Aproximació a l’anàlisi de les polítiques econòmiques. L’enfocament dels economistes: la teoria econòmica de la política. L’enfocament institucionalista: la qüestió de la peculiaritat d’una economia i els «estils nacionals» de les polítiques. Plantejament modern del problema: institucions, economia espanyola i política econòmica. La qualitat de les institucions democràtiques

El procés de selecció de problemes per resoldre i de formulació de polítiques. El marc institucional i l’organització d’interessos. Idees i interessos en la formació de la política econòmica: el debat doctrinal. Efectes de les polítiques públiques. Els efectes no previstos o no desitjats de les polítiques

La persistència dels problemes macroeconòmics: inflació, atur, desequilibri exterior i dèficit públic. Problemes estructurals pendents: mercat de treball, reconversió industrial, ajust energètic, liberalització financera i falta de competència en els mercats de béns i serveis. La crisi dual espanyola i l’aparició de la bretxa de la ineficiència. Deu anys d’expansió amb l’euro. El fracàs del model de creixement espanyol: el creixement i la creació d’ocupació vs la debilitat en el creixement de la productivitat i el desequilibri extern. La gran crisi de la zona euro: conseqüències de l’austeritat (desigualtat i conflicte social)

Els acords de la Moncloa i el nou marc constitucional. L’entrada a la CEE. Dels acords de Maastricht a la UEM. El Pacte d’estabilitat i creixement i els seus compromisos: la llei d’estabilitat pressupostària del 2001 i les restriccions a les polítiques nacionals. El nou rol del Banc d’Espanya després de l’entrada a l’euro

Polítiques d’estabilització macroeconòmiques davant de desajustos greus. Polítiques macroeconòmiques i convergència real: l’estranya absència de la política fiscal com a instrument d’estabilització. El marge per a les polítiques de reforma i impuls de la competència en els mercats: la sempre insuficient reforma del mercat de treball i la reforma del sistema financer davant de les exigències de l’euro. La política industrial i la privatització d’empreses públiques. Liberalització i desregulació: el paper del Tribunal de Defensa de la Competència. Les tres claus del futur: recerca, educació i infraestructures

La gestió dels cicles de l’economia espanyola a través dels programes d’estabilització macroeconòmica i les agendes reformistes. Els programes de convergència macroeconòmica i estabilització pressupostària abans i després de la incorporació a l’euro. La recessió de 1993: devaluació, restricció monetària i retallades de la despesa pública. Paràlisi en les decisions d’ajust. La política macroeconòmica garant de l’estabilitat després de la formació de la UEM i les seves conseqüències per a l’economia espanyola. Els paquets de mesures davant la crisi des de 2008, la crisi bancària i la crisi del deute. La política de reformes de 2012: exigències europees o necessitats internes. El Memoràndum d’entesa amb la UE: rescat o intervenció financera

L’estancament a la zona euro i el fort endeutament de la zona sud. La disparitat dels resultats econòmics a Europa: asimetries en el nivell de benestar

La resistència a la baixa de la taxa d’atur a Espanya. Els alts nivells de deute públic. Les incerteses del context polític. L’aspecte demogràfic i els efectes de la migració. L’augment de la desigualtat en la distribució de la renda i la riquesa. La transició energètica i les exigències del nou model

El semestre europeu: marc de coordinació de les polítiques macroeconòmiques. Conseqüències de la revisió del Pacte d’estabilitat europeu i els canvis constitucionals per introduir el rigor i la disciplina pressupostària. La governança europea: Macroeconomic Imbalance Procedure i Alert Mechanism Report com a instruments de monitorització, prevenció i correcció. L’alentiment en la reforma de les institucions europees i la creació de la Junta Europea de Risc Sistèmic. Nou marc regulador: la culminació de Basilea III. El Brèxit i el seu impacte institucional. El Consell Fiscal Europeu i la coordinació de les polítiques fiscals. La creació dels consells nacionals de productivitat

Disseny institucional i creixement econòmic a Espanya. L’estabilitat pressupostària interna i els reptes al finançament autonòmic i local. L’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) i el paper fiscalitzador dels comptes públics. La reforma de les agències reguladores espanyoles: la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Qualitat institucional, creixement i impacte de la corrupció: conseqüències per al creixement econòmic

El debat a Europa: l’informe dels presidents europeus

La persistent ineficiència de la despesa pública i el dèficit en la coordinació de les polítiques fiscals europees. La dificultat de dur a terme les reformes dels mercats de productes: ¿cap a la creació d’un mercat únic de l’energia? Les diferents dimensions sobre el debat de la productivitat: estratègies davant dels reptes del 4.0. La ruptura del consens social i la crisi institucional: ¿és viable l’eficiència sense equitat? Agenda reformista per afavorir el creixement i benestar en una societat inclusiva i sostenible

La «solitud» de la política monetària: el programa d’expansió quantitativa i de forward guidance. Les OMT i els objectius pressupostaris a mitjà termini com a arma preventiva dels desequilibris macroeconòmics. El sanejament i la reestructuració del sector financer espanyol. La consolidació pressupostària i l’impacte sobre el nivell d’endeutament i despesa públic. El fracàs de les polítiques redistributives i la necessària reforma del Pacte de Toledo. Conseqüències de la inestabilitat política sobre la política econòmica i les reformes sempre endarrerides i encara pendents

La pandèmia i les seves conseqüències. Economia versus salut. Efectes econòmics de la guerra a Ucraïna i Gaza. Desajustos entre una oferta alterada i demanda sobreestimulada: inflació, crisis, crisi energètica i crisi climàtica. Augment del dèficit i del deute públic. L’evolució de la productivitat. Visibilitat de les desigualtats i noves formes de pobresa. Els problemes en el mesurament de les dades econòmiques. El problema de l’habitatge

UE: Governança de l’estratègia de recuperació europea. Les noves regles fiscals. Els eurobons i el nou paper del BCE. Consell Europeu d’Innovació. Intel·ligència artificial: oportunitats i riscos, seguretat i tractament de dades

Espanya: Alteracions en el marc institucional espanyol. La institucionalització de l’avaluació de les polítiques públiques: el paper de l’AIReF. El necessari i encara inexistent Consell Nacional de la Productivitat

UE: Les conseqüències de la possible desglobalització i el debat sobre un nou paper per a la política industrial. Discussió sobre la política migratòria

Espanya: La discussió sobre el pes i el paper de l’Estat en l’economia. La transició digital: comportament diferencial de la productivitat, els intangibles i la digitalització. La transició ecològica: canvi climàtic, de la necessitat a la dificultat (els costos de la inacció i els costos de la transició). La gestió dels recursos naturals (la sequera). La transició justa: el combat contra la desigualtat, redistribució i predistribució. Les resistències a la reflexió estratègica a llarg termini: Espanya 2050

UE: El desafiament de desenvolupar polítiques comunitàries: SURE, Netx Generation UE, bons europeus

Espanya: Mesures econòmiques de resposta immediata (ERTO, ajudes ICO i altres mesures de suport) i els seus resultats. L’ingrés mínim vital i la lluita contra la pobresa. L’estratègia d’augment del salari mínim interprofessional (SMI). Les mesures per combatre la inflació i altres desequilibris derivats de la crisi. Next Generation UE i l’aplicació a Espanya. El pla de recuperació i resiliència i el decret per a la implementació del pla. Serem capaços de fer les reformes necessàries?: la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma del mercat elèctric