|
|
Pla docent de l'assignatura
|
|
|
D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.
Nom de l'assignatura: Genètica de la Conducta
Codi de l'assignatura: 563565
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Marc Via Garcia
Departament: Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia
Crèdits: 2,5
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 62.5
|
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
25
|
| |
- Teoricopràctica
|
Presencial
|
|
21
|
| |
- Tutorització per grups
|
Presencial
|
|
4
|
|
Treball tutelat/dirigit
|
15
|
|
Aprenentatge autònom
|
22.5
|
|
Competències que es desenvolupen
|
|
- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, essent incomplerta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Comprendre que les explicacions psicològiques poden variar en diferents poblacions i contextos. Reconèixer i respectar la diversitat humana.
- Saber aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació amb diferents objectius i propòsits (relacions amb altres professionals, obtenció d’informació, difusió del coneixement, etc.).
- Mostrar habilitats per avaluar críticament una recerca científica en comportament i cognició.
|
|
Referits a coneixements
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és conèixer els mecanismes mitjançant els quals els factors genètics influencien la conducta normal i patològica, així com entendre la importància de la interacció entre els factors genètics i els factors ambientals de risc i protectors.
Referits a habilitats, destreses
- Saber analitzar i interpretar les dades d’una investigació genètica dins del marc del coneixement disciplinari.
- Ser capaç d’aplicar les teories principals sobre l’etiologia dels trastorns del cervell i la conducta en la conceptualització d’un estudi genètic.
- Saber difondre, utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació, el coneixement entre els professionals de la disciplina o de disciplines afins.
- Saber discutir els resultats d’un estudi genètic.
Referits a actituds, valors i normes
- Mostrar un interès continuat per la recerca, el desenvolupament i la innovació.
- Mantenir un procés autoformatiu d’actualització permanent sobre el coneixement elaborat per altres dins del mateix camp de recerca o actuació professional.
|
1.
Aspectes conceptuals i metodològics
2.
Perspectives en cognició, personalitat i psicopatologia
3.
Aplicacions de la genètica de la conducta
|
Metodologia i activitats formatives
|
|
— Sessions magistrals impartides pel professorat sobre aspectes generals del temari.
— Tallers per aprendre a utilitzar bases de dades genètiques i a interpretar els estudis d’associació genètica.
— Pràctiques per analitzar estadísticament les relacions entre variants genètiques i fenotips d’interès cognitiu/conductual.
— Elaboració d’un treball dirigit pel professorat i preparat per l’alumnat respecte a una publicació sobre les bases genètiques de la conducta i la cognició.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
|
En l’avaluació continuada la nota final s’obté de la realització d’un examen, l’avaluació d’un treball i l’assistència i participació activa a les classes. El contingut i la ponderació per a cada activitat són els següents:
— 15% de l’assistència (màxim de 1’5 punt sobre 10 si s’assisteix a un mínim del 80% de les sessions; si l’assistència és inferior al 80%, la puntuació serà ponderada segons els dies assistits).
— 40% segons la valoració de l’activitat dirigida: elaboració i presentació per escrit d’un treball dut a terme de manera individual o en petits grups a partir d’una llista d’articles proposada pel professorat. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.
— 45% segons la puntuació obtinguda en un examen. L’examen consta de dos problemes de recerca que s’han de desenvolupar entre els proposats per l’equip de professorat de l’assignatura. L’examen es realitzarà a través del campus virtual i no és presencial. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.
Reavaluació: qui suspengui l’assignatura pot presentar-se a la reavaluació de l’examen final amb les mateixes característiques que les descrites a l’avaluació continuada. La nota que obtingui en aquesta reavaluació suposarà el 60 % de la nota final. Es mantindrà la nota del treball o es podrà tornar a presentar un nou treball si aquest ha estat suspès. La data s’ha de determinar amb el professorat. De forma orientativa tindrà lloc una setmana després de fer-se públiques les notes.
Avaluació única
L’alumnat que hagi sol·licitat acollir-se a l’avaluació única s’avalua de la manera següent:
— 50 % de la nota segons la puntuació obtinguda a l’examen final de l’assignatura. L’examen consta de dos problemes de recerca que s’han de desenvolupar entre els proposats per l’equip de professorat de l’assignatura. L’examen es realitzarà a través del campus virtual i no és presencial. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.
