Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Analitzar la natura econòmica de l’Estat i el seu paper en l’economia. Conèixer els tipus d’intervencions de l’Estat per millorar el benestar social. Conèixer les condicions de racionalitat, eficiència i eficàcia de les intervencions públiques —de la política econòmica— en l’economia. Conèixer les limitacions tècniques i institucionals de l’acció pública en l’economia. Analitzar els processos d’elecció pública. Referits a habilitats, destreses Interpretar en clau econòmica les polítiques públiques. Detectar l’existència de fallades de mercat i definir el tipus de mesures públiques disponibles. Analitzar l’adequació de determinades intervencions públiques en funció del tipus de problema econòmic present. Detectar les limitacions de les decisions públiques segons les situacions polítiques i institucionals. Detectar la influència de grups de pressió i els seus efectes. Referits a actituds, valors i normes Entendre que la finalitat de la intervenció pública en economia —de la política econòmica— és millorar el benestar social en les seves dimensions d’eficiència en la creació i assignació de recursos, i d’equitat en la distribució d’aquests recursos. Aplicar sempre rigor conceptual i criteris objectius a l’anàlisi de la política econòmica en tots els àmbits dels governs.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les funcions de l’Estat a l’economia

*   

1.1. Les funcions econòmiques de l’Estat: assignació, distribució, estabilització, creixement

1.2. Anàlisi de la natura de l’Estat i del govern. Racionalitat de la intervenció pública: què, quan i com

1.3. Mecanismes alternatius d’assignació dels recursos. Decisions públiques i decisions privades. Objectius i incentius d’organismes públics i agents privats

1.4. Interaccions en política econòmica. Governs multinivell. Els condicionants d’una economia global

2. L’eficiència en l’assignació de recursos

*   

2.1. El criteri d’eficiència en l’assignació dels recursos econòmics. Economia del benestar i criteris de Pareto

2.2. La frontera d’eficiència. Primer i segon teorema de l’economia del benestar. Segon òptim

2.3. Les funcions de benestar social i les crítiques d’Arrow i Rawls

 

3. Les fallades de mercat

*   

3.1. Externalitats positives i negatives

3.2. Béns públics

3.3. Competència imperfecta i monopoli

3.4. Desigualtat distributiva

3.5. Innovació. Informació asimètrica

3.6. Fallades macroeconòmiques: inestabilitat del mercat capitalista i cicles econòmics, desocupació, inflació i creixement

4. Equitat i eficiència

*   

4.1. El trade off entre equitat i eficiència

4.2. Les decisions socials

4.3. Mesurament de l’excedent del consumidor i del productor. Excedent social

4.4. Principis de compensació

5. Condicionants de les decisions públiques

*   

5.1. Aproximacions normatives. El govern com a agent benvolent: objectius i instruments. El model quantitatiu de Tinbergen i la crítica de Lucas

5.2. Les fallades del govern. Elecció pública: objectius de polítics i buròcrates, captura del regulador

5.3. Els problemes de l’elecció col·lectiva. La votació democràtica i el teorema de la impossibilitat d’Arrow

6. Càlcul i avaluació social

*   

6.1. Anàlisi cost-benefici dels projectes públics

6.2. Models i tècniques d’avaluació de polítiques públiques

7. Els models d’intervenció pública en presència de fallades de mercat

*   

7.1. Provisió pública i provisió mixta de serveis públics i béns mèrit. Empreses públiques, empreses privades i models mixtos

7.2. Regulació de la provisió privada de béns públics

7.3. Competència imperfecta i informació asimètrica

7.4. Regulació del poder de mercat i política de competència

7.5. Regulacions per gestionar les externalitats. Béns comuns. Medi ambient

7.6. Polítiques d’activació de la innovació productiva i organitzativa

7.7. Desigualtat social. Polítiques públiques alternatives

8. Anàlisi de polítiques específiques

*  Aquest bloc incorpora sectors o àmbits específics d’actuació governamental en què és possible examinar amb cert detall la formulació de programes de política econòmica així com el seu desenvolupament i resultats. L’objectiu és aprofundir l’aplicació dels principis de política econòmica en un àmbit específic. La selecció del sector a estudiar la decideix el professorat en funció de la seva experiència i de l’actualitat i rellevància econòmica del tema. Els àmbits triats poden ser relatius a polítiques vinculades a l’eficiència o a polítiques vinculades a l’equitat.

Polítiques d’eficiència

• Competència
• Regulació de serveis públics
• Empreses públiques i privatització
• Regulació de productes
• Innovació tecnològica i organitzativa
• Polítiques mediambientals
• Polítiques d’energia i recursos naturals
• Regulació i supervisió de mercats financers

Polítiques d’equitat

• Polítiques i regulacions migratòries
• Polítiques i regulacions laborals
• Educació
• Salut
• Programes socials

