|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història Econòmica Mundial
Codi de l'assignatura: 366714
Curs acadèmic: 2025-2026
Coordinació: Julio Martinez Galarraga
Departament: Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
|
- Teoricopràctica |
Presencial |
45 |
|||
|
- Pràctiques amb documents |
Presencial |
15 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
40 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Recomanacions |
|
L’objectiu central de l’assignatura és ajudar l’alumnat a pensar econòmicament una realitat social complexa que canvia, i per fer-ho ha de recórrer a la «caixa d’eines» pròpia d’un economista. El repte i l’interès de la història econòmica rau a entendre per què passen les coses i en el fet de saber seleccionar en cada cas els conceptes i les eines analítiques adients de la macroeconomia o la microeconomia, per fer-les servir amb destresa i sentit comú fora del marc abstracte de la teoria. Les vinculacions intel·lectuals amb altres assignatures d’economia aplicada, política econòmica, hisenda pública, economia internacional, estadística i econometria són importants. |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
| - |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat: capacitat d'anàlisi, síntesi, visions globals i aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions. |
| - |
Capacitat per adaptar-se a entorns dinàmics. |
| - |
Capacitat per elaborar, analitzar i interpretar la informació econòmica. |
| - |
Capacitat per valorar la història i el desenvolupament de les idees econòmiques així com de les realitats econòmiques actuals a diferents àmbits territorials. |
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements
Referits a habilitats, destreses
Referits a actituds, valors i normes
|
|
Blocs temàtics |
1. Les economies preindustrials i la Gran Divergència
1.1. L’evolució de l’economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la Gran Divergència
1.2. Demografia i règims demogràfics durant l’època preindustrial: Malthus i la Gran Divergència
1.3. El dinamisme de la Gran Bretanya i Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i manufactura
2. La Revolució Industrial, 1760-1850
2.1. Els condicionaments de la Revolució Industrial: institucions, dotació de factors i mercats
2.2. El canvi tècnic i organitzatiu: determinants i conseqüències
2.3. Els increments en la productivitat i la seva distribució: el debat sobre el nivell de vida
3. La primera globalització econòmica, 1850-1914
3.1. La Segona Revolució Industrial i l’emergència de noves potències econòmiques
3.2. La integració del comerç, del capital i del treball
3.3. Els efectes de la globalització i les llavors de la seva destrucció: política econòmica, evolució de la desigualtat i imperialisme
4. Guerra, depressió i desglobalització, 1914-1950
4.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències econòmiques
4.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels anys vint
4.3. La Gran Depressió: causes, difusió i sortides
5. L’època daurada de l’economia mundial, 1950-1973
5.1. La Segona Guerra Mundial i el procés de reconstrucció econòmica
5.2. El creixement econòmic al món: factors, polítiques i models
5.3. Convergència, divergència i desigualtat a l’època daurada de l’economia mundial
6. De la crisi del petroli a la fase recent de la globalització
6.1. La crisi dels anys setanta i el viratge cap al neoliberalisme
6.2. Les tecnologies de la Tercera Revolució Industrial
6.3. Globalització, deslocalització i economies emergents
|
Metodologia i activitats formatives |
|
La modalitat docent d’aquesta assignatura inclou activitats pràctiques. El curs consta, per tant, de dos tipus diferents de classes: les teoricopràctiques i les pràctiques amb documents. Les classes teoricopràctiques consisteixen en la presentació i discussió dels temes continguts en el programa oficial de l’assignatura. Les classes de pràctiques amb documents consisteixen en aproximacions a temes específics de la matèria, amb la intenció d’aclarir o ampliar els coneixements generals de l’estudiant sobre l’assignatura, utilitzant material adient en cada cas (textos, gràfics, quadres, exemples, etc.).
Les classes teoricopràctiques estan pensades perquè l’estudiant disposi dels recursos necessaris per assolir la capacitat d’aprenentatge i responsabilitat en la línia que estableix la competència transversal comuna explicitada en aquest pla docent. A les classes de pràctiques amb documents, l’estudiant ha de fer les activitats previstes de caràcter pràctic per tal d’assolir la capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions, en la línia que estableix la competència transversal comuna explicitada en aquest pla docent.
El grup GIE segueix una metodologia docent diferenciada que s’explicita en el programa corresponent. |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
Els continguts desenvolupats, tant a les classes teoricopràctiques com a les de pràctiques amb documents, s’avaluen de la manera següent:
1. Un examen final, amb una puntuació màxima de 6 punts (60 % de la nota final). Només es pot aprovar l’assignatura si s’obté un mínim de 2,5 punts sobre 6 a l’examen final.
L’alumnat que una vegada sumada la qualificació de les pràctiques amb documents i la de l’examen final obtingui una nota igual o superior a 5 punts no pot aprovar l’assignatura si té menys de 2,5 punts sobre 6 a l’examen final. Quan es produeixi aquesta situació la nota numèrica que es publicarà a les qualificacions de l’assignatura serà un 4.
2. Les classes de pràctiques amb documents s’avaluen mitjançant exercicis i proves que poden ser de caràcter col·lectiu o individual. Se’n fan com a mínim quatre al llarg del curs. Cadascuna es qualifica amb un màxim d’un punt i representen el 40 % de la nota final.
3. El professorat pot incloure en l’avaluació de l’assignatura activitats addicionals a les esmentades, les quals poden desenvolupar-se tant dins com fora de l’aula. Aquestes activitats addicionals es qualifiquen amb un màxim d’un punt.
4. En el procés d’avaluació es duen a terme activitats que permeten valorar la capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions, en la línia del que estableixen les competències transversals comunes explicitades en aquest pla docent.
5. El procés de reavaluació consisteix en la valoració del grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura, i es fa seguint el procediment de reavaluació fixat per la Facultat d’Economia i Empresa.
6. Els estudiants matriculats en el grup en anglès queden subjectes a les mateixes normes dels apartats anteriors, amb la particularitat que l’idioma utilitzat per a l’avaluació ha de ser l’anglès.
7. Els estudiants matriculats en el grup GIE segueixen una metodologia d’avaluació diferenciada que s’explicita en el programa corresponent.
Avaluació única Els alumnes que triïn no fer un seguiment regular i continuat del curs poden optar per l’avaluació única. En aquest cas:
1. Han de comunicar aquesta decisió com a màxim fins al moment de l’examen final.
2. Són objecte d’un examen final obligatori, amb una puntuació màxima de 10 punts.
3. El procés de reavaluació consisteix en la valoració del grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura, i es fa seguint el procediment de reavaluació fixat per la Facultat d’Economia i Empresa.
4. Els estudiants matriculats en el grup en anglès queden subjectes a les mateixes normes dels apartats anteriors, amb la particularitat que l’idioma utilitzat per a l’avaluació ha de ser l’anglès. |
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
ALLEN, Robert C. (2011) Global economic history. A very short introduction. Oxford University Press, Oxford.
Catàleg UB
Versió en castellà (2013)
FELIU, Gaspar; SUDRIÀ, Carles (2013) Introducció a la història econòmica mundial. Publicacions de la Universitat de València, València (3ª edició).
PALAFOX, Jordi (ed.) (2014) Los tiempos cambian. Historia de la economía. Tirant Humanidades, València.
Catàleg UB
Versió en línia (2014)
TELLO, Enric (coord.) (2012) Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. UOC, Barcelona.
ZAMAGNI, Vera (2017) An economic history of Europe since 1700. Columbia University Press, New York.