PD:Instruments Econòmics per a la Gestió Ambiental

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Instruments Econòmics per a la Gestió Ambiental

Codi de l'assignatura: 366775

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: François Cohen

Departament: Departament d'Economia

Crèdits: 6

Programa únic: S

Consideracions prèvies

Llista d’articles potencials per a la presentació oral d’un article acadèmic

Jones, Harold B. 2006. The Immorality of Redistribution: The Survival of Welfare State Programs Relies on a Precarious Balance. Foundation for Economic Education. https://fee.org/articles/the-immorality-of-redistribution/
Goldsmith, M. M. "The entitlement theory of justice considered." Political Studies 27.4 (1979): 578-593.

Singer, Peter. "The Singer solution to world poverty." The New York Times Magazine 5. September (1999): 60-63.

Chappell, R.Y. and Meissner, D. (2023). Study Guide: Peter Singer’s ’Famine, Affluence, and Morality’. In R.Y. Chappell, D. Meissner, and W. MacAskill (eds.), An Introduction to Utilitarianism, <https://www.utilitarianism.net/peter-singer-famine-affluence-and-morality>, accessed 11/15/2024.

Hickel, Jason. "The imperative of redistribution in an age of ecological overshoot: human rights and global inequality." Humanity: An International Journal of Human Rights, Humanitarianism, and Development 10.3 (2019): 416-428.

Geng, G., Zheng, Y., Zhang, Q., Xue, T., Zhao, H., Tong, D., ... & Davis, S. J. (2021). Drivers of PM2. 5 air pollution deaths in China 2002–2017. Nature Geoscience, 14(9), 645-650.

Khomenko, Sasha, et al. "Premature mortality due to air pollution in European cities: a health impact assessment." The Lancet Planetary Health 5.3 (2021): e121-e134.

Smith, K. R., McCracken, J. P., Weber, M. W., Hubbard, A., Jenny, A., Thompson, L. M., ... & Bruce, N. (2011). Effect of reduction in household air pollution on childhood pneumonia in Guatemala (RESPIRE): a randomised controlled trial. The Lancet, 378(9804), 1717-1726.

Brander, Luke M., and Mark J. Koetse. "The value of urban open space: Meta-analyses of contingent valuation and hedonic pricing results." Journal of environmental management 92.10 (2011): 2763-2773.

Haddad, Eduardo A., et al. "Economic drivers of deforestation in the Brazilian Legal Amazon." Nature Sustainability 7.9 (2024): 1141-1148.

Coelho-Junior, M. G., Valdiones, A. P., Shimbo, J. Z., Silgueiro, V., Rosa, M., Marques, C. D. L., ... & Azevedo, T. (2022). Unmasking the impunity of illegal deforestation in the Brazilian Amazon: a call for enforcement and accountability. Environmental Research Letters, 17(4), 041001.

Brancalion, P. H., De Almeida, D. R., Vidal, E., Molin, P. G., Sontag, V. E., Souza, S. E., & Schulze, M. D. (2018). Fake legal logging in the Brazilian Amazon. Science advances, 4(8), eaat1192.

Nordhaus, William D. "Revisiting the social cost of carbon." Proceedings of the National Academy of Sciences 114.7 (2017): 1518-1523.

Carleton, Tamma A., and Solomon M. Hsiang. "Social and economic impacts of climate." Science 353.6304 (2016): aad9837.

Fankhauser, Sam. "Adaptation to climate change." Annual Review of Resource Economics 9.1 (2017): 209-230.

Carattini, S., Carvalho, M. and Fankhauser, S. (2018) ‘Overcoming public resistance to carbon taxes’, Wiley Interdisciplinary Reviews: Climate Change, 9(5), e531. Available at: https://doi.org/10.1002/wcc.531.

Sommer, S., Mattauch, L. and Pahle, M. (2022) ‘Supporting carbon taxes: The role of fairness’, Ecological Economics, 194, 107325. Available at: https://www.inet.ox.ac.uk/publications/supporting-carbon-taxes-the-role-of-fairness.