— 50 % de la nota segons la puntuació obtinguda en un treball escrit de síntesi a partir de la revisió de tres o quatre articles que cal lliurar el dia de l’examen (extensió màxima: 10 pàgines).
Reavaluació: qui suspengui l’assignatura pot presentar-se a la reavaluació de l’examen final que tindrà les mateixes característiques descrites. La nota que obtingui en aquesta reavaluació continua sent un 50 % de la nota final. La data s’ha de determinar amb el professorat. De forma orientativa tindrà lloc una setmana després de fer-se públiques les notes.
|
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
David Bartrés-Faz i Diego Redolar-Ripoll Coordinadors (2008). Bases genéticas de la conducta. Editorial UOC. 
Jones,BC and Mormede P (2007). Neurobehavioral Genetics: Methods and Applications, Second Edition. Editorial: CRC/Taylor & Francis.
MacCabe J, O’Daly O, Murray R, McGuffin P, Wright P. (2006). Beyond Nature and Nurture in Psychiatry: Genes, The Environment, and Their Interplay. Informa Healthcare.
Yong-Kyu K. (2009) Handbook of Behavior Genetics Editorial: Springer.
Article
Cannon, T.D.; Keller, M.C. (2006) Endophenotypes in the genetic analyses of mental disorders. Annu Rev Clin Psychol 2: 267–90.
Edició en paper.
Montag, C.; Reuter, M (2014). Disentangling the molecular genetic basis of personality: From monoamines to neuropeptides. Neurosci Biobehav Rev. 43C: 228-239.
Gottesman, I.; Gould, T.D. (2003) The Endophenotype Concept in Psychiatry: Etymology and Strategic Intentions. Am J Psychiatry 160: 636–645.
Edició en paper.
van Os, J.; Kenis, G.; Rutten, B.P.F. (2010) The environment and schizophrenia. Nature 468(7321): 203-12.
Edició en paper.
Caspi, A.; McClay, J.; Moffitt, T.E.; Mill, J.; Martin, J.; Craig, I.W.; Taylor, A.; Poulton, R. (2002) Role of genotype in the cycle of violence in maltreated children. Science 297(5582): 851-4.
Edició en paper.
Wheeler, H.E.; Kim, S.K. (2011) Genetics and genomics of human ageing. Phil Trans R Soc B 366, 43–50.
Toga, A.W.; Thompson, P.M. (2005) Genetics of Brain Structure and Intelligence. Annu Rev Neurosci 28: 1–23
Edició en paper.
Petrella, J.R.; Mattay, V.S.; Doraiswamy, P.M. (2008) Imaging genetics of brain longevity and mental wellness: the next frontier? Radiology 246(1): 20-32.
Savitz, J.; Solms, M.; Ramesar, R. (2006) The molecular genetics of cognition: dopamine, COMT and BDNF. Genes, Brain and Behavior 5: 311–328.
Pàgina web
http://learn.genetics.utah.edu/content/molecules/
| |
Informació general sobre DNA, RNA, proteïnes i els mecanismes dherència
|
www.g2conline.org
| |
Genes to cognition. Pàgina web de recent aparició on pots trobar informació de gens, processos cognitius i trastorns cognitius. També presenta diversos vídeos i sistemes interactius.
|
|
Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.
|
|
A través d’aquesta addenda s’especifiquen els aspectes que es veuen afectats amb la suspensió de la docència presencial.
Metodologia i activitats formatives alternatives
Per tal de suplir les sessions que no es realitzaran de forma presenciales realitzaran:
- Sessions sincròniques amb la mateixa distribució de dates i d’horari que les sessions presencials inicialment programades.
- Les sessions es faran a través de l’eina BB Collaborate del Campus Virtual de l’assignatura.
Avaluació
No hi ha modificacions en les evidències utilitzades per l’avaluació. Segons el PD original, es consideren 3 elements d’avaluació: assistència (15%), activitat dirigida (40%) i examen (45%). Tant l’activitat dirigida (un assaig sobre un article científic relacionat amb l’assignatura) com l’examen ja es realitzaven de forma no presencial a través del Campus Virtual i no es veuen alterades.
En el cas de l’assistència, s’adapta el concepte a l’assistència a les sessions online sincròniques. Es considera que l’alumne ha assistit a la sessió si s’ha connectat a la sessió del BB Collaborate en algun moment durant les 3’5 hores de la sessió. El propi Campus Virtual realitza un registre automàtic de les connexions dels participants.
|
