Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gènere, Sexualitat i Creació

Codi de l'assignatura: 569566

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: Myriam Mallart Brussosa

Departament: Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos

Crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(La docència pot passar a no presencial si les circumstàncies ho exigeixen.)

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

42

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

L’assignatura s’imparteix íntegrament en català i/o castellà. S’accepten treballs escrits i orals en aquestes dues llengües i en d’altres, a acordar amb les professores.


Altres recomanacions

Aquesta assignatura pot incloure sortides de camp com a part de les seves activitats.

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

Competències bàsiques i generals
 

— Coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.

 

— Capacitat d’integrar coneixements i d’enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis.

 

— Habilitats d’aprenentatge que permetin als alumnes continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

 

— Capacitat de comprensió: identificació de conceptes, problemes i qüestions fonamentals en qualsevol tipus de debat sobre construcció d’identitats culturals.

 

— Capacitat de gestió de la informació: capacitat d’extreure i sintetitzar informació a partir de fonts diverses, utilització efectiva de biblioteques, arxius, hemeroteques i altres fonts d’informació (especialment les de tipus virtual) apropiades a la investigació en humanitats.

 

— Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

 

— Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

— Habilitat per interpretar textos provinents d’èpoques o tradicions culturals diverses.

 

— Capacitat de reflexió: consciència del propi pensament, capacitat de reconèixer i valorar teories i punts de vista diferents en l’àmbit dels estudis literaris i culturals.

 

— Capacitat de desenvolupar el pensament independent: capacitat crítica i autocrítica, desenvolupament d’estratègies originals de resolució de problemes, capacitat de generar idees noves, capacitat de delimitar un objecte o camp d’estudi al voltant de la construcció i representació d’identitats culturals.

 

— Capacitat de dur a terme recerca bàsica i d’estar al dia de la desenvolupada en l’àmbit de la comunitat científica internacional en els estudis culturals, literaris i de gènere.

 

— Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips interculturals).

 

Competències específiques
 

— Discriminació i aplicació de les teories i metodologies literàries, medials i culturals relatives a la identitat (de gènere, classe, sexualitat, ètnia, etc.).

 

— Interpretació de textos i fonts primàries relacionades amb el gènere.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Assolir un coneixement teòric sobre la teoria feminista i els estudis sobre gènere i sexualitat en l’àmbit de la literatura i les arts.

• Analitzar amb aquests conceptes i fonaments teòrics la producció literària i artística, teòrica i crítica.

• Aplicar la metodologia de la teoria feminista i els estudis de gènere a textos crítics i acadèmics.

 

Referits a habilitats, destreses

• Desenvolupar la capacitat de construir arguments sòlids i complexos, que enllacin amb l’estat de la qüestió en l’entorn internacional.

• Desenvolupar la capacitat de gestionar la informació, de discriminar les teories i metodologies literàries, medials i culturals pertinents per a cada cas concret, i de participar amb precisió de pensament i d’expressió, tant oralment com per escrit, en els debats propis dels estudis literaris i culturals.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Potenciar el respecte envers la diversitat d’opinions, sempre que estiguin degudament fonamentades i raonades.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Maneres de mirar; maneres de llegir

1.1. El plaer visual a debat

1.2. Llegir/mirar com a feminista

1.3. Comunitats interpretatives, gènere i cultura popular

2. Textualitats híbrides

2.1. Ficció, experiència i textualitats electròniques

2.2. Autobiografies feministes, postfeministes i trans*

2.3. Reescriure el gènere

3. Debats feministes sobre l’autoria

3.1. Subjectes imprevistos: identitat, cànon, repertoris

3.2. Autora, autoria, autoritat. Praxi de la diferència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure debats dirigits, treballs en grup, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació. 

Es prendrà en consideració la perspectiva de gènere en el contingut de l’assignatura. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consistirà en l’elaboració de dos comentaris crítics.Cal aprovar cada exercici

Cada exercici té les fases següents: 

  • Tutoria individual  obligatòria.
  • Exposició oral voluntària (10 % i 10% en cada exercici).
  • Comentari crític escrit (40 % i 40 % en cada exercici).