Hepburn, C., Hazeldine, T., Chilcott, M., Macedo, J. and Phenix, T. (2019) ‘The climate impact of alternative proteins’, Smith School of Enterprise and the Environment, University of Oxford. Available at: https://www.smithschool.ox.ac.uk/sites/default/files/2022-03/Climate_Impacts_of_Alternative_Proteins.pdf

Jaffe, Adam B., Richard G. Newell, and Robert N. Stavins. "A tale of two market failures: Technology and environmental policy." Ecological economics 54.2-3 (2005): 164-174.

Tong, D. et al. Committed emissions from existing energy infrastructure jeopardize 1.5 °C climate target. Nature 572, 373–377 (2019).

Baker, E., Fowlie, M., Lemoine, D., & Reynolds, S. S. (2013). The economics of solar electricity. Annu. Rev. Resour. Econ., 5(1), 387-426.

Allcott, Hunt, and Michael Greenstone. "Is there an energy efficiency gap?." Journal of Economic perspectives 26.1 (2012): 3-28.

Toledo, Chantal. "Do environmental messages work on the poor? Experimental evidence from brazilian favelas." Journal of the Association of Environmental and Resource Economists 3.1 (2016): 37-83.

Attari, Shahzeen Z., et al. "Public perceptions of energy consumption and savings." Proceedings of the National Academy of sciences 107.37 (2010): 16054-16059.

Keeling, R. J. L., & MacKinnon, P. J. (2019). One Health: A policy framework for tackling global health challenges. Lancet Global Health, 7(5), 602-612.

Greenstone, J. H., & Jacobson, M. J. (2019). The economic case for investing in clean energy and energy efficiency: The co-benefits for public health. Journal of Environmental Economics and Management, 94, 165-183.

Khosla, R., et al. (2020). Cooling for Sustainable Development. Nature Sustainability, 3(10), 699-710.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial	24
(Classes magistrals.)
- Teoricopràctica	Presencial	18
(Revisions (requisits a l’inici), anàlisi de textos i activitats (excepte exercici economètric).)
- Tutorització per grups	Presencial	4
(Projecte sobre valoració contingent (excepte exercici economètric).)
- Pràctiques de problemes	Presencial	2
(Anàlisi d’una política.)
- Pràctiques d'ordinadors	Presencial	4
(Exercicis economètrics.)

Treball tutelat/dirigit	40
(Projecte en grup i presentació oral en grup. Correus electrònics i comunicacions a l’estudiant.)

Aprenentatge autònom	58
(Repàs de les classes, lectures individuals, preparació a l’examen.)

Recomanacions

Tots els apunts del professor i el material científic assignat són en anglès. No es requereix un nivell mínim oficial d’anglès per cursar l’assignatura, però és molt recomanable tenir-ne un nivell suficient (almenys un B2) per comprendre els materials i seguir el curs amb comoditat. El professor fa les explicacions en castellà durant tota la classe, però no traduirà el material de classe.

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

L’objectiu d’aquest curs és proporcionar a l’alumnat una comprensió àmplia i aplicada de l’economia ambiental, amb un enfocament en la intersecció entre teoria econòmica, implementació de polítiques i justícia. Tot i que el curs inclou principis fonamentals de microeconomia, posa menys èmfasi en la formalització matemàtica que els cursos tradicionals d’economia ambiental. En lloc d’això, integra l’anàlisi de polítiques, l’economia política i mètodes empírics per abordar el canvi climàtic, la gestió dels recursos i la justícia ambiental. El curs explora com els instruments econòmics configuren les polítiques ambientals, i aborda temes com la fixació de preus del carboni, el comerç d’emissions i les transicions energètiques. També introdueix eines pràctiques, com la valoració contingent, el mètode hedònic i els mètodes economètrics, aplicats dins de marcs més amplis d’equitat, governança i desenvolupament sostenible. A través d’estudis de cas, debats, simulacions i anàlisis de dades, l’alumnat s’enfronta a reptes polítics reals, de manera que adquireix les habilitats per analitzar críticament i dissenyar polítiques ambientals eficaces. I al final del curs, estarà preparat per analitzar els dilemes i compensacions de les polítiques públiques, comprendre les dimensions econòmiques i socials dels problemes ambientals, i participar en debats contemporanis sobre acció climàtica, assignació de recursos i sostenibilitat.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Comprendre el paper de la política econòmica en la sostenibilitat ambiental: desenvolupar una base sòlida en principis econòmics i les seves aplicacions al canvi climàtic, l’assignació de recursos i la justícia ambiental.

