|
|
Pla docent de l'assignatura
|
|
|
Nom de l'assignatura: Modernitat i Postmodernitat: de Baudelaire a Derrida
Codi de l'assignatura: 569574
Curs acadèmic: 2025-2026
Coordinació: Myriam Mallart Brussosa
Departament: Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos
Crèdits: 6
Programa únic: No definit
|
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 150
|
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
60
|
|
(La docència pot passar a no presencial si les circumstàncies ho exigeixen.)
|
| |
- Sortida cultural
|
Presencial i no presencial
|
|
6
|
| |
- Seminari
|
Presencial i no presencial
|
|
42
|
| |
- Taller experimental
|
Presencial i no presencial
|
|
12
|
|
Treball tutelat/dirigit
|
45
|
|
L’assignatura s’imparteix en castellà/català. S’acceptaran treballs escrits i orals en castellà, català, francès i anglès, a acordar amb el professor.
Altres recomanacions
Aquesta assignatura pot incloure sortides de camp com a part de les seves activitats.
|
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen
|
|
Competències bàsiques i generals
— Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
— Habilitat per interpretar textos provinents d’èpoques o tradicions culturals diverses.
— Capacitat de desenvolupar el pensament independent: capacitat crítica i autocrítica, desenvolupament d’estratègies originals de resolució de problemes, capacitat de generar idees noves, capacitat de delimitar un objecte o camp d’estudi al voltant de la construcció i representació d’identitats culturals.
— Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.
— Capacitat d’integrar coneixements i d’enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis.
— Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
— Habilitats d’aprenentatge que permetin als alumnes continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
— Capacitat de comprensió: identificació de conceptes, problemes i qüestions fonamentals en qualsevol classe de debat sobre construcció d’identitats culturals.
— Capacitat de reflexió: consciència del propi pensament, capacitat de reconèixer i valorar teories i punts de vista diferents en l’àmbit dels estudis literaris i culturals.
— Capacitat de gestió de la informació: capacitat d’extreure i sintetitzar informació a partir de fonts diverses, utilització efectiva de biblioteques, arxius, hemeroteques i altres fonts d’informació (especialment les de tipus virtual) apropiades a la investigació en humanitats.
— Capacitat de dur a terme recerca bàsica i d’estar al dia de la desenvolupada en l’àmbit de la comunitat científica internacional en els estudis culturals, literaris i de gènere.
— Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips interculturals).
|
|
Competències específiques
— Anàlisi dels vincles entre creació artística i història contemporànies, institucions culturals i tendències socials i polítiques tenint en compte la colonització i la globalització.
— Adquisició de coneixements avançats de les diferents teories i metodologies de la interculturalitat, de la globalització, dels estudis postcolonials i de l’anàlisi de diferents tipus de textos; aprofundiment en el coneixement de l’instrumental filològic necessari per analitzar textos complexos i dur a terme estudis comparatístics.
— Discriminació i aplicació de les teories i metodologies literàries, medials i culturals relatives a la identitat (de gènere, classe, sexualitat, ètnia, etc.).
|
|
Referits a coneixements
• Assolir un coneixement ampli de les teories de la modernitat poètica i estètica a partir de Baudelaire i els grans poetes francesos de final del segle xix.
• Saber distingir i definir les diverses etapes de la modernitat estètica al llarg del segle xx.
• Assolir un coneixement ampli de les teories de la postmodernitat a partir dels pensadors més representatius.
Referits a habilitats, destreses
• Desenvolupar la capacitat de construir arguments sòlids i complexos, que enllacin amb l’estat de la qüestió en l’entorn internacional.
• Desenvolupar la capacitat de gestionar la informació, de discriminar les teories i metodologies literàries, medials i culturals pertinents per a cada cas concret, i de participar amb precisió de pensament i d’expressió, tant oralment com per escrit, en els debats propis dels estudis literaris i culturals.
Referits a actituds, valors i normes
• Potenciar el respecte envers la diversitat d’opinions, sempre que estiguin degudament fonamentades i raonades.
|
1.
Tradició i modernitat
2.
Modernitat filosòfica i modernitat literària
3.
Modernitat i avantguardes
4.
La noció de crisi
5.
Postmodernitat, postestructuralisme i deconstrucció
|
Metodologia i activitats formatives
|
|
La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure debats dirigits, treballs en grup, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació.
Treballarem a partir d’un corpus significatiu de textos que es proporcionaran a classe: Baudelaire, Rimbaud i Mallarmé per a la modernitat; Apollinaire i Breton per a les avantguardes; Lyotard, Barthes, Derrida i Régis Debray per a la postmodernitat.
Analitzarem les relacions de la poesia amb la pintura i la música; les redefinicions de l’art amb la moda, el disseny i les tècniques industrials, inseparables també de les noves tendències de la lingüística i del pensament al llarg del segle XX.
Finalment, ens interrogarem sobre el valor de l’art i de l’artista dins de l’espai intercultural postmodern de la ciutat del segle XXI.
Es prendrà en consideració la perspectiva de gènere en el contingut de l’assignatura.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
|
-Elaboració de dos exercicis (45 % + 45 %) durant el curs, amb el format de presentació oral i també lliurament per escrit.
-Participació activa durant les sessions i els exercicis bonus plantejats a classe per el/la professor/a (10%).
Perquè l’assignatura sigui qualificada és requisit indispensable haver presentat tots els exercicis puntuables.
Avaluació única
En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.
L’avaluació única consistirà en l’elaboració d’un treball escrit de 4.000 paraules aproximadament, que valdrà el 100 % de la nota final i que es lliurarà al final del curs.
Reavaluació
Segueix el format de l’avaluació única.
|
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Antoine COMPAGNON, Las cinco paradojas de la modernidad, tr. cast. de Julieta Fombona Zuloaga, Monte Ávila editores, Caracas, 1991. 
Antoine COMPAGNON, Los antimodernos, Barcelona, El Acantilado, 2007. 
Fredric JAMESON, Teoría de la posmodernidad, tr. cast. de Celia Montolía y Ramón de Castillo, Trotta, Madrid, 2001. 
Hans-Robert, JAUSS, “Tradición literaria y conciencia actual de la Modernidad”, en La literatura como provocación, tr. cast. de Joan Godo, Península, Barcelona, 1976. 
Jean-François LYOTARD, La condició postmoderna, tr. cat. de Francesc Pons i Joan Pipó, Angle, Barcelona, 2004. 
Octavio PAZ, Traducción : Literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets editores, 1990. 
Régis DEBRAY, Eloge des frontières, Paris, Gallimard, 2010 (Trad. al cast., Gedisa, 2015, en premsa). 