Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Mostrar que l’economia catalana actual és el resultat d’un procés històric caracteritzat per un permanent procés de canvis i mutacions i que, per tant, ha d’estar preparat per adaptar-se a una realitat subjecte a una transformació constant.   Mostrar el desenvolupament històric de l’economia catalana i precisar els trets més rellevants i les dinàmiques internes de cadascuna de les etapes principals.   Precisar el paper que han tingut els factors «exògens» —tecnològics, institucionals, polítics i socials— en la dinàmica dels canvis del sistema econòmic a llarg termini.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Formació i desenvolupament del sistema feudal català

2. De l’expansió per la Mediterrània a la depressió de la baixa edat mitjana

3. L’imperi dels Àustria i la gran depressió del sis-cents

4. Ensulsiada política i transformació econòmica durant el set-cents borbònic

5. La crisi de l’Antic Règim

6. Catalunya, pionera de la primera revolució industrial a la riba del Mediterrani

7. Apoteosi i reculada de la banca catalana

8. Maduresa cotonera i inicis de la segona revolució industrial

9. Crisi, guerra i revolució en la Catalunya dels anys trenta

10. El declivi durant el primer franquisme

11. Del creixement rècord al rècord d’atur

12. Catalunya dins la Unió Europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent consisteix en dues línies d’actuació que exigeixen la presència de l’alumnat: 1. Les classes magistrals impartides pel professor o professora, dedicades a exposar les línies interpretatives bàsiques de cadascun dels blocs i temes en què es divideix el programa de l’assignatura. 2. Les classes pràctiques o tutoritzades, en què intervenen oralment els estudiants que segueixen el procés d’avaluació continuada. En aquestes classes de pràctiques tutoritzades s’intenta desdoblar els grups. En funció de la disponibilitat dels estudiants es poden programar visites a museus, a elements rellevants del patrimoni arquitectònic de caràcter industrial, a determinades empreses o seus d’institucions econòmiques amb l’objectiu de poder donar una visió més directa i propera a la realitat de la matèria impartida.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada ofereix dues opcions, amb l’objectiu de fomentar la formació pràctica de l’estudiant. En ambdós casos es pretén preparar l’estudiant per a la realització d’un treball de recerca original en l’àmbit de la història econòmica de Catalunya. Sistema d’avaluació continuada. Opció A En aquesta opció, l’estudiant ha de dur a terme la fase inicial o preparatòria del treball de recerca esmentat i ha de fer els tres exercicis següents: — Presentació, escrita i oral, de tres títols possibles de treball. — Presentació, escrita i oral, d’una llista de bibliografia i fonts sobre el títol del treball finalment escollit. — Presentació, escrita i oral, d’un guió del treball de recerca d’acord amb el títol escollit. Cadascuna de les proves anteriors compta amb una part presencial i, en cas de completar-se totes tres, dona dret a un màxim d’1 punt cadascuna sobre la nota final del curs. Per tant, el conjunt d’avaluacions pràctiques anterior pot donar dret fins a 3 punts de la nota final de l’assignatura. El professor o professora escull fins a cinc propostes de treball entre les millors de les presentades pels estudiants en els tres exercicis esmentats. Als estudiants de les propostes escollides, se’ls ofereix la possibilitat de presentar el treball complet (és a dir, escrit) el dia de la prova final. La resta d’estudiants que hagin optat per l’avaluació continuada han de fer, el mateix dia, una prova escrita sobre els continguts teòrics de l’assignatura. La nota final és el resultat d’agregar la nota de l’examen teòric i la puntuació total obtinguda en els tres exercicis pràctics esmentats. Sistema d’avaluació continuada. Opció B Les millors puntuacions agregades en les tres primeres pràctiques donen dret a l’exempció d’examen i exigeixen el lliurament del treball escrit. La nota final s’obté tenint en compte les qualificacions obtingudes en els tres exercicis pràctics anteriors i els resultats assolits amb el treball de recerca, que s’ha de lliurar, com a màxim, el dia de l’examen final de l’assignatura.   Avaluació única L’avaluació única consisteix en un examen final. Aquesta avaluació amb examen final es duu a terme amb un conjunt de preguntes escrites que valoren el grau de coneixement dels continguts del programa. Amb l’objectiu de complementar les classes teòriques, el programa compta amb una proposta d’un mínim d’una lectura per a cada tema, que és obligatòria per a tots els estudiants que no assisteixin a les classes teòriques. La modalitat de l’examen final de carrera consisteix en una prova escrita sobre els 12 temes del programa. S’exigeix haver-los preparat a partir dels guions disponibles en el Campus Virtual i les lectures corresponents.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