Analitzar els reptes distributius i d’economia política de l’acció ambiental: explorar com les polítiques ambientals interactuen amb la desigualtat, les estructures de governança i les limitacions polítiques.

Referits a habilitats, destreses

Aplicar mètodes clau de valoració econòmica en la presa de decisions ambientals: adquirir experiència pràctica amb valoració contingent, preus hedònics i anàlisi de cost-eficàcia per quantificar els impactes de polítiques ambientals i climàtiques.

Avaluar polítiques ambientals utilitzant eines teòriques i empíriques: analitzar l’eficàcia de diferents instruments de política, com els mercats de carboni, les finances verdes i els enfocaments reguladors, a través de marcs econòmics.

Referits a actituds, valors i normes

Participar críticament en els debats contemporanis sobre clima i sostenibilitat: sintetitzar teoria econòmica i evidència empírica per proposar solucions polítiques pràctiques i políticament viables.

Blocs temàtics

1. Escassetat, justícia i medi ambient

* Aquest primer bloc introdueix la transició d’una escassetat econòmica clàssica cap a una escassetat ambiental, posant en relleu com el creixement econòmic modern ha generat tensions amb els límits planetaris i la necessitat de nous marcs de decisió col·lectiva. A través de classes teòriques i pràctiques, l’estudiantat analitza les tensions entre eficiència i equitat, la distribució dels recursos naturals i els fonaments filosòfics i econòmics que sustenten la política ambiental.

2. Elaboració de polítiques ambientals

* Aquest bloc tracta sobre com dissenyar i aplicar polítiques ambientals eficaces per corregir fallides de mercat i de regulació. A través de l’estudi de mètodes com les anàlisis cost-efectivitat i de valoració contingents, l’estudiantat explora com mesurar l’impacte de polítiques, gestionar la implementació, i abordar problemes com la contaminació de l’aire, la desforestació o la governança deficient. Les sessions pràctiques ajuden a entendre els desafiaments ètics, polítics i econòmics de l’acció ambiental efectiva.

3. Resoldre el canvi climàtic

* Aquest bloc analitza com les polítiques ambientals poden contribuir a evitar una catàstrofe climàtica en el segle XXI, abordant la fixació de preus del carboni, els mercats d’emissions i la transició energètica. L’estudiantat explora mètodes teòrics i empírics per calcular el cost social del carboni i dissenyar instruments de política com els impostos i els mercats de carboni. Les sessions pràctiques inclouen anàlisi de dades reals, disseny d’enquestes i debats sobre incentius per a l’acció climàtica, combinant eines d’economia ambiental amb exemples concrets com les reformes del mercat elèctric europeu.

4. Cinquanta ombres de verd: itineraris polítics en la transició ecològica

* Aquest bloc analitza com les polítiques públiques poden accelerar la transició energètica i ecològica davant la lentitud dels acords internacionals i les resistències polítiques. A través de debats, simulacions i anàlisi de casos reals, l’estudiantat explora camins tecnològics (renovables, hidrogen, captura de carboni), polítiques del segon millor i estratègies d’integració de cobeneficis. El bloc conclou amb una reflexió crítica sobre com combinar eficàcia, equitat i viabilitat política en l’acció climàtica.

Metodologia i activitats formatives

El curs combina classes magistrals, sessions pràctiques i debats interactius per facilitar la comprensió dels principals conceptes de l’economia ambiental i la seva aplicació a problemes reals. A les classes teòriques es presenten les idees fonamentals mitjançant explicacions del professor i exemples empírics. Les sessions pràctiques inclouen jocs de rol, lectures guiades, exercicis aplicats i simulacions, que permeten a l’alumnat desenvolupar habilitats analítiques i de treball en grup.

Al llarg del curs es treballen enfocaments i eines de diverses disciplines, com ara:
– l’economia pública i ambiental,
– la ciència política i la filosofia política,
– l’avaluació de polítiques públiques,
– l’econometria aplicada,
– i la gestió de conflictes i negociació en entorns de transició ecològica.

