Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Conèixer l’estructura i la composició molecular de les cèl·lules eucariotes.   — Conèixer com s’organitzen, funcionen i interactuen els diferents orgànuls i estructures cel·lulars.   — Conèixer la base estructural, funcional i molecular dels processos cel·lulars principals: la diferenciació, l’adhesió, el cicle cel·lular, l’apoptosi i les interaccions encarregades de la formació i del manteniment dels teixits.   — Conèixer les tècniques de laboratori bàsiques utilitzades en la recerca en biologia cel·lular: imatgeria, tècniques analítiques com ara la cromatografia, l’electroforesi, la centrifugació, la citometria de flux, l’anàlisi genètica, etc.   — Aprendre les normes i habilitats bàsiques per treballar en un laboratori de biologia i cultiu cel·lular.   — Llegir literatura científica (incloent-hi articles i anàlisis en llengua original) amb una actitud crítica.   — Saber aplicar les bases metodològiques i conceptuals de la biologia per interpretar resultats d’anàlisis.

 

 

Blocs temàtics

 

I. Citosquelet

*  
1. Els filaments d’actina

• Introducció al citoesquelet. Característiques moleculars: expressió i formes moleculars. Equilibri entre les fraccions soluble i insoluble: cinètica molecular i proteïnes associades al citoesquelet
• Actina. Execució i control. Dominis funcionals de l’actina G. Variants moleculars
• Equilibri entre actina G i actina F in vitro i in vivo
• Regulació funcional de les proteïnes d’unió a actina

2. Els microtúbuls

• Tubulina. Execució i control. Factors que regulen la dimerització. Dominis funcionals. Formes moleculars
• Equilibri entre dímers i microtúbuls in vitro: polimerització
• Equilibri entre dímers i microtúbuls in vivo: proteïnes associades a microtúbuls
• Regulació

3. Els filaments intermedis

• Molècules que formen filaments intermedis. Execució i control. Dominis funcionals dels polipèptids dels filaments intermedis. Categories de gens i grups de proteïnes
• Equilibri entre tetràmers i filaments intermedis in vitro: polimerització
• Citoesquelet de les plantes

II. Matriu extracel·lular, adhesió i senyalització

*  
4. La matriu extracel·lular

• La cèl·lula i el seu entorn. Constituents extracel·lulars
• Col·làgens fibril·lars, associats a fibres i assemblats per xarxes. Fibres elàstiques
• Glicosaminoglicans. Proteoglicans
• Proteïnes d’adhesió múltiple: fibronectina, laminina
• La paret cel·lular vegetal

5. Adhesió

• Introducció
• Característiques de les molècules d’adhesió. Dominis d’afinitat. Noció de receptor, antireceptor, lligand, associació homofílica i associació heterofílica. Senyalització associada
• Integrines
• Cadherines
• Molècules d’adhesió en la superfamília de la immunoglobulina
• Selectines: caràcters morfològics i moleculars. Leucodiapedesi
• Altres molècules d’adhesió

6. Senyalització intracel·lular

• Tipus de senyalització. Receptors de membrana
• Receptors acoblats a proteïnes trimèriques. Via AC-cAMP-PKA i via IP3-DAG
• Receptor tirosina-cinasa i via MAPK

III. Transport intracel·lular i orgànuls

*  
7. Divisió cel·lular en compartiments i transport de proteïnes de citosol

8. Nucli cel·lular: estructura, funció i transport entre el nucli i el citosol

9. Mitocondris, plastidis i peroxisomes: estructura, funció i importació de proteïna

• Divisió de mitocondris, cloroplasts i peroxisomes en compartiments
• Models d’estudi del transport entre citosols i mitocondris, i entre citosols i cloroplasts
• Model de transport als mitocondris i als cloroplasts: complexos de translocació i requisits energètics
• Transport a peroxisomes. Proteïnes peroxisòmiques

10. Via secretòria

• Reticle endoplasmàtic
• Aparell de Golgi

11. Transport a lisosomes, endocitosi i via endocítica

• Lisosomes
• Endocitosi facilitada mitjançant receptors

12. Transport vesicular

IV. Cicle cel·lular i apoptosi

*  
13. Cicle cel·lular i components del seu sistema de regulació

• Introducció
• Fases del cicle cel·lular
• Components del sistema de regulació del cicle cel·lular. Cinasa dependent de ciclina (CDK). Ciclina. Complexos ciclina-CDK
• Regulació de complexos ciclina-CDK. Activació de complexos a través de la cinasa activadora de CDK (CAK). Enzims que modifiquen CDK de manera covalent. Inhibidors del complex ciclina-CDK

14. Les fases del cicle cel·lular

• Introducció
• Regulació de la mitosi. Regulació de la transició G2-M. Regulació de la transició metafase-anafase
• Regulació de la transició G1-S. Ciclina D. Proteïna del retinoblastoma. Família de factors de transcripció E2F. Punts de control
• Regulació de la fase S. Formació del complex d’iniciació. Activació dels orígens de la replicació. Regulació de la doble replicació

15. Regulació del cicle cel·lular en resposta a danys produïts en el DNA

16. Apoptosi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura equival a 6 crèdits ECTS i s’organitza en grups de 80 alumnes. Les activitats d’aprenentatge es distribueixen de la manera següent: Sessions teòriques: en grups de 80 alumnes, durant 28 sessions. Seminaris: en grups de 40 alumnes, durant 13 sessions. Sessions pràctiques al laboratori: en grups de 12 alumnes, durant 15 hores. * La metodologia docent proposada pot patir canvis en funció de les restriccions relatives a les activitats presencials que dictin les autoritats sanitàries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Dos exàmens parcials: el primer, a finals d’octubre (10 % de la nota final) i l’altre, al desembre (15 %). Sessions pràctiques al laboratori: un test amb preguntes d’elecció múltiple, el mateix dia de l’examen final (15 %). Prova de síntesi: inclou tot el temari de l’assignatura i es fa a finals de gener o principis de febrer (60 %). Per aprovar l’assignatura cal treure una nota mínima de 5 sobre 10. * L’avaluació de l’alumnat pot patir canvis en funció de les restriccions relatives a les activitats presencials que dictin les autoritats sanitàries.   Avaluació única Prova de síntesi: inclou tot el temari de l’assignatura i es fa a finals de gener o principis de febrer (85 % de la nota final). Sessions pràctiques al laboratori: un test amb preguntes d’elecció múltiple, el mateix dia de l’examen final (15 %). Per aprovar l’assignatura cal treure una nota mínima de 5 sobre 10. * L’avaluació de l’alumnat pot patir canvis en funció de les restriccions relatives a les activitats presencials que dictin les autoritats sanitàries.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

ALBERTS, B. [et al.]. Molecular biology of the cell. 6th ed. New York : Garland Science, 2015  

[També, ALBERTS, B. Biología molecular de la célula : sexta edición. Barcelona : Omega, cop. 2016]  

LODISH, H. [et al.] Molecular cell biology. 8th ed. New York, NY : Freeman ; Macmillan Higher Education, 2016  

[També, 7a ed., 2016, en castellà]