VILAR, Pierre. (1986) : Catalunya dins l’Espanya moderna, 4 vols., Edicions 62, Barcelona.

Catàleg UB  

COULON, Damien. (2013) : Barcelona i el gran comerç d’Orient a l’Edat Mitjana, Base histórica, Barcelona.

Catàleg UB  

VILAR, Pierre ; TERMES, Josep (2002) : Història de Catalunya.  Publicació/Producció  Barcelona : Edicions 62,

Catàleg UB  

CATALAN, Jordi (2023): Crises and Transformation in the Mediterranean World. Lessons from Catalonia, Palgrave-Mcmillan.

Catàleg UB  

Capítol

CATALAN, Jordi (2006): “Guerra e industria en las dos Españas, 1936-1939”, MARTÍN ACEÑA, Pablo. ; MARTÍNEZ RUÍZ, Elena. (eds.), La economía de la guerra civil, Marcial Pons, Madrid, pp. 161-227. 

Catàleg UB  

CABANA, Francesc (1989): “L’hegemonia de la banca forastera”,  NADAL, J. [et al.] . Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. 6. S. XX. Indústria, finances i turisme, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 243-298.

Catàleg UB  

P. PASCUAL I DOMÈNECH (1991): "La modernització dels mitjans de transport a la Catalunya del segle XIX". NADAL, Jordi. [et al,.] Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. 3. S. XIX. Indústria, transport i finances, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 243-298

Catàleg UB  

NADAL, Jordi.  (1992): “Cataluña, la fábrica de España. La formación de la industria moderna en Cataluña”, NADAL, Jordi. : Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial, Ariel, Barcelona, pp. 84-155.

Catàleg UB  

VALLS-JUNYENT, Francesc. (2004): La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana. EUMO, Vic, p. 287-316 i 369-415.

Catàlg UB  

TORRAS, J. (1994): “L’economia catalana abans del 1800. Un esquema”, NADAL, Jordi. [et al.] : Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. 1. S. XIX. La formació d’una societat industrial, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 13-38.

Catàleg UB  

SÁNCHEZ, A.  (1996): “La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación del vapor, 1783-1832”.. COMÍN, Francisco. ; MARTÍN ACEÑA, Pablo. : La empresa en la historia de España, Civitas, Madrid, pp. 155-170.

Catàleg UB  

CATALAN, J. (1998): “El creixement de la indústria: miracle o miratge?”,  MOLINERO C. ; YSÀS P. (dirs.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 11. De la Dictadura a la Democràcia 1960-1990, Enciclopèdia Catalana, pp. 110- 127

Catàleg UB  

Article

SERRA, E. (1980): “El règim feudal català abans i desprès de la sentència arbitral de Guadalupe”, Recerques. Història, Economia, Cultura, 10, 17-32.

R. GARRABOU i J. PUJOL (1987): “El canvi agrari a la Catalunya del segle XIX”, Recerques, 19, pp. 35-83.

J. MALUQUER DE MOTES (1994): “El índice de la producción industrial de Cataluña. Una nueva estimación (1817-1935)”, Revista de Historia Industrial, 5, pp. 45-71.

G. FELIU (2004): “La crisis catalana de la Baja Edad Media: estado de la cuestión”, Hispania, 64, 435-466.

J. TORRAS (1981): “Estructura de la indústria pre-capitalista. La draperia”, Recerques. Història, Economia, Cultura, 11, 7-28.

PARELLADA, M. (2004): “L’economia catalana. Algunes reflexions sobre tendències recents i model de creixement”, Revista Econòmica de Catalunya, 49/50, pp. 12-20