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència es desenvolupa combinant classes presencials teòriques, de resolució de problemes i d’estudi de casos. A les classes teòriques el professorat explica el contingut del programa de l’assignatura, introdueix els models formals amb la utilització d’exemples i referències a situacions reals. Cal posar l’èmfasi en problemes nacionals i internacionals d’interès actual.   El professorat publica el programa d’assignatura del seu grup —d’acord amb el model flexible adoptat al present pla docent— en què ha de constar també la bibliografia impresa i els documents digitals que ha d’utilitzar obligatòriament l’alumnat. A les classes de problemes i anàlisi de casos els professors expliquen la solució dels problemes i exercicis prèviament distribuïts als estudiants, i resolts i lliurats per aquests. Això implica que els enunciats dels exercicis han estat prèviament preparats pel professorat i distribuïts a l’alumnat amb antelació suficient. També implica que els alumnes han contestat els exercicis i els han lliurat al professorat —mitjançant el Campus Virtual— amb antelació a la data i hora límit establertes per a cada exercici. El professorat ha d’utilitzar el Campus Virtual per distribuir els enunciats de problemes i exercicis, per introduir-hi la data límit de presentació de cada exercici i per activar altres mecanismes de participació dels estudiants.   Els estudiants han d’utilitzar també el Campus Virtual per lliurar els seus documents amb els exercicis resolts i per respondre a altres activitats encomanades pels professors.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les assignatures de grau tenen una sola convocatòria (acta), amb dret a reavaluació. D’acord amb la normativa de grau, l’avaluació continuada és el procediment formatiu i qualificador previst a totes les assignatures. Per a l’alumnat d’aquesta assignatura l’avaluació continuada implica: Assistència i participació a les classes teòriques. Realització i presentació dels problemes, estudis de casos o qualsevol altre exercici plantejat periòdicament pel professorat. El mínim d’activitats que han de dur a terme els estudiants és de 5, i en cap cas una sola activitat pot representar més del 20 % de la nota de la part pràctica. Un examen final. El professor o professora responsable de cada grup ha d’especificar en el programa de curs la ponderació atorgada a les activitats i a l’examen en la qualificació final, amb la condició que l’examen final o de síntesi ponderi com a màxim el 60 % de la nota final. Les dates dels exàmens ordinaris i de l’examen de reavaluació són les fixades en el calendari acadèmic. Els sistemes i els instruments d’avaluació poden ser diversos: participació en activitats, pràctiques, treballs presentats en relació amb els continguts de l’assignatura, exàmens, elaboració d’una carpeta d’aprenentatge, entre d’altres. El docent responsable de cada grup també ha d’establir en el seu programa de grup el calendari d’exercicis previstos i el tipus d’exercicis que té previst de fer (problemes, estudis de casos, anàlisis i comentaris de text, elaboració d’una carpeta d’aprenentatge, entre d’altres).  L’estudiant que suspengui l’avaluació continuada té dret a presentar-se a l’examen final i mantenir la mateixa ponderació de les activitats i l’examen definida per a l’avaluació continuada.   Reavaluació. El contingut, procediment i activitats de la reavaluació són els mateixos que fixa el pla docent per a l’avaluació única.   Avaluació única En cas que l’estudiant manifesti que no pot complir els requisits d’una avaluació continuada, té dret a una avaluació única. Si l’última prova proposada per a la via de l’avaluació continuada d’una assignatura es fa el mateix dia que la prova d’avaluació única (programada pel Consell d’Estudis), no cal la renúncia expressa de l’estudiant, ja que es presenta, o bé a l’última prova de l’avaluació continuada (en cas que hi pugui optar segons les directrius de l’assignatura), o bé a la prova d’avaluació única. En cas que l’última prova d’avaluació continuada es faci abans de la data programada pel Consell d’Estudis per a l’avaluació única, si l’estudiant hi opta, s’entén que descarta la via de l’avaluació única. En canvi, en cas que no hi opti, s’entén que renuncia a l’avaluació continuada i s’acull a l’avaluació única. Cada docent de grup ha d’especificar en el seu programa de grup el format de l’avaluació única, que pot consistir en una prova i/o en la presentació de treballs. Per tenir aquesta opció d’avaluació única, pot ser un requisit l’assistència a determinades activitats presencials (pràctiques, seminaris, etc.) especificades en el programa de grup de l’assignatura. El dret a l’avaluació única no pot comportar discriminació respecte de l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pot obtenir. L’avaluació única ha de poder acreditar la superació dels objectius declarats de l’assignatura de la mateixa manera que l’avaluació continuada.  En el grup GIE, l’avaluació pot ser diferent i es detalla en el programa del grup corresponent.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

GRUBER, Jonathan. Public finance and public policy. 5a ed. New York : Worth Publishers, 2016

Llibre de text principal per als grups en anglès.

Catàleg UB  

STIGLITZ,  Joseph E. La economía del sector público. 4a ed. Barcelona : Bosch, 2016

 

Catàleg UB  

COSTAS, Anton. ; BORRELL, Joan-Ramon. Lecciones de economía del sector público: mercados, gobiernos y políticas. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2011

Catàleg UB  

ALBALATE, Daniel.; FAGEDA, Xavier.; FERNÁNDEZ, Laura. Apunts de política econòmica: fonaments i polítiques. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010

Catàleg UB  

ACOCELLA, Nicola. Economic policy in the age of globalisation. Cambridge : Cambridge University Press, 2005

Catàleg UB  

CONNOLLY, Sara.; MUNRO, Alistair.  Economics of the public sector. London : Prentice Hall Europe, 1999

Catàleg UB  

TISDELL, Clement Allan; HARTLEY, Keith. Microeconomic policy : a new perspective. Cheltenham : Edward Elgar, 2008

Catàleg UB