb el lliurament previ d’un breu informe de l’exposició. El desenvolupament d’aquesta part pot incloure com a recerca qualsevol tema relacionat amb l’assignatura, alguna experiència d’aprenentatge servei que exigeixi la participació de l’alumnat en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat (que pot formar part d’un projecte d’innovació docent del professorat implicat) o també la classe inversa. A més a més, i per tal d’estimular i potenciar aquesta recerca i la participació de l’alumnat, es preveu que durant el curs es puguin convidar, d’una banda, investigadores o expertes en temàtiques de l’assignatura que exposin i debatin sobre recerques ja fetes o en curs, o sobre la seva pròpia experiència professional en el tema i, de l’altra, persones o entitats relacionades amb el que tracta l’assignatura que vinguin a presentar les seves vivències i reflexions.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’alumnat ha de demostrar que ha assolit els objectius de l’assignatura i ha dut a terme les activitats previstes. En l’avaluació continuada també es pressuposa l’assistència a les sessions de forma regular, que no pot ser inferior al 80 % de les classes. A partir d’aquí, el sistema d’avaluació es fonamenta en l’avaluació dels elements descrits en cadascuna de les parts de l’assignatura. En la primera part dels continguts teoricopràctics generals es duu a terme una prova final corresponent als blocs temàtics de l’assignatura, que equival a un 40 % de la nota final. També un 10 % de la nota final equival als exercicis que es fan a classe o en el Campus Virtual relacionats amb els continguts de l’assignatura. En la segona part, s’avalua l’exposició oral i escrita de la recerca/activitat/ApS grupal, que compta un 50 % de la nota final. Per les seves característiques, aquesta darrera activitat té una modalitat d’avaluació continuada a través de l’obtenció de subnotes: a) les observacions o anotacions que es fan durant les sessions de tutoria; b) l’exposició oral; c) el lliurament d’un informe breu.   Avaluació única L’alumnat té dret a sol·licitar l’avaluació única. Aquesta avaluació consisteix en un examen final, que equival al 100 % de la nota final de la matèria, en què s’avalua la capacitat de síntesi i la capacitat de relacionar conceptes de l’assignatura. Els materials de lectura i els continguts que s’avaluen a l’examen són els que consten a la bibliografia general del programa i a la bibliografia temàtica. Tanmateix, es recomana a l’estudiant que assisteixi a una tutoria per comentar amb més detall quina és la bibliografia principal. Reavaluació L’alumnat té dret a la reavaluació, tant si ve de l’avaluació continuada com si ve de l’avaluació única. Els procediments utilitzats per a la reavaluació són els mateixos que els de l’avaluació única.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

ALMEDA SAMARACH, Elisabet. ; DI NELLA, Dino. (Eds.). Las familias monoparentales a debate. 5 volumenes. Barcelona: Copalq, 2011

Catàleg UB  

ALMEDA SAMARACH, Elisabet. Corregir y Castigar : el ayer y hoy de las cárceles de mujeres. Barcelona : Ediciones Bellaterra, 2002

Catàleg UB  

ALMEDA SAMARACH, Elisabet. Mujeres encarceladas. Barcelona : Ariel, 2003

Catàleg UB  

ALMEDA SAMARACH, Elisabet. Les famílies monoparentals a Catalunya: perfils, necessitats i percepcions. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya, 2004

Catàleg UB  

ASTELARRA, Judith. Veinte años de políticas de igualdad. Madrid: Cátedra, reimp. 2009

Catàleg UB  

BODELÓN, Encarna ; GIMÉNEZ, Pilar. Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008

Catàleg UB  

CARRASCO, Cristina. BORDERÍAS, Cristina. ; TORNS Teresa. (ed.). El trabajo de cuidados : historia, teoría y políticas. Madrid : La Catarata, 2011

Catàleg UB  

CARRASCO, Cristina. [et.al]. Estadístiques sota sospita : proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina. Institut Català de les Dones, 2007

Catàleg UB  

Capítol

AMORÓS, Celia y COBO, Rosa. Feminismo e Ilustración. En AMORÓS, CÉLIA y MIGUEL, Ana DE (Eds). Teoría feminista: de la Ilustración a la Globalización, vol. I. Minerva Ediciones, Madrid, Anagrama. Barcelona, 2005

Catàleg UB  
Versió en línia (2014)  

ASTELARRA, Judith. Políticas públicas de igualdad en España y Europa, En DE LA FUENTE VÁZQUEZ, María (dir.) Repensar les polítiques de gènere des de l’àmbit local: ciutats i persones. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, Col. Ciutats i Persones, 2005

Catàleg UB  

BARRY, Kathleen. Teoría del feminismo radical: Política de la explotación sexual, En AMORÓS, Célia y DE MIGUEL, Ana (Eds., Teoría feminista: de la Ilustración a la Globalización, vol. III. Minerva Ediciones, Madrid, 2005

COBO BEDIA, Rosa, El género en las ciencias sociales. En Cuadernos de trabajo social, vol. XVIII, 2005. Madrid : Universidad Complutense, Escuela Universitaria de Trabajo Socia

MORERO BELTRÁN, Anna; CAMPS CALVET, Clara. (2020) Fiestas, public space and rape culture. A study of the Wolf Pack case en Gendered violence at international festivals: an interdisciplinary perspective. New York: Routledge.

LEWIS, J. Gender and welfare state change. En LEIBFRIED, Stephan y MAU, Steffen (eds.) Welfare states:construction, deconstruction, reconstruction. Cheltenham, UK: Edward Elgar, 2008

Revista

MORERO BELTRÁN, ANNA. (2020) Gestació subrogada i feminismes. Revista IDEES 47. CETC. https://revistaidees.cat/es/gestacio-subrogada-i-feminismes/

Article

VERGES BOSCH, Núria. De la exclusión a la autoinclusión de las mujeres en las TIC. Motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusión. Athenea Digital (Revista de Pensamiento e Investigación Social). 2012, vol.12, núm 3.

GONZALEZ RAMOS, Ana María., & VERGÉS BOSCH, Núria. International mobility of women in science and technology careers: shaping plans for personal and professional purposes. Gender, Place & Culture, 2013, vol. 20, núm. 5, PP. 613-629.

BUSTELO, M.; LOMBARDO, E. (2005) Mainstreaming" de género y análisis de los diferentes "marcos interpretativos de las políticas de igualdad en Europa: el proyecto MAGEEQ", Aequalitas: Revista jurídica de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres. 2005, núm. 17, pp. 15-26.

MORERO BELTRÁN, Anna (2018). Características de las familias creadas por gestación subrogada en el Estado español. Papeles del CEIC. International Journal on Collective Identity Research. Vol 2.

VERGÉS, Núria; MORERO, Anna; ERVITI, Joaquina.; ALMEDA, elisabet. (2019) Intimate partner violence in female-headed one-parent households: generating data on prevalence, consequences and support. Women’s Studies International Forum. Vol. 72, pp 95-102.  

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0277539518301365  

Biglia, Barbara, and Núria Vergés Bosch. "Cuestionando la perspectiva de género en la investigación." REIRE 9.2 (2016).

Núria Vergés Bosh, Mireia Calafell Obiol, and Pere Almeda. ": Feminisme (s)." Idees: Revista de temes contemporanis 47 (2019): 1.