 

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació continuada consistirà en l’elaboració de dos comentaris crítics.

Cada comentari té les fases següents: 

  • Tutoria individual obligatòria
  • Comentari crític escrit (50 % i 50 %, en cada exercici). 


Reavaluació

Segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

Ahmed, Sara. The Cultural Politics of Emotion. Londres, 2004.

Ahmed, Sara. The Promise of Happiness. Durham: Duke UP, 2010.

Berger, John et al. Ways of Seeing. BBC & Penguin, 1973.

Berlant, Lauren. Cruel Optimism. Duke UP, 2011.

Bermúdez Montes, Teresa & Mônica Heloane Carvalho de Sant’Anna, eds. Letras escarlata. Estudos sobre a representación da menstruación. Frank & Timme, 2016.

Birulés, Fina. Entre actes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament. Barcelona: Trabucaire, 2014.

Burke, Seán. Authorship: From Plato to the Postmodern. A Reader. Edinburg U.P. Impreso, 1995.

Cixous, Hélène. La risa de la Medusa. Ensayos sobre escritura. Anthropos, 2001.

Clough, Patricia Tiniceto & Jean Halley. The Affective Turn: Theorising the Social. Duke UP, 2007.

Clúa, Isabel (ed.). Dossier Género y cultura popularLectora: revista de dones i textualitat, 11. Online, 2005.

Colaizzi, Giulia. "Placer visual, política sexual y continuidad narrativa", Arbor, 174, 2003, 686, p. 339-354.

Collin, Françoise. Praxis de la diferencia. Liberación y libertad. Ed. Marta Segarra. Barcelona: Icaria, 2006.

Éribon, Didier. Rétour a Reims. Fayard, 2009.

Felski, Rita. Literature after Feminism. The University of Chicago, 2003.

Fuss, Diana. Essentially Speaking. Feminism, Nature and Difference. Roudledge, 1989.

González Fernández Helena e Isabel Clúa. Máxima audiencia. Icaria, col. Mujeres y Cultura, 2011.

Halberstam, Jack. The Queer Art of Failure. Duke UP, 2011.

Halberstam, Jack. Trans*. A Quick and Quirky Account of Gender Variability. Duke UP, 2018.

Haraway, Donna J. Simians, Cyborgs and Women. The Reinvention of Nature. Routledge, 1988.

Illouz, Eva. El consumo de la utopía romántica del amor. Katz, 2009.

Lauretis, Teresa de. Technologies of Gender. Essays on Theory, Film and Fiction. Bloomington: Indiana UP. 1987.

Leibovici, Martine. Autobiographies de transfuges. Karl Philipp Moritz, Richard Wright, Assia Djebar. Éditions Le Manuscrit, 2013.

Littáu, Karin. Theories of Reading. Books, Bodies and Bibliomania. Polity Press, 2006.

Mulvey, Laura. "Unmasking the gaze. Some thoughts on new feminism film theory and history". Lectora: revista de dones i textualitat, 7, p. 5-14. Online. 2001.

Paszkiewicz, Katarzyna. Rehacer los géneros. Icaria, col. Mujeres y Cultura, 2017.

Pollock, Griselda. Differencing the Canon: Feminist Desire and the Writing of Art’s Histories. Roudledge, 1999.

Sedgwick, Eve K. Touching Feelings: Affects, Pedagogy, Performativity. Durham:Duke UP, 2003.

 

Segarra, Marta (ed.) Pensar la comunidad desde la literatura y el género.Barcelona: Icaria, col. Mujeres y Cultura, 2012. 

Pérez Fontdevila, Aina y Meri Torras. ¿Qué es una autora? Icaria, col. Mujeres y Cultura, 2019.

Sibilia, Paula. La intimidad como espectáculo. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2008.

Staiger, Janet. "Authorship Approaches". Authorship and Film. Ed. David A. Gerstner & Janet Staiger. Routledge, 2003, p. 27-57.