Es fomenta una participació activa i crítica al llarg de tot el curs, amb una atenció especial a la connexió entre teoria i pràctica en l’acció climàtica i ambiental.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Examen final. Tot l’alumnat ha de fer un examen final, que inclou sis preguntes generals, algunes de les quals poden ser substituïdes per un exercici curt. En el cas d’estudiants que optin per l’avaluació continuada, l’examen és més curt (quatre preguntes/exercicis) i compta un 50 % de la nota final.

La nota mínima per aprovar el curs és de 5 sobre 10. Independentment del sistema d’avaluació escollit, cal obtenir com a mínim un 4 sobre 10 a l’examen final per fer mitjana i poder aprovar el curs.

L’avaluació continuada consta de tres components, que sumen el 50 % restant de la nota final:

1. Presentació oral d’un article acadèmic (10 %), realitzada en grups durant les sessions de lectura.
L’article ha de ser en anglès, però la presentació s’espera en castellà o català; es pot fer en anglès de manera excepcional si l’estudiant ho prefereix. No es requereix un nivell mínim oficial d’anglès per cursar l’assignatura; tanmateix, per comprendre els textos, es recomana tenir-ne un nivell B2.
En cas d’absència, els punts d’aquesta avaluació passen a l’examen final.

2. Projecte en grup sobre valoració contingent (30 %), combinació de treball a classe i a casa.

El 50 % de la nota prové de la qualitat global del projecte.
El 50 % de la nota es basa en les contribucions individuals dins del grup.
Com que hi ha sessions preparatòries, el professor pot reduir la nota de contribució individual si l’estudiant no hi assisteix. Durant aquestes sessions, el professor recull l’assistència a classe.
El professor defineix el termini límit de lliurament del projecte. Cada dia de retard (comptant des del primer minut després de mitjanit) comporta una penalització d’1 punt sobre la nota total del projecte.

3. Exercici d’anàlisi de polítiques en una sessió específica (10 %)
En cas d’absència, els punts d’aquesta avaluació passen a l’examen final.
L’ús de telèfons mòbils o qualsevol altre dispositiu electrònic durant l’exercici està estrictament prohibit. L’incompliment d’aquesta norma es considera una falta greu i comporta automàticament una qualificació de zero en aquesta activitat.

Assistència i puntualitat. Per evitar problemes d’organització i garantir una participació adequada, es considera essencial arribar puntuals a les sessions. En les activitats d’avaluació, només el professor pot decidir si l’estudiant que arriba tard es pot integrar a l’activitat. Aquesta decisió depèn del tipus d’exercici i del moment d’arribada. No correspon a l’estudiant determinar si pot participar-hi o no. Si el professor considera que no es pot integrar, l’estudiant consta com a absent i s’apliquen les normes corresponents.

Situacions no previstes. Qualsevol situació no prevista en aquest pla d’avaluació l’ha de resoldre el professor, d’acord amb els criteris acadèmics i normatius de la UB, si n’hi ha.

Llengua d’avaluació. Els estudiants poden utilitzar l’anglès, el castellà o el català per a totes les activitats d’avaluació, tant orals com escrites.

Reavaluació (avaluació continuada). L’alumnat que no superi l’assignatura en la convocatòria ordinària (incloent-hi les persones no presentades) pot optar a la reavaluació en la data fixada pel Consell d’Estudis de l’ensenyament. La reavaluació consisteix en una prova final de síntesi que té una estructura semblant a la de la convocatòria ordinària, però amb una durada de dues hores. Aquesta prova compta el 100 % de la nota final de l’assignatura. Per tant, a la reavaluació no es té en compte la nota de les proves avaluables fetes al llarg del curs i la nota es determina exclusivament a partir de la prova final de síntesi.

Avaluació única

Examen final. Tot l’alumnat ha de fer un examen final, que inclou sis preguntes generals, algunes de les quals poden ser substituïdes per un exercici curt. La nota mínima per aprovar el curs és de 5 sobre 10.

Reavaluació (avaluació única). L’alumnat que no superi l’assignatura en la convocatòria ordinària (incloent-hi les persones no presentades) pot optar a la reavaluació en la data fixada pel Consell d’Estudis de l’ensenyament. La reavaluació consisteix en una prova final de síntesi que té una estructura semblant a la de la convocatòria ordinària.